Partit Socialdemòcrata

I arribaran les eleccions

Crea: 08/24/2018 - 11:06

Finestra Oberta publica al Periòdic d'Andorra (24-8-2018)

Aquests dies els mitjans comencen a fer bullir l'olla política de cara a l'inici del nou curs. I emergeixen àvides d'aire i remor aquestes mateixes expressions lingüístiques –"bullir l'olla"– i els columnistes tornen a parlar dels pactes, de les successions i els centres comercials despleguen les seccions centrals de material escolar atestades de mares, i de pares i de nens, i de nenes. Ambdós mons s'assemblen. Hi ha una connexió forjada per l'expectativa, per la novetat i la variació –en el sentit musical del terme-. Què canviarà? Quin nou sentiment ens envairà alhora que experimentem l'íntim confort de la repetició?
 
Recordo que de petit gaudia amb força d'aquestes excursions per equipar-se pel nou curs. Imagino que com la majoria de nens. M'agradava especialment la sensació de renovellament imposada per la destrucció del material escolar anterior, duta a terme en les llargues tardes el juny anterior. Aleshores existia una espècie de carta blanca per a escollir bolígrafs brillants, llapis llustrosos, retoladors humits –16 colors–, esquadra i cartabó, transportador d'angles –encara que no s' utilitzés en tot el curs–, goma blanca, verda o rosada, això sí, immaculada, quadrada, impol·luta... I la maquineta, amb la fulla afilada i eficaç, abans de convertir-se en una esgarra puntes infal·lible. I tot això dins d'un plumier de cremallera doble –els anys que un tenia sort i ho aconseguia–, amb una goma elàstica per a cada instrument. El confort de la tela i el so de la cremallera. Impossible superar-ho.
 
Per què aquest viatge al passat? És comparable la tan emprada "tornada a l'escola" amb la "rentrée" política? Crec que el mateix vocabulari periodístic així ens ha modelat. I hi tornarem. Tornarem a sentir aquestes coses i tornarem a sentir-nos dins la roda que vam deixar parada el juliol. I començarà la precampanya, i vindrà la campanya, i tornarem a sentir les propostes, i les sentirem inclús abans, i especularem de nou amb l'arribada de les eleccions, i les veurem venir d'una hora lluny, a poc a poc, esgotant-se els termes per parlar-ne i veurem propostes sorpresa, o reedició de propostes, programes, contraprogrames i reprogrames, còpies i plagis i competició i exhibició i propaganda. Aleshores valdrà la pena aturar-se i fer balanç, mirar que succeïa ara fa un any, qui deia què, mirar enrere, el passat immediat, mirar fa tres o quatre anys, veure que passava a Andorra quan es van fer les darreres eleccions, fixar-se en què ha succeït al Consell General i al país durant aquest temps.
 
Aquesta no serà una reflexió nostàlgica, sinó que es tractarà de renovellar el material que ens permeti comprendre el període que s’arriba. Emprar l’esquadra i el cartabó, fer servir d’una vegada el transportador d’angles, dibuixar amb els llapis llustrosos i pintar amb el retoladors humits; treure punta mentre la fulla és afilada. 
 
Ho diu Rafael Sánchez Ferlosio a Vendrán más años malos y nos harán más ciegos: “Lo más sospechoso de las soluciones es que se las encuentra siempre que se quiere”. Doncs això: els hi desitjo llapis nous i bona vista per aquests propers mesos.   
 
Tags: