Insiteix que el model de transferències perjudica algunes parròquies i es mostra optimista per obtenir més representació en una conversa a la ràdio del Diari.
Estan satisfets amb el ritme de les negociacions, vostès que treballen amb el Govern?
El ritme és lent, ja ho sabíem, però potser és més lent del que ens havíem imaginat. La negociació va començar fa pràcticament tres anys i les coses fins on sabem van bé, però evidentment tot està encara per tancar i concretar. És una negociació llarga i tenim molts dies fins saber quin serà el contingut final. L’única crítica al Govern és que no s’han fet campanyes explicatives perquè es pugui entendre què és el mercat únic, que no és ser membre de la UE.
Han tingut un congrés amb renovació de càrrecs però no s’ha mogut gaire la formació.
Hi ha hagut entrada de joves de la qual estem molt orgullosos i n’esperem molt. Segurament seran futurs consellers i en un escenari no a molt llarg termini és una injecció positiva vist un context de desafecció política global, però especialment gran, entre els joves, com exposava el CRES. Carles Sánchez ha entrat de secretari d’organització i representa una part més d’esquerra, la que era l’antiga Esquerra Socialista.
Les cares visibles continuen sent les mateixes, vostè i Susanna Vela, bàsicament.
És així, pensem que el 2013 va començar una nova etapa i que la renovació va tenir una primera prova a les eleccions del 2015, però no vam ser capaços de preparar-les bé i l’examen real d’aquest nou projecte del PS arriba el 2019. Crec que estem fent una bona feina al Consell i que les presses del 2015 no han d’existir i serà un moment de veure si s’assoleixen els resultats a què aspirem, però crec que a hores d’ara fer canvis, com de vegades es demana des del Diari d’Andorra, no seria corresponent. I evidentment hem d’aspirar a tenir una presència a les institucions, tant general com comunal. Hem de fer per tenir més representació al Consell, perquè no estem tan lluny de poder-la augmentar significativament, i això passa per guanyar parròquies.
Significativament és guanyar una parròquia i tenir més consellers de la nacional?
Com a mínim hem d’aspirar a una parròquia i penso que l’objectiu ha de ser guanyar percentatge de vot a la nacional i tenir més representació directa i entre una o dues parròquies les hem de poder guanyar les properes eleccions. El 2015 entre molts altres problemes vam patir d’una dificultat de diferenciar el nostre projecte polític d’altres. Ara el partit es va posicionar sobre aspectes molt rellevants, entre d’altres la doble nacionalitat, i hem tingut temps d’explicar el model i es veuen més clares les diferències. Crec que aquestes eleccions es presenten més bé, és un examen important i l’estem treballant, i ens sotmetrem al judici de les urnes i si els resultats no fossin bons s’haurien d’afrontar canvis.
S’ha de donar per fet que serà el cap de llista del PS?
No ho podem donar per fet perquè hi ha unes primàries. No s’han convocat i quan es convoquin valoraré si m’hi presento, que serà que sí, i els companys també podran decidir-ho.
El PS vol anar en solitari, buscarà coalicions?
El PS treballarà el seu projecte, tindrà segurament una llista nacional encapçalada pel PS o com es decideixi, i sobre les possibles aliances territorials de moment no ens tanquem a poder buscar alguna fórmula. No n’hem parlat però és evident que si això fos possible hauria de ser des de convergències polítiques molt importants i vam aprovar la doble nacionalitat, per tant, podríem anar en alguna llista territorial conjunta amb algun partit que comparteixi aquests ideals. No tanquem la porta a ningú però no serà possible amb partits que s’hi oposin frontalment.
L’aspiració seria una o dues parròquies, una seria Encamp i també Andorra la Vella?
Ens agradaria guanyar a totes les parròquies i és evident que ens hem situat en escenaris que en alguna parròquia es pugui entendre com un tracte més bel·ligerant i el que hem defensat és un tracte igualitari. Dit això, vist el resultat del nostre partit, sembla que en principi les parròquies més habitades són segurament on els nostres postulats encaixen una mica millor. El PS ha guanyat a Andorra la Vella, a Encamp, a Escaldes, és on tenim consellers de comú, però la intenció és de la manera que sigui intentar ser presents, ja ho vam ser el 2015, a les set parròquies.
David Rios ha sortit dels càrrecs de més responsabilitat, ha perdut pes al partit?
No, pes no n’ha perdut gens. Ha sigut primer secretari, president del grup parlamentari, és indubtablement un dels companys més vàlids que té el partit, que crec que té millor imatge i una bona entrada al conjunt dels ciutadans, i serà una persona que d’una manera o una altra estarà a les eleccions d’una manera molt activa perquè és un dels principals actius del partit, amb més experiència política i més tarannà socialdemòcrata en el fons i en les formes.
La idea és que sigui el cap de llista per Encamp?
N’haurem de parlar amb calma, primer hem de veure quins candidats hi ha a Encamp i les opcions que hi ha en aquesta parròquia. Va fer un grandíssim resultat dins del context complex del 2015, va ser el nostre candidat territorial que va tenir més vots i va estar relativament a prop de poder guanyar, també li correspon a ell pronunciar-se, però crec que segur i si res essencial no canvia és una persona que tindrà un paper important de cara a les properes eleccions.
Com veu la situació que hi ha a Liberals i la lluita per ser candidat a cap de Govern?
Sobre les qüestions internes no em puc pronunciar perquè no les conec. El que sí que li puc dir de la feina de conseller és que alguna de les coses que fan al Consell a mi em costa entendre-les, ja no només per un distanciament ideològic que és molt evident, també ho és amb DA perquè les diferències entre Liberals i DA són molt difícils de veure. Més enllà d’això alguna votació, i no diré quina, costa d’entendre no perquè no la comparteixi, sinó posant-me en el lloc del que un partit liberal pot defensar.
Per anar amb DA o en contra?
Per falta d’una coherència, de consistència política, segurament hi ha gent que pot pensar que el nostre model no és bo per al país, però crec que no es pot qüestionar gaire la nostra coherència, a vegades des de DA parlen que ja saben quines lleis els votarem a favor i en quines farem un debat polític. I això a Liberals crec que de vegades costa una mica més d’entendre.
Respecte a DA, que no pot repetir candidat amb Toni Martí, com veu el procés de successió?
Em sembla que serà un repte molt complicat perquè més enllà del debat, em sembla un bon polític, és capaç d’aglutinar i de gestionar molt bé determinats equilibris. Penso que té unes virtuts que no sé veure hores d’ara en d’altres membres de DA, la flexibilitat, capacitat de ser proper, de ser molt dur, de saber gestionar, i això ha permès que DA rebés vots que segurament sense ell serà possiblement més difícil que els mantingui, perquè ell dona l’aproximació cap a un centre més moderat que alguns dels candidats que es proposen, d’un perfil marcadament més conservador, en el fons molt i també en algunes formes que no són les del senyor Martí. No serà fàcil.
