Partit Socialdemòcrata

Intervencions de Rosa Gili en el debat de la llei d'acció sindical i patronal

Crea: 12/07/2018 - 12:56
La consellera general del PS, Rosa Gili (E.Comellas/Consell General).

Intervencion de Rosa Gili en el debat de la llei d'acció sindical i patronal i de les seves reserves d'esmena i vots particulars (7-12-2018)

Reserves d'esmena 

Vam presentar dues esmenes al text perquè ens semblava inadmissible haver de posar els noms dels assalariats afiliats en cada moment a les organitzacions sindicals. Per moltes qüestions però també i sobretot per la vulneració del dret a la intimitat i la vulneració de la protecció de dades que això suposava.
 
En comissió, es va rectificar deixant únicament el nombre d'assalariats afiliats en cada moment.
 
La nostra esmena pretenia eliminar aquest apartat, ja que no compartim que calgui tant control del nombre d'afiliats.
 
Al nostre parer, s'imposa una fiscalització excessiva a nivell del Registre que no sembla tenir cap més interès que el de control dels sindicats d'assalariats.
 
A unes organitzacions amb pocs recursos no s'entén exigir tant control, imposant en cada una de les seves actuacions haver d'acreditar el nombre d'afiliats. Els sindicats passaran més temps a controlar el nombre d'afiliats que a treballar els temes que els importen.
 
Quin interès té aquest control?
 
Que passarà si un dia estan a sota dels percentatges que han imposat vostès a la Llei?
 
Fa la impressió que vulguin en tot moment posar en qüestió la legitimitat dels sindicats a ser interlocutors, a poder-se organitzar per defensar els drets socials i econòmics dels treballadors.
 
D'altra part, l'esmena 17 lliga la subvenció al nombre d'afiliats del sindicat.
 
Realment volem desenvolupar el dret sindical?
 
L'objectiu de la subvenció hauria de ser el de donar mitjans a les organitzacions sindicals perquè aquestes tinguin recursos per fer la seva tasca i aquí els remeto a l'article 12-Atribucions de les organitzacions sindicals:
 
• Representació institucional davant de les administracions públiques i la resta d'entitats o organismes oficials, quan escaigui prop del Consell Econòmic i Social, que recordo és l'òrgan consultiu i d'assessorament en matèria econòmica, laboral i ocupacional (article 30 d'aquesta llei). La composició del qual és un ministre acompanyat de 4 alts càrrecs de Govern, 2 representants de les organitzacions sindicals i 2 representants de les organitzacions patronals i un representant de les entitats cíviques.
 
Voldria aquí fer-los una reflexió: quina és la tasca que vostès esperen que facin els sindicats?
 
Què s'espera que facin?
 
Ser mers espectadors o interlocutors vàlids que hauran pogut analitzar les qüestions que es posaran sobre la taula?
 
Crec que aquesta és la pregunta essencial.
 
Quina tasca considera el grup demòcrata que han de fer els sindicats a la societat andorrana?
 
Si han d'opinar no se suposa que haurien de tenir recursos per demanar assessoraments? Potser per poder-se documentar en fòrums internacionals?
 
Nosaltres pensem que sí, de la mateixa manera que el Govern té recursos per analitzar les qüestions? Han de tenir un mínim per poder elevar la veu dels treballadors i poder parlar amb criteri professionalitzat com ho poden ser els altres agents del Consell Econòmic i social.
 
• Per conèixer les altres atribucions cal remetre's a les dues altres lleis perquè en aquesta no queda clar (art 12). Art 238
 
Malgrat el descafeïnament del rol dels sindicats en les empreses (n'hem parlat a la llei anterior), encara els queda com a tasca la negociació dels convenis col·lectius intersectorials, sectorials i els acords col·lectius sectorials (art 131 llei RL Criteri de representativitat).
 
Suposo que ningú vol que els sindicats estiguin en aquestes negociacions per fer decoració, veritat?
 
Recordo que l'objectiu de la Llei, segons la seva mateixa exposició de motius era millorar els drets col·lectius de representació i de negociació col·lectiu.
 
Per aquestes raons, demano el suport a les nostres reserves d'esmenes.
 

Vots particulars

Aquest vot particular busca elevar al ple la transacció acordada per tots els consellers generals de tots els grups menys el PS per poder-la revocar i tornar al text original.
 
En aquesta transacció s'ha acordat en comissió descafeïnar l'article 13-Drets sindicals en l'àmbit de l'empresa, tal com se'ns va presentar a la proposició de llei.
 
Malauradament després del treball legislatiu en comissió, els sindicats ja no podran constituir seccions sindicals en l'àmbit de l'empresa.
 
Ja no tindran dret a la negociació col·lectiva en l'àmbit de l'empresa, a rebre la mateixa informació que es doni als delegats dels assalariats i dels comitès d'empresa, a ser consultats abans de l'adopció de mesures de caràcter col·lectiu, etc... i tampoc tindran les mateixes garanties laborals que gaudeixen els delegats dels assalariats i els membres dels comitès d'empresa.
 
Amb aquesta transacció vostès allunyen el rol dels sindicats del món dels treballadors. Així no es treballa per valoritzar aquesta figura, que no té altre rol que el de permetre als treballadors organitzar-se (no en contra del país ni de l'empresa).
 
Té l'encàrrec de permetre als treballadors beneficiar-se de l'experiència, dels recursos i de les vivències que puguin tenir altres treballadors.
 
De què tenen por?
 
Francament crec que fan exactament el contrari del que anuncien a l'exposició de motius de les tres lleis.
 
Vostès no volen aprofundir en els drets laborals, als fets em remeto.
 
Haurien de voler tenir interlocutors vàlids, legitimats i transversals, ben informats de la realitat de les empreses del país, amb recursos i coneixement dels problemes d'aquestes, dels sectors i de l'economia global del país.
 
Quan enfront, sí que estaran informades les altres parts, el Govern estarà assabentat i amb recursos per conèixer els problemes a tots els nivells, com també ho estaran els empresaris,
 
però difícilment ho estaran uns sindicats vetats en el primer nivell de negociació, com ho és el de les empreses.
 
Perquè senyors de DA, de què tenen por?
 
Perquè allunyen els sindicats de la realitat de les empreses?
 
Com podran parlar amb coneixement en les negociacions dels convenis col·lectius sectorials i intersectorials i els acords col·lectius si no coneixen la realitat de les empreses?
 
Francament no ho entenem, si no és perquè creiem que traspua una por irracional al representant sindical, que no és res més que un treballador una mica més organitzat que un altre, no s'equivoquin, un treballador recolzat per altres però en cap cas és una persona mandatada per provocar problemes.
 
De fet, al nostre parer, el seu rol és buscar solucions, ser interlocutors, ser portaveus.
 
Per tot l'exposat, demanem el suport a aquest vot particular.

Llei d'acció sindical i patronal

Lamentablement aquesta llei ens decep i ens decep sobretot per tot el que he exposat anteriorment.
 
Ens decep perquè buida de sentit l'acció sindical que ha de poder intervenir a tots els nivells de la vida dels treballadors.
 
Una llei que allunya voluntàriament els sindicats de la realitat del treballador.
 
Una llei que diu que vol potenciar l'acció sindical però que en realitat avança reculant, amb por i sense creure-hi.
 
Ja ho vam constatar veient la no voluntat dels demòcrates de treballar la llei sindical que vam presentar els consellers del PS el març del 2017. No la van voler ni prendre en consideració.
 
Curiosament vostès han presentat aquest text conjuntament amb altres dues lleis, que no han fet més que reduir els drets dels treballadors; això demostra que a vostès els molesten els drets sindicats, que no són res més que els drets dels treballadors.
 
Aquí els recordo que si realment haguessin cregut en aquests principis, en aquests drets, haguérem començat per treballar la proposició del PS.
 
Per reforçar la representació dels treballadors, perquè aquests tinguessin veu i poguessin, expressar les seves inquietuds i realitats i defensar els seus drets.
 
S'equivoquen Srs. de DA, també tots aquells que avui votaran les tres lleis.
 
Els sindicats no són enemics, són aquells que porten la veu de la part assalariada i la representen enfront de les institucions i a les decisions empresarials.
 
En cap cas, no tenen per objectiu enfonsar ni l'empresa ni el país.
 
Ho fan per elevar la veu d'aquells que no estan representats enlloc sense ells, d'aquells que no disposen de mitjans per defensar-se, per fer arribar les seves inquietuds allà on calgui.
 
Res més!
 
Potser hi ha mals sindicalistes, segurament. Però també hi ha mals empresaris i mals gestors polítics. Com a tot arreu, Srs., hi ha de tot a tot arreu.
 
En conclusió, amb textos legislatius com els que debatem avui, poc farem avançar el rol sindical, poc entendran els treballadors l'interès d'implicar-se en els sindicats i poc escoltarem la realitat de la societat andorrana.
 
Tant és així que gairebé m'atreviria a anomenar aquest text, llei de no dret sindical.
 
Una altra ocasió mancada i un text que tampoc votarem avui.