Partit Socialdemòcrata

Eleccions

El PS creu necessari fer reformes per millorar l’alarmant abstenció a Andorra

Crea: 01/09/2020 - 10:24

Pere López: "Hi ha elements estructurals al nostre sistema polític que fan que els ciutadans es vagin allunyant cada dia més del que és l'activitat política

 

"Les dades de participació de les darreres eleccions ens han deixat un regust amarg a la gent del PS", explica el President del Grup Parlamentari, Pere López. "Marquen una tendència que es va incrementant cada cop que celebrem eleccions", lamenta López.

 

És per aquest motiu que des del PS han entrat una pregunta oral a Govern per conèixer quina valoració fa el Govern sobre les mateixes dades i si el Govern no creu que és necessari obrir un ampli període de reflexió conjunt creant una comissió de treball entre la classe política i la ciutadania per estudiar i avaluar la necessitat de realitzar canvis estructurals importants en el nostre sistema polític i democràtic.

 

"Estem preocupats perquè l'abstenció va en augment: ens demanem si no cal que fem reformes importants al nostre sistema democràtic per atansar la política al ciutadà. No podem mantenir aquesta tendència. Estem a punt d'arribar al 50% d'abstenció: en algunes parròquies ja hi hem arribat i superat com el cas d'Andorra la Vella."explica Lòpez, que ha qualificat la situació d'alarmant i simptomàtica de l'estat de malaltia del sistema democràtic andorrà.

 

Les xifres d’abstenció |  Les dades d'abstenció més greus de les Eleccions Comunals 2019 han estat a Andorra la Vella, amb un 51,11% i a la Massana, amb un 48,87%. A Encamp i a Escaldes-Engordany les xifres també són alarmants: 42,13% i 41,80% respectivament. Sant Julià, Ordino i Canillo han estat les úniques parròquies a les quals l'abstenció no ha arribat al 40% (un 38%, un 26,49% i un 30% respectivament).

 

López diu que un criteri negatiu a la proposició de llei “enrariria molt i complicaria molt” l’inici de la legislatura

Crea: 09/19/2019 - 18:23
Paulo Pisco i Pere López durant una roda de premsa
El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, ha manifestat aquest dijous en roda de premsa que un criteri negatiu del Govern a la proposició de Llei per permetre destinar un percentatge del Fons de Reserva de Jubilació a habitatge “enrariria molt i complicaria molt aquest inici de la legislatura”. 
 
“No podem ajornar més la presa de decisions” per trobar solucions a la problemàtica de l’habitatge, que és una qüestió que preocupa la ciutadania, ha reclamat el president del grup parlamentari. En aquest punt, i en relació al criteri del Govern que s’ha de fer públic demà, López ha advertit que “no es pot demanar al PS col·laboració en salut, pensions, amb Europa, i quan hi ha un proposta d’aquest nivell sobre la principal preocupació del país tancar-se en banda i donar-li carpetada en primera instància”.  
 
Així, ha demanat que es faci un criteri “que deixi la porta oberta” i que el text es pugui millorar en el seu treball en comissió. De fet, López ha reconegut que la proposició “és millorable i esmenable”, com han fet notar els representants de la CASS, encara que els comentaris rebuts “no afecten l’essència” de la proposició de llei. 
 
PRECAMPANYA ELECTORAL PORTUGUESA
Paulo Pisco, diputat del PS portuguès i representant dels residents portuguesos a l’estranger, ha estat convidat per Pere López a fer un acte de precampanya per a les pròximes eleccions parlamentàries a Portugal, que tindran lloc el 6 d'octubre, amb l'objectiu de fomentar la participació dels residents de nacionalitat portuguesa.
 
Així, tant Pisco com López han subratllat la importància d’aquests comicis, tant per a Portugal com per Andorra, ja que quan han governat els socialdemòcrates a Portugal les relacions entre els dos països s’han enfortit: l’any 2000 es va signar el conveni a nivell educatiu que va permetre l’ensenyament del portuguès a les escoles del país, el 2007 es va incorporar Portugal al conveni trilateral que té efectes positius tant als residents portuguesos a Andorra i que ha obert portes als andorrans a Portugal, i el 2018 es va concloure el conveni per evitar la doble imposició. Per contra, amb govern de centre-dreta es va tancar l’ambaixada i la secció consular.
 
En relació a aquest darrer punt, Pisco ha explicat que sempre ha defensat que el consolat “estigui a l’alçada de la importància de la comunitat portuguesa d’aquí”, i ha afegit que en la propera legislatura hi podria haver canvis en aquest sentit.
 
El diputat portuguès també ha exposat que hi ha uns 7.000 residents amb dret de vot i que s’espera que els que exerceixin el seu vot es tripliquin en relació a les darreres eleccions, quan va votar un miler dels electors portuguesos residents a Andorra.

Vendrell insta la majoria comunal a liderar la convocatòria d’una junta a Capesa per ampliar el capital

Crea: 04/15/2019 - 16:20
Vendrell, durant la roda de premsa.
La consellera de Partit Socialdemòcrata+Independents (PS+I) al comú d’Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell, ha demanat a la majoria que lideri la convocatòria d’una junta extraordinària d’accionistes de Capesa per aprovar l’ampliació de capital de la societat. Ho ha fet conjuntament amb el conseller Liberal, Higini Martínez-Illescas, amb qui també ha presentat un escrit amb diferents propostes de millora de cara a futures eleccions, com ara la possibilitat de disposar de paperetes en braille per a les persones invidents i d’un servei de transport públic gratuït per apropar la gent al col•legi electoral. 
 
Vendrell ha fet aquestes peticions durant el torn de precs i preguntes de la sessió de comú celebrada aquest dilluns. La consellera, conjuntament amb el representant liberal ha entrat un escrit mitjançant el qual es reclama a la majoria que “notifiqui per carta a Capesa la seva voluntat d’adquirir accions (...) i així, en cas de venta (...) per part d’un actual accionista, el Comú les pugui adquirir”. També es vol que es “promogui (...) una Junta general extraordinària” on es disposi de quòrum suficient per aprovar una ampliació de capital. Es reclama que “es comuniqui aquesta voluntat a tots els socis de Capesa i que aquests en un primer moment signin la demanda de convocatòria de la junta general extraordinària i que en un segon moment, (...) s’asseguri que el 51% de les accions estiguin representades”. 
 
Vendrell ha recordat que des del PS sempre s’ha defensat que “el comú ha de tenir més accions de Capesa, el 51% per poder liderar la gestió” i ha lamentat que, fins ara, s’ha intentat “dos cops” convocar la junta, sense haver pogut reunir el quòrum suficient a causa de l’atomització de l’accionariat. També, ha apuntat, “no s’ha posat la voluntat necessària per part del comú”. 
 
La consellera de PS+I ha proposat que la junta sigui convocada sense data concreta i que no es posi fins que no s’asseguri el quòrum necessari, fet que “el ciutadà entendrà”. També ha argumentat que l’ampliació “és necessària per fer les obres que fan falta i incrementar la presència del comú al consell d’administració”. En aquest sentit, ha recordat que “la llei diu que la captació, distribució i tractament de l’aigua és competència comunal”, fet que “a Escaldes no es compleix, perquè ho fa una societat privada, en mans del poble. No té la gestió directa quan el que hi ha és un imperatiu legal”. 
 
Des de PS+I i L’A també s’ha fet una altra proposta a la majoria, en aquest cas vinculada a millores en la celebració de les eleccions. En l’escrit es demana, entre altres, “organitzar un transport públic gratuït en tota la parròquia per tal de facilitar el desplaçament dels electors” així com “indicar en els sobres el nom de ‘llista nacional’ o ‘llista territorial’ per tal que l’elector pugui identificar clarament els sobres i evitar vots nuls” i “afegir lectura braille als sobres i paperetes (...) per facilitar el dret de vot als invidents”.
 
Vendrell ha argumentat que aquestes propostes són “senzilles” d’implementar i no necessiten cap canvi de la llei electoral. Sobre la possibilitat d’afegir el braille a les paparetes, ha apuntat que “seria donar accés en igualtat de drets a les persones invidents per poder votar de forma autònoma” i, per tant, “normalitzar la situació que tenim a la societat”.
 

A voltes amb el centre

Crea: 11/09/2018 - 12:12
Llegeixo aquests dies columnes, opinions, notícies i entrevistes en què es refereixen posicions polítiques. Dona gust, perquè després es digui que no hi ha debat d’idees. Estimats lectors, poques coses més ideals que les posicions polítiques. I dic ideal en el sentit concret, quan del que parlem són d’idees i no de fets –encara que els fets siguin també, dins la política, territori (manifestació, símptoma, materialització, demostració...) de les idees.
 
 
Ara, les baralles són notables: DA és centre reformista, SDP centre progressista, UL i ILM –per les sigles parlamentàries– conservadors, L’A liberals –aquest terme i el seu significat a la política andorrana mereixen una història– i, a més, en acord antinatural amb el PS, socialistes. Així, l’eix esquerra-dreta queda ben repartit i els clients –vull dir, els votants– del supermercat dels productes ideològics poden escollir varietat.
 
 
Però ideologia no és un bon terme, ja que ideologia és la visió del món –que a vegades pot ser equivocada (en la majoria d’ocasions és equivocada)–, per això, al conjunt de posicions que basteixen un partit polític prefereixo anomenar-les ideari, alhora que comprenc que a aquest ideari hi subjau una visió del món que si bé no podria definir la realitat tal com és, sí que estableix les seves preferències sobre com hauria de ser aquesta realitat.
 
 
Vull proposar veure la situació política actual en termes de visions del món i fer-ho amb noves categories que vagin més enllà de l’eix esquerra-dreta –és a dir, que sense deixar comprendre’l el complementin–. Però vostès advertiran, encertadament, que jo no sóc un observador extern sinó més aviat part implicada. Així és. Jo els hi exposo –procuro que sigui de manera raonada – tal com veig les coses.
 
La primera és la del patrimonialisme. Seria la més tradicional i pròpia de les elits econòmiques i socials. Entén que és natural que aquestes ocupin l’aparell estatal i que siguin elles les úniques que prenguin decisions i emprenguin reformes, si és que les han d’emprendre. Aquí hi trobaríem a DA, UL i ILM –emprant les sigles parlamentàries. Una segona visió és la de l’estatalisme, la qual considera que l’Estat ha de ser una entitat forta que articuli la societat, passant, si cal, per sobre d’aquesta; això vol dir que l’Estat ha d’alimentar-se a si mateix. S’entén si es pensa a protegir els números per sobre dels ciutadans. Aquí trobaríem de nou DA i, per la concepció de l’Estat com a fi en si mateix, també SDP. La tercera visió és la del legalisme, que concep com a característica més important d’un Estat democràtic la igualtat davant la llei i que sigui aquest principi qui regeixi el seu funcionament. Aquí s’hi trobarien els actuals Liberals, també SDP i el PS. La quarta –i aquí ja m’arrisco a guanyar adeptes– és el socialisme, que en la seva accepció concreta concep com a prioritat el desenvolupament dels drets socials a través de l’Estat. Aquí s’hi situaria el PS.
 
 
En aquestes categories es perceben el que entenc són dues oposicions: patrimonialisme/legalisme i estatatalisme/socialisme. El primer és el conflicte per ampliar –els primers– o reduir –els segons– els marges d’arbitrarietat a les institucions. Que a la majoria de les lleis sigui el Govern qui concentri la voluntat decisòria també és arbitrarietat, ja que el programa electoral esdevé en tenir el control de les institucions. El segon eix de conflicte té a veure amb la concepció de per a què serveixen les institucions, si per alimentar-se a si mateixes o per garantir la llibertat i l’existència material dels ciutadans. El socialisme comprèn que només unes institucions fortes poden redistribuir la riquesa i garantir legal i materialment l’acompliment dels drets socials dels quals som titulars. Però el concep com a mitjà, no com a fi en si mateix.
 
Aquest és l’actual taulell de joc. Entendre’l és entendre moltes coses. Els deixo, estimats lectors, no sense abans recomanar que ara repensin tot això des de l’esquerra i des de la dreta, i els hi diria que des del centre, si existís. 

Susanna Vela: “És, o ens voten al PS amb Liberals o guanya DA”

Crea: 11/02/2018 - 11:11
Susanna Vela, durant l'entrevista (F.Galindo / Diari).
Recordaran a la gent la gestió d’Espot al Govern i reitera la necessitat de pactar amb Liberals “per trencar el sistema electoral, que no ens convenç i ens va en contra” amb l’optimisme de tenir més consellers, alhora que no veu alternativa a fer un acord d’associació amb la UE, segons comenta a la ràdio del Diari.
 
El PS considera poc democràtica l’elecció de Xavier Espot com a candidat de DA.
Nosaltres apostem per un sistema de primàries i obertes a tots els ciutadans, i no podem esperar que tothom ho faci, però sí sistemes més transparents, més oberts, i Demòcrates a part del nom no tenen massa més. Sabíem que existia una comissió que podia parlar amb els candidats i tot això no ha transcendit, si hi ha hagut o no i en tot cas això ha estat una decisió bàsicament del cap de Govern, de decidir que el seu substitut ha de ser el senyor Xavier Espot.
 
Es presenten a les eleccions amb la particularitat del pacte amb Liberals, que des de DA continuen dient que és una mica sorprenent.
No és pas estrany. Fem el pacte per poder concórrer a les llistes territorials. Sabem que si anem sols, per molt esforç que fem, que és el que hem estat fent tots aquests anys, és molt complicat atès com és el sistema electoral, no per res més. La ciutadania sabrà que vota el seu candidat del PS o Liberals perquè aquestes persones en el cas que surtin escollides aniran cadascuna al seu grup parlamentari al Consell General. Dit això, no només és una qüestió de números, que també és important. Per tant, ens hem posat d’acord amb ells en una sèrie de punts, com la reforma necessària de la Llei electoral, de la Llei de la nacionalitat, del Codi de l’Administració, que són de regeneració democràtica, independentment de la postura ideològica, i no significa que la gent hagi de renunciar a uns principis ideològics.
 
En nacionalitat tenien posicionaments molt diferents, què comparteixen?
No s’ha arribat al detall de les propostes, però sí que estem en un país on la immensa majoria no té vot ni veu, i això no pot ser, és una mancança democràtica important. Una altra cosa és quan ens posem a decidir si doble nacionalitat o si no, però en el marc general estem d’acord que hi ha una sèrie de reformes que sí que el país ha de començar a fer, i per tant hem de ser suficientment valents com per posar-ho damunt de la taula.
 
No renuncien a defensar la doble nacionalitat?
No, sobretot això que són acords presos en el congrés, per tant, seguirem defensant la nostra postura i entenc que el grup liberal també.
 
Sobre el coprincipat tenen punts en comú, si s’ha de mantenir o no?
No s’ha discutit, no n’hem parlat, però al PS tampoc s’ha portat a un congrés.
 
Com s’articularà la campanya amb un candidat de cada partit, hi haurà actes conjunts?
Les campanyes seran diferents perquè tindrem dos candidatures nacionals i la parroquial és el que estem acabant de treballar perquè és la primera vegada que passa. Una cosa senzilla com els mitjans de comunicació normalment sempre es parla amb el número 1, que és absurd perquè els dos van al Consell. És el que hem d’acabar de calibrar, perquè si és una llista de dues persones que formen part de dos partits hauran de defensar part del seu programa i després la part que sí que els uneix perquè hi ha un acord o la part de temes parroquials que podem compartir, hem de veure com es fa de la millor manera, sobretot perquè la ciutadania ho entengui bé i aquest missatge s’entengui bé.
 
Està decidit qui anirà primer a cada lloc?
Són coses que s’han de decidir, el que s’intentarà és potenciar les dues persones que formen la llista no que sempre el segon queda com una mica amagat.
 
Com se li explicarà a la ciutadania que després a la nacional cadascú va pel seu compte?
Així mateix. És senzill perquè tindràs una llista que pot sobtar de tenir dues persones que a més a més no han amagat que no és una coalició i una marca blanca, sinó que votaran unes persones que la meitat faran part d’un partit i la meitat de l’altre, per tant, la persona que ha votat sempre al PS veurà que vota un liberal i un socialdemòcrata, però que sàpiguen que la persona anirà a la família que li correspon a defensar el programa.
 
Si és algú que tingui molt clar el posicionament ideològic es pot plantejar que vota al seu candidat però n’ajuda un altre?
L’altre és o ens vota a nosaltres [PS amb Liberals] o guanya DA, ells mateixos, evidentment el ciutadà és ben lliure i madur políticament parlant. Això és el que ha passat, els números són fàcils de demostrar, és on em dones el vot a mi independentment que saps que estàs votant un altre partit polític o és un vot a favor de DA, per tant vostès mateixos, si volen canviar la situació d’aquest país o que es treballi d’una altra manera i puguem viure tots millor amb tots els drets garantits, no hi ha una altra.
 
Hi seran a totes les parròquies?
La idea és ser a tot el territori.
 
Considera que hi haurà més mobilitzacions de funcionaris?
Els sindicats així ho van manifestar. La llei penso que s’aprovarà, no crec que hi hagi volta de full, i els sindicats faran mobilitzacions. És una llei que no ha agradat a cap sindicat i penso que podran tirar endavant algun tipus d’actuació, no sé si una vaga, no crec que es quedin de braços creuats.
 
El PS els donarà suport en les mobilitzacions?
Ja els vam donar, per tant, entendrem qualsevol acció que els sindicats vulguin tirar endavant. Primer perquè és legítim i perquè està totalment justificat, no se’ls ha fet cap mena de cas ni se’ls ha tingut en compte, per tant, entenc que sí que estarem donant suport a les accions que tirin endavant.
 
S’instrumentalitzarà políticament aquest afer?
Ja s’ha instrumentalitzat i n’hem parlat perquè el que el Govern ha fet és posar en contra el sector privat contra el sector públic, se n’han encarregat, per tant, ja ha estat instrumentalitzat des de fa molt de temps i si ha de seguir ja van començar així.
 
Part de l’oposició demana una pausa en la negociació amb la UE i el candidat de DA diu que potser ha de ser més lent.
Pensem que el que s’ha de fer és canviar d’interlocutor, hi ha d’haver una nova majoria sigui com sigui i començar a veure el que s’ha fet perquè en sabem poc de les negociacions, s’estan portant de forma molt secreta i hi ha moltes coses que desconeixem, no sabem dels acords que s’estan prenent, els nivells de compromís.
 
Pere López és el cap de llista del PS, però com seran les llistes, hi haurà renovació?
No n’hem parlat encara, però sí que intentarem renovació. Tenim la sort que tenim una gent jove molt potent que està empenyent i que té moltes ganes de treballar i els hem de donar espai. Per tant, com sempre, intentarem que les llistes siguin el més paritàries, que per estatuts estem obligats, i que combini aquesta nova manera de fer de la joventut i de gent que porti més temps.
 
Anirà a les llistes, ara té un paper destacat al partit?
Ho he de valorar encara, hi ha moltes coses a tenir en compte.

La importància de votar

Crea: 11/02/2018 - 10:44
Sóc filla d’immigrants. Els meus pares han ajudat al desenvolupament d’Andorra i han trigat massa anys a poder participar de la vida política d’aquest país. A ells, els agraeixo en primera instància, que m’ajudessin a despertar aquest pensament crític enfront tot allò que la vida planteja. En conseqüència, vaig desenvolupar aquest interès per incidir des d’un partit polític per aportar el meu granet de sorra i millorar cada dia la vida dels ciutadans. Des de fa bastants anys, formo part del PS i sóc membre de la Joventut Socialdemòcrata. Em sento privilegiada d’aprendre constantment de la gent que m’envolta i em motiva seguir-ho fent.
 
El PS m’ha permès apropar-me a la política. Vagi per endavant que no sóc experta en la matèria, però de temps ençà vaig començar a entendre la importància d’incidir en la comunitat on visc i en la voluntat de millorar les coses. Des del PS, hem escollit democràticament el nostre candidat a cap de llista. Per tant, des dels fonaments creiem en la democràcia i la participació com única forma de fer. Crec fermament en el treball en equip i en la cohesió per gestionar els conflictes i entre tots (respectant les diferències), trobar la manera de gestionar-los.
 
Millorar com a societat és possible si qui ens representa lluita pel benestar de tot el col·lectiu, i això no és probable si no tenim governants escollits de manera representativa per la majoria. El Govern i el Consell General prenen decisions vinculants que afecten tota la ciutadania. L’Executiu actual, a parer meu, no té la voluntat de fer participar els ciutadans. L’Andorra que avança gràcies també a ells té por que participin de la vida política, precisament per la concentració i el control de poder. Vivim en un sistema establert per i per als grans poders. I a Andorra, es tracta, gairebé, d’un assumpte personal entorn d’una sèrie de famílies. Els privilegiats, en la gran majoria, gaudeixen de poder econòmic i disposen del control de les institucions.
 
Pocs som els que gaudim del privilegi de poder escollir. Hem de pensar si la llei que ho regula és justa sota la nostra ètica com a ciutadans. Per materialitzar la participació, des del PS treballem propostes que permeten fer-ho possible; el vot als residents en unes eleccions comunals, rebaixar el temps per obtenir la nostra nacionalitat o accedir a gaudir d’un doble passaport.
 
Vull incidir en l’abstencionisme electoral. Aquest, no sempre és fruit de manca de coneixement, crec que hi ha present un desencantament amb la política. Ens situem a la vista d’unes eleccions i no ens queda més remei, fins a poder canviar-ho, que els que tenim dret a vot votem pensant en el benestar de tothom, però sobretot de qui més ho necessita. A la fi, parlem dels nostres familiars, companys, veïns... els nostres conciutadans.
 
Per altra banda, i en vista a un futur, hem de pensar en els nostres infants. Els hem d’ensenyar i acompanyar de manera objectiva a aprendre com ens gestionem com a comunitat. La política conviu amb nosaltres a tot arreu, fem política gairebé diàriament, en assistir a una reunió de veïns, quan ens associem amb un col·lectiu, participem en una vaga o col·laborem dins un grup d’activisme. Ens hem de comprometre a fer més pedagogia des de les institucions, començant des de ben petits.
 
Convido, a tothom, amb el privilegi o no de votar, a reflexionar sobre la importància d’exercir aquest dret. Animo a qui pugui fer-ho, que ho dugui a la pràctica. Jo ho faré amb la intenció de fer fora l’elit política i començar a desafiar les normes establertes, d’una de les moltes formes possibles, però de moment una de les poques permeses, des d’on es legisla i d’on s’executa, el Consell General i el Govern. 

La nova política versus la vella

Crea: 09/07/2018 - 10:57
Demà és un dels dies asse­nyalats al calendari andorrà. Meritxell marca l’inici del famós curs polític. Enguany, amb la tensió de conèixer la data de les eleccions perquè tal com va la cosa siguin com més aviat millor. Manquen uns sis mesos perquè, com a màxim, Toni Martí les convoqui. I és curiós com, a manca d’aquest termini relativament curt, es diferencia clarament la manera de fer dels que practiquen la vella política dels que practiquem la nova.
 
Al PS fa més de sis mesos que coneixem el nostre candidat, Pere López. La vella política guarda fins als darrers dies el nom, no fos cas. Al PS el vam escollir amb primàries el funcionament de les quals estava aprovat en un congrés obert a tots els militants. La vella el tria mitjançant converses entre barons, la majoria emmarcades en sopars o dinars tancats en un reservat d’un restaurant amb cafè, copa i puro inclosos.
 
Al PS el candidat el trien militants i ciutadania. La vella política els imposa el “candidat de consens”. Al PS fa mesos que treballem per aconseguir el màxim d’escons per portar a terme el nostre programa. La vella política només pensa en la instrumentalització de l’administració per fidelitzar els vots necessaris per controlar el poder.
 
La nova política informa de manera transparent, fa partícips i permet opinar els seus afiliats sobre possibles acord electorals. La vella pacta les condicions de les coalicions entre formacions amb els barons tancats en despatxos o en els anteriorment mencionats reservats de restaurant.
 
La nova política entén el compromís envers l’elector i el programa electoral com un contracte i el treballa amb un criteri d’obligació de compliment. La vella creu que l’important és el candidat i el programa, quan es comença a governar, és secundari.
La nova política treballa durant mesos el programa electoral amb el màxim d’aportacions. La vella pot crear un programa de zero en dues setmanes amb un petit equip.
 
Per sort Andorra va canviant tot i que alguns encara mantenen les maneres de fer d’èpoques preconstitucionals. Esperem que aviat l’elector i el ciutadà sàpiguen apreciar els esforços per renovar la forma de fer en aspectes com la transparència, la proximitat o la participació.
 
Bona festivitat de Meritxell a tothom!

I arribaran les eleccions

Crea: 08/24/2018 - 11:06
Aquests dies els mitjans comencen a fer bullir l'olla política de cara a l'inici del nou curs. I emergeixen àvides d'aire i remor aquestes mateixes expressions lingüístiques –"bullir l'olla"– i els columnistes tornen a parlar dels pactes, de les successions i els centres comercials despleguen les seccions centrals de material escolar atestades de mares, i de pares i de nens, i de nenes. Ambdós mons s'assemblen. Hi ha una connexió forjada per l'expectativa, per la novetat i la variació –en el sentit musical del terme-. Què canviarà? Quin nou sentiment ens envairà alhora que experimentem l'íntim confort de la repetició?
 
Recordo que de petit gaudia amb força d'aquestes excursions per equipar-se pel nou curs. Imagino que com la majoria de nens. M'agradava especialment la sensació de renovellament imposada per la destrucció del material escolar anterior, duta a terme en les llargues tardes el juny anterior. Aleshores existia una espècie de carta blanca per a escollir bolígrafs brillants, llapis llustrosos, retoladors humits –16 colors–, esquadra i cartabó, transportador d'angles –encara que no s' utilitzés en tot el curs–, goma blanca, verda o rosada, això sí, immaculada, quadrada, impol·luta... I la maquineta, amb la fulla afilada i eficaç, abans de convertir-se en una esgarra puntes infal·lible. I tot això dins d'un plumier de cremallera doble –els anys que un tenia sort i ho aconseguia–, amb una goma elàstica per a cada instrument. El confort de la tela i el so de la cremallera. Impossible superar-ho.
 
Per què aquest viatge al passat? És comparable la tan emprada "tornada a l'escola" amb la "rentrée" política? Crec que el mateix vocabulari periodístic així ens ha modelat. I hi tornarem. Tornarem a sentir aquestes coses i tornarem a sentir-nos dins la roda que vam deixar parada el juliol. I començarà la precampanya, i vindrà la campanya, i tornarem a sentir les propostes, i les sentirem inclús abans, i especularem de nou amb l'arribada de les eleccions, i les veurem venir d'una hora lluny, a poc a poc, esgotant-se els termes per parlar-ne i veurem propostes sorpresa, o reedició de propostes, programes, contraprogrames i reprogrames, còpies i plagis i competició i exhibició i propaganda. Aleshores valdrà la pena aturar-se i fer balanç, mirar que succeïa ara fa un any, qui deia què, mirar enrere, el passat immediat, mirar fa tres o quatre anys, veure que passava a Andorra quan es van fer les darreres eleccions, fixar-se en què ha succeït al Consell General i al país durant aquest temps.
 
Aquesta no serà una reflexió nostàlgica, sinó que es tractarà de renovellar el material que ens permeti comprendre el període que s’arriba. Emprar l’esquadra i el cartabó, fer servir d’una vegada el transportador d’angles, dibuixar amb els llapis llustrosos i pintar amb el retoladors humits; treure punta mentre la fulla és afilada. 
 
Ho diu Rafael Sánchez Ferlosio a Vendrán más años malos y nos harán más ciegos: “Lo más sospechoso de las soluciones es que se las encuentra siempre que se quiere”. Doncs això: els hi desitjo llapis nous i bona vista per aquests propers mesos.   
 

El PS dóna suport a Víctor Iriarte com a candidat a entrar al consell d’administració d’una CASS que “cal humanitzar”

Crea: 06/13/2018 - 16:51
Iriarte i Soto, durant la reunió política a Ordino.
“Volem humanitzar la CASS. Els assegurats som persones, no números”. Així va resumir Víctor Iriarte la filosofia amb què presenta la seva candidatura, juntament amb Maria Soto, que l’acompanya com a suplent, a les eleccions al consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en les quals opta a ser un dels dos representants dels assalariats dins l’òrgan de direcció. La llista va ser presentada i va explicar les seves idees principals durant la reunió política oberta a la ciutadania celebrada dimarts al vespre a Ordino pel Partit Socialdemòcrata (PS), formació que li dóna suport en aquests comicis, que tindran lloc el dimecres 20 de juny. A l’acte també es va criticar la política d’aparcaments del comú i es va reflexionar entorn la necessitat de canviar el sistema electoral per fer-lo més representatiu i just.
 
La presentació de la candidatura va centrar la primera part de l’acte. Soto va voler defensar la importància que els assalariats participin en aquestes eleccions, habitualment amb moltíssima abstenció. “Han de votar i exigir a qui sigui elegit que faci sentir la seva veu”, va reclamar. Per la seva banda, Iriarte va deixar que és conscient dels problemes pels quals travessa la CASS, tot i que va avisar que, al seu entendre, cal tenir molta informació de la que s’ha donat fins ara per poder avaluar possibles mesures. “Volem saber quina és la situació real”, va demanar. Serà després, va argumentar, quan es pugui valorar amb prou coneixement de causa les accions a emprendre, tot i que “contemplen que cal prendre mesures i tocar cotitzacions”. 
 
Iriarte també va avançar que un dels objectius claus de la seva candidatura és impulsar una major “transparència” en el funcionament de la parapública, tot lamentant que, fins ara, es coneix molt poc de les decisions que pren el consell d’administració. També va demanar “humanitzar” la CASS perquè “som persones, no pas números”. 
 
La reunió també va servir per analitzar la política d’aparcaments que està impulsant el comú ordinenc. Iriarte va lamentar que “en pocs anys, el poble s’ha convertit tot en zona de pagament” i que, a més, ara “s’han posat barreres a l’estacionament del centre esportiu”. Tot això ha comportat que “la gent estigui tenint problemes” per poder deixar el seu cotxe i, a més, un important malestar entre restauradors, hotelers i comerciants. En la trobada es va lamentar que s’estigui imitant el model de parròquies centrals, quan la realitat en aquest àmbit és ben diferent. “S’està contagiant l’afany recaptatori d’altres comuns”, va afirmar. 
 
La reunió política va finalitzar amb un interessant debat entorn del sistema electoral. Des de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra (JSA), Roger Padreny va deixar clar que l’actual “no és una fórmula prou representativa” i es va defensar la necessitat de “plantejar opcions més proporcionals”. En aquest sentit, va advertir que, de no tocar res, “es crea desafecció i, en el cas dels joves, això és veu especialment”. 
 

El fracàs dels 'solucionistes'

Crea: 05/07/2018 - 11:11
Fa set anys, quan llegia la introducció d’Antoni Martí al programa de DA per a les eleccions generals del 2011, vaig aturar-me en un dels primers passatges: “Andorra i el seu futur m’il·lusionen. No és un sentiment temerari, neix des del realisme, de fer una diagnosi ajustada de la situació, del convenciment que només coneixent i encarant la veritat trobarem les millors solucions. No ho dubteu, hi són i les tenim”.
 
Aquesta “il·lusió” per Andorra no era monopoli exclusiu del líder de DA, també estava compartida per tots els grups polítics que es presentaven a les eleccions. En canvi, vaig trobar que la seva pretensió de posseir –amb el grup polític creat mesos abans al voltant de la seva personalíssima figura– les millors solucions a la crisi, no podia ser més que una bravejada o fruit d’una ignorància supina de la realitat. En un passatge de la Riquesa de les nacions, Adam Smith recorda que “la petulant presumpció que el gruix dels homes té sobre les seves pròpies capacitats és un mal de vella data, subratllat des de sempre per filòsofs i moralistes”.
 
Amb set anys de perspectiva, puc concloure que en la frase de Toni Martí hi havia molta ignorància i també molta fatxenderia o, com es diu ara, supremacisme. Només li va faltar dir, com Donald Trump: “I am a very stable genius”.
 
En els anys transcorreguts des de les eleccions del 2011, tothom ha pogut adonar-se de l’eficàcia de les “solucions” misterioses que tenien Martí i el seu grup: heliport, The Cloud, casino, extensió d’horaris comercials, retallades de drets socials, reforma del Codi de relacions laborals rebaixant els drets dels treballadors, reforma inconstitucional de les transferències als comuns, reforma imposada de l’Administració, negociació clandestina amb la UE, apertura a la inversió estrangera... i ara les noves i imaginatives “solucions”, com la de demanar una moratòria a la UE per continuar fent la viu-viu amb el tabac, o el sorprenent anunci d’entrada gloriosa al Fons Monetari Internacional amb una moderada quota d’un centenar de milions d’euros. Inclús han estat maldestres per a construir un equipament imprescindi- ble, com és l’estació d’autobu-sos, d’una manera irrespectuosa amb la llei, com ha sentenciat no fa gaire el Tribunal Superior de Justícia.
 
El resultat de les “solucions” de DA és que el nombre d’afiliats a la CASS és encara inferior al que hi havia el 2007 i el salari mitjà mensual (nominal) és el 2018 el mateix que el del 2011. Segons el departament d’Estadística, el 2017 va ser el primer any en el qual el PIB real va superar el del “moment difícil” del 2010. Tot això sense comptar amb el deteriorament d’alguns aspectes qualitatius del nostre teixit econòmic que afectaran necessàriament el futur de forma també quantitativa, com ha estat la pèrdua d’imatge del sector financer.
 
Com fa uns dies escrivia Pere López, Martí, els seus ministres i una patronal sense lideratge ni idees, no entenen “que un empleat feliç, que es trobi a gust a la feina, que la pugui comptabilitzar amb la seva vida privada i familiar, és sinònim de qualitat i d’eficàcia”. No només Sartre i Marx, com indicava López, també Adam Smith lligava el progrés a la satisfacció del treballador: “la retribució abundant del treball és el símptoma natural d’una riquesa nacional creixent. La magra subsistència del pobre treballador és el símptoma natural que les coses estan estancades”.
 
La il·lusió de Martí (versió 2011) amb sabates noves de cap de Govern s’ha convertit en impotència, una impotència disfressada amb al·lucinacions: Clouds, casino, heliport, aeroport, moratòries nicotíniques i una mena de Mr. Marshall amb les sigles de l’FMI.
 
El cert és que ni la classe política hegemònica, ni la gran patronal, han explicitat mai una voluntat real de canvi del model de polisson furtiu del vaixell europeu que impera en la mentalitat econòmica dominant des que vam sortir de l’economia rural de subsistència, els anys cinquanta del segle passat. Per molt que aquestes elits ho vulguin ignorar, el model d’un país smart, habitat per gent cofoia de la seva sort i rodejat d’uns veïns fatalment ximples, està en crisi des de fa més de 25 anys.
 
Ja hem acumulat suficients proves que la riquesa d’una petita nació és insostenible si no està basada en els recursos propis (físics i humans) i en unes relacions equitables i franques amb els països veïns. Fer l’andorrà ja no val en aquesta Europa integrada, en la qual el papa i la mama ja tenen una estratègia comuna per a evitar les trapelleries del petit que no vol superar la síndrome de Peter Pan.
 
Com deia Paul A. Baran en la seva obra Economía política del crecimiento(1957): “El desenvolupament econòmic sempre ha estat impulsat per classes i grups interessats en un nou ordre econòmic i social, trobant sempre oposició i obstacles per part d’aquells que pretenen la preservació de l’statu quo”.
 
Avui dia, s’albiren unes condicions favorables perquè la classe dirigent paràsita perdi la seva situació d’hegemonia. El pes quantitatiu d’una majoria social que està políticament, econòmicament i socialment desemparada ha de ser capaç de concentrar les seves capacitats i energies en una proposta de progrés contra l’immobilisme de l’ancien régime. I aquest cop, sembla que Europa no col·laborarà a apuntalar uns governants sense credibilitat i uns sectors econòmics deslleials que han demostrat que són incapaços de reciclar-se.

Pàgines

Subscriure a RSS - Eleccions