Entrevista publicada al Periòdic d'Andorra (26-12-2016)
Susanna Vela és arxivera i historiadora. També és la secretària d’organització del Partit Socialdemòcrata d’Andorra (PS). Es defineix "d’esquerres i progressista. Compromesa amb Andorra". / Per ESTHER JOVER MARTIN
–Per a vostè, quin ha estat la notícia o el fet més destacable que ha passat a Andorra durant el 2016?
–Destacar és un verb que significa que "crida l’atenció", "que sobresurt", entès en positiu. Així que no puc "destacar-ne" cap.
–I a l’estranger, un fet d’abast internacional?
–El procés de pau a Colòmbia.
–Què voldria que passés a Andorra l’any 2017?
–Que es treballés per a un nou model de desenvolupament social i econòmic més sostenible i respectuós amb les persones i el medi natural.
–Creu que el 2017 es notarà la superació de la crisi financera i econòmica?
–M’agradaria dir que sí (ser optimista), però res em porta a pensar-ho i a més després de les dades donades per la Cambra de Comerç.
–Quin ha estat el moment més emocionant de l’any que hem acabat?
–Són molts els moments que m’han emocionat, però no de felicitat sinó de tristesa i dolor: el missatge dels nens orfes d’Alep; els milers de persones atrapades a les fronteres d’Europa (Sèrbia, Hongria...) o el nen que escriu una carta narrant l’assetjament a què el sotmeten els seus companys (?) a l’escola.
–Com valoraria, en general, l’any 2016?
–Un any on s’ha manifestat la "inhumanitat" de les institucions públiques i dels estats i decebedor amb una societat que es mostra indiferent i covarda davant la violència masclista o insolidària i poruga davant les persones que fugen de la guerra. És l’any de la vergonya: la incapacitat de donar resposta a la crisi dels refugiats com tampoc a la guerra de Síria i al setge inhumà d’Alep.
–Si pogués demanar un desig, quin seria?
–Que es respectin (de veritat) els drets humans.
–Què li demanarà als Reis?
–Sóc republicana. No hi confio gens. Sóc més de fer que de demanar.
–És més de fer cagar el tió o de demanar regals al Pare Noel?
–De petita no havia fet cagar el tió i de gran m’agrada molt més fer regals pel Pare Noel.
–Pessebre o arbre?
–El pessebre, pels records d’infantesa que em porta a la memòria, encara que ja fa molts, molts d’anys que a casa no en tenim.
–Un desig per a les institucions andorranes de cara al 2017.
–Que trenquin amb la manca de transparència que els ha caracteritzat aquest any i que treballin, de debò, pel consens polític.
–Quina llei voldria que prosperés durant el 2017?
–La de la modificació de la llei electoral i/o la modificació de la llei de nacionalitat.
–Per què ens hem d’apropar a Europa?
–En el procés de consolidació d’un nou model econòmic per Andorra, l’obertura internacional, és indispensable un acord amb Europa. L’accés al mercat interior europeu suposarà també reformes estructurals internes (fiscal, laboral, immigració) que entenc en positiu com també considero que aquest mercat intern europeu és un element fonamental per a la prosperitat: dóna suport a la creació de treball, estimula el creixement, la competitivitat i la innovació. Per tant serà beneficiós per a tots nosaltres com empresaris, treballadors i consumidors. Ara, cal garantir-ho en les millors condicions.
–Quin avenç social considera més urgent?
–La sanitat universal.
–Quin és el seu projecte personal per al 2017?
–Dedicar més temps a les coses que realment importen i que ens aporten benestar personal i felicitat.
