Novament es proposa a la cambra de ratificar un conveni per evitar la doble imposició, en concret el signat entre el Principat d'Andorra i la República de Portugal.
En línia amb els anteriors CDI ratificats pel Consell General, el present conveni segueix els estàndards OCDE i inclouen les particularitats d'ambdós països signataris. Alhora compleix amb la dinàmica iniciada per anar ampliant la xarxa de convenis per evitar la doble imposició; dinàmica necessària per a la internacionalització de la nostra economia.
Pel que fa al tractament de les diferents rendes creiem, de manera general segueix els criteris adoptats en anteriors CDI's, i per tant preveu un tracte favorable de les diferents rendes que poden acabar retornant a Andorra.
Pel que fa l'oportunitat de la signatura d'un conveni per evitar la doble imposició amb la república de Portugal, creiem encertada la idea d'haver-lo conclòs per quant al nostre hi ha una important comunitat portuguesa i això pot afavorir els intercanvis econòmics amb el dit país.
Per l'exposat, els consellers socialdemòcrates votarem favorablement a l'aprovació de la ratificació d'aquest conveni.
El proposat dia 28 de juliol de 2016 aquesta cambra va aprovar la ratificació del Conveni relatiu a l'assistència administrativa mútua en matèria fiscal esmenat pel protocol del 2010.
Avui toca debatre la llei relativa a l'intercanvi automàtic d'informació en matèria fiscal que desplega l'aplicació del referit conveni en el nostre país en el que respecta, tal com la denominació del projecte de llei ho indica, en relació a l'intercanvi automàtic d'informació fiscal.
Així, molt resumidament, doncs el ministre ja ha exposat àmpliament el contingut dl text, la llei regula l'abast de la informació financera que serà objecte d'intercanvi, estableix les normes de comunicació de la informació, preveu l'obligatorietat de les entitats financeres de facilitar la informació objecte de la llei o regula el règim sancionador per l'incompliment de l'obligació de comunicar.
Hem de fer especialment menció del fet que en període d'esmenes s'ha mantingut la potestat del Consell General de ratificar els convenis bilaterals així com de validar els països amb qui d'acord amb la dita llei es procedirà a intercanviar informació en matèria fiscal de manera automàtica; esmena que era necessària efectuar a la llei ates el projecte inicial eliminava aquesta facultat del Consell General.
Acabo manifestant que de manera general el text que sotmetem a valoració ens satisfarà, per quan creiem que permetrà el compliment efectiu dels compromisos de transparència i homologació internacional adquirits amb l'adopció del Conveni relatiu a l'assistència administrativa mútua en matèria fiscal esmenat pel protocol del 2010. Aquest text és sense dubte un pas més en el camí iniciat pel Govern Socialdemòcrata l'any 2009; camí que no es pot aturar i que ha de conduir a Andorra a competir en el món amb les mateixes regles de joc.
Per tant, i com no pot ser d'altra manera, els consellers socialdemòcrates votarem favorablement a l'aprovació d'aquest projecte de llei.
Sotmeten a consideració d'aquesta Cambra parlamentària el projecte de llei de modificació del codi penal.
Aquest projecte introdueix modificacions al nostre Codi Penal per tal d'acomplir, d'una banda, les recomanacions efectuades pel GRECO per tal d'adaptar-lo als estàndards internacionals en matèria de corrupció, i d'altra banda, per transposar les disposicions europees en matèria de protecció penal de l'euro de qualsevol altra moneda legalment autoritzada. A més a més s'efectuen modificacions puntuals en relació a les amenaces no condicionals i a la responsabilitat civil subsidiària en relació als menors de 18 anys.
Altrament, en fase d'esmenes del text, el grup de la majoria va introduir esmenes d'addició comportant una modificació addicional del codi penal i també del codi de procediment penal, a l'efecte de poder acompli altres compromisos presos en el marc de l'acord monetari, i més concretament redefinint el comís dels instruments, efectes i guanys. Al respecte, vàrem donar el nostre suport a la dita esmena per quant, com he dit, la mateixa acompleix compromisos internacionals adquirits per Andorra i especialment perquè aquella modificació hauria d'haver estat introduïda abans de l'1 de novembre de 2016 d'acord amb el calendari establert en l'acord monetari; calendari que el Govern no ha complert en aquell aspecte.
Dit això els socialdemòcrates pensem que amb l'aprovació d'aquest projecte de llei, Andorra tornarà a complir els seus compromisos internacionals, i per aquest motiu, donarem suport per l'adopció del projecte de llei.
No puc acabar però sense recordar al Govern, com ja hem fet en altres ocasions, que cal que planifiqui de manera més acurada i unificada els canvis legislatius necessaris, especialment els que afecten el Codi Penal, i respecti de manera acurada la calendarització, evitant anar sempre a remolc dels recordatoris que efectuen els organismes internacionals.
Els consellers socialdemòcrates hem presentat aquesta esmena a la totalitat per diversos motius. El principal és que, al nostre entendre, la llei arriba abans que dues que, necessàriament, l'haurien de precedir: la nova llei de Funció Pública i la tan anunciada Llei qualificada de delimitació de competències. Aquesta darrera, present cada vegada en diferents debats.
És un nou exemple de la forma de governar del senyor Martí, que a poc a poc s'estén a tot DA. Per una banda, no afronten els veritables reptes, no aporten solucions i el treball legislatiu consisteix a anar fent pedaços sovint per acontentar algú aquí i allà i cada vegada compliquen i enrevessen més les coses.
Estaria bé que algú ens expliqués avui per què aquest projecte de llei és a tràmit parlamentari i, sobretot, per què ho està abans de les reformes de la funció pública i la delimitació de competències. Potser és perquè es deriva també de l'omnipresent acord institucional. No recordo precedents que un acord entre comuns i Govern estigui present en tants àmbits: la llei de carreteres, la política pressupostària i, fins i tot, la qüestió de la funció pública.
Aquest plantejament, al nostre entendre, no és seriós. Si les lleis s'han de modificar, s'han de modificar i no anar fent pedaços en tots aquests àmbits.
Posaré exemples. Començaré pel capítol 5. Tot ell remet a una futura reforma de la llei de la funció pública. Pràcticament tot no té cap validesa ni eficàcia si no hi ha una reforma de la llei de funció pública que digui en quins termes es pot produir la mobilitat de funcionaris.
Fins i tot, podem anar més enllà. En el moment en què arriba, si ho fa, la reforma de la funció pública, el que diu a la llei és innecessari. En el moment en què la llei de funció pública estableixi com es produirà aquesta mobilitat, el que es diu a la llei seria innecessari i, fins i tot, seria millor que no hi fos.
Anant als capítols quart i primer, que parlen de col·laboració entre administracions, la informació mútua i la signatura de convenis. Sobten alguns continguts per obvis i eteris. Es diu que les administracions han de col·laborar, que han d'intercanviar informació, que els acords que firmen obliguen a totes dues parts, que han d'estar controlats per la jurisdicció administrativa i, en cas de diferències, pels òrgans judicials. En definitiva, tot bastant obvi.
Alguna raó deu haver-hi en aquest redactor. Si avui dia hi ha algun problema de manca de col·laboració o de lliurament d'informació, dubtem que amb aquests redactats es pugui aportar una solució eficaç. I amb els convenis, ens preocupa com queden els que s'han signat durant anys i anys.
I finalment l'aspecte que realment ens preocupa per les seves conseqüències: la previsió de creació de mancomunitats, nous organismes públics amb personalitat jurídica, que tindran òrgans de direcció i de gestió com ara un consell de direcció o un de mancomunitat. Això comportarà presentació de pressupostos i comptabilitats, el control de despeses i de personal o la revisió per part del Tribunal de Comptes.
Quedi clar que no som contraris a la mancomunitat de serveis, tot al contrari, però ens sembla que avui dia ja és perfectament possible i els comuns ja ho estan fent amb convenis de col·laboració. No és necessari la creació de nous organismes públics que, a més, s'han de proveir de càrrecs. Fer aquesta revisió abans d'haver endreçat la qüestió de les competències no té sentit. Abans d'endreçar el que tenim, anem a crear noves entitats públiques.
Si s'aprova la llei i un comú crea una mancomunitat sobre una competència que en un futur algun Govern es queda, què passaria? Què passaria si es transfereix personal cap aquesta mancomunitat? Què faríem amb aquest personal?
Al nostre entendre, mantenir les actuals vuit administracions com estan funcionant, amb les actuals duplicitats i disfuncions, és insostenible. Entenem que, conegudes aquestes deficiències i aquesta gestió ineficient, és una manca de respecte als ciutadans que paguen els impostos i als més febles que pateixen les seves retallades en l'àmbit social.
Ara volen agreujar la situació amb la creació d'aquestes noves estructures. La sensació és que alguna intenció política hi ha al darrere. Primer, una manera de fer que se'ls està cronificant: la manca de visió a llarg termini, la improvisació, l'acord institucional com a gran eix de la seva actuació política... També els falta una visió d'Estat en temes fonamentals, i sobretot amb la reforma de la llei de competències. I ens sembla a més que aquesta voluntat de crear organismes amb nous càrrecs també té la idea de posar en marxa l'oficina de col·locació de Demòcrates per Andorra.
En un debat com el d'avui es miren els diners, l'eficàcia, la sostenibilitat de les finances públiques amb uns ulls ben diferents dels que ho feien fa dues setmanes en motiu del debat de polítiques socials. Alguns milions d'euros necessaris per tirar endavant algunes reformes suposaven un greu problema de sostenibilitat i, en canvi, mantenir l'actual estructura de funcionament i crear nous organismes no els suposa cap mena de problema.
Normalment, demanaria el vot favorable a l'esmena a la totalitat. No ho faré però sí que em permeto demanar-los un "cert" compromís d'una veritable discussió en comissió, de debatre i analitzar ben bé que estem fent, com volem gestionar els recursos públics i la nostra administració amb l'esperança de poder minimitzar el més possible els efectes d'aquest projecte de llei.
Els consellers socialdemòcrates hem presentat cinc reserves d’esmena al Projecte de llei de designació de carreteres i gestió de la xarxa viària i totes elles van en la mateixa línia.
Fins avui i seguint el que preveu la llei 7/2005 el traspàs de titularitat de carreteres i les modificacions que s’hi feien s’havien de ratificar sempre per llei. En canvi, el Govern de DA, a través d’aquest projecte de llei pretén poder fer i desfer sense tenir en compte el Consell General.
Canviar la titularitat d’una institució a una altra no és un simple intercanvi de títols de propietat, té molta més transcendència. Aquesta acció té conseqüències, sobretot en temes pressupostaris.
Segons la llei de competències en vigor, les que tracten de la gestió de carreteres es distribueixen entre Comuns i Govern segons la titularitat de cada una d’elles. El dia d’avui, recordo al senyor cap de Govern, no ens ha portat a coneixement cap intenció de canvis concrets malgrat que porta 5 anys i mig anunciant una modificació d’aquesta llei.
Un canvi de traspàs implicarà de manera clara i evident que la institució receptora de la carretera tindrà més despeses. I aquestes decisions entenem que el Consell General hi té alguna cosa a dir.
El Govern, en les respostes a les nostres preguntes del 4 de març del 2016, ens reconeixia que des del 1993 no s’havia tramitat cap llei per modificar les amplades de les carreteres generals i secundàries. En les seves paraules, aquestes amplades eren inamovibles, llevat de procediment legislatiu. Ens parlava de l’inconvenient que suposa una rigidesa normativa excessiva que no permetia reflectir el progrés de l’interès públic de la ciutadania.
En aquesta situació, Govern sembla concebre com a bloqueig insuperable un canvi de titularitat o de modificacions d’amplades de les carreteres, presentant el Consell General com a un escull insalvable.
No podem compartir aquests arguments que semblen acusar el Consell general d’inacció o de rebuig de voluntat de canvi quan Govern té i ha tingut sempre a les seves mans la possibilitat de presentar un projecte de llei per canviar el què considerés convenient. No ens vulguin confondre. Si no s’ha canviat la situació de les carreteres és únicament culpa o desinterès de Govern. No podem permetre que s’acusi el Consell General de rigidesa normativa quan no se li ha plantejat ni tan sols la necessitat de canviar res.
Un canvi d’aquestes característiques en les carreteres mereix reflexió per la seva irreversibilitat en alguns casos i sobretot mereix transparència. I que millor que el procediment legislatiu que permet que totes les opcions polítiques estiguin assabentades de què es projecta i per tant dóna veu a les diferents opinions polítiques . A més, el procés legislatiu té més repercussió mediàtica i per tant, més possibilitats que els ciutadans d’Andorra s’assabentin dels canvis.
I en cap cas, un Govern transparent i valent, tal com sempre es ven el Govern de DA, no ha de tenir por d’afrontar el procediment legislatiu. Tractar-lo de no realista és, com a mínim, sorprenent.
Ens en vam queixar ja a l’ocasió del debat a l’esmena a la totalitat.
A través d’aquest projecte de llei, es dóna carta blanca a Govern i es validen canvis que ben poc ens han estat explicats.
Lamentem que DA prengui decisions en matèria de carreteres un cop més de manera poc transparent, volent passar d’un procediment que qualificaven de poc àgil a un sistema amb velocitat accelerada i gosaria dir, descontrolada, amb la qual pocs sabrem què han canviat.
Perquè aquest procediment no ens sembla ni adequat per la manca de transparència que comporta ni justificat per cap de les causes argumentades, demanem avui el suport a les cinc reserves de llei.
Intervenció projecte de llei:
A través del debat de l’esmena a la totalitat del projecte de llei i del d’avui sobre les nostres reserves d’esmena, penso que ja hem deixat clar el nostre posicionament en relació als plantejaments d’aquesta norma.
Tanmateix reconeixem alguna millora en relació a la incorporació de disposicions per part del grup de la majoria que en cas d’un traspàs de titularitat d’una carretera secundària, o d’un carrer, per part d’un Comú al Govern, s’efectuï d’acord amb el procediment legislatiu.
Almenys estem d’acord amb el 50% dels supòsits.
Ara bé, tal com ja els vam exposar en comissió no entenem com es pot entendre que el Govern hagi de ratificar per llei quan rebi una carretera i no quan la traspassi. Per nosaltres, la casuística és la mateixa: en ambdós casos pensem que hi ha d’haver reflexió per part del Consell General i que aquests canvis segueixin el camí legislatiu. Aquests canvis comportaran traspassos de despeses de manteniment i altres, que en cap cas són anodins i que tal com he dit demanem reflexió acurada.
Amb aquesta llei ens hem trobat confrontats amb algunes contradiccions amb el que contempla la llei de delimitació de competències dels Comuns i de fet, algunes d’elles es van solucionar en comissió legislativa.
De fet, avui també voldria destacar una vegada més la importància d’afrontar la ja molt famosa en aquesta sala llei de delimitació de competències dels Comuns. Molts dels projectes de lleis que elabora el Govern es troben al límit de les disposicions de la Llei qualificada.
Un cop més, queda clara la necessitat d’endinsar-nos de manera immediata en aquesta reforma de manera que aquesta sigui el marc que permeti desenvolupar totes les decisions posteriors.
Actuïn Srs. de DA!
Per acabar, lamentem també no haver pogut convèncer el grup majoritari de la necessitat de reordenar alguns articles de la llei. Ho vaig desenvolupar àmpliament en el debat de la nostra esmena a la totalitat. Algunes de les nostres esmenes anaven a fer un text més entenedor i que per tant, haguessin aportat més seguretat jurídica per tots aquells que s’hi haguessin d’endinsar.
Tanmateix vull reconèixer avui el què haurà sigut un treball enriquidor en comissió orientat a la voluntat de poder presentar avui un text millorat.
A títol de conclusió i sense que avui sigui cap sorpresa, anuncio doncs el vot negatiu a aquest projecte dels tres consellers socialdemòcrates.
Tot just fa dues setmanes debatíem sobre la mateixa qüestió. A més, el text final no ha tingut modificació. Reprendrem, doncs, bona part dels arguments que ja vam dir.
Dèiem que la crisi de BPA demanda reaccions que, com dèiem fa uns dies, no estan acabant d’arribar ni per part de Govern ni per part de la comissió especial. Esperem que aquesta tardor siguem tots plegats capaços de començar a posar fil a l’agulla amb les necessitats de reforç del nostre sistema financer i de la seva supervisió.
En relació a la qüestió que avui ens ateny, ens sembla que aquest reforç passa en part perquè al front d’una institució com l’INAF hi hagi persones d’un prestigi reconegut. Hem de recordar que ni la seva direcció ni el seu consell d’administració no són pas un òrgan legislatiu i, per tant, nosaltres no veiem atacada cap qüestió de sobirania en el sentit que és aquí, al Consell General, on es fan les normes d’adaptació i d’homologació a nivell de les qüestions de caire internacional. A més, les normatives en matèria de supervisió financera, no podem obviar, vénen molt determinades per l’entorn global i per estàndards que escapen a les nostres fronteres. En tot cas, és al Consell General a qui li correspon prendre les decisions escaients per veure amb quin ritme vol seguir l’adaptació a aquestes directives.
Al nostre entendre, en un moment com l’actual, complex, en què es demana un reforç dels sistemes de supervisió, necessitem un regulador potent, que aporti un missatge de confiança i tranquil·litat cap a l’exterior. Si les persones que poden donar aquest missatge són persones amb passaport andorrà, benvingudes siguin. Queda clar que la llei no prohibeix en cap cas que siguin andorrans els que siguin part del consell d’administració o ocupin la seva direcció. Si pel context actual, per l’actual conjuntura, aquestes persones no han de tenir passaport andorrà però han d’ajudar a aportar estabilitat i confiança al nostre sector financer, doncs benvinguda sigui la seva aportació a fer créixer el nostre país i a aportar estabilitat al sector financer. I si avui dia no és possible que siguin andorrans, esperem que en un entorn cada cop més globalitzat, en un futur tots els membres del consell administració i la direcció puguin tenir passaport nacional.
