Començo per anunciar el nostre vot favorable a la modificació de les taxes. No és cap sorpresa quan es tracta de temes d'homologació i d'encaix internacional. Malgrat això, m'agradaria fer dues reflexions.
Primer, cal recordar la connotació d'encaix que el conjunt de la imposició sobre el tabac té per la necessitat de mantenir un correcte diferencial de preu, un mecanisme que permet reduir males pràctiques que han suposat greus problemes i que encara són presents en algunes de les reunions internacional.
En segon lloc, destacar a la rellevància dels ingressos que suposa aquesta taxa. Aquest increment, que hagués hagut d'arribar potser una mica abans, suposa uns ingressos equivalents a gairebé el 50% de tot l'IRPF, per exemple.
És per aquests dos motius (entre altres) que és necessari ser molt curós amb la qüestió del tabac amb motiu de la negociació amb la UE de l'acord associació. Justament el que s'està fent i el que des del PS estem defensant en el si de la taula de negociació i amb actitud constructiva, positiva i de futur.
Quant al procediment d'extrema urgència i necessitat; simplement assenyalar que ens pot semblar un procediment correcte perquè la mesura pugui ser adoptada en un temps prudencial.
Voldria acabar aquesta intervenció amb una primera referència a la responsabilitat. Suposo que des de files demòcrates s'entenen com a raonables i "normals" els elements essencials de la nostra intervenció; que no fem objecció al procediment, que votem favorablement.
Crec que no m'equivoco.
Doncs bé això els anys 2010 i 2011 això no era llavors tan normal.
Amb un grapat important de persones directament o indirectament vinculades a CR i APC i que avui ocupen els seients demòcrates es va fer oposició sistemàtica d'una banda al procediment, que finalment no es va poder posar en marxa amb el consegüent perjudici per les finances públiques. Arribant a votar CR fins i tot en contra de l'augment de taxes de l'any 2011 (amb el senyor Baró, el mateix ministre Saboya, la subsíndica Bonell entre altres membres destacats de CR) i l'abstenció d'APC (i contínues queixes també sobre el procediment finalment no emprat) amb el senyor Enseñat com a conseller general.
Compte doncs amb emprar massa alegrement els discursos de la responsabilitat per part d'aquells que van fer servir sistemàticament el discurs de posar pals a les rodes quan els tocava realment demostrar que l'interès general i els interessos del país han d'estar per sobre dels partits.
No acceptem - per tant- classes de responsabilitat per part de ningú; hem fet prova continuada del nostre tarannà; i aquí està la nostra col·laboració amb el Govern en temes d'Estat i el nostre vot favorable d'avui; com ho hem fet amb tots els projectes de llei d'homologació financera i fiscal, CDIs, acords d'intercanvi, etc..
I menys encara les acceptem per part d'aquells que en el seu moment no van ser capaços de donar el que avui demanen i exigeixen moltes vegades sense estar a l'altura del que els diferents moments demanen; gairebé com si estiguéssim obligats a donar-los un xec en blanc.
En tot cas reiterem el nostre vot positiu per a un projecte de llei que permetrà incrementar els ingressos de l'estat d'una banda i mantenir un diferencial de preu més baix per l'altra.
Els tres consellers del Partit Socialdemòcrata hem presentat una esmena a la totalitat al projecte de pressupost per a l'any 2017 per mostrar les diferències entre vostès i nosaltres quant a les prioritats de despesa.
Essent tan recent el debat monogràfic de polítiques socials (celebrat el passat mes de novembre) segurament no sembla gaire necessari justificar massa els motius de la presentació de l'esmena a la totalitat.
El nostre no és un país en què pagar pensions de 600 ó 700 euros a persones que han treballat 40 anys sigui una situació que es pugui acceptar. I no parlem de les pensions que es paguen des de fa anys sinó de les que es perceben en aplicació de les lleis impulsades per DA la passada legislatura.
El nostre tampoc és un país que deixa en una situació de marginalitat el 80% de les persones que pateixen una invalidesa. Ni que penalitza les persones que pateixen una malaltia de llarga durada. Ni un país que deixa sense dret a prestacions a persones després d'anys i anys cotitzats per alguna situació sobrevinguda al final de la seva vida. I podria seguir i seguir.
Per exemple amb les noves retallades proposades d'amagat pel ministre d'Afers Socials en l'articulat del projecte de Llei. Dic d'amagat perquè hagués estat honest des d'un punt de vista polític haver-les exposat amb motiu del debat de polítiques socials, no li sembla senyor Espot?
Unes retallades brutals que ataquen de soca-rel (de nou) els drets socials d'una part de la societat; en aquest cas a la classe mitjana a qui amb aquestes modificacions se'ls nega l'accés a polítiques socials i se'ls empeny a empobrir-se i cap a situacions de precarietat. Després m'hi estendré llargament.
I molt menys encara és un país on aquesta política pugui ser qualificada, com ho fa el senyor Espot, ministre d'Afers Socials, d'avantguarda en l'àmbit social.
Però no només en matèria social existeixen diferències, sinó que també pel que fa a la concepció del servei públic, el control sobre determinades despeses públiques, les polítiques mediambientals, la política de gestió de residus, el desgavell sanitari, entre altres. Tots aquests punts determinen una visió diferent en relació a les prioritats de l'actuació pública respecte del model de DA.
Unes diferències que miraré d'exposar de forma més ampliada i detallada en la meva intervenció en representació dels consellers socialdemòcrates així com les exposaré de forma més concreta fent referència a algunes de les esmenes parcials presentades. Vistes les limitacions que estableix el reglament del Consell a l'hora d'assenyalar prioritats en la despesa pública (en no ser possible, per exemple, moure partides entre diferents ministeris), cal assenyalar que n'hem presentat un volum força elevat. A més un número important d'elles tenen una important significació política i afecten per exemple a la voluntat de posar en valor la funció pública, la situació dels eventuals, la destinació de les transferències als comuns, la política de residus, la potenciació del medi ambient, la sostenibilitat o la salut de les persones i de la qualitat de vida de tots els nostres ciutadans.
I per començar ja a entrar en detalls començarem tractant la que és la major preocupació dels nostres ciutadans que no és altra que les pensions, les prestacions i la gestió de la CASS i del fons de reserva de jubilació.
El passat (i contínuament referit debat de polítiques socials) va deixar ben clarament l'efecte de les modificacions que DA va introduir la passada legislatura (amb els vots de SDP) tant en relació a les pensions de jubilació, invalidesa, prestacions per malalts de llarga durada i altres com a les prestacions socials. Van quedar demostrades les retallades en pensions baixes i en prestacions a malalts de llarga durada d'una mitjana d'entre el 20 al 25%. Per no parlar de la situació de les pensions d'invalidesa en el nostre país.
Unes modificacions que han establert nivells de pensions i prestacions socials en nivells inadmissibles i per sota de la dignitat mínima demanada. No poden haver-hi pensions tan baixes; de cap tipus ni pensions de jubilació, ni pensions d'invalidesa ni de cap altre.
Ni el salari mínim es pot situar per sota del que ens reclama el Consell d'Europa. Ni està justificat que no s'hagi elabori l'estudi que demana el Consell d'Europa en relació al cost de la vida per determinar en quin percentatge del salari mitjà cal establir el salari mínim.
No podem compartir doncs la política pressupostària d'un Govern que dóna l'esquena a persones que han treballat tota una vida o que es troben ja sigui per malaltia o accident en una circumstància d'incapacitat laboral o una invalidesa; o també a aquells que no tenen uns ingressos mínims per viure dignament.
Ja sé que això no els preocupa gaire, ja que segurament es poden permetre el "luxe" de tirar endavant aquestes mesures injustes. Això només és possible per la poca incidència electoral que aquest fet té; moltes de les persones que es veuen més directament afectades segurament no voten, alguns perquè no poden i altres perquè fan part d'aquell grup que (malauradament) pensa que mai res no canvia. De fet, vostès, amb encara no els vots del 8% del total de la població, tenen majoria absoluta al Consell General. I per tant el descontentament d'àmplies bosses, de sectors i de col·lectius de la societat sembla que els té ben poc preocupats.
I no crec sincerament que vulguin treballar per augmentar la representativitat d'aquest Consell General. Sincerament ho dubtem molt. En tindrem ocasió de parlar-ne en el que resta de legislatura amb diferents iniciatives que promourem en relació a l'accés a la nacionalitat, al sistema electoral i a la doble nacionalitat. Ja veurem quin serà el seu posicionament.
Perquè no en van tenir prou amb les modificacions de la passada legislatura sinó que ara en l'articulat del projecte de Llei del pressupost s'inclouen (mig d'amagat) unes noves retallades brutals en l'àmbit social. Uns canvis injustificats en el barem per accedir a ajudes socials que comporten reduccions de fins a 6,6 vegades els criteris actualment vigents.
Tenir 17.878 euros en un compte bancari serà a partir de l'aprovació d'aquest pressupost (si no es modifica en comissió) motiu suficient per no tenir dret a ajudes socials.
Per tant es confirma aquella política seva consistent en, primer, arruïnem les persones, després els seus familiars. I, finalment, si s'escau ja es tindrà dret a prestacions socials.
Una mesura amb què volen excloure la "classe mitjana" de qualsevol prestació social.
És certament preocupant tenir al capdavant de les polítiques socials un ministre amb tanta manca de sensibilitat; que exclou la gent de menys renda i la "classe mitjana" de tota ajuda i dret social (cal recordar que la pensió complementària de jubilació o la d'incapacitat es consideren ajudes socials) o que afirma sense cap mena de recança que un nét que guanya 2.000 euros ha d'ajudar a pagar el complement de pensió del seu avi que el seu país no li vol pagar.
Sembla que la generació de situacions injustes i insostenibles no tenen aturada amb el senyor Espot al davant de les polítiques socials; unes polítiques que els proposem potser rebatejar com a polítiques de caritat. On queden, doncs, els drets socials?
I tot això a més enmig d'uns pressupostos amb inversions faraòniques (almenys 3 grans edificis projectats), estudis i assessorament tècnics per arreu, uns 13 milions d'euros en total de tots els pressupostos a tràmit, inversions de nou extensives en xarxa viària (aquest cop lleugerament per sota dels 20 milions). I un llarg etcètera d'alegries, grandeses pressupostàries i amb l'oficina de col·locació a tota marxa: FEDA, STA, CTRASA, AREB, SAAS,...
Els tornaré a posar el mateix exemple que vaig posar amb motiu del debat de polítiques socials. El que estan fent vostès seria el mateix que es faria en una família o es diu que no hi ha prou diners per iogurts o per pagar tots els medicaments a l'avi, però tot això amb una botella de vi del bo a damunt de la taula.
Hem presentat dues esmenes per eliminar les modificacions introduïdes en la llei de serveis socials via l'articulat de la Llei del pressupost. Reitero, una manera covarda i altament irrespectuosa de fer una modificació d'aquesta envergadura i que explicarem en els propers dies a tots els col·lectius afectats. També hem presentat esmenes destinades a l'increment de partides destinades al finançament dels complements no contributius de les pensions i altres prestacions de caràcter social.
Perquè no es pot construir una societat moderna i avançada només sobre la base d'una gran i costosíssima xarxa viària o amb equipaments emblemàtics. Si més no per nosaltres només pot parlar de ser una societat moderna i avançada només quan:
- Es tracta bé i dignament la gent gran i se'ls garanteix uns ingressos mínims.
- Es garanteixen els recursos per una vida digna a les persones malaltes i/o accidentades.
- La que prioritza les seves actuacions i els recursos per a les persones amb algun tipus de disfunció.
I suposo que avui ens inundaran de nou amb dades macroeconòmiques per desviar l'atenció; parlin de la situació particular de qui ha de viure perquè està jubilat, malalt o amb alguna disfunció amb 600, 700, 800 euros al mes; vostès podrien viure dignament?
També en relació a les pensions ens preocupa la gestió que s'està fent dels Fons de Reserva de Jubilació i en aquest sentit hem presentat vuit esmenes amb l'objectiu de reduir de forma significativa el volum de despesa excessiu i abusiu que es carrega sobre l'ens. Els canvis proposats fan referència de forma destacada a les comissions que cobren les entitats financeres que gestionen el fons de reserva i als treballs d'assessoraments i d'estudis. La més rellevant i que té més impacte és l'esmena que proposa reduir per al 2016 el pagament de gairebé quatre milions d'euros a les entitats gestores que a més a més s'incrementen en un 7% respecte a l'any passat.
Ens sembla un volum de despesa altíssim, que segueix mancant de justificació i explicacions i molt més encara quan el fons està obtenint uns nivells de rendibilitat baixos que gairebé es veuen molt minvats amb les comissions pagades i per les altres despeses que s'imputen al fons de reserva.
En global les esmenes presentades suposen un estalvi d'uns 1,8 milions d'euros per al fons de reserva de pensions, Cal recordar que, en crear l'entitat, es va dir que no hauria de generar més despesa en relació a la que hi havia fins llavors i es defensava una suposada professionalització del servei i de la gestió.
També qüestionem novament les despeses d'inversió que es carreguen en el compte del fons de reserva, que manquen de la informació mínima que es pot exigir vistos els imports i que es tracta d'unes obres en algun cas que ja eren pressupostades l'any passat. S'ha disparat la previsió? Quan aquestes inversions van a càrrec dels fons de reserva de jubilació i la gestió hauria de ser-ne especialment curosa.
Un nou element que marca la diferència entre les seves prioritats i les nostres es mostra amb les esmenes que hem realitzat per incrementar la inversió al SAAS en aproximadament 0,8 milions d'euros a canvi de controlar la despesa de funcionament. Encara que, més que despesa de funcionament, en aquest punt podríem parlar més aviat de veritable desgavell, descontrol, irregularitats i actuacions molt més que denunciables.
Crec que és de justícia destacar en aquest punt el seguiment, el treball, l'anàlisi dels informes de la intervenció i del Tribunal de Comptes fets per la companya Rosa Gili i la tasca de denúncia i de control parlamentari sense la qual vostès no haurien mogut fitxa. Bé, de fet, tot i les evidències les decisions inajornables sembla que estan encara per arribar i tenen molta i molta feina per endreçar el descontrol de gestió que vostès han permès en la sanitat del país.
Tornant al SAAS, novament la lectura del seu pressupost exposa de molt clara i directa la necessitat d'inversions existents i s'afirma, fins i tot, que aquesta podria "afectar a la qualitat assistencial". Una afirmació senyors del Govern que a nosaltres ens preocupa enormement però que pel que sembla a vostès no ho fa; ens agradaria que algú ens ho expliqués. En contrapartida vostès segueixen prioritzant inversions i més inversions en trams de via publica en lloc de fer-ho per exemple en el bé més preuat com ha de ser la salut dels ciutadans.
Perquè s'inverteixen novament prop de 20 milions en via pública i actuacions referides i només 1 milió en equipaments mèdics?
El model d'inversions del Govern de DA ha estat centrat en els darrers anys i ho continua fent en infraestructures viàries, sovint amb actuacions segurament massa fastuoses i també sovint amb actuacions reiterades (fins i tot amb poc espai de temps) sobre els mateixos trams de carretera. Aquesta ha estat la seva aposta en aquella voluntat d'injectar inversió des de l'executiu per tal promoure l'activitat econòmica. Ens ha semblat sempre un model equivocat, ja que finalment l'efecte multiplicador d'aquestes actuacions (aquí i arreu) és força inferior al d'altres tipus d'inversions.
I un any més lamentem l'absoluta falta de creativitat, la incapacitat d'innovació de les polítiques d'inversió, la manca de valentia (el recurs de la xarxa viària i els edificis és fàcil i, si se'm permet, més aviat caduc) i l'absència, doncs, d'apostes per projectes innovadors en tots els àmbits ja siguin social, mediambiental, tecnològic.
En contrapartida a la seva Andorra de ciment, d'asfalt, d'obres a la via pública (tot plegat bastant gris), poc creativa, poc solidària, gens innovadora, proposem posar-hi una mica més de color (si els membres del grup parlamentari així ho volen considerar en comissió); posar-hi altres colors; verd, blau, també una mica de vermell i destinar algunes de les partides a projectes: que mirin cap endavant, que projectin una Andorra més engrescadora, més sostenible, també més solidària.
Per exemple a per a l'estudi per a la creació d'un parc tecnològic d'empreses.
Inversió en energies renovables.
Inversions per posar en valor el medi ambient.
Creació de carrils per circulació amb bicicleta en diferents infraestructures viàries.
Inversions per reduir les barreres arquitectòniques actualment existents.
I també a la creació d'un projecte que entenem més prioritari com és la planta de compostatge de matèria orgànica. Andorra s'ha de dirigir cap a una política mediambiental de reciclatge de la matèria orgànica i en general cap a una política diferent en la gestió dels residus. Mentre vostès aposten per la crema intensiva de residus (els nostres i els forans pel que sembla), per un model de forn que necessita un volum de brossa elevat, en canvi, tenen paralitzades fórmules de gestió de residus més sostenibles començant des del reciclatge i passant pel compostatge.
No tornarem a parlar avui de l'ús intensiu de recursos de les parapúbliques per reduir el dèficit; només volem apuntar en aquest punt les esmenes introduïdes amb la voluntat tant d'incrementar la inversió informàtica i en equipament a Andorra Telecom per millorar la qualitat de servei. I el mateix amb FEDA amb el sentit d'incrementar les inversions per apostar per les energies renovables.
Aquest any es tramita per primer cop juntament amb la resta de pressupostos el pressupost de l'AREB. D'entrada suposa una gran decepció pel fet de que la memòria no explica pràcticament res; no queda clar el pla de retorn del préstec del Govern a l'AREB, no queda clar com s'amortitzaran els més de 19 milions que l'AREB deu. Només queda clar l'augment descontrolat de la despesa tant de personal, com d'assessoraments i altres. És un pressupost que haurem d'estudiar i se'ns haurà d'explicar molt bé abans del debat final.
El concepte de servei públic també marca una diferència entre vostès i nosaltres. En aquest sentit i en coherència amb plantejaments que ja portem temps efectuant hem fet dues esmenes.
La primera per restablir la figura del funcionari en l'administració general; una qüestió que és veritable rellevant i troncal. Després de dos anys des de l'aplicació de la Llei del Pla de pensions de la Funció Pública han quedat en evidència les conseqüències d'haver alterat l'estructura de la Funció Pública andorrana, havent-ne afectat un dels pilars essencials com és la desaparició de la figura del funcionari. Les places a l'administració perden atractiu i així es veu plasmat en les dificultats per trobar personal qualificat andorrà, per exemple al departament d'Estadística de Govern.
A més, considerem lesiu per l'interès general de tots els ciutadans que ministeris sensibles per la seva rellevància i confidencialitat, per les actuacions que si escau cal realitzar no siguin administrats per funcionaris.
I en segon lloc volem recordar la defensa que hem efectuat en el sentit de regularitzar el personal eventual de l'administració i en aquest sentit les nombroses demandes d'informació i preguntes realitzades, en aquest cas pel company Gerard Alís. Celebrem que per exemple a la CASS es prevegi aquest regularització tan demanada pel company conseller.
En canvi en l'administració general continua havent-hi molta eventualitat per exemple en un cos com el d'educació i en molts d'altres. En aquest sentit proposem reduir a la meitat la contractació d'agents de l'Administració de caràcter eventual per obra o serveis.
I finalment la qüestió de les transferències.
No repetiré els arguments exposats ja dimarts sobre els que ens reiterem; tan sols una reflexió i una explicació d'una esmena que proposem quant a la destinació de les transferències. Quant a la reflexió només un breu comentari en relació a quin sentit (polític) té o com es pot explicar fer una previsió per la qual no es tenen els vots per tirar-la endavant i no haver fet ni una, ni tant sols, una aproximació a qui la pot votar (ja sigui el grup liberal o nosaltres).
De veritat necessitem que ens ho expliqui.
I quant a les esmenes al pressupost penso que és important explicar la que proposem en relació a la destinació de les transferències. Pensem important tornar a introduir uns barems quant a la destinació d'aquestes transferències com havia estat sempre fixat fins a finals de l'any 2015 que van ser suprimits.
En aquell moment el 80% de la transferència havia de destinar-se a inversió o reducció de l'endeutament i 20% a activitats culturals i esportives. Pensem que cal restablir una destinació de les mateixes. La nostra proposta és que es aquestes es destinin de la següent forma.
En un 25% al finançament de despeses d'inversió a realitzar a les parròquies corresponents.
En un 15% per a les despeses d'activitats esportives, culturals i socials.
En un 10% a despeses destinades a despeses de manteniment del territori no urbà o polítiques destinades a l'aprofitament de recursos naturals o polítiques destinades a reduir l'emissió de gasos amb efecte hivernacle.
I en un 10% a treballs de manteniment i millora de xarxes bàsiques de serveis sempre d'acord amb la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns.
I també establim que els comuns hauran de retornar al Govern l'import de les transferències rebudes amb caràcter finalista que no s'hagin destinat a la finalitat prevista en l'apartat anterior.
La resta de les transferències rebudes (corresponents a un 40% del total) es podran destinar al finançament d'altres despeses generades per a l'exercici de les seves competències i també a la reducció de l'endeutament.
Per tant pensem important explicar aquesta proposta i dir de passada que no compartim alguns dels discursos exposats dimarts des de files demòcrates com si aquest diferencial de transferència als comuns fossin uns diners pràcticament malbaratats.
Proposem establir percentatges de destinació a projectes d'inversió, mediambientals, socials i de xarxes també coneixedors que part del sanejament comunal ha anat a càrrec d'una reducció molt dràstica de les inversions fetes per ells. Així com un retorn al Govern de la part de transferència finalista (aquest 60%) en cas de no destinar-se al que es pugui fixar legalment.
Per tot plegat, les diferències entre el pressupost de DA i les nostres propostes em sembla que són prou rellevants. Ens sembla a més que el projecte no dóna solució als problemes reals del país; i en especial a la necessitat de reactivació i diversificació econòmica, a l'atenció que mereixen els col·lectius amb majos dificultats, a la sostenibilitat, a la concepció del servei públic.
Els consellers del PS hem presentat una esmena a la totalitat a la revisió del marc pressupostari presentada pel Govern de DA perquè com exposarem en aquest debat:
1.- La seva presentació sembla que s'ha convertit en un pur tràmit per part del Govern, que ni tan sols s'ha esforçat a fer el que la llei l'obliga i el marc presentat acaba mancant de tota credibilitat.
2.- Evidencia ben clarament el que, al nostre entendre, és el fracàs i la manca de rumb de la gestió pressupostària del Govern de DA. Una gestió pressupostària que no fa altra cosa que acabar reflectint i recollint totes les inaccions, totes les promeses incomplertes i tots els fracassos de la gestió de dues legislatures de majoria absoluta.
Així doncs, la tramitació de la revisió del marc pressupostari presentat pel Govern no fa més que evidenciar com els fracassos en la gestió del Govern DA s'acaben traslladant al pressupost i a les finances públiques i en concret com els objectius legals fixats per la regla d'or no es compliran a final de mandat i com l'herència de dues majories de DA serà un límit de despesa màxim molt clarament sobreexcedit, un límit de capacitat d'endeutament també excedit, una manca de planificació en relació a com compensar la davallada d'ingressos que ara s'estan obtenint (de forma excessiva) d'Andorra Telecom i la manca d'explicació sobre com s'aconseguiran les reduccions gairebé miraculoses de partides pressupostàries l'any 2019 per complir (sobre el paper ben entès) amb els objectius legalment fixats.
Ens sembla realment molt greu que el marc pressupostari que avui debatem s'hagi convertit en un pur exercici de filibusterisme per part del Govern de DA. Que la presentació del marc pressupostari es limiti simplement a un exercici consistent en fer encaixar de manera forçada, artificial i gens creïble les xifres en l'any 2019. I que només es pretengui camuflar (de forma bastant matussera si se'm permet) el fracàs de la seva política pressupostària i els incompliments dels límits fixats per la regla d'or.
Començarem la nostra exposició per aquest darrer punt, que pensem és important entendre per què per al Govern l'aprovació del marc pressupostari s'ha convertit en un tràmit sense importància i no sembla que tinguin la intenció de donar-li ni tan sols la més mínima veracitat i credibilitat.
I em referiré únicament (per no allargar-me massa) als punts que ens semblen més fragants:
1. Tot i l'anunciat descens de beneficis d'Andorra Telecom per als anys següents el Govern manté una important partida de transferència que no resulta gens creïble. Mentre la companyia preveu una davallada dels beneficis de més de 14 milions per al 2017 i preveu més baixada de resultats per als propers exercicis vostè només ha ajustat en 9 milions d'euros la partida.
2. La previsió de transferències del capítol 4 baixa justament l'any 2019 per fer quadrar (artificialment) els límits establerts legalment; com es pot explicar de forma creïble aquesta disminució en les transferències; tenint en compte que:
a. En aquest apartat es contempla el dèficit sanitari que no ha parat de créixer i créixer enmig del desgavell de la seva gestió de la política sanitària (com deia al principi al final els fracassos polítics tenen també el seu trasllat als números).
b. Les transferències als comuns estan calculades d'acord amb el famós (malauradament famós diria) acord institucional i no d'acord amb l'actual llei aprovada. I cada vegada el no a la congelació del pressupost és més a prop; i no per cap altre motiu que per un nou fracàs de la seva política que acabarà també tenint trasllat als pressupostos.
La diferència entre el que vostès han previst i la realitat és en aquest àmbit milionària; de molts i molts milions d'euros.
3. Les previsions de creixement segueixen sent com ja eren en el marc pressupostari anterior massa optimistes; si bé el creixement dels països veïns s'està traduint en una major arribada de visitants i per tant de creixement en el sector turístic aquest no es pot extrapolar al conjunt de l'economia, quan tots sabem i vostè senyor ministre més que ningú els anys difícils que venen per a un sector tan important com el financer amb els canvis legals introduïts darrerament i com altres sectors tradicionals també estan en dificultats.
Per tant, no és creïble preveure que la recuperació dels països veïns és traslladable al conjunt de la nostra economia obviant les dificultats per al sector financer i altres sectors del país per als propers anys.
Podríem fer referència també a què la previsió d'interessos està feta d'acord ambl manteniment de tipus tan baixos com els actuals, una previsió que com a mínim es podria arribar a qüestionar (potser un càlcul més prudent hauria estat possible).
I també d'altres davallades en capítols de despesa l'any 2019 amb cap altre objecte sembla de nou que el de fer veure que quadra el que no ho fa de cap manera.
O unes previsions d'ingressos que sembla no s'adiuen amb la realitat de les recaptacions (si més no si prenem com a referència les darreres dades de recaptacions d'IGI).
Tot i amb aquestes més que qüestionables hipòtesis de treball emprades; recordem:
Ingressos provinents de dividends d'Andorra Telecom que baixen molt menys (5 milions com a mínim) que el que diu la parapública.
Les transferències als comuns en l'import de l'acord institucional - i no els que s'acabarà havent de pagar-, o si més no les que fixa la Llei (i la diferència són 10, 11, milions???).
La reforma sanitària que miraculosament ha pres efecte – en l'excel està clar-.
Les previsions de creixement basades en els països veïns.
I alguna altra davallada forçada en el capítol 2;
Amb tot això que fa diferències en cada un d'aquests apartats de diversos milions d'euros.
Amb tot i això (com deia) es suposa que el límit de despesa màxima no se sobrepassa l'any 2019 en: (exactament) 57.559 euros. I la capacitat d'endeutament en un 0,6% del PIB
En definitiva l'any 2019 com a conseqüència de la seva gestió pressupostària i dels nombrosos fracassos en política general (que com hem vist s'acaben traslladant al pressupost) el límit de despesa màxima legal es superarà i de molt i també la capacitat d'endeutament.
I vostè ho sap perfectament senyor ministre. Però no ha fet la feina. No ha fet les previsions que la llei li obliga a fer. I ens presenta un document que (pel que hem exposat) no podem ni tant sols prendre seriosament, ja que amb totes les hipòtesis de treball que vostè ha emprat i que no es compliran i que generaran diferències de milions i milions d'euros es suposa que el que ens han presentat quadra per poc més de 50.000 euros.
S'ha limitat a complir l'expedient i ha degradat un document que en principi per vostès era important com les previsions pressupostàries i el marc pressupostari.
Ja sabem que a vostè aquesta Llei mai li va acabar de fer el pes i ara a més veu que acabarà asfixiant la seva gestió no pas per culpa seva ni més aviat per qui seu al seu costat; no és pas culpa seva que la reforma sanitària o la reforma de les competències i transferències no s'hagi tirat endavant.
El document presentat no mereix (pel que hem exposat) cap altre tractament que el seu retorn al Govern i l'exigència al Govern que faci els deures i que presenti un document que amb hipòtesis realistes i xifres que s'adeqüin a la realitat quadri realment amb la llei vigent.
Altra cosa, senyor Cap de Govern, senyor ministre, membres del Govern i també membres del grup parlamentari que els dóna suport, és una autèntica presa de pèl i un pur exercici de filibusterisme, de puntada endavant, un altre exemple de la política tan pròpia de DA de qui dia passa any empeny, de deixar la feina per fer a qui vingui darrere o per a un futur, però que ara ja els està començant a girar en contra en molts àmbits com ara per exemple amb els límits de la regla d'or.
Senyor ministre, ajusti el dèficit sanitari a l'import real, ajusti les transferències als comuns a l'import que legalment els correspon i que s'acabarà pagant, ajusti els dividends d'Andorra Telecom al que acabarà sent la realitat (segons memòria
de la mateixa empresa), faci unes estimacions de creixement que s'ajustin més a la realitat i presenti un document sobre el qual puguem realment debatre i que resulti creïble.
Per acabar la defensa de l'esmena a la totalitat voldríem fer una darrera reflexió novament sobre el recurs fàcil els ingressos provinents d'Andorra Telecom i FEDA. Un recurs fàcil i excessiu amb el qual ha mig encobert la seva incapacitat per equilibrar, tal com va prometre repetidament , el pressupost de l'administració general i que a més s'està esgotant i no té pla B. Un recurs que a més no es justifica quan, per exemple, Andorra Telecom ha de fer front al risc de la disminució dels ingressos per roaming, mentre hi ha nombroses queixes de la qualitat del servei.
El Govern preveu "recaptar" via Andorra Telecom el proper any 35 (35!!) milions d'euros (perquè l'han convertit en una font de recaptació). Mentre es va obrir la porta al capital privat pugui formar societats amb FEDA per la producció d'energia firmant que aquesta no disposa de recursos per fer les inversions a aquesta se la descapitalitza (encara que en molt menor mesura que Andorra Telecom).
I amb tot això han mig tapat el fracàs de la seva gestió pressupostària, presentar uns suposats millors resultats que altres Governs d'acord amb un ús intensiu de fons d'Andorra Telecom i FEDA. Han esgotat uns recursos en "favor" de l'actual Govern sense fer alhora cap previsió (com mostra clarament el marc pressupostari) en relació al que passarà quan aquests ingressos deixin d'arribar. I ara què???
Com es reemplaçaran els ingressos d'Andorra Telecom que ja no arribaran segurament l'any 2019 i que vostè ha "colat" forçadament en el marc pressupostari??
Li donaré una dada: l'any 2010 Andorra Telecom tenia gairebé 140 milions de tresoreria i a finals del 2017 (segons el seu pressupost) en tindrà uns 60; 80 milions d'euros que vostès s'han menjat. Un cop pagat el Cloud i els seus pressupostos quan Andorra Telecom no tingui tresoreria d'on sortiran els 35 milions que aquest rebrà el seu pressupost??
I si el país té un dia una necessitat extraordinària com va passar amb el rescat de l'hospital per exemple??
Vostè ha esgotat un recurs del país, de tots per camuflar els seus balanços de gestió; I ara??
I a sobre presenta un document com aquest marc pressupostari en què ni tan sols ha fet l'esforç de presentar una alternativa a aquests fons i amb previsions de despesa (com hem detallat) molts milions per sota del real.
El Partit Socialdemòcrata (PS) entrarà avui a tràmit parlamentari una pregunta escrita sobre els ajuts a l’habitatge de lloguer. I és que segons va detallar ahir el conseller general de la formació Pere López, "la situació" d’aquestes prestacions "s’està complicant", fet que preocupa, "i molt", al PS.
"Per una banda, la convocatòria d’edictes s’ha allargat ja en dues ocasions i el Govern no ha donat explicacions", va indicar. A més, "això fa que gent que no formi part de l’anterior convocatòria encara no hi hagi pogut accedir".
A més, López va destacar el fet que "s’estan deixant de fer els pagaments de forma mensual i s’estan agrupant a vegades fins a quatre mesos de cop". Aquesta forma de fer, va alertar, "pot ser extremadament perjudicial per als beneficiaris d’aquestes prestacions. Per persones que, malauradament, viuen molt al dia". Tot plegat "és una situació insostenible". Perquè al parer del conseller, hi ha qui no pot pagar "ni els aliments ni les seves despeses més fonamentals".
Publicacions oficials / En concret, en la pregunta tramitada es remarca que en dates 24 d’agost i 7 de desembre d’aquest any, "s’han publicat en el BOPA sengles edictes en què s’acorda perllongar la convocatòria d’ajuts a l’habitatge de lloguer". També es posa en relleu que "segons informacions de casos concrets de què disposem, semblaria que aquest fet ha vingut acompanyat d’un retard en els cobraments periòdics" i que, fins i tot, "s’està procedint a pagaments agrupats de les prestacions de diversos mesos".
Qüestions a respondre / Per tot, el conseller general formula diverses qüestions que vol que el Govern respongui. En primer lloc, pregunta quins són els motius pels quals s’ha perllongat per dues vegades la convocatòria d’ajuts. També demana per què els pagaments "s’han deixat d’efectuar amb periodicitat mensual" i "quin abast de persones i prestacions s’han vist afectades".
D’altra banda, López demana al Govern quan preveu realitzar efectivament la nova convocatòria i si hi haurà "canvis rellevants en els criteris". Al mateix temps, pregunta "quina és la previsió de gestió" que es fa en relació als ajuts fins que aquesta estigui resolta. Per últim, el parlamentari socialdemòcrata vol saber si "existeixen altres ajuts de caràcter social en què s’hagin produït retards", sigui en les convocatòries o en el mateix pagament de les prestacions. López també demana que es respongui amb "brevetat".
Debatem avui les esmenes a la totalitat presentades als projectes de llei relatius als cossos especials de policia, de penitenciaris i de prevenció d'incendis i salvaments, que farem de manera conjunta.
Compartim en gran part les motivacions arguïdes pel Grup parlamentari lliberal per fomentar les esmenes a la totalitat dels dits cossos.
Després d'haver-nos reunit amb diferents membres i representants d'aquells cossos, hi ha hagut una evidència clara i unànime per part de tots i és que malgrat hi va haver un treball previ amb ells, aquells projectes no gaudeixen del gran consens que se'ns havia anunciat. Al contrari existeixen nombroses reivindicacions que no han estat tingudes en compte pel Govern, i una voluntat encoberta única de regular els cossos seguint criteris purament economicistes, amb un cert menyspreu pels treballadors del sector públic; tot en la dinàmica amb què DA ve tractant els funcionaris i treballadors de l'estat d'ençà que governa.
Creiem fermament que la modificació de les lleis dels cossos de policies i penitenciaris i l'adopció d'una llei pels bombers són necessàries. Tanmateix, pensem que, en la política de pedaços que el Govern de DA ve aplicant en comptes d'afrontar les reformes que cal, es torna a començar la casa per la teulada. En efecte, ens sembla que calia en primer lloc tirar endavant la reforma global de la llei de la funció pública; reforma que es va anunciant des de l'anterior legislatura i que avui segueix sent una tasca pendent, fora dels subtils, però importants, canvis introduïts per DA en la llei que regula el complement de jubilació dels funcionaris i els que s'incorporen amb l'actual projecte de llei de modificació del cos de la policia. Ens sembla que per coherència, ni que sigui per la seva aplicació subsidiària als temes que avui tractem, procedia primer revisar la llei de la funció pública, i posteriorment la llei de cossos especials.
Entrant més en el detall dels textos, però de manera global, vull exposar els tres grans eixos que ens causen inquietud, i que de fet hem mirat de millorar amb les esmenes a l'articulat presentades.
Primer no podem deixar de manifestar que el nou règim disciplinari ens sembla desproporcionat, no tenint cap equivalent, pel que hem pogut saber, ni els cossos de caràcter militar dels nostres països veïns! I creguin-me, compartim que pels cossos especials cal modificar el règim sancionador i diferenciant-lo en relació al cos general, però ens sembla que el Govern, deixant-se endur per fets aïllats i puntuals que han succeït darrerament, deixin-m'ho dir col·loquialment, "s'ha passat tres pobles"; i és que s'imposa un règim disciplinari extremadament dur i sever, que de cap manera valora la tasca que els membres dels cossos especials duent a terme.
En segon lloc segueixo abordant el tema més economicista de la reforma. I és que la reducció de remuneracions dels cossos especials que s'efectua, i alhora la retallada de certs drets -que en alguns casos creiem inconstitucionals com ara la prohibició als policies de militar en partits polítics- combinat amb la manca de definició del nombre total d'hores que constitueix la jornada laboral dels membres d'aquells cossos, ens plantegen greus dubtes i creiem podent tenir importants conseqüències i ser contraproduents pel futur, afectat greument la qualitat del servei i la seguretat dels ciutadans del nostre país.
En darrer lloc, no podem deixar de destacar el grau d'arbitrarietat que s'ha introduït en els textos en relació al proveïment de places, tant d'agents com de membres de les direccions, que al nostre entendre condueixen a una politització dels cossos, i pot causar un important malestar i desafecció entre els membres que els composen, afectant sense cap mena de dubte la neutralitat que aquests han de tenir.
No obstant tot això, i el fet que en una primera aproximació trobem justificades les esmenes a la totalitat presentades, no hi podrem donar el nostre suport.
I això, no perquè, insisteixo, no compatim que en el fons i la forma el Govern no ha fet bé les coses, no perquè no ens haguem plantejat de formular també esmenes a la totalitat, sinó per responsabilitat envers els nostres ciutadans i envers els propis membres dels cossos. I m'explico. I és que una de les preocupacions més importants que han sorgit de les trobades amb els cossos especials -sobretot amb el de policies i el de penitenciaris- és la necessitat urgent de proveir-se de noves places d'agents. És una evidència que el Govern, malgrat disposa d'habilitació pressupostaria per fer-ho, condiciona les convocatòries de places a l'entrada en vigor dels textos de llei objectes de debat. Això ens preocupa molt, ja que creiem que està en joc la seguretat de l'estat i que no és justificada la demora en les convocatòries si no és per qüestions purament economicistes! Però tenim clar que no podem de cap manera contribuir en retardar més el proveïment de places; places necessàries i demandes pels cossos per poder garantir l'eficàcia de les seves tasques. Alhora pensem que amb les esmenes i el debat en comissió, que de ben segur els consellers de DA voldran abordar, podrem millorar els textos presentats.
No puc acabar sense fer una reflexió que em suggereix la política que DA està aplicant respecte de la funció publica. I és que malgrat els fets que es produeixen –vegi'n l'afer BPA- ens demostren cada dia que cal dotar-se d'un estat fort, amb funcionaris que vetllin per la seguretat ciutadana i pel compliment de les normes administratives i altres, DA està adoptant polítiques que l'únic que fan és precaritzar la funció pública. Si senyors, DA està precaritzant la funció pública, desmotivant als nostres funcionaris, eliminant fins i tot la figura del funcionari –que recordin només subsisteix pels cossos especials-, desvaloritzant la seva feina, fent funcionar l'administració amb nombrosos eventuals per suplir l'evident manca de llocs de caràcter fix, i fent pedaços i reformetes en comptes d'afrontar la reforma integral tan necessària! No m'estenc més, ja que això és un debat que ja tindrem l'ocasió de tractar, però sí que vull destacar que les lleis ara a debat són un clar exemple de quina és la política de DA en matèria de funció pública.
Acabo doncs dient-los que per les raons exposades els consellers socialdemòcrates ens abstindrem en la votació de les tres esmenes a la totalitat presentades, i que treballarem en comissió per millorar els textos.
Els consellers socialdemòcrates votarem favorablement a la ratificació de l’acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la república italiana per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal.
Dit acord s’emmarca dins dels compromisos assolits per Andorra l’any 2009, i permet que Andorra intercanviï informació en matèria fiscal amb sol·licitud prèvia amb la Republicà Italiana.
L’adopció d’aquests acords constitueix doncs un pas més en el camí encetat pel Govern socialdemòcrata cap al transparència i la homologació internacional de l’economia Andorra, que cal anar prosseguint.
Ens satisfà per tant que es vagi ampliant la xarxa d’acords existentes en materia d’intercanvi d’informació fiscal, pel que encoratgem al Govern a seguir aquesta dinàmica.
