Finestra Oberta publicada al Periòdic d'Andorra (2-11-2018)
Sóc filla d’immigrants. Els meus pares han ajudat al desenvolupament d’Andorra i han trigat massa anys a poder participar de la vida política d’aquest país. A ells, els agraeixo en primera instància, que m’ajudessin a despertar aquest pensament crític enfront tot allò que la vida planteja. En conseqüència, vaig desenvolupar aquest interès per incidir des d’un partit polític per aportar el meu granet de sorra i millorar cada dia la vida dels ciutadans. Des de fa bastants anys, formo part del PS i sóc membre de la Joventut Socialdemòcrata. Em sento privilegiada d’aprendre constantment de la gent que m’envolta i em motiva seguir-ho fent.
El PS m’ha permès apropar-me a la política. Vagi per endavant que no sóc experta en la matèria, però de temps ençà vaig començar a entendre la importància d’incidir en la comunitat on visc i en la voluntat de millorar les coses. Des del PS, hem escollit democràticament el nostre candidat a cap de llista. Per tant, des dels fonaments creiem en la democràcia i la participació com única forma de fer. Crec fermament en el treball en equip i en la cohesió per gestionar els conflictes i entre tots (respectant les diferències), trobar la manera de gestionar-los.
Millorar com a societat és possible si qui ens representa lluita pel benestar de tot el col·lectiu, i això no és probable si no tenim governants escollits de manera representativa per la majoria. El Govern i el Consell General prenen decisions vinculants que afecten tota la ciutadania. L’Executiu actual, a parer meu, no té la voluntat de fer participar els ciutadans. L’Andorra que avança gràcies també a ells té por que participin de la vida política, precisament per la concentració i el control de poder. Vivim en un sistema establert per i per als grans poders. I a Andorra, es tracta, gairebé, d’un assumpte personal entorn d’una sèrie de famílies. Els privilegiats, en la gran majoria, gaudeixen de poder econòmic i disposen del control de les institucions.
Pocs som els que gaudim del privilegi de poder escollir. Hem de pensar si la llei que ho regula és justa sota la nostra ètica com a ciutadans. Per materialitzar la participació, des del PS treballem propostes que permeten fer-ho possible; el vot als residents en unes eleccions comunals, rebaixar el temps per obtenir la nostra nacionalitat o accedir a gaudir d’un doble passaport.
Vull incidir en l’abstencionisme electoral. Aquest, no sempre és fruit de manca de coneixement, crec que hi ha present un desencantament amb la política. Ens situem a la vista d’unes eleccions i no ens queda més remei, fins a poder canviar-ho, que els que tenim dret a vot votem pensant en el benestar de tothom, però sobretot de qui més ho necessita. A la fi, parlem dels nostres familiars, companys, veïns... els nostres conciutadans.
Per altra banda, i en vista a un futur, hem de pensar en els nostres infants. Els hem d’ensenyar i acompanyar de manera objectiva a aprendre com ens gestionem com a comunitat. La política conviu amb nosaltres a tot arreu, fem política gairebé diàriament, en assistir a una reunió de veïns, quan ens associem amb un col·lectiu, participem en una vaga o col·laborem dins un grup d’activisme. Ens hem de comprometre a fer més pedagogia des de les institucions, començant des de ben petits.
Convido, a tothom, amb el privilegi o no de votar, a reflexionar sobre la importància d’exercir aquest dret. Animo a qui pugui fer-ho, que ho dugui a la pràctica. Jo ho faré amb la intenció de fer fora l’elit política i començar a desafiar les normes establertes, d’una de les moltes formes possibles, però de moment una de les poques permeses, des d’on es legisla i d’on s’executa, el Consell General i el Govern.