Avui es proposa a la cambra ratificar un nou conveni per evitar la doble imposició, en concret el signat entre el Principat d'Andorra i el Principat de Liechtenstein.
El conveni esmentant va en consonància amb els anteriorment ratificats, i als que vam donar el nostre suport, seguint els estàndards OCDE i incloent les particularitats d'ambdós països signataris. Alhora segueix la dinàmica oberta d'ampliar la xarxa de convenis per evitar la doble imposició, que estimem necessària per permetre la internacionalització de la nostra economia, iniciada pel Govern del PS, cal recordar-ho, amb l'aprovació de les primeres lleis relatives a la imposició directa al nostre país.
Quant al tractament de les diferents rendes creiem que de manera general segueix els criteris adoptats en el CDI signat amb Luxemburg, i per tant preveu un tracte favorable de les diferents rendes que poden acabar retornant a Andorra. Com a nota diferenciadora amb el conveni que acabo de citar, en destacaria el tracte favorable aplicable als dividends que repartits els quals tributaran sempre al país de residència d'aquell que els percep; això, creiem, pot afavorir la internacionalització de les nostres empreses, en aquest cas cap a Liechtenstein, que recordem avui participa en el mercat interior europeu a través de l'acord relatiu a l'Espai Econòmic Europeu.
Per l'exposat, els consellers socialdemòcrates votarem favorablement a l'aprovació de la ratificació d'aquest conveni.
No puc però acabar, sense demanar al govern més diligència i celeritat amb la negociació de nous convenis per evitar la doble imposició, per tal de poder construir l'àmplia xarxa de què anteriorment parlava, i en especial amb països d'altres continents (Americà del Sud, Àsia , Àfrica, etc...), on els empresaris andorrans també podent obrir negoci.
Els consellers generals del PS vam presentar una proposta d’acord en relació a la política de residus del nostre país.
I ho vam fer perquè estem preocupats pel que (almenys per nosaltres) no és per res una política menor. Tot al contrari. Creiem que la política de gestió dels residus hauria de ser un dels elements que haurien de configurar-nos com una societat avançada, ecològica, sostenible i saludable.
Unes polítiques en què hauríem d’estar situats al capdavant en l’àmbit internacional i no, com ara, més aviat a la cua. Això és almenys el que voldríem els consellers del PS com ja portàvem en el programa electoral elaborat per la coalició Junts.
Un territori de muntanya com el nostre, de dimensions reduïdes, amb una elevadíssima dependència energètica i de subministres de l’exterior està obligat, al nostre entendre, a pràctiques de consum eficients des del punt de vista d’impacte mediambiental, de generació de residus i de generació de valor dels mateixos (un terme que cal no confondre amb la valorització energètica).
La realitat de la nostra política de residus és malauradament ben diferent. Estem davant d’una política de residus anacrònica, caduca, fosca, ineficaç i ineficient.
Una política que cal actualitzar i revisar de forma urgent dins les previsions de la llei de residus que estableix que els objectius del pla de residus s’han de revisar com a mínim cada 5 anys (sense que res impedeixi de fer-ho abans).
Ens sembla que l’actual situació, els mals resultats obtinguts, les pobres actuacions que s’estan duent a terme en la majoria de sectors del residu, la pràctica inexistència (o si més no davallada significativa) de les campanyes de sensibilització i de promoció tant del consum sostenible com del reciclatge entre altres motius no permeten esperar per més temps per a aquesta revisió.
Els nostres indicadors són pitjors comparativament als dels països veïns i, a més a més, no s’estan assolint ni tan sols els objectius fixats pel Pla de Residus l’any 2012.
I, a més a més, pensem que la revisió és, a hores d’ara, urgent i també pensem que aquesta ha de ser necessàriament profunda per adaptar-nos a les millors pràctiques internacionals, per tenir una eficient i veritable política de gestió de recursos que doni compliment al mandat legislatiu de “protegir la salut pública i preservar el medi ambient, en el marc d’un desenvolupament sostenible”.
És per tots aquests motius que vam presentar una proposta d’acord per la necessitat d’actualitzar la política de residus per adaptar-la a les millors pràctiques internacionals però sobretot a les necessitats i exigències del nostre país i al que els nostres ciutadans es mereixen.
La proposta que finalment es sotmet a votació ha estat modificada (amb acord de tots els grups parlamentaris).
Si li sembla bé, senyor Síndic, al final de les argumentacions llegiré el text definitiu que es sotmet a debat i votació (i del que ja disposen còpia tots els consellers).
Com deia abans els indicadors del nostre país són pitjors als països del nostre entorn. El volum de quilograms/persona/any de residus generats és força superior al dels països veïns com ja s’apuntava en el mateix pla i s’assenyala per exemple des de l’Observatori de la Sostenibilitat.
Arribats en aquest punt, i en referència a la consideració de “fosca” feta sobre la política de reciclatge, cal assenyalar el molt que costa trobar dades, i com estan de desfasats alguns aparats de les pàgines webs o la manca d’actualització, si més no, d’alguns continguts.
Els percentatges de recollida selectiva se situen per sota dels objectius establerts en el mateix pla. Tant pel vidre, com pels envasos i sobretot pel paper i el cartró en què es situa en el 63,2% enfront del 80% que estableix el pla. Fins i tot aquest valor ha experimentat un retrocés en les darreres dades de què disposem (l’any 2014).
Algú dels aquí presents recorda alguna campanya recent de foment del reciclatge de residus? (A Andorra parlo és clar...). Ens demanem si hi ha realment una voluntat de fomentar el reciclatge i que aquest sigui efectiu. Les darreres campanyes de sensibilització, i es pot consultar en la pàgina web, daten de l’any 2014.
No ens ha estat tampoc possible trobar dades actualitzades quant al nombre de punts de recollida selectiva. Però no tenim la sensació que s’hagi avançat en aquest àmbit.
Segurament deu ser fruit de la casualitat però els anys 2010 i 2011 el volum de material reciclat era superior al que actualment s’està reciclant. I han passat ja 5 anys!!
Seguint amb el balanç de l’actual pla no ens val el suposat assoliment derivat de la valorització energètica. Aquesta no és altra cosa (principalment) que tones de residus que es cremen i que tot i un cert aprofitament energètic és un model caduc i sobre el que, com ja saben, tenim molts i molts dubtes sobre la seva incidència en la salut pública i sobre si s’adequa als principis que inspiren la lluita contra el canvi climàtic.
I aquí en canvi sí que hi ha creixement en els darrers anys!! I aquest és potser un dels problemes clau de la nostra política de reciclatge. El d’haver d’assegurar un mínim de tones per ser cremades en el forn incinerador. Aquesta és segurament una de la mare dels ous que permet explicar moltes coses.
Tot plegat i tot i alguns esforços efectuats configura un model de gestió de residus del passat, amb polítiques caduques, amb una presència gairebé nul·la de la sensibilització en aquesta matèria i a més a més amb uns objectius que no s’estan assolint.
Per aquests motius és necessari revisar el pla nacional de residus.
Però és que a més a més cal anar força (fins i tot diria que molt) més lluny.
Cal una revisió del pla que aposti cap a altres fórmules de tractament dels residus més saludables i menys pol·luents com ara per exemple el compostatge de matèria orgànica. Cal una revisió que permeti materialitzar una política eficaç de reciclatge. Cal una revisió que ha de permetre una política de prevenció de la generació de residus i en la que l’objectiu prioritari hauria de ser la reducció, ja que no hi ha millor residu que el que no existeix. Cal una revisió que es fixi com a objectiu una eliminació radical del consum de bosses de plàstic. (On han quedat les campanyes i el foment de reducció de les bosses de plàstic??).
Cal una revisió del pla que com es va anunciar abans d’ahir (fet que potser no és del tot casual) introdueixi el concepte del malbaratament alimentari; un fet que celebrem i que reconeixem com molt positiu.
Cal una revisió del pla en què es fixin polítiques de recuperació d’envasos i que estableixi en general una nova visió del residu com un element de valor o com un subproducte.
Cal, finalment, una revisió, que en la mateixa línia, fixi mesures de foment del concepte d’economia circular, és a dir, que els cicles productius intentin aprofitar tot el que fan per tal que actuïn de forma circular com ho fa la mateixa natura.
Això té tot el sentit des d’un vessant tant ambiental com econòmic.
Per tot el que s’ha exposat i deixant per al posterior debat, si escau, altres consideracions i fins i tot algunes discrepàncies que hi pugui haver els demano, senyors consellers, el seu vot favorable a la següent proposta d’acord.
