Intervencions de la consellera general del PS Rosa Gili en el debat de la llei de la Funció Pública i les seves reserves d'esmena i vots particulars (17-01-2019)
Reserva d'esmena sobre el manteniment dels triennis
Reserves d'esmana i vots particulars en relació a la figura de funcionari
Aquesta primera agrupació correspon a la reserva d'esmena 1 i als tres primers vots particulars que ha presentat el PS.
El projecte de llei de la Funció Pública que votarem avui limita la denominació de funcionaris únicament a les persones que exerceixen les funcions d'interventors, als cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvaments, Penitenciaris, Policia i Banders; en la línia del que ja va fer DA en les disposicions finals de la llei del Pla de Pensions de la Funció Pública del 2014.
Llavors, van modificar l'essència de la Funció Pública, ho van fer per la porta del darrere, sense consens ni el debat necessari per a una modificació tan transcendental com és la de la llei de la Funció Pública que ha sigut vigent fins al dia d'avui.
Ara bé, entre la modificació del 2014 i ara, DA han canviat coses que van decidir llavors, com per exemple que als inspectors ja no se'ls requereixi ser funcionaris., canvis en els règims jurídics dels diferents grups de treballadors... Canvis que costen d'entendre i que s'expliquen per la improvisació de les seves accions i segurament per la proximitat amb el període electoral.
Ho dèiem llavors, el 2014, DA va desmantellar l'essència del que ha de ser una funció pública d'un país democràtic amb uns treballadors motivats, formats, que fan bona feina sempre amb independència de pressions i dels polítics que estan al poder.
La reserva d'esmena que votarem ara, demana tornar a donar la consideració i denominació de funcionaris a tots els sectors de treballadors públics, com era abans de la modificació improvisada del 2014: mestres i professors, personal de l'administració general, del departament de tràmits, de cultura, d'ordenament del territori, de medi ambient, d'exteriors.... Entre altres, eren funcionaris.
De fet, l'apartat 1 del mateix article 5 defineix al personal funcionari com aquell que és nomenat per ocupar llocs de treball de caràcter permanent amb atribucions que impliquen l'exercici de l'autoritat o la participació directa o indirecta en l'exercici de les prerrogatives de potestat pública de l'estat.
Senyora Ministra, li agrairia que ens expliqués què entenen vostès per personal amb atribucions que impliquin l'exercici de l'autoritat o la participació directa o indirecta en l'exercici de les prerrogatives de potestat pública de l'Estat.
Li demano a vostè perquè tot i que aquesta pregunta la vaig fer en comissió legislativa d'interior, quan treballàvem aquesta llei, ningú me la va saber contestar.
Senyors de DA, consideren vostès que l'educació pública andorrana no és potestat pública de l'Estat?
Tampoc ho és per vostès la defensa del medi ambient o la tasca d'aquelles persones de l'administració general que gestionen els nostres documents personals (passaports i altres), les nostres dades personals o aquells que apliquen les normatives que són competència de l'Administració Pública, tècnics d'exteriors que negocien temes tan importants com l'acord d'associació amb la UE o altres més persones que treballen per l'Administració pública.
Senyors de DA, què entenen vostès per prerrogatives de potestat pública de l'Estat?
Crec que molts ho agrairíem per poder entendre el seu raonament en modificar la normativa de la funció pública.
Perquè francament vostès han creat ara una nebulosa que, no se m'enfadin, però crec de veritat, que ni vostès saben què han fet ni gairebé el perquè.
I veient disposicions de les lleis del cos d'educació o del cos diplomàtic m'ho reforcen.
El problema és que això pot comportar problemes de seguretat jurídica, incertesa i normatives que es contradiuen les unes a les altres.
Per exemple, parlarem d'un personal d'educació que serà autoritat, segons el seu projecte de llei, però no funcionari. (art 46).
A parer nostre, en aquest cas, els docents compleixen clarament amb les dues condicions que defineixen els funcionaris però vostès no els volen anomenar així. Per quina raó?
(Què passa amb el cos diplomàtic? Seran o no seran funcionaris?
L'article 6.6 de la llei del Cos diplomàtic es refereix al fet que alguns càrrecs es donaran a funcionaris, això vol dir que només serà pels més antics, ja que els nous treballadors ja no ho seran.)
La veritable raó que justifica aquest canvi en la denominació de la funció estaria bé que ens l'expliquessin.
Per tot això, ens trobem avui parlant d'aquesta reserva d'esmena i d'aquests vots particulars que es refereixen a uns canvis, a un reforçament de la figura del treballador públic que ja no serà funcionari dins de la funció pública andorrana sense que n'entenguem ni el motiu ni la justificació.
Estarem atents a les seves explicacions Sra. Ministra però francament un cop més queda palesa la poca serietat, la manca de rumb i la improvisació del Govern de DA.
Finalment, em referiré als vots particulars 1 i 2 que fan referència a la figura de l'interventor. Una figura important que compartim que ha de ser un funcionari, de la mateixa manera que ho pensem que ho han de ser tots els treballadors amb autoritat i que compleixen prerrogatives de potestat pública de l'Estat.
De fet, ja ho he dit, volem que ho siguin tots els treballadors públics del país; conservant evidentment que hi puguin haver agents de l'administració que no tinguin la nacionalitat andorrana quan així convingui.
Ara bé, no compartim l'esmena presentada pel grup Demòcrata que introdueix una diferenciació entre l'interventor funcionari i el que no ho és.
Entenem que aquí hi hauria una diferència de tracte, potser una discriminació segons si l'interventor general és o no és funcionari, un tracte diferent que no pot ser acceptable en cap cas, en una figura tan important com la de l'interventor general de Govern.
Per tot l'exposat, demano el vot positiu a la reserva d'esmena 1 i al Vot particular 1, 2 i 3.
Senyors de DA, no s'ho agafin malament però permetin una opinió, una anàlisi des de fora. I si m'equivoco, agrairé que ens ho expliquin de manera entenedora.
Més aviat creiem que vostès han anat navegant sense rumb tots aquests anys (ho solen fer en molts temes per tant massa no ens sorprèn).
Després d'haver promès el 2011 la lluna a tothom en una fantàstica campanya de fum i d'il·lusió que ha resultat ser un fracàs de millora pel país, vostès han destrossat la motivació dels treballadors públics d'aquest país. Tot i que avui no és el tema, el fracàs no s'ha quedat únicament en l'àmbit dels treballadors públics sinó que s'ha estès a tota la població o en tot cas a una gran part i així ho vam veure amb la manifestació del passat 17 de desembre.
Van treballar a dividir el teixit assalariat en dos bàndols: aquells treballadors públics que vostès definien sense amagar-se com a privilegiats i els altres. A algú li sona allò del "divideix i venceràs"! Fins ara se n'han sortit prou bé però veurem si encara els hi dura molt temps més.
Als funcionaris els van rebaixar els sous, els van congelar els triennis que ara els converteixen en quinquennis, rebaixar les pensions, els vam treure el dret a prejubilar-se, els van dividint en dues categories -funcionari i treballador públic- amb un tracte jurídic antagònic que afeblia la independència i la garantia de no arbitrarietat en la seva feina. Van fer tractes diferents dels cossos especials i al general sense justificació, van prendre mesures retroactives que ha deixat persones en mala situació i penso en casos d'alguns que s'ha vist obligats a jubilar-se entre el 2014 i ara, que comptaven amb unes condicions de jubilació i per no tenir els anys d'antiguitat requerits en la normativa del 2014 ara n' estan patint les conseqüències...
Ara sembla que obren portes perquè algunes situacions s'arreglin però per alguns potser ja no hi són a temps.
Això no és acceptable, Senyors. de DA, no es pot jugar amb el futur ni amb la vida de les persones.
No sé si em trauran la justificació de la nacionalitat, que vostès han fet tots aquests canvis per regularitzar la situació de residents que teníem treballant a l'administració i que segons vostès estaven discriminats. És això? Així m'ho va dir un dia la senyora ministra.
Amb tot el respecte però si la raó és aquesta, no se la creu ningú.
Recorda senyor Martí el debat i la votació de la rebaixa dels anys per a la naturalització, a l'inici del seu mandat i que vostè, va dir que ja ho farien més endavant però que llavors no era el moment i que amb 8 anys no n'han parlat mai més?
Que aquells que no han volgut mai rebaixar els anys per a obtenir la nacionalitat andorrana, aquells que no volen sentir a parlar de doble nacionalitat o del vot dels residents a les comunals, ara ens diguin que un dels pilars de la modificació de la funció pública andorrana es justifica per millorar la consideració dels agents de l'administració amb nacionalitat estrangera no s'ho creu ningú.
Si és senzillament que no troben persones andorranes per aquesta funció pot ser que en rumiïn la raó i reflexionin que potser les condicions de remuneració no acaben de ser les adequades.
Això passa amb altres càrrecs importants, en què se'ns diu que no es troben candidats andorrans però llavors agafen gent que ve de fora, a qui acabem pagant uns salaris moltes vegades desorbitats, i que probablement si haguéssim proposat el mateix a un nacional, aquest hauria deixat la seva dedicació actual per una millor feina ben remunerada.
Reserva d'esmena sobre la composició del comitè tècnic d'organització i gestió
A través de l'article 11, es crea el Comitè Tècnic d'Organització i de Gestió que no existia abans.
Aquest Comitè és un òrgan consultiu però tracta temes molt importants com la creació, modificació i supressió de llocs de treball, propostes de reubicació, comissions de serveis, .entre altres temes importants i sensibles.
Temes que fins ara podien ser de la competència de la Comissió Consultiva que curiosament desapareix dividint-se en dos organismes.
De fet, el grup parlamentari demòcrata que era qui havia de recollir les demandes finals dels sindicats, a través de les seves esmenes ha considerat que els representants dels treballadors es podien conformar amb la simple qualitat d'observadors en un òrgan consultiu que els concerneix directament.
Queda clara que la diferència entre ser membre o bé observador comporta menys drets en el cas de la segona categoria. No crec que calgui ser massa eminència per entendre-ho.
No voldria creure que un Govern de DA escaldat per alguna sentència judicial contrària lligada a un funcionament anormal d'una Comissió Consultiva on els representants dels funcionaris tenien drets haurà motivat aquesta novetat.
Aquesta reserva demana que en aquest Comitè hi hagi com a mínim dos representants dels sindicats de l'administració amb la consideració inequívoca de membres d'aquest òrgan.
Ja hem parlat abastament en aquesta sala de la nostra visió de les tasques i de la funció que han de tenir els representants dels treballadors i ha quedat clar que aquesta es troba als antípodes de la visió del Govern i del Grup Parlamentari de DA per qui, encara que ho vulguin negar, no en valoritzen la seva tasca de representació i sempre l'allunyen de la informació i de les preses de decisions.
Nosaltres considerem essencial i de justícia que els representants dels treballadors siguin membres de ple dret d'aquest organisme que a més, recordo és únicament consultiu.
Sembla que DA es vulgui emancipar de la nosa que poden provocar els representants dels treballadors en un òrgan consultiu que els concerneix més que directament.
Això no va en la línia de la transparència i de la democràcia del segle XXI, senyors de Demòcrates.
Per aquesta raó demanem el vot positiu a la nostra reserva d'esmena.
Reserves d'esmena sobre la situació dels treballadors interins
Aquí tractem la delicada situació del treballador interí de la Funció Pública. Els Socialdemòcrates ens hem fet un tip d'alertar de què ha sigut i continua sent per molts, una situació laboral precària que ha perpetrat Demòcrates per Andorra.
Amb el company Gerard Alís, vam presentar preguntes escrites en relació a la situació dels eventuals al juliol 2016 i al gener 2017 que ens van permetre visualitzar un nombre més que excessiu de persones amb aquests tipus de contractes i contractats per l'administració a empreses de treballs temporals durant períodes de temps que arribaven fins a 10, 12, 14 anys.
Persones que han treballat i treballen per administració durant anys i panys, amb salaris molt justos, no valoritzats, pressionats per avaluacions excessives en relació als altres, sense dret a formacions i per tant, en clara discriminació en relació als altres treballadors de l'Administració Pública.
Un Govern que exigia compromisos a les empreses privades de cara a no abusar de la figura del treballador temporal però que al mateix temps ha usat de totes les fórmules possibles i imaginables per explotar gent jove, i no tant jove, durant terminis de temps inacceptables.
De fet, en el projecte de llei del pressupost del 2017 vam presentar una esmena demanant la regularització en un any de la meitat d'aquests treballadors.
DA la va rebutjar però tímidament va anar presentant alguns edictes per regularitzar algunes d'aquestes places. Lamentem que pel que sembla alguns d'aquests concursos es van fer sense el rigor necessari i ara un Tribunal els ha hagut d'invalidar.
En fi, queda clar que el Govern de DA, malgrat dues legislatures amb majoria absoluta, no ha volgut ni sabut gestionar aquesta qüestió.
A través de les nostres esmenes a aquest projecte de llei, vam proposar limitar el període de temps en què l'administració ha de poder contractar un treballador de manera interina (coherentment amb l'article 14 de la llei de relacions laborals votada en aquesta sala el mes passat) a dos anys, ja que és evident que la figura de l'interí és necessària en alguns casos. Ara bé, a través de la nostra esmena, vam afegir que a partir de dos anys de contractació pública, en cas de continuar prestant el servei, el treballador interí ha de tenir dret a cobrar una indemnització com la tindria si hagués estat contractat per una empresa privada.
De fet, un Tribunal andorrà ha sentenciat en aquest sentit i ens sembla més que raonable.
Finalment, la segona reserva d'esmena que debatem ara proposa eliminar l'article 113 del projecte de llei que estableix que el personal interí li és aplicable amb caràcter analògic el règim estatutari propi dels funcionaris, ja que hi veiem, em sap greu dir-ho, una certa hipocresia i ironia de gust dubtós.
Per tot l'exposat, demanem el suport a les nostres reserves d'esmena.
Vot particular en relació a les reserves de plaça
Ara tractarem una qüestió que elevem al Consell perquè pensem que es mereix explicació i transparència.
Mirin senyors de DA, si el 2015, aquesta disposició, que vostès van canviar discretament via la llei del Pressupost i que ja era bastant interessada, ara ja passa de taca d'oli a parer nostre.
I no tant pel seu contingut sinó per la conveniència i l'interès d'introduir drets en les lleis segons si els beneficien a vostès o no.
I m'explicaré!
L'any 2008, es va limitar a un mandat l'excedència per càrrec polític dels funcionaris.
El 2010, el Govern del PS va proposar ampliació a dos mandats i vostès ho van rebutjar.
M'atreveixo a dir vostès perquè el president suplent del Grup Parlamentari de CR de llavors (el senyor Ladislau Baró) és avui president de grup parlamentari de DA. I com que CR va desaparèixer, és fàcil demostrar que nva convertir-se en DA, conjuntament amb ApC, per cert. Els senyors Enseñat i Aleix no em contradiran, suposo.
El 2011, DA arriba al poder i en l'últim pressupost abans de les eleccions, el del 2015, vostès amplien l'excedència política a dos mandats a partir de l'aprovació de la dita Llei.
Per tant, qui gaudia d'una excedència de plaça a la primera legislatura de DA podia continuar tranquil·lament i fer-ne una segona sense perdre cap dret.
Per tornar al nostre debat, què fan vostès en aquesta nova llei de la Funció Pública?
Doncs reprodueixen el text que havien posat al 2015.
Com que va lligat a l'entrada en vigor d'aquesta llei, resulta que el comptador queda a zero per a algunes persones que curiosament són càrrecs del seu Govern i del seu grup parlamentari.
L'article 42 de la Llei de la Funció Pública descriu tots els càrrecs polítics o de confiança que donen dret a reserva de plaça pels funcionaris.
La llista és llarga: membres del Govern, cònsol major i menor, secretari general de Govern, secretaris d'estat, interventor general, director d'un organisme autònom o entitat parapública, secretaris generals dels Comuns, càrrecs a organismes internacionals, consellers generals, personal de relació especial en l'Administració general, en l'Administració de justícia o en els comuns, secretaris d'un membre del Govern.
Em deixo alguna casuística però tothom haurà entès que a part dels Consellers Generals que poden ser de l'oposició tot i que actualment no n'hi ha cap a l'oposició, la resta beneficia als càrrecs nomenats per la majoria i per tant, per Demòcrates per Andorra.
Mirin, ho deia abans, el problema no és tant la mesura que podríem compartir, com fins i tot anar més enllà, ja que pensem que fins ara els pocs assalariats que hi ha hagut al Consell General han sigut funcionaris, a part de comptades excepcions.
Aquesta presència permet aportar visions diferents de les que poden tenir empresaris i professionals liberals.
Consellers aquests que no tenen cap mena de limitació actualment per la seva dedicació professional.
Senyora ministra, m'agradaria que vostè em pogués dir quantes persones actualment amb càrrecs que he citat es veuen beneficiades per aquesta disposició? Ministres, secretaris d'estat, càrrecs de confiança...
Si no em pot contestar ara, faci-m'ho arribar si us plau.
Li faré més fàcil.
Em pot dir quantes persones en aquesta sala es poden veure beneficiades amb aquesta mesura? Ministres? Consellers, síndics, ministres?
Per què aquesta disposició fa mal als ulls, demano avui el vot positiu al Vot particular presentat.
Intervenció en el debat de tota la llei
Senyors de DA, permetin-me una opinió, una anàlisi feta des de fora de les seves files; fet per algú que ha seguit atentament tots els seus moviments d'aquests darrers anys en relació a la Funció Pública i que culmina avui amb la votació d'aquest projecte de llei.
Vostès, Demòcrates per Andorra, van prometre en la campanya del 2011, una gestió política diferent, engrescadora i d'excel·lència, en una fantàstica estratègia de màrqueting, de fum i d'il·lusió.
Un projecte polític que acaba ara aquesta segona etapa, després de 8 anys de majories absolutes, amb un fracàs estrepitós en la gran majoria de temes que han tocat.
Van fer promeses als funcionaris en campanya electoral i en lloc de respectar-les, vostès en dos mandats, han destrossat la imatge i la motivació dels treballadors públics d'aquest país.
Van aconseguir dividir el col·lectiu assalariat en dos bàndols: aquells treballadors públics que vostès definien, sense amagar-se com a privilegiats (verifiquin hemeroteca) i els altres: els treballadors de l'empresa privada.
A algú li sona allò del "Divideix i venceràs"!
D'això en saben molt, senyor Martí, senyors de DA!
S'ha de reconèixer que fins fa poc els ha sortit prou bé però veurem si encara els hi dura molt temps més.
Als funcionaris els van rebaixar els sous, els van congelar els triennis, els han convertit en quinquennis, els van rebaixar les pensions de jubilació, els vam llevar el dret a prejubilar-se, els van dividir en dues categories: funcionari i treballador públic amb un tracte jurídic antagònic que afeblia la independència i la garantia de no arbitrarietat en la seva feina.
Van atorgar tractes diferents als uns i als altres sense explicació que ho justifiqués.
Van prendre mesures retroactives que han deixat persones en mala situació, de manera injusta.
Penso en casos d'algunes persones que s'ha vist obligades a jubilar-se per llei als 65 anys que han plegat sense tenir els 15 anys mínims amb títol oficial de funcionari, que es van imposar a la llei del 2014 i a qui per qüestions de formalismes i de poques ganes de trobar solució a les seves situacions, han perjudicat molt.
Aneu a demanar ajudes als serveis socials els hi ha arribat a etzibar!
Situacions que ara amb la nova llei haurien trobat solució. Suposo que per DA són danys col·laterals de qui improvisa, no treballa prou en temes, no parla, no consensua, es tira a la piscina i després ja veurem.
Inacceptable, senyors de DA, no es pot jugar amb el futur ni amb la vida de les persones.
Durant aquest mandat, vostès han assolit tot un èxit en el seu tracte i en les negociacions amb els funcionaris. Evidentment ho dic en mode irònic!
Han aconseguit ser responsables d'una lamentable primícia, dues vagues.
La primera més discreta, la segona contundent, un clar símptoma de malestar i descontentament del col·lectiu dels treballadors públics.
Dues vagues de funcionaris resultants de les negociacions fallides de DA amb els representants dels treballadors públics degudes a enganys, a la falta de respecte i de consideració cap a uns col·lectius que gestionen temes molt importants de les vides de tots els ciutadans d'Andorra.
Així, el projecte de llei que analitzem avui contempla canvis d'escenaris inesperats. Recordem quan la ministra Descarrega i seu el Govern, desbordats i esgotats, van acabar passant el projecte de llei inacabat al Consell General, passant el marró, com es diu col·loquialment, als Consellers de la majoria perquè fessin les esmenes que calguessin per acontentar, o en tot cas, calmar els ànims d'uns representants dels funcionaris, que ja havien perdut tota confiança i credibilitat enfront de les seves paraules i les bondats del seu projecte de llei.
Les presses van ser les habituals en tancar temes, corrents sense massa reflexió, ni consens ni serietat.
I el resultat final ha quedat molt lluny de les expectatives que encara podien tenir alguns. (La prova la manifestació d'ahir al vespre amb 1.000 persones!!!)
Un fracàs de gestió senyor Martí, senyora Descarrega, senyor candidat continuista de DA, Xavier Espot!
Mirin, acabaré, referint-me a unes reflexions que ja vaig fer fa un temps en un article a la premsa.
Aprovar una llei de retallades de drets laborals, una llei de no drets sindicals, de no dret de vaga, de no dret de manifestació al desembre,
Aprovar una llei de retallades de drets dels treballadors de la Funció Pública al gener a 15 dies de la dissolució del Consell General, en ple període precampanya, preelectoral és d'una gosadia impressionant, segurament alimentada per dues majories absolutes, sense diàleg amb la gent i allunyada de la realitat dels ciutadans d'Andorra,
Mirin, vostès han demostrat conèixer molt bé el funcionament de la societat andorrana i més concretament dels electors d'aquest país.
Saben que algunes persones no tenen temps de seguir de massa de prop els temes polítics, a d'altres no els interessa massa, a alguns ciutadans gens.
Molts es queden en titulars de premsa o amb informacions superficials que beneficien a DA. D'altres es diuen desencantats de la política i anuncien abstencions o vots blancs... i això a vostès els va bé.
Tanmateix, moltes coses em porten a creure que ara algunes coses ja no "colen", que la gent no és ruca i que tot i que cal un temps de maduració, acaben per veure-ho clar, acaben adonant-se de qui els hi fa promeses que no arriben mai, de les falses veritats i de qui oblida que la política ha de gestionar-se en benefici de la gran majoria.
En conclusió i sense que sigui cap sorpresa a hores d'ara, anuncio doncs el vot negatiu dels consellers del PS al projecte de llei de la Funció Pública de Demòcrates per Andorra.
