Dolors Carmona defensa la tasca feta des de l’oposició malgrat que no sempre es vegi. Es mostra crítica amb la política comunicativa de la corporació així com amb la manera de tirar endavant alguns projectes.
–Quin balanç fa dels dos anys i mig de mandat?
–Coma equip, tant la Lídia com jo hem treballat de valent i creiem que hem fet aportacions constructives per millorar la gestió del comú. No obstant això, és difícil. Tal com està la llei electoral, malgrat que representem una part important de la parròquia, tenim veu però el nostre vot poca cosa pot fer davant la majoria. Tens la satisfacció d’estar al corrent, de participar, però tota l’energia i dedicació no es veu reflectida.
–Què els semblen les accions de la majoria?
–El model de gestió de DA no és el nostre. S’ha fet molta inversió a la parròquia i és positiu, però també hi ha hagut inversions que són realment faraòniques que es podrien haver fet en altres terminis i no haurien repercutit a les arques comunals.
–Parla de les obres de Meritxell?
–Sí, exactament. Són obres amb un sobrecost d’aproximadament un 50% de la previsió inicial. Això dol. Nosaltres estem d’acord que s’ha de fer, però cal mesurar-ho. Sí que tindrà un impacte visual a curt termini però també caldrà veure l’impacte que té en altres serveis de la parròquia.
–Què prioritzarien?
–Ens hauria agradat que s’hagués desenvolupat més l’àmbit social. Fins ara s’ha donat cobertura a les necessitats però per a nosaltres no és només això, cal ser proactius i fer activitats que aglutinin i creïn coherència entre els ciutadans. Així doncs ens hem quedat amb la imatge, amb les coses més superficials, però el que fa que una societat avanci, en tots els àmbits, difícilment es fa amb les actuacions que veiem.
–Creu que el nucli dur de la majoria, o especialment la cònsol, fan més política de cara a la galeria que real?
–La imatge és molt important. Hi ha gent que no llegeix el contingut dels articles però sí que mirarà la foto. I sí que em sembla que aquesta majoria compta molt amb la imatge. Només cal veure el gabinet de comunicació. És molt important la comunicació, però cal comunicar bé. Una altra cosa és si és per promoure la imatge d’un determinat sector de la corporació. Nosaltres difícilment sortim a les fotos, no existim.
–Vostès han estat molt crítiques amb la política de privatització.
–No som partidaris, gens ni mica, de privatitzar o de cedir l’ús que és el que s’està fent. Són serveis públics que el ciutadà no en pot fer ús i nosaltres pensem que aquest tipus d’equipaments justament el què faciliten és que independentment del nivell socioeconòmic dels ciutadans, tothom tingui dret a fer ús d’unes instal·lacions que s’han pagat amb diners públics.
–Però s’argumenta que es fa la competència al privat.
–Això no ho entenem, perquè la gestió pública és diferent. I això no vol dir entrar en el cafè per a tots, estem parlant d’una bona gestió i alhora facilitar, equiparar i pal·liar les diferències socials a través de serveis als quals tothom pugui accedir.
–Parlava abans de les obres de l’avinguda Meritxell. Ara que ja es comencen a veure els resultats, què n’opina?
–Preciós. Que canviï ens agrada molt, no podem dir el contrari, però ja veurem com acaba. Ara bé, potser les meves expectatives eren més altes. Com que no està acabat encara, no vull ser crítica.
–Com és la relació amb la majoria?
–És molt respectuosa, no tenim cap tibantor que traspassi els límits.
–S’han queixat sovint de manca d’informació.
–Sí, i continuem pensant el mateix i ho tornem a demanar: volem informació en molts àmbits. Per exemple, a recursos humans, no es fan comissions. Potser n’hem fet dues o tres des de l’inici del mandat. També ens van dir que es faria un grup de treball i no existeix. Parlo de recursos humans però podria fer-ho de qualsevol activitat. A vegades, com en l’últim consell de comú, ens avisen dos dies abans d’alguna proposta, com va ser la del túnel de llums de Nadal. Ara sembla que ens escolten una mica, perquè sinó sabien que votaríem en contra i no els agrada. Però no ho fem per fer la guitza, quan votem en contra és perquè realment no hem tingut la informació o perquè considerem que les coses no s’han previst o planificat com cal.
–Creuen que s’improvisa massa?
–Tens la sensació que anem a apagar focs sense fer una planificació. De la reunió amb els veïns de Ciutat de Valls ens van avisar potser dos dies abans. Potser sí que tenen una planificació i no la volen compartir, però el que veiem és que quan aquests projectes surten a la llum els veiem de manera aïllada, sense un nexe comú que puguem tractar i entendre.
–Què els semblen els projectes que s’han presentat darrerament, com el de Ciutat de Valls.
–Ens sembla una bona iniciativa fer les reunions, però el problema és el procediment. Ho planifica, pacta i acorda la majoria. Ja sabem que ells tenen la responsabilitat de la gestió, però si el que es vol és copsar l’opinió potser sí que s’ha de fer molt més obert, comptant també amb les minories.
–Parlem del GAdA. Consideren que s’havia de recórrer?
–Aquest tema és una vergonya. Que s’argumenti que com que són diners públics l’administració té l’obligació de recórrer quan ja hi havia un compromís... si contradiu el marc legal, potser no s’havia d’haver agafat. Però és que nosaltres també el vam adoptar perquè no es podien canviar les regles del joc a mig partit. Aquesta gestió, però, genera desconfiança i malestar. Fa tant de temps que en parlem que és cansat i em sembla que ja s’havia d’haver resolt. És cert que costa diners, però hi ha altres coses que en costen encara més i només es fan per caprici.
–Com és la relació amb la minoria?
–Hi ha respecte i cadascú té el seu posicionament. Nosaltres hem preferit no condicionar-nos els uns als altres i malgrat que més o menys anem en la mateixa línia, també hi ha punts que no hem compartit.
–Li deia perquè es dona la casualitat que al comú hi ha un grup de Cd’i+Liberals i vostès acaben d’aprovar un pacte amb Liberals, també.
–Nosaltres no hem fet un pacte. Cadascú té la seva ideologia i cadascú tindrà el seu programa. En aquests moments la llei electoral no ens dona uns paràmetres prou oberts per tenir una democràcia representativa. I com que la majoria al Consell General no ens permetran un canvi de la llei, hem de buscar una alternativa que evidenciï la veu del poble.
–És partidària d’aquesta opció?
–Sí. Què podem fer? Immobilisme? El més fàcil és que el senyor et digui què has de fer i sobreviure i nosaltres no volem només sobreviure. Si els números canten i volem fer un canvi, hem d’actuar d’una altra manera.
–La gent ho entendrà?
–Esperem que sí. Haurem de ser molt pedagogs perquè hi haurà moltes actuacions i valoracions de la majoria actual que emmascararan tant com puguin quina és la intenció d’aquesta alternativa.
–Repetirà com a candidata del PS?
–No en tinc ni idea. Cada vegada m’apassiona més la política i és molt interessant poder aportar, però en l’àmbit personal també he de veure les condicions, si realment es pot assumir. De totes maneres no dependrà de mi, les candidatures són a proposta del comitè local i del congrés.
–Veuen opcions de recuperar la capital?
–Ens agradaria perquè la parròquia d’Andorra la Vella, sigui perquè és més gran i diversa dona més suport als socialdemòcrates. Però no tothom s’implica, creuen que no és cosa seva i la llei de nacionalitat ens condiciona molt.
