Intervenció de Rosa Gili en el debat de la llei de conflicte col·lectiu i de les reserves d'esnena presentades
Reserves d'esmena contra les limitacions que s'imposen al conflicte col·lectiu
Aquesta agrupació de reserves d'esmena busca denunciar unes disposicions que a parer nostre limiten el procés de conflicte col·lectiu, contradient l'objectiu pretès i anunciat.
No compartim que s'impedeixi fer ús del procediment de conflicte col·lectiu per modificar allò que es pacta en un acord o un conveni col·lectiu que estigui vigent. Si aquest és bo, tenim la certesa que no hi haurà conflicte col·lectiu.
Perquè impedir el diàleg i la discrepància?
Per què prohibir-ho per llei!
No hi ha cap raó que justifiqui que els acords siguin inamovibles.
Tanmateix podíem acceptar reflexionar com reobrir un altre procés de conflicte. Prohibir és restrictiu, és intervencionista; no compartim aquesta manera de procedir.
Què no tenen confiança en la gent i el seu bon criteri? Nosaltres sí que creiem en l'autoregulació de les persones, dels treballadors i dels patrons?
No ens agrada aquest intervencionisme regulat per llei, no podem d'estar d'acord que s'obligui a un arbitratge, si no s'arriba a un acord després del tercer dia. El principi de l'arbitratge és que sigui voluntari i així ho preveu l'article 1 de la Llei 47/2014 d'arbitratge del Principat d'Andorra. Vostès el fan obligatori després de tres dies, només tres dies de conflicte.
Si les parts no obliguen a un acord en el termini de tres dies hàbils, obliguen a sotmetre les parts a un arbitratge que finalitzi amb un laude de compliment OBLIGATORI. Els socialdemòcrates creiem en l'arbitratge però sempre de manera voluntària.
A més, no entenem per què es limita a les condicions de treball perquè pot haver-hi altres aspectes que es podrien resoldre via arbitratge. Un cop més, perquè limitar-ho per llei? Què aporta això?
Una de les reserves d'esmena elimina apartats de la proposició de llei. Per nosaltres, el dret de vaga és irrenunciable, per aquesta raó anul·làvem que es puguin pactar clàusules mitjançant un conveni col·lectiu, en virtut de les quals les parts es comprometen a no fer vaga durant el seu període de vigència. En aquest sentit anava una de les esmenes.
A través de les nostres esmenes volíem eliminar parts de l'article (punt 2.b i 3) perquè entenem que són limitadors del dret de vaga.
Baixen en un detall innecessari en la llei que traspua desconfiança en els treballadors: prohibir la vaga per un "dany greu intencionat i desproporcionat a l'empresa".
Hem explicat les raons per les quals no ens agraden les disposicions de llei esmentades. No en compartim la línia general. Per això, demanem el vot positiu a les nostres reserves d'esmena.
Reserves d'esmena sobre les limitacions al dret a vaga
Aquesta agrupació té per objectiu elevar al ple el que per nosaltres són obstacles, impediments, advertències per tots aquells que tinguin la temptació de fer vaga. Un exemple, per convocar-la, vostès demanen majoria simple de tots els assalariats de l'empresa. No dels presents en l'assemblea sinó que de tots els treballadors de l'empresa.
Crec que és important recordar que la vaga és l'últim recurs que té un treballador quan està en desacord amb el seu patró o amb mesures governamentals que el puguin afectar.
Cap, cap treballador té ganes de fer vaga, perquè no cobra, perquè cap treballador amb seny busca el conflicte gratuïtament, perquè és desagradable entrar amb conflicte amb el patró, amb els companys de feina que no comparteixen el problema i que no volen fer vaga, i també de cara als usuaris de l'empresa.
Es fa molt difícil exercir el dret de vaga demanant quòrums mínims d'assistència del 50% dels representants dels assalariats.
Des del PS demanem autoregulació, no infantilització de les persones, no volem paternalisme.
Els representants de les organitzacions sindicals també haurien de poder convocar una vaga., són persones escollides que ja representen els treballadors.
A França no cal preavís en el sector privat. Nosaltres n'hem posat també però considerem que els terminis que DA proposa són massa llargs.
Tampoc ens agrada la responsabilitat excessiva de les persones que configuren el comitè de vaga. Se'ls hi demana garantir la prestació de serveis necessaris per a la seguretat i la integritat de les persones i dels béns, manteniment dels locals, de la maquinària, les instal·lacions i les mercaderies de l'empresa o les empreses concernides.
El Comitè de vaga s'ha d'encarregar de la vaga, no de la resta.
Entenem que això és una responsabilitat excessiva, fora de lloc que el que fa és posar més traves a la vaga.
Qui faci un desperfecte, qui causi problemes fora de lloc se l'ha de sancionar a nivell individual; el comitè de vaga no pot ser responsable de les conseqüències de les actuacions inadequades que s'hagin pogut donar.
Vostès corresponsabilitzen també al comitè de vaga junt amb l'empresari de garantir els serveis i treballs de manteniment necessaris per a la represa normal de les activitats quan finalitzi la vaga.
Des del PS no compartim que al final acabi sent l'empresari que decideixi unilateralment aquesta qüestió si no hi ha acord, deixant molt poc temps als treballadors discrepants per impugnar aquesta decisió.
Aquesta és, al nostre parer una altra limitació directa de la durada de la vaga.
A més considerem negatiu que es pugui substituir la gent durant la vaga. Una manera més de limitar el dret de vaga.
Ens sembla inadmissible no tenir dret a prestació econòmica de la seguretat social per baixa mèdica. Un fre més al dret de vaga. Hauríem haver-ho pogut matisar-ho, rumiar-hi però en cap cas, posar-ho tal qual a la llei.
Moltes de les seves propostes semblen avisos a navegants, voluntat de fer por, també quan s'adverteix que s'està sotmès a responsabilitats penals i civils i administratives.
Reserves d'esmena sobre el tancament patronal
Una de les esmenes d'aquesta agrupació buscava obrir reflexió sobre els serveis mínims.
Hem de tenir present que un excés de serveis essencials és un altra manera de limitar el dret de vaga.
Malauradament no van voler entrar en aquesta reflexió.
Sorprèn que aquesta llei parli del conflicte col·lectiu, del dret de vaga i del dret de tancament patronal de manera conjunta.
Primera, perquè no ens constava que hi hagués necessitat urgent de regular el tancament patronal.
És una mesura que permet que l'empresari decideixi unilateralment el tancament temporal de l'empresa, el que suposa que ningú cobra en aquest cas.
Es podria interpretar que se li donarien (al patró) eines per tenir mesures de coacció.
No sembla innocent haver presentat conjuntament el tancament patronal amb el dret de vaga. Sembla també un advertiment per a aquells treballadors temptats de recórrer a la vaga.
No diem que no hagi d'existir el tancament patronal però posar-ho aquí és, com a mínim, desafortunat. Hauria de ser molt excepcional, una mesura acceptada pel ministeri de Treball i, en canvi, vostès han invertit el sentit de l'autorització. El patró decideix, els assalariats es queixen. Les nostres esmenes anaven en sentit contrari. Buscant protegir un cop més la que sabem que és la part més feble.
Un tancament patronal mal portat pot comportar moltes conseqüències per tots els treballadors.
Pot provocar un fort enfrontament entre treballadors en conflicte, en situació de vaga i els altres. Portar a una guerra interna.
Reitero que haver regulat el dret al tancament patronal conjuntament amb la resta és com a mínim molt desafortunat.
Demanem suport a les nostres reserves d'esmena.
Intervenció sobre la llei de conflicte col·lectiu
Començaré per dir que tenim molts dubtes que no hi hagi incoherències al text legislatiu.
La vaga és un conflicte col·lectiu, veritat? Segons l'article 7 la vaga és una mesura de conflicte col·lectiu, però a la llei es recull en dos capítols diferents.
Han quedat evidenciats dos models molt diferents, el de DA i el nostre. Un model restrictiu, a tendència "repressiva", limitador de drets i el nostre, un model que creu en la seva gent, en els treballadors, en la seva voluntat per treballar pel bé de l'empresa i de la realitat andorrana. Un model que marxa de la confiança reforçada per la certesa que cap treballador amb seny té gens d'interès a promoure sense raó conflictes col·lectius, sota la forma de vaga o d'altra forma.
Aquesta també és una llei de no dret, de no vaga.
Van prometre regular-ho durant l'altra legislatura, ho fan ara tard i al nostre parer malament.
Separar el dret de vaga del dret sindical és més que sorprenent. Ajuntar-ho amb el dret patronal deixa palesa la por de la majoria de regular un dret vàlid en totes les democràcies del voltant.
No ho havia cap demanda, cap urgència de regular el dret de tancament patronal.
Un dret que pot matar el dret de conflicte col·lectiu perquè dona un dret desproporcionat als patrons per poder tancar les seves empreses en un moment de conflicte.
Una regulació que mal utilitzada pot provocar un conflicte enorme entre treballadors, entre els favorables a reclamar els seus drets via una vaga enfront d'aquells que preferiran no mobilitzar-se.
El tancament patronal permet que l'empresari tanqui l'empresa i que cap dels seus treballadors no cobri.
Penso que ha quedat clar que als socialdemòcrates no ens agrada aquesta llei, ni complirà els objectius anunciats ni ajudarà en res en la defensa dels drets dels treballadors.
Per aquesta raó, no hi donarem suport avui.
