El primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS), David Rios, ha volgut recordar que el proper dijous el ple del Consell General ha de decidir si pren o no en consideració la proposició de llei per reduir a deu els anys de residència necessaris per accedir a la nacionalitat andorrana. Es tracta, ha apuntat, “d’un debat prou important” perquè els ciutadans el segueixin i puguin “veure la posició de cadascuna de les forces polítiques”. El dirigent del PS ha lamentat els arguments “molt pobres” que, des del Govern i des d’altres formacions, s’han fet servir els darrers dies per criticar el text.
Rios ha defensat que “la llei s’adapta als estàndards del Consell d’Europa” i que els deu anys proposats “és la xifra homologada i la recomanable, la que a Andorra hauríem de seguir”. El dirigent socialdemòcrata ha comparat la situació dels drets econòmics, que “s’adquireixen des del primer dia de residència” amb la dels polítics que, en canvi, “estan vetats per aquestes forces conservadores”.
Qui fou president del grup parlamentari socialdemòcrata la passada legislatura ha recordat que el que es decidirà és si la proposició es pren o no en consideració. És a dir “no es votarà a favor o en contra de la llei” sinó si “es discuteix o no en comissió per part dels grups per intentar arribar a acords”. En aquest sentit, Rios ha afirmat que “els ciutadans d’Andorra es mereixen que, com a mínim, la llei es debati al Consell i que els grups ho permetin” i ha recomanat que “es vegi la sessió per veure quines forces estan a favor de debatre sobre aquest tema i quines es neguen rotundament a fer-ho”.
El primer secretari del PS s’ha mostrat molt crític amb el criteri emès pel Govern sobre el text. “No s’aguanta, no és ni tècnic, barreja l’acord d’associació amb la nacionalitat quan no té res a veure. És un seguit de despropòsits un rere l’altre per dir que no hi estan d’acord”, ha indicat.
Al criteri, l’executiu es mostrava obert a una rebaixa a quinze anys i Rios, ha apuntat que “si DA vol discutir això, el que han de fer es votar que es prenguin en consideració” ja que “això permetrà que es pugui parlar al Consell si han de ser a deu o a quinze anys”. En cas contrari, “votaran en contra del debat, diguin el que diguin”. A més, no ha tancat la porta a acceptar la xifra dels quinze anys. “Si tenim l’oportunitat, ho discutiríem internament. Al programa portàvem deu anys, però davant un tot o res, sempre es pot matisar”, ha comentat.
Territori:
