Quan vaig començar anàlisi del Conveni de la UNESCO, relatiu a la lluita contra la discriminació en l’àmbit de l’ensenyament, anava convençuda que la meva intervenció seria un pur tràmit.
Els socialdemòcrates solem donar suport als Convenis Internacionals proposats per Govern.
Ara bé, en aquest cas, he de reconèixer l’estupefacció creixent que vaig sentir mentre m’endinsava en el document presentat per l’executiu de DA.
Concretament estem parlant d’un Conveni vell de gairebé 60 anys, 57 per ser més exactes, ja que és un Conveni del 1960.
Evidentment, tots els organismes de l’ONU ens mereixen el més gran dels respectes.
Sens dubte, aquest Conveni era un gran avenç i segurament avantguardista per molts països en el moment de la seva elaboració.
Avui podem estar d’acord amb moltes de les seves disposicions però no podem amagar que moltes altres ens semblen obsoletes, desfasades, i fins i tot fora de lloc en l’època actual. Concretament pensem que poc ens aporten el dia d’avui.
I les citaré:
•“Article 2 Quan són admeses per l’estat, les situacions següents no es consideren constitutives de discriminació en vista de l’article 1 d’aquest Conveni: a. La creació o el manteniment de sistemes o d’establiments d’ensenyament separats per a alumnes dels dos sexes [...]. ”
No sé si aquesta disposició/excepció només ens xoca als socialdemòcrates però francament nosaltres pensàvem tenir totalment superat aquest debat i aquesta possibilitat.
Algú de vostès subscriu aquests preceptes?
I vol retornar a escoles únicament femenines (en les quals s’ensenyava a brodar, cosir i cuinar i sobretot a esdevenir una bona mestressa de casa?
O retornar a escoles únicament masculines (en les quals es podia inculcar la duresa masculina i la seva superioritat i es capacitava el gènere masculí per manar en la societat)?
Tranquil·litzeu-nos!!! No anem per aquí, veritat?
•Continuo amb l’anàlisi del Conveni.
Una altra cosa que ens interpel·la, en tot cas, a nosaltres, els Socialdemòcrates és, i aquí llegiré un fragment de l’article 5.1.b del Conveni.
“Article 5. 1. Els estats part d’aquest Conveni acorden:
[...] b) 2n, d’assegurar, segons les modalitats d’aplicació pròpies de la legislació de cada estat, l’educació religiosa i moral dels infants d’acord amb les seves pròpies conviccions [...]
És a dir que a través de l’acceptació d’aquest Conveni, que recordem està per jerarquia jurídica per sobre de les lleis nacionals i fins i tot de la Constitució,
Si votem avui aquest Conveni, això podria voler dir que l’Estat estarà obligat a assegurar ensenyament de religió a qualsevol infant quan els pares en facin la demanda: religió catòlica però també musulmana, jueva, hinduista o la que sigui.
No sé com ho veuen, vostès!!!
Però, en tot cas, els Socialdemòcrates defensem la laïcitat de l’Estat andorrà.
Una altra cosa és que tot ciutadà tingui el dret a practicar la seva religió, sigui quina sigui, en l’àmbit privat. I això evidentment ho respectem i defensem!
•Un tercer punt que ens permet posar en evidència l’obsolescència d’aquest Conveni són els preceptes de l’article 4:
“Article 4 Els estats part d’aquest Conveni es comprometen també a formular, a desenvolupar i a aplicar una política nacional tendent a promoure, amb mètodes adaptats a les circumstàncies i als costums nacionals, la igualtat d’oportunitats i de tracte en l’àmbit de l’ensenyament, i especialment a: a. Fer de l’ensenyament primari un ensenyament obligatori i gratuït; generalitzar i fer accessible a tothom l’ensenyament secundari en totes les formes [...]”
Mirin, senyors Consellers i senyores Conselleres, la llei qualificada d’educació del 1993, que ja té 24 anys (i segurament la llei anterior també ho contemplava) diu:
“Article 7. 1. L’escolaritat obligatòria inclou els nivells de primera i segona ensenyança. Comprèn des dels 6 anys fins als 16 anys.”
I fins i tot:
“2. Tot infant tindrà el dret de ser escolaritzat a partir dels 3 anys, si els pares o el tutor així ho demanen.”
“Tendent a promoure que l’ensenyament primari sigui un ensenyament obligatori i gratuït” diu el Conveni!!!!!!!!
No ho troben obsolet?
Segurament no volem sortir més en les llistes negres que devem compartir amb països en via de desenvolupament.
Ho entenem!
Potser si una documentació més extensa hagués acompanyat el Conveni hauríem entès coses que ara mateix ens poden haver passat per alt.
A més, sembla que tampoc no han seguit les recomanacions dels seus propis experts.
L’informe jurídic que ens venia adjuntat amb el Conveni, elaborat per una jurista del propi ministeri d’afers exteriors, aconsellava fer per part d’Andorra una declaració interpretativa que hauria acompanyat el Conveni, en la qual Andorra faria palesa la seva especificitat en matèria d’educació.
L’objectiu segons l’informe jurídic, era fer constar l’existència dels dos Convenis bilaterals que tenim acordats amb França i Espanya que fan que l’ensenyament públic a Andorra estigui compost per tres sistemes educatius i que dos d’ells es regeixen gairebé essencialment per normes dels nostres països veïns i que per tant, no establim nosaltres.
És cert que França i Espanya són signataris d’aquest Conveni però tampoc constava gaire . França el va ratificar el 1961, és a dir fa 56 anys i Espanya el va acceptar el 1969, fa 48 anys.
També, aprofito per dir que aquesta declaració interpretativa, recomanada pels seus mateixos serveis jurídics, hauria pogut explicar el nostre avançament en educació, com tot país desenvolupat al segle XXI. Ens hauria permès estar més còmodes amb aquesta ratificació tan tardana i que sembla que necessitàvem aquesta acceptació per posar-nos a la norma.
Entenem que no se’ns ha explicat prou bé l’interès de la ratificació d’un Conveni amb aquests punts anacrònics.
Un Conveni que al nostre entendre mereix ser actualitzat als temps actuals per part de la UNESCO i els països que l’han ratificat.
Hauríem demanat una votació per articles però pel que ens han dit el reglament del Consell General no ens ho permet.
Mirin, nosaltres, avui per principis i per prudència de no comprometre legislacions futures els deixarem aprovar sense la nostra ajuda aquest Conveni. De fet, no els calen els nostres vots.
Com venim exposant sotmeten a consideració d'aquesta Cambra parlamentària el projecte de llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i modificació de diverses lleis afectades.
Aquest projecte de llei té per objecte introduir en el nostre ordenament jurídic un règim especial de tributació d'aquelles operacions que afecten la reorganització empresarial, creant una neutralitat fiscal de les mateixes i diferent la tributació al moment en què s'efectua una transacció fora de l'àmbit de la reorganització empresarial definit per la llei.
La introducció d'aquest règim fiscal especial, existent en els països del nostre entorn, ens sembla necessària, una volta intruïda la fiscalitat directa en el nostre ordenament, a l'efecte de facilitar les operacions de reestructuració de grups i de patrimonis empresarials i familiars, d'entitats i persones físiques, sense que la dita fiscalitat pugui suposar un fre a aquelles operacions, i per tant un fre als moviments de la nostra economia.
No m'estendré en els detalls de la llei que són de caràcter tècnic, i que de fet ja han estat exposats pel ministre. El treball en comissió ha permès millorar el text i corregir alguns aspectes dubtosos que el projecte contenia; destacaré la modificació relativa a l'entrada en vigor del text, havent-se corregit el redactat inicial del projecte de llei que enteníem podia ser inconstitucional per quan pretenia fer entrar en vigor la llei amb anterioritat a la seva publicació al BOPA; aprofito per fer una crida al Govern per ser més curosos en aquests aspectes en el futur.
Considerant que la llei respon tant a les necessitats com a l'evolució i consolidació de la fiscalitat en el nostre país, els socialdemòcrates donarem suport per l'adopció del projecte de llei.
Un any més i un nou debat d'orientació política; enguany al mes de setembre; i un altre any més ens ha repetit les mateixes frases boniques i les declaracions d'intencions.
Un discurs com cada any; llarg, més aviat avorridot, i més ple de continent i més buit de contingut. De fet tots sabem en realitat el que a vostè li agrada és el dia d'ahir; el discurs, el que podríem anomenar el seu monòleg d'orientació política.
Per tant, vista aquesta reiteració potser sí que al final, senyor Martí, li haurem d'agrair que ens canviï cada any les dates i no només la data sinó, fins i tot, el moment de l'any de la celebració dels mateixos. Amb el pas dels anys aquesta acabarà sent la millor manera, si no gairebé l'única, de poder acabar diferenciant uns debats d'orientació dels altres.
Intentaré concentrar el temps d'intervenció del qual disposo en representació dels consellers del PS en aquells elements que mereixen de forma més destacada la nostra atenció, que sovint són aquells en què el nostre projecte es diferencia més del seu.
A aspectes en els quals ens sembla que la situació actual és prou delicada, en alguns casos fins i tot diríem que molt, i pels que no hi hem sabut trobar propostes concretes del Govern de DA (tot i les seves tres hores del discurs).
Per tant, molt difícilment, per les circumstàncies que relataré a continuació cal esperar cap tipus de millora d'aquí al final de legislatura.
Pensions baixes; tant de jubilació com d'invalidesa.
Prestacions socials retallades per vostès l'any 2014 (per exemple les corresponents a les baixes llarga durada).
Accidentalitat laboral creixent.
Salaris baixos i insuficients per tenir una vida digna per a una part dels ciutadans. (Amb una expectativa a empitjorar de precarietat laboral incrementada a les portes amb la seva reforma laboral alineada en els models més neoliberals).
Dificultats d'emancipació dels joves: dificultats d'incorporació al mercat laboral amb continuïtat i projecció de creixement i com deia salaris baixos particularment per ells.
L'escassetat ara mateix de pisos de lloguer per a persones amb rendes ja no baixes sinó tan sols mitjanes i afectant ja a joves, gent gran, famílies monoparentals...
L'espiral de creixent de l'import dels lloguers.
Precarització de la funció pública i la problemàtica de l'eventualitat i les seves conseqüències (com per ex en seguretat).
La inexistent política de protecció del medi ambient; el fracàs d'uns Plans Nacionals de Residus que es tradueixen en menys reciclatge, generació de més residus, en absència de sensibilització mediambiental i, en general, una política absolutament condicionada per la dimensió i les exigències que imposa el forn incinerador de La Comella.
Però el desgovern mediambiental (encara que pugui semblar impossible) encara va a pitjor un cop es constata una vegada més com l'inexistent ministeri que se suposa que s'ha de vetllar de la protecció del medi ambient fa ulls clucs davant d'autèntiques aberracions (i no només mediambientals) com ara plataformes que tapen el riu en un tram de més de 140 metres, una fuita de ciment al riu (tantes presses), murs al bell mig de la llera del riu o dins d'un pont i d'altres.
I també la manca d'iniciativa, de projecte i més encara de propostes per reactivar i diversificar l'economia.
Vull recordar el que ha estat el tarannà dels socialdemòcrates (dels membres del PS) per lluitar contra l'atur mitjançant la regulació, diversificació i potenciació de la nostra economia.
Ens sembla escaient en aquest punt fer una mica de memòria històrica de les iniciatives en matèria econòmica provinents del nostre partit. Cal recordar que la Llei del comerç (el primer sector econòmic del país) va ser una iniciativa nostra; com també ho van ser els programes destinats tant a la rehabilitació d'edificacions com per a la renovació del parc mòbil. Així com la llei de cooperatives. I també la regulació dels impostos de societats que han permès, posteriorment, signar els convenis de doble imposició. I també l'IGI va ser una iniciativa del PS. I també l’acord monetari que ha estat el marc de solució per la crisi BPA. No està malament, oi?
Com també és iniciativa del PS, l'única (dic bé, l'única) iniciativa actualment a tràmit parlamentari destinada a impulsar el nostre teixit econòmic. Es tracta de la Proposició de llei de l'emprenedoria; un text que té per objectiu agilitzar, simplificar i impulsar l'activitat dels emprenedors al nostre país (joves i no necessàriament joves) contenint mesures de suport, simplificacions administratives, de programes de subvencions i ajudes i reduccions fiscals per a projectes dels emprenedors.
I un projecte que, a més, regula de forma paral·lela el crowdfunding com a element necessari per al finançament i, per tant, per poder donar viabilitat als projectes innovadors.
Un projecte que, senyores i senyores de DA, és a tràmit parlamentari des del mes de febrer i del qual, fa només unes poques hores, el president de la Cambra de Comerç en demanava la seva aprovació.
I què ha fet el Govern de DA en aquesta matèria? Doncs ben poca cosa; apropiar-se d'iniciatives que no eren seves, desvirtuar-ne d'altres i ben poca cosa més.
Més aviat diria que fer nosa i entorpir.
Entorpir amb les seves esmenes a la Llei de cooperatives, el que ha convertit la constitució de cooperatives en inviable econòmicament i, per tant, ha condemnat la iniciativa al fracàs.
Entorpir en tenir congelats i bloquejats per anys els projectes esmentats destinats a fomentar la rehabilitació d'habitatges i la renovació del parc mòbil, tot i que recuperant-los anys més tard (deixant això si pel camí molts diners i llocs de treball que s'han deixat perdre).
Entorpir mitjançant les disputes internes en el si del Govern que bloquegen l'arribada de diversos projectes interessants d'inversió estrangera en diferents àmbits.
Entorpir no regulant activitats que poden tenir desenvolupament a Andorra.
Entorpir amb obertures de comerç i de societats que s'eternitzen mesos.
I tramitacions també inacabables i que acaben en un calaix d'inversió estrangera.
I ens temem (amb aquest històric) el que puguin acabar fent sobre una molt bona iniciativa com és la llei de foment de l'emprenedoria i de regulació del crowdfunding.
La seva gestió suposa en realitat un fre al creixement econòmic i a les enormes possibilitats i capacitats de desenvolupament i diversificació econòmica que té el nostre país.
Com hem exposat no només no tenen iniciatives sinó que a més malmeten aquelles que històricament hem aportat i estem aportant des del PS.
Cal dir-ho (perquè és la veritat, tot i que les seves campanyes de màrqueting poden induir a ciutadans i empresaris a no adonar-se'n) que des del PS hem estat i seguim sent innovadors i líders en matèria de foment i diversificació econòmica.
Tot i el convenciment que la millor política social és la que prové del creixement econòmic, de la generació d'oportunitats, de la diversificació, del suport als joves als emprenedors, també sabem perfectament que aquest funcionament no és sempre perfecte i que hi ha ciutadans que necessiten el suport de les administracions.
I la nostra política no ens permet deixar (com vostès fan) ningú a l'estacada; ja siguin persones malaltes de llarga durada, persones amb invalidesa, pensionistes...
Començant per la problemàtica de les pensions.
El debat de polítiques socials (de constant referència per a nosaltres tot i que ja sabem que no els agrada precisament parlar-ne) va mostrar clarament la manca de sensibilitat de l'actual Govern.
Mentre el ministre Xavier Espot afirmava de forma vergonyant i totalment injustificada que Andorra (i cito literalment) "és un país a l'avantguarda en polítiques socials", una frase que ja ha passat a la història de la política andorrana i no precisament com un dels seus passatges més destacats, des del PS ens vam esforçar a relatar (amb dades) la veritable situació que realment es viu a Andorra que no és altra que la següent i que avui és bo que recordem de nou:
La pensió mitjana a Andorra és de 600 euros al mes (inferiors a les de França i a Espanya, que és un país amb menys riquesa i amb salaris més baixos).
Més del 85% de les pensions són inferiors a 1.000 euros (8.254 de 9.647).
L'import mitjà de les pensions d'invalidesa avui a Andorra és de 602 euros; 602 euros!!!
Es pot realment mantenir que les pensions de jubilació i d'invalidesa a Andorra no són baixes? I dir que no permeten una vida amb dignitat?
I què ha fet el Govern de DA tots aquests anys?
Retallar i rebaixar encara més les pensions més baixes i generar situacions reals com les següents:
Arran de les lleis canviades per vostès l'any 2014; 488 mesos cotitzats i una pensió 581,11 euros o per 486 mesos 706 euros de pensió.
Retallar les pensions d'invalidesa vinculades a malaltia en un 27% de mitjana des de l'aplicació de la llei de l'any 2014; s'han reduït de 840 euros a 610 euros de mitjana.
Reduir en un 25% les prestacions en situacions de malaltia de llarga durada.
Aquest és el resultat real de la seva política! Aquesta és l’Andorra d’avantguarda del senyor Espot (i de DA).
Cal recordar que d'aquell debat vam aconseguir el suport únicament a 3 de les propostes de resolució presentades.
Doncs bé cap d'elles a hores d'ara està efectivament en aplicació.
Ni la presentació per part de la CASS de les propostes necessàries per garantir –al seu entendre– la viabilitat del sistema de pensions; una presentació que s'havia d'haver fet a finals del mes de març. Fa 6 mesos que esperem. Inadmissible!
Ni la regulació del règim del tercer pagador, pendent des de l’abril de l’any 2017. De fet, ho porten anunciant des del 2013. Una mostra més d'insensibilitat i d'irresponsabilitat en incomplir la paraula donada.
Tampoc s’han ampliat amb equips especialitzats l’horari d’atenció en casos de violència de gènere.
Què ens proposa el Govern de DA en matèria de pensions, de prestacions socials? Res.
La política social consisteix principalment per a vostès –a dia d'avui– en l'organització d'actes i més actes i d'activitats i més activitats i de moltes fotos (moltes) i tantes aparicions en premsa com sigui possible; no hi ha propostes polítiques per als problemes reals que experimenten importants col·lectius de la nostra població.
Es pot arribar fàcilment a la conclusió que estan trivialitzant la política social, que sembla destinada principalment a ser un objecte de promoció política.
Manca de propostes, menysteniments tant els debats, com les propostes acordades un fet que no es limita però als temes socials.
Repartirem als mitjans de comunicació el resum de compliment de les propostes de resolució de les dues legislatures demòcrates on es visualitza que només 11 de les 43 aprovades pel Consell han estat portades endavant.
Un element greu però que no és l'únic en la dinàmica de retrocés democràtic que la gestió de DA ha anat imposant en els seus mandats.
També hi podríem afegir aquí el cas omís a esmenes, iniciatives i propostes iniciatives provinents de l'oposició.
Els nomenaments polítics i sotmesos a interessos en la justícia.
Atac a la independència i neutralitat en diversos organismes públics.
I d'altres situacions que permeten visualitzar com recula amb vostès la qualitat democràtica al nostre país.
En relació a la situació dels treballadors i de la seva capacitat adquisitiva, el primer que cal deplorar és que la majoria no prengués ni tan sols en consideració la proposició de llei per regulació de l'activitat sindical. Una vegada més! I quin cinisme el seu en relació a aquest punt.
El model que proposàvem des del PS no és només l'únic que permet una activitat sindical real sinó que, a més, com bé saben és el que reclamen els sindicats.
Perquè així els ho han fet saber els sindicats en el procés consultiu de la reforma.
Com es pot parlar de reforma laboral sense sindicats? Sense que tinguin mitjans, sense interlocució vàlida i capacitada representant la classe treballadora.
Quina reforma laboral i quin consens social pot haver-hi aquí?
El que faran és simplement generar més precarietat i assolir els desitjos d'alguns empresaris (i dic bé, d'alguns, i no precisament els més exemplars).
Abaratir acomiadament.
Retribuir menys les hores extres.
Agreujar les circumstàncies vinculades al descans setmanal, al repòs entre jornades...
I després hi ha qui s'omple la boca molt alegrement parlant de turisme i de serveis de qualitat.
Amb les condicions laborals actuals, i pitjor encara amb les que vostès imposaran, a qui volen prendre el pèl?
És necessari i inajornable realitzar un estudi per saber el cost real de la vida a Andorra i establir d'acord amb el mateix quin ha de ser el salari mínim.
Un estudi que segurament, com el que s'acaba de fer a Barcelona, acabaria assenyalant que és necessari un augment del salari mínim.
A part del salari mínim baix i del fet que les retallades salarials aplicades en el pitjor moment de la crisi econòmica internacional no s'han revertit ara que les coses van millor a Espanya i França i de retruc, doncs, també per a nosaltres observem amb sorpresa i decepció com el Govern no té propostes per fer front a la problemàtica creixent de l'absència de pisos de lloguer i de l'increment del seu preu.
Una situació realment greu que està acabant d'ofegar el poder adquisitiu dels joves, dels treballadors amb salaris més ajustats, de les famílies monoparentals, així com les possibilitats reals d'emancipació dels joves. Hem tornat a etapes que ja donàvem per passades amb gent compartint pisos, llogant habitacions o simplement sense trobar habitatge.
I què ha fet el Govern de DA? Doncs suprimir el Departament d'Habitatge; no és si aquesta és la política d’anticipació a la que es referia vostè ahir?
I abans que el senyor Síndic em cridi l'atenció, no voldria acabar aquesta primera intervenció (quedaran bastants temes per posteriors intervencions i rèpliques) sense fer referència al recent, tot i notable i força intens, idil·li polític entre Liberals i DA, el que em permet parlar almenys de transferències i competència i dels acords presos en matèria de sanitat.
Començant per la primera; sembla clar el suport incondicional de Liberals a una forma en la qual no hi ha participat encara que planin dubtes de constitucionalitat o sobre la justícia de les seves conseqüències; ha quedat clar que DA s'ha limitat a simular uns càlculs pel repartiment de transferències per obtenir el mateix repartiment que actualment i una distribució que castiga a parròquies que per determinades circumstàncies, sigui per població o dispersió territorial, els pertocarien més ingressos.
En concret el seu model perjudica i molt les parròquies d'Andorra la Vella, de Sant Julià i en menor mesura Escaldes.
I cal recordar que no hi ha hagut cap voluntat per part de DA ni cap oferiment de consensuar un model o ni tant sol d'atansar les diferents posicions.
Els dubtes de qui dirigeix la política sanitària al nostre país i de què farà aquest Govern no han fet més que augmentar-se després del debat sobre política sanitària. A les disputes entre el ministre i els responsables de la gestió al SAAS, públiques i notòries, i els curtcircuits que el cap de Govern fa al ministre, s'han complicat un cop entra en escena un nou interlocutor; el senyor Gallardo amb les seves propostes de limitar el nombre d'especialistes, d'eliminar el SAAS de la comissió mixta, de no reemborsar determinades patologies i en general de crear dos nivells de sanitat; unes propostes que van merèixer el primer dia el rebuig tant del ministre com del grup parlamentari de DA però que, a la nit, es va traduir en una proposta de resolució conjunta.
Demanem a uns i altres; liberals i demòcrates; on passem?
Tot això mentre el desgavell organitzatiu, de càrrecs, de compres i d'actuacions assenyalades pel Tribunal de Comptes continua.
Els socialdemòcrates presentem avui set reserves d'esmena perquè aquestes van ser rebutjades en comissió i perquè considerem que tracten aspectes importants que han de ser debatuts en el plenari.
De fet, de les 44 esmenes presentades pels consellers socialdemòcrates, els consellers demòcrates ens n'han rebutjat 40 en comissió. Tan sols tres amb poca rellevància van ser transaccionades i una la vam retirar.
El dia d'avui encara no entenem que tot i haver rebut felicitació pública en plena sessió per part del ministre per les nostres esmenes cap d'elles no hagi sigut gairebé ni debatuda ni plantejada la seva consideració en comissió.
Per referir-me a les reserves d'esmena 1, 2 i 7, que hem decidit agrupar perquè estan lligades, em referiré a un dels articles que més controvèrsia va generar en comissió: l'article 23 del projecte de llei.
De fet, és l'article clau en la regulació dels establiments de la modalitat habitatges d'ús turístic, que en un inici contemplava la limitació d'un 75% de les quotes de participació de l'edifici on estan situats els habitatges d'ús turístic per aquesta activitat i que a través d'una esmena transaccionada entre els consellers demòcrates i la consellera Sílvia Bonet ara es rebaixa ara a un 50% (tot i una contradicció entre l'articulat i la disposició final deguda essencialment a la precipitació en el treball parlamentari).
En les nostres esmenes pujàvem el percentatge pensant sobretot en aquell veí de l'edifici que no es dedica a l'allotjament turístic i que es pot veure embolicat, sense demanar res, en un canvi d'ús amb totes les implicacions que això pot comportar.
El canvi d'ús de residencial a hoteler obliga tenir una recepció a dins del mateix edifici i més implicacions que ara mateix, des de la visió legislativa que avalaran els consellers de la majoria no sabem exactament què comportarà, ja que dins de la llei se'ns remet a un dels reglaments que el Govern té ja en espera o bé establirà.
Tindrà més despeses aquest veí? Segurament: més equipaments comuns tindran conseqüència en la seva quota i per tant, tindran repercussió econòmica.
El seu edifici canviarà, ja no serà el mateix perquè estarà sotmès a més obligacions, que sense aportar-li beneficis volguts, sí que li comportaran més despeses.
De fet, segons l'article 26 de la llei de la propietat horitzontal, una majoria de les tres quartes parts de les quotes de participació pot modificar els Estatuts de la comunitat i per tant, entenem que podran decidir un canvi d'ús.
O bé, si el dia d'avui, alguns edificis superen el percentatge i la voluntat podria ser la d'eliminar del mercat algun habitatge d'ús turístic, ens demanem quins seran els criteris per determinar quin o quins apartaments podran o no tenir activitat econòmica? Quines repercussions tindran per tots els veïns?
Mirin, senyors de DA, tant de bo ens equivoquem però el dia d'avui ens sembla entreveure clarament un aflorament massiu de problemes dins de les comunitats de propietaris que en cap cas poden ser bones per ningú: tensions, diferències de drets entre propietaris, procediments judicials massius...
Que s'havien de regular els allotjaments turístics SÍ, ho hem dit de manera reiterativa, però tenim molts i molts dubtes quant a les conseqüències del que es votarà avui.
En les nostres reserves d'esmena 1 i 2 també esmenaven en el sentit de regular la comercialització d'estances, d'habitacions en els habitatges perquè és una pràctica que existeix arreu i també a Andorra.
DA prefereix prohibir-ho, prohibir el lloguer d'habitacions turístiques quan és una pràctica existent i que té el seu nínxol comercial.
DA prefereix tancar els ulls al que és una realitat i al que al nostre parer, és una greu equivocació.
Per tot l'exposat, demano avui el suport dels consellers generals a aquestes tres reserves d'esmena.
Reserves d’esmena 3 i 4
Les dues reserves d’esmena següents pretenien la creació d’un únic registre de Turisme en el qual es reagruparien les diferents seccions segons les tipologies d’allotjaments turístics: hotels, apartaments turístics, càmpings, allotjaments rurals i els habitatges d’ús turístic. De fet, tal com quedarà ara si no s’accepten les reserves d’esmena, en el projecte de llei s’estableix un registre d’Habitatges d’Ús Turístic i d’Empreses de Gestió d’Habitatges d’Ús Turístic d’un costat i tota la resta d’establiments d’allotjament turístic dins del registre de comerç.
Poc pràctic, poc lògic també però que tampoc ha valgut la reflexió dels consellers de la majoria.
La publicitat del registre hauria permès una millor regulació del sector a nivell operatiu, més transparència per atorgar millor seguretat jurídica a operadors i clients unificant el Registre tot mantenint la diferenciació per Seccions en funció de la tipologia d’allotjaments turístics.
Així, per tot l’exposat demanem avui un vot favorable a les dues reserves d’esmena.
Reserva d’esmena 5
En aquesta esmena proposàvem una modificació en dues direccions de l'article.
La primera pretén substituir el règim d'autorització prèvia per l'obertura d'una activitat comercial d'allotjament turístic per una declaració responsable. Aquesta modificació aniria en la línia de la simplificació de tràmits de conformitat amb les previsions amb la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, coneguda com a "Directiva de Serveis o Directiva Bolkestein", en tots els sectors, no únicament el turístic).
Així mateix, i en la línia d'allò disposat pel que fa a l'article 33 es proposa que el règim de declaració responsable (i consegüent inscripció en el Registre) es faci extensiu per a tots els allotjaments turístics. Entenem que en bona lògica tots els allotjaments turístics haurien de sotmetre's a un règim d'intervenció administrativa anàleg. Tal com està configurat el projecte de llei en l'actualitat, s'exigeixen més tràmits administratius als Habitatges d'Ús Turístic que a la resta d'allotjaments turístics, sense cap justificació d'aquest tracte diferencial.
Així l'esmena homogeneïtza els tràmits administratius i alhora els simplifica, en tant que no es requereix una autorització administrativa prèvia per a l'exercici d'aquestes activitats.
D'aquesta manera, la legislació andorrana es posaria en línia amb la tendència de la regulació a nivell europeu que també reclamen els nostres empresaris aquí al país. Sens dubte aquest canvi redundaria en la llibertat i facilitat quant a l'establiment dels empresaris turístics, i alhora no suposaria un "desavantatge competitiu" respecte al règim d'intervenció dels països de l'entorn.
Reserva d’esmena 6
La darrera reserva d'esmena que tractarem ara es refereix a l'esmena que vam presentar per l'article 39 que regula els requisits d'accessibilitat del parc immobiliari de les EGHUT. De fet, la nostra reflexió no va tan orientada concretament al que contempla l'article en si però va dirigida a posar en evidència que no sembla normal que en una llei general d'allotjaments turístics es reguli únicament quants habitatges turístics adaptats han d'haver-hi i s'obviï alegrement la mateixa reflexió en referència a tots els altres tipus d'allotjaments turístics.
Pe què en aquesta llei posem aquestes precisions i no fem el mateix pels hotels, allotjaments rurals i altres allotjaments turístics?
Ni s'entén ni té lògica. En parlarem després més àmpliament però de nou quedà palès la insuficiència legislativa d'una llei, que ho diu clarament en el seu títol s'anomena de caràcter general.
En fer les esmenes, vam optar per remetre la regulació dels requisits d'accessibilitat per TOTS els allotjaments turístics en una altra normativa que donés ple respecte a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat que vam votar el 2014.
Si els consellers demòcrates ho haguessin volgut fer en aquesta llei, certament hi hauríem estat d'acord però en cap cas ens sembla normal una regulació parcial d'un tema tan important com és el de l'accessibilitat per les persones discapacitades.
No pensem que així es facin les coses ben fetes, senyors de DA.
Intervenció sobre la resta de la llei
El projecte de llei d'allotjaments turístics que votarem avui és una llei que malgrat que el seu títol la defineix com a general està molt buida de contingut en molts dels seus apartats.
Està farcida d'articles que no concreten res, que no regulen res i es limiten a fer referència a reglaments que sembla que el Govern ja fa dies que està elaborant.
En una llei amb 95 articles es fan 82 remissions a diversos reglaments, cosa que parla per si sola per la manca de concrecions que comporta.
Una llei que sembla haver estat feta a corre-cuita només per regular una part del sector que no neguem que no calgués.
Però el Govern ens presentava una llei general amb vocació a regular tots els allotjaments turístics.
Així, parlem d'una llei que dóna carta blanca al Govern en molts aspectes, ja que des d'aquesta sala se'ns demana de validar cegament reglaments que no sabem ni el que diran, ni quina serà la política que tindrà el país en un aspecte tan important com el dels allotjaments turístics.
D'exemples molts: sobre els hotels ni una concreció. Els requisits mínims quant a capacitat, característiques i contingut de les habitacions, cambres de bany, esmorzars, serveis d'acollida... tot es determinarà per reglament.
Ni tan sols s'ha dedicat cinc segons al tan espinós tema de la classificació per estrelles dels hotels.
Sí en canvi definim el preu de la placa d'un hotel: una estrella: 365,15 euros, dos: 547,70, tres: 730,26, quatre: 912,86 i cinc: 1.095,42 euros.
Però el dia d'avui no tenim ni idea de quins seran els criteris d'atribució d'aquestes estrelles.
Què caracteritzarà els aparthotels? Què diu la Llei?
Doncs després molt temps treballant en la llei dels allotjaments turístics, jo ara mateix no sé res.
Ho determinarà el Govern en el seu reglament número 5.
Hostals i residències? El mateix. Vegin el reglament número 6.
Pensions? Reglament número 7.
Allotjaments rurals? Reglament.
No tenim res en contra dels reglaments però entenem que la seva funció és desenvolupar el que preveuen les lleis.
Aquestes han de donar un marc general i tenen per funció donar una seguretat jurídica.
Una llei general d'allotjaments turístics havia de ser més concreta i més treballada.
No pot ser que no hi hagi les definicions bàsiques i que en canvi sí que es reguli dins la llei el règim d'abandonament de les pertinences dels nostres visitants.
Els socialdemòcrates havíem preparat una esmena per regular específicament els intermediaris d'empreses turístiques d'allotjament, tema que sembla que està generant bastants problemes en els països veïns.
Però DA no hi va voler entrar.
Sobta que davant de tanta falta de concreció quan arribem a l'apartat dels habitatges d'ús turístics, és a dir als pisos moblats per vacances, llavors sí que baixem als detalls: requisits d'accessibilitat només per ells, sancions greus i molt greus només per ells establertes en la mateixa llei i a les quals dediquen apartats sencers amb 7 punts per les sancions greus i 5 per les molt greus.
Senyor ministre Francesc Camp, en el debat a la totalitat presentat per la bancada liberal, vostè ens va felicitar per les nostres esmenes, ens va reconèixer que havíem treballat en profunditat les esmenes, que fèiem propostes interessants, deia que calia mirar-se amb profunditat les nostres aportacions en temes d'intermediació del sector perquè podien tenir cabuda.
Sí, senyors demòcrates, ens vam abstenir en l'esmena a la totalitat al projecte de llei presentada pel grup liberal perquè pensàvem que el treball en comissió podria millorar-la.
Malauradament, senyor ministre, no ha pogut ser. Ho deia abans de les nostres 44 esmenes, 40 han estat rebutjades, 1 l'hem retirat i les tres altres han sigut transaccions amb poca transcendència.
Al portaveu de DA el molesta la divergència, el rol de l'oposició. Anomena les nostres propostes d'esmenes polítiques, es sobreentén que amb clara voluntat de desprestigiar-les.
A què es refereix senyor Jordana?
Què entén vostè per esmenes polítiques?
Què fem els consellers generals i el Govern si no és política?
Flac favor ens fa a tots amb aquestes expressions que desvirtuen el nostre rol "polític"!!!
En la seva roda de premsa d'ahir fins i tot va parlar de Llei política com si alguna d'elles no ho fos.
Senyor portaveu de DA, a vostè potser li costa concebre que hi hagi consellers que vulguin fer aportacions pensant en el bé general i lluny de l'interès de persones o col·lectius; però per molt que a alguns sembla que els hi pesi, sí que n'hi ha que busquen el que consideren les millors lleis per tots.
Així doncs avui, en aquesta sala i per tot l'exposat, no donarem suport al projecte de llei general de l'allotjament turístic.
El projecte de llei de modificació de la llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del codi penal té per objectiu continuar implementant en el nostre ordenament les recomanacions internacionals en matèria de lluita i prevenció contra el blanqueig, les quals requeriren una modificació o complementació de les tipificacions penals dels delictes associats. Així s'incorporen al nostre ordenament les recomanacions del GAFI, i es dóna compliment als compromisos i recomanacions rebudes per Andorra en el marc del Moneyval.
Sense entrar al detall del text, per quan ja ha estat exposat, destacaré dos canvis importants:
- Primer el text modifica la tipificació del delicte de contraban, el qual en compliment de les recomanacions rebudes s'amplia a altres béns. Alhora cal destacar que el treball en comissió ha dut a terme a una reformulació de la tipificació del contraban, la qual sense dubte donarà un missatge positiu i de credibilitat d'Andorra cap al món -i els països veïns en especial- sobre el nostre comprimís en la repressió del contraban de béns i en especial contra el contraban de mercaderies sensibles.
- Segon, es tipifica per primera vegada el delicte fiscal al Principat d'Andorra. Respecte del mateix, i més enllà del que ja s'ha dit al respecte, entenem que la tipificació finalment acordada en comissió, respon perfectament a les necessitats de complir amb les exigències internacionals i alhora s'adapta a les necessitats d'Andorra, i la poca cultura existents en matèria de fiscalitat., de manera d'assegurar la seva incidència gradual en la nostra societat.
Com ja he avançat el treball dut a terme en comissió ha permès millorar el projecte de llei, assolint-se consensos que han permès tancar el text que es sotmet a debat, al nostre entendre respectuós alhora amb la necessitat de complir amb els compromisos internacionals i adaptar-los a les necessitats i casuístiques del nostre país.
Dit això, deia que deixava el detall del text per quant entenc que el canvi que avui adoptat té un calat molt més profund per la nostra societat que el detall mateix de les tipificacions, sobre el qual cal aturar-se un moment.
Fa uns mesos, a l'ocasió de l'aprovació de la llei sobre intercanvi d'informació, es va comentar que s'assolia aleshores una fita essencial per Andorra en el camí de la transparència i homologació de la nostra econòmica. A parer dels socialdemòcrates, la tipificació avui del delicte fiscal, representa la culminació del llarg i dur camí que Andorra va emprendre fa uns pocs anys cap a la transparència i homologació internacional.
Mirin, vers l'any 2000, a l'auguri de la creació del Partit Socialdemòcrata d'Andorra, un conjunt de persones progressistes del nostre país es van unir per tirar endavant canvis importants en la nostra societat per avançar cap a una més democràtica, justa i igualitària, fundant el nostre partit amb aquelles bases.
Aleshores i en matèria econòmica, es volia tirar endavant un nou model per Andorra (es parlava fins i tot d'efectuar una constitució econòmica pel país per plasmar aquell compromís); nou model que suposava dotar-se d'una econòmica oberta, homologable i transparent.
Els evitaré el relat de les crítiques i escarnis que els socialdemòcrates vam patir per avançar aquells postulats, la demonització que vam suportar en parlar d'imposició directa, o la severa i dura oposició que el Govern socialdemòcrata va rebre en implementar llei de cooperació internacional en matèria fiscal.
L'important avui, és constatar que el conjunt de l'arc parlamentari comparteix els postulats socialdemòcrates i ens satisfà que lleis sobre intercanvi d'informació, lleis ampliant els subjacents del delicte de blanqueig, o lleis introduint el delicte fiscal en el nostre ordenament, puguin rebre el suport unànime de la cambra parlamentària. Els nostres projectes en matèria econòmica no anàvem tan mal encaminats!
Parlava fa uns moments de culminació en el camí, però de cap manera això significa que aquest camí ha finalitzat. De fet tot sovint el ministre de Finances ens recorda que encara queda feina per fer i sempre i hi haurà feina de constant actualització de la nostra normativa per respondre als estàndards internacionals constantment evolutius. Però creiem que el pas cap aquell nou model econòmic que els socialdemòcrates pensàvem necessari per Andorra a principi del segle 21, finalment s'ha donat de manera inequívoca i que no hi ha marxa enrere.
Pesem fermament que és en aquest nou entorn de transparència i homologació internacional que Andorra té futur.
Però això creiem que no es pot defallir en aquesta tasca i que caldrà treballar per seguir honorant els compromisos i les recomanacions internacionals que mantinguin el nostre compromís amb la transparència i l'homologació, i poder així assegurarà que la nostra econòmica pot jugar en les mateixes condicions en un món globalitzat.
De ben segur els canvis que incorporem tindran a curt termini algun dany col·lateral, però de ben segur que l'esperit emprenedor que caracteritza els ciutadans d'Andorra permetrà trobar i aprofitar les oportunitats que el nou marc ofereix i mantindrà la nostra economia prospera. Estic convençut que només aquells que s'aferrin en mantenir perenne una situació del passat i contra corrent, en sortiran perjudicats.
És per això que valorem satisfactòriament que el govern de Demòcrates per Andorra hagi continuat i avançat els treballs d'homologació iniciats en el seu moment pel Govern socialdemòcrata, i demanem i encoratgem al Govern -i em refereixo aquí al govern amb G majúscula, és a dir a tot Govern d'Andorra sigui quin sigui el seu color polític- que mantingui el rumb en el camí del qual vinc parlant, per evitar que un pas enrere o un gir inadequat, no puguin fer decaure tota la feina duta a terme fins avui i de retruc afectar la credibilitat internacional que Andorra està adquirint.
Tornant al projecte de llei objecte de debat, no puc acabar sense fer un petit esment a la modificació del codi de procediment penal que el projecte introduïa. Dita modificació que tenia per objecte ampliar les mesures d'investigació en matèries que afecten les intervencions de les comunicacions i el secret professional. Al nostre entendre la mateixa vulnerava drets fonamentals i requeria un debat específic, a banda del debat de fons ja de per si important. Finalment, ens hem de felicitar del fet que el seny va imperar en el treball en comissió i la modificació del codi de procediment penal fou suprimida. En aquest sentit, hem de demanar al govern més rigor i cura a l'hora de presentar projectes de llei; cal evitar crear debats paral·lels i efectuar modificacions legislatives sense relació amb un determinat projecte de llei, per via de disposicions finals, i facilitar així centrar el debat en l'objecte propi d'un projecte de llei en concret.
Acabo ja, anunciant que òbviament els consellers socialdemòcrates votarem favorablement a l'aprovació d'aquest projecte de llei.
Com s'ha dit sotmetem a consideració de la Cambra el projecte de llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
Aquesta nova llei, que deroga les disposicions vigents en aquesta matèria, té per objectiu implementar en el nostre ordenament els darrers principis internacionals en matèria de lluita i prevenció contra el blanqueig de diners i del finançament del terrorisme i alhora refondre en un text específic la legislació aplicable; així s'incorporen tant les disposicions normatives de la Unió Europea (donant així compliment als compromisos adquirits en el marc de l'acord monetari amb la UE) com les darreres recomanacions del GAFI (donant així compliment als compromisos i recomanacions rebudes per Andorra en el marc del Moneyval).
Breument, per quant el Ministre ja ens ha exposat el contingut del text, destacaré que la llei defineix els subjectes obligats, complementa les mesures de diligència i procediment de declaració de sospita avui existents, regula el funcionament de la UIFAND, i estableix el procediment sancionador pels casos d'incompliment de la llei; tot el que actualitzat i ampliat d'acord amb les recomanacions i pràctiques internacionals.
L'anàlisi de les diverses esmenes presentades pels grups parlamentaris ha permès millorar el text, de manera que es pugui acomplir els compromisos internacionals i alhora adaptar aquesta norma a les necessitats del nostre país. Vull agrair el treball efectuat en comissió sobre el text; els debats generats han sigut positius i han permès consensuar posicions en molts aspectes de manera a tancar el text definitiu mantenint l'equilibri esmentat: implementació de principis internacionals i adaptació a les necessitats i casuístiques del nostre país.
Vull destacar tanmateix, l'eliminació en període d'esmenes de la prohibició d'efectuar pagaments en efectiu per sobre de l'import de 30.000 €. A parer dels socialdemòcrates aquesta mesura que s'introduïa en el projecte de llei presentat pel govern constituïa una bona mesura, era proporcionada i adaptada a la càustica del nostre país. Creiem que la mateixa donava un missatge positiu al món en relació al compromís del Principat enfront de la lluita contra el blanqueig de diners i finançament del terrorisme, reforçant així la credibilitat del nostre país. Cert és que, tal com s'exposa en comissió, dita limitació de comerciar amb efectiu no provenia de cap recomanació internacional, però seguim pensant que perdem una ocasió d'avançar-nos als esdeveniments, d'evitar haver d'anar a remolc de les recomanacions internacionals i de reforçar la nostra credibilitat com a país. No pretenc fer un debat sobre aquesta qüestió, al cap i a la fi menor en el conjunt del text que sotmeten a consideració, però creia convenient deixar constància al ple de la nostra posició.
En qualsevol cas les modificacions introduïdes en matèria de lluita contra el blanqueig de diners i fiançament del terrorisme responen a la necessitat d'Andorra d'acomplir als compromisos internacionals adquirits i creiem que amb l'aprovació d'aquesta llei Andorra tornarà a honorar els seus compromisos front els organismes més exigents en matèria de lluita contra el blanqueig de fons.
Finalment, i com ho han fet els consellers que m'han precedit, no puc deixar de destacar la nota més dissonant en la tramitació del present projecte de llei, i reprotxar al Govern el cert grau de deixadesa en el redactat del text presentat. I és que gran part de les esmenes treballades han estat per correcció d'errors de remissió dins la norma o d'errors ortogràfics o semàntics; creiem que no és de rebut la tramitació d'un text en aquests termes, i menys encara un text com el que debatem que serà objecte d'anàlisi per part dels organismes internacionals que efectuen el monitoratge periòdic en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners.
Els socialdemòcrates som conscients que cal acomplir els compromisos internacionals i que cal posar tots els esforços necessaris per fer-ho, de fet sempre hem col·laborat en aquests aspectes. Tanmateix creiem que amb presses no s'obtenen millors resultats, i que cal prendre el temps de treballar bé les normes que volem implementar. Demanem doncs al Govern ser més curos i diligents en aquest aspecte.
I acabo, simplement manifestant que els consellers socialdemòcrates votarem favorablement a l'aprovació d'aquest projecte de llei.