Ciutadania

De la lectura dels resultats de l’enquesta de l’Observatori del Centre de Recerca Sociològica de l’Institut d’Estudis Andorrans (CRES) del primer semestre del 2017, constatem una vegada més la llunyania de la ciutadania de la política però també es constata la necessitat de millorar la política (la gestió política i de les administracions, els polítics, la corrupció, el vot dels residents, l’accés a la nacionalitat, etc.): prop d’un 16% dels enquestats ho diuen, i ho diuen més els joves de 18 a 24 anys (23%) i els de 25 a 39 anys (19%). Ho consideren un problema i com a tal s’ha de resoldre, i per això penso que som a temps de revertir la situació analitzada en l’estudi L’abstenció al Principat d’Andorra, realitzat el 2016 pel CRES amb el finançament del Consell General, i és un motiu per a l’optimisme, si valorem l’actitud crítica cap a la política com a senyal de maduresa democràtica i no com senyal del seu esgotament.

 

L’enquesta ens dona les pistes que hem de seguir per millorar i combatre així la desafecció política existent. Em direu que uns més que altres –els recursos i les responsabilitats són diferents– però, a la fi, ens hi hem de posar tots. Som davant d’un fenomen estructural i generalitzat i que necessita solucions. S’ha d’actuar sobre les causes objectives que justifiquen aquest malestar –des de la incompetència per resoldre problemes fins a la corrupció-. Calen reformes institucionals, com ampliar els marges d’elecció dels representants polítics amb una reforma de la llei electoral; ser transparents en la presa de decisions i l’acció política; promoure el pas fluid de la política a l’àmbit privat i viceversa; millorar el funcionament intern dels partits polítics, permetre espais per confeccionar programes electorals i generalitzar sistemes de primàries dels partits polítics obertes a la ciutadania. També  calen reformes administratives: eficiència i qualitat dels serveis públics, transparència i accés a la informació i plans de formació per als empleats públics. És necessari establir i fomentar mesures de democràcia participativa en favor dels moviments socials de base i recuperar una societat civil activa i enfortir així la cultura democràtica. Es tracta de més educació democràtica a les escoles, d’esforç pedagògic per part dels polítics per explicar millor l’acció de govern i de demanar als mitjans de comunicació un esforç per generar cultura democràtica explicant més i millor l’acció política, amb profunditat i la importància que es mereix. 

 

Cal explicar que no hi ha res dolent en la política encara que aspectes com la corrupció, la demagògia, l’engany i els incompliments electorals creïn cada dia més desafecció. La desafecció política és el principal problema polític de la democràcia i s’ha de construir una narració pedagògica sobre polítiques aplicades o sobre idees sustentades en dades possibles, defugint de la retòrica que només serveix perquè s’incrementi la desafecció sobre la idea que “tots els polítics són iguals” i no precisament per bons. S’ha de recuperar la confiança en les institucions públiques, els seus representants i els polítics. Hem de prendre consciència que aquest sentiment és una forma de desestabilitzar el sistema democràtic que facilita –ja ho està fent– l’aparició de populismes amb tics dictatorials i de culte a la personalitat –messies i salvadors de la pàtria.

 

Hem de reflexionar sobre la pregunta que es feia Daniel Innerarity (2013) sobre si hi ha alguna cosa pitjor que la mala política. Sí, deia, la seva absència. Sense política s’esvairien els desitjos d’aquells –la majoria– que no tenen altra esperança que la gestió dels afers col·lectius –la política– perquè no són poderosos en altres àmbits i perdrien la representació dels seus drets, interessos i aspiracions d’igualtat.