Andorra celebra, un any més, la festa del Primer de Maig, dia internacional del Treball. Ho fa, malauradament, en una jornada que, una vegada més i a diferència del que succeeix a la majoria de països veïns, no serà pas festiva per a un nombre molt important dels assalariats del nostre país. Des de la coalició Junts (Partit Socialdemòcrata, Verds d’Andorra i Iniciativa Ciutadana) volem lamentar aquesta situació així com exposar altres consideracions sobre aquesta commemoració. A més, anunciem la voluntat d’entrar a tràmit al Consell General una llei de llibertat sindical que, aquesta vegada sí, afavoreix la creació d’entitats que defensin els drets dels treballadors i que asseguri amb totes les garanties la normalització de l’activitat sindical al nostre país.
En primer lloc, volem ser al costat dels sindicats del nostre país, que organitzen any rere any la lectura d’un manifest i que, enguany, organitzen una jornada festivo-reivindicativa que tindrà lloc al Prat del Roure d’Escaldes-Engordany. Es tracta, cal dir, d’uns actes als quals molts treballadors no podran acudir, justament, per no tenir festa. També volem remarcar i elogiar la tasca que aquestes entitats porten a terme al país, malgrat unes condicions difícils i que disten molt de les que trobem en els nostres Estats veïns.
Bona part de la responsabilitat d’aquestes dificultats les hem d’anar a trobar en una legislació laboral absolutament insuficient, sense garanties i molt per darrere de la dels Estats del nostre entorn. Tenim una llei de llibertat sindical que, des de la seva entrada en vigor ara fa set anys, no ha permès la creació de cap sindicat. I un Codi de relacions laborals que tampoc compleix, ni de lluny, la necessària disponibilitat d’un marc on treballadors i empresaris puguin seure i negociar de forma justa i equitativa.
Especialment greu és la manca de regulació del dret de vaga, malgrat estar reconegut a la Constitució. I això que, a l’abril de 2013 -a fa més de tres anys-, el mateix cap de Govern, Toni Martí, es va comprometre a impulsar una llei que el contemplés davant del secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki Moon, durant la seva visita a Andorra. Reiterem, han passat tres anys i de la llei de vaga ni se sent a parlar.
A final de la passada legislatura es va fer un intent de tirar-la endavant de pressa i corrents però, finalment, no es va arribar ni tan sols a enviar el text al Consell General. No s’entén, però, que quan ja hem superat l’any de la segona legislatura de DA d’un projecte legislatiu que al final de 2014 era tan urgent, ara ni se’n senti a parlar. I en similar situació es troba la resta de la necessària legislació laboral en la qual, suposadament, fa anys que hi treballa el grup demòcrata i l’executiu. En aquest sentit, també ens toca posar en relleu que aquests textos són reclamats ja no només pels sindicats sinó també per les organitzacions empresarials. Cal, doncs, posar fil a l’agulla i modernitzar d’una vegada la nostra normativa en aquest àmbit per poder propiciar unes noves relacions entre patrons i treballadors.
És per això que, abans que finalitzi l’actual període de sessions al Consell General, els tres parlamentaris elegits en nom de la coalició entraran a tràmit una proposició de llei de llibertat sindical que realment serveixi per impulsar la creació de sindicats, necessaris en una societat moderna i democràtica, al nostre país, tant en l’àmbit del sector públic com en el del privat. El text tindrà com un pilar bàsic assegurar amb totes les garanties la normalització de l’activitat sindical a Andorra.
Afiliació a la OIT
Un altre punt també preocupant és que Andorra encara no sigui Estat membre de l’Organització Internacional del Treball (OIT). Es tracta d’una condició que només comparteix amb sis països més de Nacions Unides (Bhutan, Liechtenstein, Micronèsia, Mònaco, Nauru i Corea del Nord). Es tracta d’un organisme clau en la defensa dels drets laborals a tot el món, així com de la millora de la protecció social i el treball decent dins d’un esperit de diàleg constant entre treballadors i empresaris.
