Intervencions de la consellera general del PS Rosa Gili en el debat de la llei de relacions laborals i de les reserves d'esmena i vots particulars presentats (6-12-2018)
Reserves d'esmena sobre les mesures que creen més precarietat laboral
Amb aquesta intervenció comencem ara un important debat que els consellers del PS considerem absolutament necessari, ja que aquestes proposicions de llei que tractarem avui regularan la situació laboral dels ciutadans d'Andorra.
De les múltiples reserves d'esmena, hem decidit agrupar-les en temàtiques que hem considerat destacables.
Així, en aquesta primera agrupació detallaré tot un seguit de noves mesures que, al nostre parer, suposen precarietat i retrocessos de drets en les condicions laborals dels treballadors del país.
Unes condicions de treball que ja van empitjorar amb el codi de relacions laborals del 2008 en relació a la legislació anterior.
Des del PS lamentem aquestes actuacions que en cap cas beneficien al conjunt de la societat andorrana.
• Començaré per lamentar que no s'hagin acceptat les nostres propostes de les reduccions dels períodes de prova, malgrat que aquestes seguien les indicacions de l'informe del Comitè Europeu dels Drets Socials del Consell d'Europa sobre la Carta Social Europea revisada signat per Andorra.
• Continuaré constatant rebaixes de terminis en decisions que afecten els treballadors.
Fins ara per un acomiadament fet en forma indeguda, el treballador tenia seixanta dies per reclamar la indemnització deguda.
Ara es rebaixa aquest termini de 20 dies, serà només 40 dies. Qui no reaccioni prou de pressa, es quedarà sense drets a reclamar.
A qui beneficia això? Al treballador? Al patró?
• Malgrat vàries sentències de la Sala Civil del Tribunal Superior, que diuen que no es pot presumir la renúncia del treballador, a partir d'ara, una persona assalariada que hagi exhaurit el termini màxim de tres dies laborables i no s'hagi reincorporat a la seva empresa es considerarà desistida de forma unilateral del seu contracte de treball.
A qui beneficia això, Srs. de DA?
• Una altra cosa.
A partir de l'aprovació d'aquesta llei, les empreses podran descomptar de les quitances el que considerin inadequat, la Llei remet els desacords a la justícia.
Fins ara, calia intervenció judicial per poder-ho fer, cosa que protegia més l'assalariat, que no oblidem que és la part més feble dins de la relació laboral.
A qui beneficia això senyors de DA?
• També, a partir d'avui, un desistiment sense preavís suposarà no tenir dret a indemnització.
• Una altra cosa i fàcilment entenedora, en refeència a les vacances, per raons d'extrema urgència (aquí encara ho podríem arribar a entendre una mica) o per raons extraordinàries (això ja és molt més subjectiu), l'empresa a partir d'ara podrà modificar el període fixat per les vacances fins 15 dies abans de començar-les.
És a dir, que senyors assalariats, vagi'ns fent atenció amb les seves reserves anticipades de vacances que fins 15 dies abans no tindran cap certesa de poder marxar.
Amb quina de les dues parts de la relació laboral han parlat per prendre aquestes decisions?
• Una altra cosa que pot semblar innocent. Vostès posen com a falta greu el fet de no comunicar a l'empresa en el termini màxim de 48 hores les renovacions eventuals de la baixa mèdica i l'alta mèdica o administrativa emesa per la CASS. Falta greu, no els sembla una mica excessiu. Una persona malalta pot no pensar a fer aquest tràmit, pot no tenir ningú al costat que li pugui fer el tràmit i se l'ha de penalitzar amb una falta greu.
Algú veu mala fe en un oblit d'aquesta mena?
Una falta greu pot suposar suspensió de salari i ocupació durant 10 dies.
• Continuem amb les sancions, on fins ara les faltes lleus prescrivien en tres mesos, ara ho faran en sis. És a dir, s'endureix també el règim sancionador dels assalariats. Si abans es posava el comptador a zero amb tres mesos, ara només es farà sis.
Amb qui han parlat de les dues parts de la relació laboral per prendre totes aquestes decisions, senyors de DA?
Ho veuen bé els treballadors?
Qui ho havia demanat? Què motiva aquests enduriments?
Com que no compartim aquestes decisions ni consensuades ni debatudes amb totes les parts afectades, demano el vot positiu a totes aquestes reserves d'esmena.
Reserves d'esmena per suprimir els contractes de relleu i de continuïtat de la vida laboral
Aquestes tres reserves d'esmena tenen per objectiu elevar al ple l'aparició de dues noves modalitats de contracte que al nostre parer són precàries i afebleixen la situació dels assalariats afectats.
Primer.
El contracte de relleu o de successió.
És un nou contracte a temps parcial per una persona que s'integra per primera vegada al mercat de treball o que es troba sense ocupació, i que pretén rellevar o succeir una persona assalariada de la mateixa empresa que ha assolit l'edat que li permet percebre la pensió de jubilació.
Aquest nou contracte suposa un contracte precari pel nou treballador, ja que suposa un treball a temps parcial però també és un contracte precari per aquella persona amb edat de jubilació que no tenia previst marxar de l'empresa.
El segon.
El contracte de continuïtat de la vida laboral de la persona assalariada.
Aquest obliga a l'extinció del contracte de treball per la persona que arriba a l'edat dels 65 anys a menys que la pensió no assoleixi el llindar econòmic de cohesió social vigent. (art 83 d'ara permet continuar si no arribes a mínim)
Senyores i senyors Consellers i Conselleres, coneixem la situació de les pensions de jubilació d'aquest país.
La Federació de la Gent Gran ens ho recorda constantment. Són moltes les persones que no arriben a final de mes i que no tenen prou mitjans per viure.
Al mes d'agost d'aquest any ens assabentàvem que la pensió mitjana de jubilació era de poc de 603,57 €, repeteixo de 603,57 euros.
Abans d'ahir mateix, el Govern ens presentava un estudi sobre el cost de la vida a Andorra i anunciava que calien que entre 1.050 i 1.200 € per cobrir les despeses mínimes. Dades no actualitzades i ajustades a la realitat d'avui, ja que està basat en dades d'entre el 2014 i 2016 que no tenien en compte que actualment l'accés a l'habitatge s'ha tornat un malson per molts.
Per tant, Senyors de DA, en molts casos, no és que la gent vulgui continuant treballant després dels 65 anys, ho fan perquè no tenen més remei vist el cost de la vida a Andorra.
Per tot l'explicat, demanem el suport a les nostres reserves d'esmena.
Reserves d'esmena sobre el treball dels menors
En aquestes dues reserves d'esmena, demanem retornar al redactat anterior, perquè no considerem adequat ni necessari fer treballar 8 hores als menors entre 15 i 18 anys ni tampoc fer-los treballar a partir de les 6 del matí.
No entenem aquí tampoc la motivació d'aquests canvis.
De fet, mentre preparava aquestes intervencions ens ha arribat el quart informe de seguiment relatiu al tercer cicle d'avaluació de la Carta social europea (revisada) del Consell d'Europa sobre Andorra.
L'article 7, en els paràgrafs 4 i 8 es refereix als drets dels menors a la protecció en el treball. Sense ser massa explícits, deixen clar que la durada del treball pels joves de menys de 18 anys és un tema important.
Això ens reforça en pensar que no cal augmentar la durada del temps de treball dels nostres joves menors.
Qui ho ha demanat? S'han consultat organismes de defensa dels drets dels menors sobre aquest aspecte? Què en diuen els representants dels treballadors?
En el paràgraf 8 d'aquest mateix article, l'informe diu no tenir constància de cap canvi jurídic malgrat haver analitzat el període 2014-2017, cosa que sorprèn que no se'ls expliqués.
En l'informe es dona per bo limitar les hores de treball dels menors entre les 22 h i les 8 h del matí, exceptuant els aprenents de forners o pastissers.
Aquí, aviat veurem els nostres joves menors preparant i servint esmorzars a les 6 h del matí.
A més, això es contradiu fortament amb l'afirmació de l'article 23 intitulat Treballs prohibits i excepcions per als menors, que demana en el seu apartat 5 al ministeri competent en matèria de treball de fer comprovacions, demanar informació i documentació per autoritzar treballs pels menors a fi d'assegurar-se que els ritmes biològics del menor quedin garantits.
Senyors de DA, començar a treballar a les 6 h del matí no s'adapta en cap cas als ritmes biològics dels menors. Hi ha ple d'estudis que ho corroboren.
Per tot això, demanem el suport a les nostres reserves d'esmena.
Reserves d'esmena per defensa la proposta per allargar la baixa de maternitat
L'agrupació següent tracta de reserves d'esmena relacionades amb la baixa de maternitat o d'adopció.
Certament, aquesta proposició de llei allarga la baixa de maternitat i de paternitat en relació al que hi ha ara. Ens n'alegrem.
Tanmateix, aquesta podia haver sigut molt millor, molt més adaptada i adaptable a les necessitats de cada família i de la nostra societat.
I en aquest sentit anava la proposta del PS.
Una proposta avantguardista, moderna i trenca motlles, sens dubte.
Segurament massa avançada perquè es pogués entendre i estudiar en un procés de treball accelerat pels tempos polítics de finals de legislatura.
Intentaré explicar-ho de manera clara que es pugui entendre fàcilment.
L'objectiu era oferir flexibilitat sense que això suposés cap cost addicional ni al patró ni a la CASS, amb la contrapartida d'oferir un benefici molt important per a la conciliació familiar.
Pensant també en uns nadons que deixem massa d'hora a les guarderies, amb uns pares i mares estressats i amb uns bebès que acumulen malalties víriques les unes rere les altres.
I tot això no és sense afectacions.
Té un cost econòmic, moral i afectiu que podíem haver millorat amb aquesta proposta.
De fet, aquesta també hauria pogut beneficiar aquella persona, pare o mare, que no volia veure perjudicada la seva carrera professional per l'aturada que pot suposar una baixa de maternitat. Era una manera de conciliar les dues coses.
Agafaré algun cas pràctic perquè sigui entenedor.
Un noi o una noia, pare o mare del seu primer fill decideix amb la seva parella gaudir de la baixa de maternitat i allargar-la per estar amb el seu nadó més temps.
En lloc de cobrar el 100% de la baixa durant tota la durada, tria cobrar el 75%.
És a dir cobra menys cada mes però en contrapartida allarga d'aquest 25% el temps que comparteix amb el seu fill o filla. I podia haver triat allargar-ho fins a un 50% més.
Un altre cas, un pare o una mare, que malauradament conjuntament amb la seva parella disposen de menys recursos econòmics que la família anterior opten per una altra solució.
Ell o ella decidirà cobrar el 50% de la seva prestació de maternitat allargant-la però necessita la integritat dels seus ingressos per arribar a finals de mes.
Com que al seu patró també li interessa, la persona en el moment en què ho consideri adequat tornarà a la feina, però ho farà a mitja jornada cobrant la meitat del sou i l'altra meitat li vindrà compensada per la seva prestació de maternitat al 50%.
Podrà disposar de més temps per a gaudir de la seva família.
Les variants en aquestes possibilitats les podíem discutir.
Quant temps mínim s'havia d'imposar al 100% a la mare o als dos progenitors en cas que s'ho partissin?
Quant temps abans calia avisar la CASS o el patró?
Des del PS, estàvem oberts a parlar-ne, arribar a consensos, modificar aspectes però això tampoc no va ser possible.
S'han preguntat vostès, senyors consellers, quina qualitat de vida tenen les famílies treballadores a Andorra?
Tenen temps per gaudir dels seus fills?
Quin cost tenen les malalties infantils a la CASS, a les empreses?
Al nostre parer, era una bona ocasió per donar opcions a les famílies, ocasió perduda ara, si no ens donen suport a les nostres reserves d'esmena.
Reserves d'esmena sobre el cost de les hores extraordinàries i les indemnitzacions per acomiadaments
La reserva d'esmena número 13 té per objectiu parlar del canvi en la retribució de les hores extraordinàries dels treballadors.
De fet, el grup de la majoria, en la modificació de la normativa laboral ha eliminat els tres trams que hi havia fins ara pel pagament d'aquestes hores.
Fins ara, les 4 primeres es pagaven amb un increment del 25%, les 4 següents amb un increment del 50% i les 4 últimes amb un 25%. Verificar
A partir d'ara, només hi haurà un sol tram pagat al 40% per totes les hores extraordinàries.
Què canvia?
Ara als patrons els hi sortirà més barat carregar els treballadors amb hores extraordinàries.
En lloc de pagar-les un 50 o un 75% més, ara les pagaran amb un increment d'un 40% més només.
Encarir les hores extraordinàries té per objectiu la contractació, aquí anem al revés, les abaratim.
En cap cas, aquesta mesura serveix per incentivar contractacions.
Els Socialdemòcrates vam fer una proposta, proposant dos trams: un al 40% i un altre al 75%. Aquesta proposta era bona pels treballadors mantenint la no incentivació d'un excés d'hores extraordinàries. Malauradament aquesta esmena també va ser rebutjada.
Ara defensaré les reserves d'esmenes 24 i 25 que fan referència a la modificació de les indemnitzacions en cas d'acomiadament no causal (és a dir, sense cap raó que el justifiqui) i de l'acomiadament injustificat, improcedent o fet de forma indeguda (és a dir quan el patró no ha actuat correctament).
Després de l'entrada de la proposició de llei a aquesta casa, per treure'n l'aigua clara enfront de declaracions o interpretacions confuses, vam demanar que fos Govern qui ens fes els càlculs per determinar les afectacions econòmiques sobre les indemnitzacions percebudes pels assalariats acomiadats. Així els càlculs no els fèiem nosaltres, els feia el Govern, sent en cap cas dubtós de voler-nos donar la raó. Veritat?
En data del 18 d'abril d'aquest any, les respostes a les nostres preguntes van ser publicades al butlletí del Consell General 27/2018.
En les preguntes, vam demanar les afectacions del canvi normatiu per dos treballadors assalariats, un amb un sou de 1.000 euros i un altre amb el salari mitjà de 2050 euros .
Volíem saber com els afectava la proposició de llei en comparació amb l'anterior.
Considerant que el preavís si no es treballa, s'indemnitza i que quan una empresa ha decidit acomiadar algú la gran majoria de les vegades decideix pagar el preavís.
La conclusió és clara.
Entre el Codi de Relacions Laborals d'ara i el que es votarà avui, l'assalariat perd un 13% d'indemnització.
En relació a l'acomiadament injustificat, improcedent o fet de forma indeguda, la cosa és encara pitjor.
Entre el Codi de Relacions Laborals d'ara i el que es votarà avui, el treballador perd un 27% d'indemnització.
Nosaltres això ho veiem gravíssim, en lloc de pressionar perquè els empresaris ho facin bé, la majoria de DA, en aquesta modificació de norma premia als empresaris que no actuen correctament.
Els hi costarà menys car fer-ho malament.
I cal que digui qui en sortirà perjudicat o ha quedat clar?
Sense dubte la part fràgil de la relació laboral, que vostès avui fan encara més fràgil.
Normal, molt normal.
I això sense haver precisat encara que per demostrar que la irregularitat ha estat comesa, el treballador haurà de pagar un advocat que li costarà molts diners i amb un procés judicial que podrà arribar a tardar fins a dos anys.
Acabem pensant que com és sabut que poques persones solen acudir a la justícia en aquests casos, per ignorància alguns, per manca de recursos d'altres i també perquè saben que és un procés llarg i costós, podem pensar que això serà un bon incentiu perquè els mals empresaris (que n'hi ha com hi ha mals assalariats) se la jugaran i no s'esmerçaran massa en fer les coses correctament.
Amb qui han parlat per fer aquests canvis, senyors de DA?
Què els justifica?
Què en diuen els representants dels treballadors amb qui vostès han parlat?
Per totes aquestes raons, demano el vot positiu a les reserves d'esmena.
Reserves d'esmena sobre les mesures per conciliar la vida familiar i laboral (prestació per tenir cura de fills malalts) i per lluitar contra la bretxa salarial
Gràcies a la defensa d'aquestes reserves d'esmena, ara voldria parlar de conciliació familiar i de qualitat de vida. Aspectes que des del PS considerem molt important en la vida dels nostres ciutadans.
Perquè pensem que tothom es mereix millor qualitat de vida, els Socialdemòcrates vam proposar que tots els treballadors d'Andorra poguessin disposar d'un dia i mig consecutiu de descans obligatori i irrenunciable.
Tots els que podem estem ben contents de poder passar un parell de dies, un cap de setmana lliures de feina i amb família.
A qui d'aquesta sala no li agrada?
Malauradament, la proposta del PS va ser rebutjada en comissió.
La nostra reserva d'esmena 18 també va ser eliminada, malgrat no comportar ni sancions, en cas d'incompliment, ni obligacions concretes de contingut.
Pretenia deixar constància de la voluntat del legislador de demanar al patró poder tenir en compte la situació familiar de cada treballador.
Si aquest tenia fills menors, familiars a càrrec amb necessitats especials per raons de discapacitat, accident o malaltia, permetent així contemplar flexibilitat o reducció horària.
La majoria no hi va voler entrar argumentant que això es podria treballar dins la llei d'igualtat, que és una de llei que ara tenim en tràmit d'urgència.
Ho podem acceptar però en tot cas, la proposta no feia cap mal i no entenem que la majoria no ens l'acceptés, si són conseqüents amb les declaracions de bones intencions que sovint fan.
Entenem que és important treballar per una societat equilibrada, solidària pels seus ciutadans quan aquests ho necessiten.
Avui són uns, demà podem ser uns altres.
També lamentem que el grup majoritari rebutgés encomanar al Govern la creació d'un pla d'acció destinat a lluitar contra la bretxa salarial.
Malgrat que amb aquesta esmena no aportàvem la solució, sí que era una manera d'acordar-li la importància que es mereix aquesta qüestió... de justícia i igualtat.
Les dues últimes reserves d'esmena d'aquesta agrupació reprenen una proposta que ja vam fer a la llei de drets i deures dels usuaris el sistema sanitari.
Certament hem avançat en aquesta proposició de llei en relació al que hi havia abans i això a partir de les propostes que vam fer.
A partir d'ara serà un dret poder disposar de permisos no retribuïts (art 68) per estar amb els nostres fills amb malalties molt greus o hospitalitzacions de llarga durada. Agraïm que el grup de la majoria ho hagi recollit aquí.
Ara bé, tot i reconèixer la millora, nosaltres volem que totes les famílies (no només les benestants) es puguin permetre gaudir d'aquest dret.
Que menys que poder acompanyar el nostre infant malalt, el que més estimem en aquest món, en els moments més difícils.
I més tenint en compte que el nostre únic hospital és de nivell II i que en casos greus no ens queda més remei que marxar lluny de casa, a França o a Barcelona.
Els Socialdemòcrates volem que totes les famílies ho puguin fer, sense posar el perill la resta de les seves necessitats bàsiques i per això vam proposar establir una nova prestació econòmica solidària de la CASS per superar aquests mals moments de la millor manera.
Preteníem donar un cop de mà, solidari, a aquelles famílies que estan patim.
Així doncs, perquè la qüestió s'ho val demano avui demano el vot positiu a totes aquestes reserves d'esmena.
Reserves d'esmena sobre la limitació dels mandats dels delegats dels treballadors
Les nostres esmenes, en aquest cas, tenien per objectiu dotar d'hores per treballar als representants sindicals.
Sempre des de la perspectiva que el treball que fan, defensant els drets dels treballadors i representant-los enfront de les institucions i negociacions pels seus drets, recau també en benefici de les empreses i de la societat andorrana en tot el seu conjunt.
Així, esmenàvem els articles que regulen els permisos retribuïts i no retribuïts que donen temps als delegats dels assalariats i als membres dels comitès d'empresa incloent-hi els mateixos drets per als representants sindicals.
Treballar pel sindicat és una feina, senyors de DA.
En aquest debat, ja hi aprofundirem més endavant però amb el refús de les nostres esmenes ens sap greu veure la poca consideració donada a aquelles persones que donen o donaran el seu temps per un treball altruista com és el de treballar per un sindicat.
No fan feina per les seves empreses? Pel conjunt de l'Estat?
No és important treballador pel benestar dels treballadors conciliant els interessos de tots?
Finalment, la reserva d'esmena 28 volia eliminar la limitació de dos mandats consecutius pels membres del comitè d'empresa i dels delegats dels assalariats.
Quin interès té aquesta limitació senyors de DA?
Posem limitació als representants dels treballadors quan tots els que estem asseguts en aquesta sala com a Consellers Generals o ministres no tenim cap limitació?
Quina diferència hi ha?
Algú me la pot explicar?
Demano doncs el suport a aquestes reserves d'esmena.
Reserves d'esmena per suprimir l'acomiadament no causal
Ara tractarem les reserves d'Esmenes 19, 20 i 21.
Començaré recalcant una evidència que és el fet que vivim en un país en el qual el cost de la vida és car.
Ara mateix tenim un problema amb l'accés a l'habitatge gravíssim. Ahir el mateix Govern ens anunciava el cost de la vida a Andorra. Un cost desfasat amb les pensions dels jubilats i els salaris de molts ciutadans.
També sabem que vivim en un país en el qual accedir a ajudes socials és molt restrictiu.
Recordem el famós LECS (Llindar Econòmic de Cohesió Social) per accedir a les ajudes socials per aquells que no tenen més remei que demanar-les, en el qual s'escaneja els recursos de la persona necessitada però també els de tota la seva família, vulnerant la seva dignitat i la intimitat de la persona i de tota la seva família, en uns extrems que només ho sap el que s'hi troba.
Vivim en un país en el qual la prestació per desocupació voluntària, quan hi tens dret, és de curta durada (màxim 6 mesos) i molt condicionada, ja que també es veu sotmesa al LECS.
Vivim en un país en el qual les pensions de jubilació són més que insuficients per poder viure dignament.
Amb tot això vull posar en relleu que és un país que no és gens fàcil per molta part de la societat i per això ens sembla encara més greu que l'acomiadament de la feina es pugui fer de manera no causal.
Es pot fer sense que la persona hagi fet cap error, sense que hagi creat cap problema, la persona es pot trobar al carrer d'un dia per l'altre.
Per aquesta raó, nosaltres vam proposar una esmena per eliminar aquest acomiadament no causal.
Hauríem estat disposats a treballar millor les causes objectives a través de les quals es pot acomiadar un treballador, perquè en cap cas defensem cegament aquells que no volen treballar,
hauríem pogut treballar en profunditat si calia preveure casos d'acomiadament per empreses en patiment econòmic.
Però malauradament, en comissió legislativa es va espolsar en un segon la nostra proposta.
Com que ja ens coneixem amb els que estan a la majoria, vam proposar un pla B a aquesta proposta a través d'una altra esmena.
I més concretament, vam proposar un escalament de les indemnitzacions d'acomiadament segons l'antiguitat a l'empresa.
Qui pateix més quan perd la feina?
Aquí i arreu, sabem que una persona a partir dels 45-50 anys comença a veure les seves possibilitats de trobar una nova feina molt més reduïdes.
Per aquesta raó, fèiem una proposta que permetia protegir aquest sector de la població assalariada i evitar abocar gent d'una certa edat a la precarietat, la misèria o a la beneficència social.
Era una qüestió de justícia social per desincentivar els acomiadaments de persones de més edat.
No era res escabellat, res exagerat però tampoc no va merèixer consideració ni per la majoria ni pels altres grups.
Probablement, si no s'hagués anat tant amb presses, perquè aquesta reforma com moltes altres arriben tard, hauríem pogut debatre més profundament propostes que encara que no provinguin ni de la majoria ni de Govern també poden ser bones.
Per totes aquestes raons, demano el vot positiu a les reserves d'esmena.
Defensa dels vots particulars sobre els delegats sindicals
Aquí agruparé els tres vots particulars que tenen per objectiu revocar les votacions en comissió legislativa a fi de retornar al text original de la proposició de llei.
Aquest tema el tractarem àmpliament en el debat de la Proposició de llei d'acció sindical i patronal.
Hem presentat aquests vots particulars perquè no podem compartir que s'eliminin els delegats sindicals de la negociació dels acords i convenis col·lectius d'empresa,
no podem compartir que se'ls hi negui la capacitat jurídica per negociar i obligar-se mitjançant un acord o conveni col·lectiu.
I finalment tampoc podem compartir l'eliminació de les seccions sindicals de les empreses de més de 50 assalariats.
No entenem aquest canvi de rumb dels Demòcrates que buiden de sentit una gran part de la feina que correspon arreu als representants sindicals.
Els exclouen de les negociacions de primer nivell, aquelles que afecten més directament als treballadors.
Ni s'entén ni ho compartim.
Per això, demanem avui suport als tres vots particulars presentats.
Debat de la totalitat de la llei
Certament aquesta llei comportarà alguna millora com per exemple l'excedència per l'exercici d'un càrrec públic o polític que ha estat acceptada a proposta dels Socialdemòcrates.
És una bona notícia, ja que a partir d'ara els treballadors del sector privat podran optar a ocupar els escons del Consell sense perdre la feina.
Ens felicitem que representants dels assalariats del sector privat puguin implicar-se en institucions com el Consell General. És certament un avenç democràtic.
Estem contents també que s'hagi recollit en l'articulat el contracte de teletreball que és corrent en països avantguardistes i moderns.
Pot ser una millora per la conciliació familiar,
pot ser interessant per les empreses que tindran les seves despeses reduïdes per treballadors que no necessiten espai físic i també en molts indrets és positiu (i perquè no també a Andorra), perquè redueix els desplaçaments reduint les despeses de transport del treballador i també millorant el medi ambient.
Veure'm si s'implanta al país però en tot cas, ara és una nova possibilitat regulada.L'augment de les baixes de maternitat i de paternitat és una bona mesura per les famílies, malgrat que si ens haguessin escoltat, hauríem pogut millorar.
Ara bé, a aquestes alçades del debat, ningú deu tenir massa dubtes del que pensem del text que d'aquí poc votarem.
Una llei que encara no ha entrat en vigor i que ja representa un problema.
No només per la part treballadora, per la qual ja portem una estona explicant-ne les afectacions, sinó que pel que sembla també suposa un problema per la part patronal.
Senyors de DA, vostès porten mesos, dient-nos que aquesta llei ha estat consensuada.
Amb la part assalariada ja sabem que no, però sembla que amb la part patronal tampoc es van entendre massa bé.
Evidentment parlo de la nota de premsa de la Confederació Empresarial Andorrana emesa ahir mateix.
Les presses no són mai bones i és una evidència que la data de posada en aplicació d'aquesta llei és un error.
A més, ja els hi vam dir durant el debat en la presa en consideració d'aquestes tres lleis laborals que no s'hauria d'haver fet mai aquesta modificació sense haver organitzat abans la part sindical.
No ha sigut una llei que hagi escoltat totes les parts de la relació laboral, ja que una de les dues parts ni està organitzada ni té recursos.
Per tant, és una part sense veu ni vot.
És una llei que arriba tard, que avança descompensada, ja que només representa o sembla representar la voluntat d'una part; l'altra part sent silenciada.
Una llei que augmenta la precarietat laboral en un país en què no hi ha prestació d'atur contributiva i amb ajudes socials limitades.
Per quina raó no ens adherim a l'OIT?
Per quina raó no hem subscrit el Pacte dels Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides tal com el Cap de Govern va anunciar al Sr. Ban-Ki-Moon el 2013?
Estaria bé que algú ens ho expliqués. La nostra opinió és que algunes persones ben posicionades en càrrecs governamentals saben perfectament que no compliríem els requisits que es demanen.
Per tot l'exposat anuncio el vot negatiu dels consellers Socialdemòcrates a la llei de Relacions Laborals.
