Eleccions comunals

El nou comitè executiu del PS es marca el repte d’ampliar la base i impulsar la participació ciutadana

Crea: 06/29/2019 - 19:08

Autor: PS

Alís, Vela i Baró, amb altres membres de la nova executiva.

El Partit Socialdemòcrata ha renovat el seu comitè executiu, que estarà encapçalat els dos anys vinents per Susanna Vela, com a presidenta; Gerard Alís, com a primer secretari; i Pere Baró, com a secretari d’organització. La nova direcció, que ha estat validada per unanimitat pels militants assistents al 17è congrés de la formació, es marca entre els nous reptes el de preparar les eleccions comunals del desembre, ampliar la representació a les corporacions parroquials, ampliar la base de la militància i impulsar la participació dels ciutadans en el projecte polític socialdemòcrata. La trobada també ha servit per aprovar el tronc comú de cara als comicis de finals d’any.

Alís ha posat en relleu els reptes que els nous dirigents socialdemòcrates assumeixen a l’hora d’agafar les regnes de la formació. Un punt essencial serà “ampliar la base de la nostra militància” i fomentar al màxim la implicació de la ciutadania en el projecte polític del PS que, ha recordat, “és el que ha de servir per portar al país el canvi necessari”. Així, ha avançat que “treballarem perquè els ciutadans puguin participar en els projectes i els nostres posicionaments ideològics amb trobades i reunions per compartir idees concretes i creant comissions de treball dels diferents textos legislatius convidant associacions i entitats”.

El ja nou primer secretari del PS ha indicat que un altre gran repte és la preparació de les eleccions comunals. De fet, aquests comicis han centrat les dues ponències presentades al congrés i validades de forma unànime pels militants. Així, es dona llibertat als diferents comitès locals per preparar el programa electoral i negociar possibles pactes, això sí, amb la necessitat de ser validats posteriorment pel comitè directiu de la formació. També s’ha aprovat un tronc comú que, com ha explicat Vela, “tots els programes hauran de tenir en compte perquè és un punt de partida per negociar amb altres partits, independents o associacions civils per tirar endavant candidatures a totes les parròquies”. El congrés també ha aprovat que des del grup parlamentari s’impulsi una llei amb les mesures proposades per “millorar la democràcia i fomentar la participació en els consells del comú i una llei electoral que afavoreixi la representativitat de totes les forces polítiques”.

Renovació de càrrecs

El congrés també ha servit per a la renovació dels diferents càrrecs orgànics del partit, a banda de la tripleta que encapçala la candidatura. Així, la nova executiva es completa amb nou vocals: Maria Alaminos, Roger Padreny, Liliana Ribeiro, Carles Sánchez, Mari Carmen Sánchez, Jordi Torné, Cèlia Vendrell, Cristina Valen i Everest Vilaginés. “Es tracta d’una barreja de gent de l’anterior i nova, representa totes les generacions del país i això també és important de remarcar; no oblidem ningú; som un partit de tothom i per a tothom”, ha destacat Pere Baró. Per cert que, en el seu cas, en passar a ser secretari d’organització del PS, abandonar el càrrec de coordinador de la Joventut Socialdemòcrata, que agafarà Joao de Melo, que també estarà a l’executiva com a representant de l’entitat

Pel que fa al comitè directiu, els onze membres escollits han estat els següents: Vicenç Alay, Manel Blasi, Carles Blasi, Olivier Braque, Jan Cartes, Jesús de Tena, Mariona González, Antoni Invernon, M.Josep Loncà, Esteve López, Joan Ramon Marina, Begoña Montes, David Rios i Maria de la O Soto. Per la seva banda, Eduard Padreny ha estat reelegit com a defensor de l’afiliada i de l’afiliat.

Coherència política

Crea: 01/11/2019 - 00:00

Autor: Pere Lopez

Ara la veu està en mans dels ciutadans

El 15 de de desembre se celebraran les eleccions comunals. Aquesta setmana s’ha tancat la presentació de les llistes; des del PS afrontem amb optimisme les eleccions: a l’abril vam obtenir un molt bon resultat situant el nostre vot nacional en gairebé un 31% de vots, 4 punts per sota de DA. Des de llavors, penso que hi ha factors que incrementaran el suport al nostre projecte.

La no obtenció de cap conseller per part d’SDP els ha deixat pràcticament fora del joc polític: ara han optat per integrar-se als projectes liderats per DA; em costa veure com un elector que es consideri progressista pot donar suport, per exemple, a la continuïtat de Marsol al comú d’Andorra la Vella quan la seva gestió, si s’ha caracteritzat per alguna cosa, ha estat per la grandiloqüència, per la privatització d’espais i de serveis públics, per inversions faraòniques executades sense control de costos, per una política de façana exagerada en costos d’il·luminació de Nadal, focs d’artifici i molts altres excessos. Tot això mentre molts barris de la parròquia han estat desatesos, quan s’han desactivat projectes socials i d’atenció domiciliària i molts altres petits detalls que haurien permès millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

Per altra banda, hi ha el desencant d’antics votants liberals que no han entès el desacord posterior a les eleccions i la traïció a les seves promeses per acabar reforçant la majoria de DA al Govern sense aportar de moment res de substancial; per si faltava res, la irrellevància atorgada als liberals a les llistes de DA+Liberals+SDP n’ha generat encara més; els electors que segueixin pensant que el país necessita canvis, una altra manera de fer, una proximitat de les institucions als ciutadans, unes altres prioritats en les actuacions públiques i en els pressupostos possiblement veuen que l’única alternativa a l’actual majoria només la pot oferir el PS.

Hem proposat els millors actius que tenim a cada parròquia, fent apostes valentes a l’altura del que el moment polític demana; hi ha, però, un risc important que no cal menystenir: la desafecció que provoquen els canvis de jaqueta, les aliances inexplicades, la traïció a les promeses electorals acaba afectant tot l’espectre polític, fins i tot aquells no hi tenim res a veure; ara és el moment, però, en què vostès poden tallar d’arrel tots aquests moviments que banalitzen la democràcia. La solució és ben fàcil, i... és a les seves mans!

Susanna Vela: "No pot ser que en unes comunals no puguin votar els residents"

Crea: 04/09/2018 - 17:14

Autor: PS

El Partit Socialdemòcrata creu que passats 25 anys és moment de fer una revisió a la Constitució per actualitzar-la. La primera secretària del partit, Susanna Vela, també ha defensat a l'"Ara i Aquí" que es torni a revisar la llei de transferències en la seva totalitat.

Vela defensa la modernització de la Constitució per incloure-hi aspectes que fa un quart de segle no es plantejaven. Creu que el fet que hi hagi articles que encara s'han de desenvolupar no és un impediment per fer aquesta modificació. La planteja" en un sentit positiu, per fer-la més gran i que tingui en compte una sèrie de drets que potser fa 25 anys ningú, ni polítics ni juristes, els tenien presents".

Entre els aspectes principals, hi ha el d'incloure el vot dels residents. Creu que "no pot ser que en unes eleccions comunals no puguin votar els residents". "No passa en cap país que es vulgui dir democràtic", afirma.

Vela també s'ha referit a la sentència del Constitucional que anul·la una part de la llei de transferències. Assegura que s'hauria d'aprofitar el moment perquè "´és una oportunitat per revisar tota la llei, especialment amb el repartiment dels recursos per a cadascuna de les parròquies".

Pel que fa a futurs comicis, Vela ha reconegut que s'han mantingut acords informals amb d'altres formacions per veure si s'arriba a pactes o plataformes per unir forces. Tot i axí, assegura que no hi ha encara res tancat.

Canviem la llei electoral!!!

Crea: 11/24/2017 - 12:47

Autor: Cèlia Vendrell

El passat dilluns es va aprovar al Comú d’Escaldes-Engordany l’adjudicació de les obres d’embelliment i de millora dels serveis a la plaça Santa Anna. Quan el cònsol menor de la parròquia, Marc Calvet, explicava els detalls del projecte, va avançar que una actuació similar es realitzaria l’any vinent a l’avinguda Fiter i Rossell. Va ser tota una sorpresa. I és que tant jo, consellera de Partit Socialdemòcrata+Independents, com el representant de la minoria dels Liberals, malgrat ser també membres del consell escollits democràticament pels ciutadans fa gairebé dos anys, fins llavors no havien estat informats d’aquest projecte, d’una considerable importància tant pel que fa a les afectacions que pot tenir per als veïns de la zona com pel seu import econòmic, gairebé 1,3 milions d’euros.

I aquesta manca de coneixement no és, en cap cas, responsabilitat nostra. Ben al contrari. Com a única representant de PS+I, intento assistir a la majoria de reunions de les diferents comissions. Cada setmana es reuneix la comissió d’urbanismes, i cap d’aquests dos projectes s’hi havien presentat.

Aquest és el darrer exemple d’una situació de falta de comunicació de la majoria vers les minories comunals. I molt em temo que no només succeeix al comú escaldenc sinó a la resta de corporacions parroquials amb més o menys intensitat. No vull dir que no se’ns informi. Se’ns informa sí, però únicament dels afers que la majoria considera adient. La informació és el poder, i la majoria el vol conservar.

Aquesta situació és una conseqüència directa d’un sistema electoral que, sigui quin sigui el resultat, atorga la majoria absoluta dels consellers comunals a aquella llista que més vots obtingui. Tant fa si guanya per 300 suports o només per un. Automàticament té la meitat de representants al consell del comú més el nombre que li pertoqui a l’hora de repartir l’altre 50% de consellers.

El temps ha demostrat que hi ha majories amb diferents tarannàs, però que totes, al final, acaben fent i desfent com volen, sense tenir en compte que, en alguns casos, els vots aconseguits no representen ni de lluny la majoria dels ciutadans malgrat que sí la tinguin en escons. Fa falta una urgent reflexió sobre com afecta aquesta fórmula de transformació del resultat electoral a la composició dels comuns i, en especial, preguntar-se si es pot considerar realment representativa de la decisió col·lectiva dels ciutadans.

Al PS creiem que no i, per això, tenim previst defensar un canvi de la llei electoral que permeti una assignació més adequada al que realment surt de les urnes. L’excusa de la necessitat de garantir la governabilitat dels comuns ja no serveix i, de fet, s’ha acabat demostrant massa vegades que les majories han acabat actuant amb formes gairebé autoritàries i molt poc democràtiques. També cal exigir als polítics que, en absència de majories absolutes, sàpiguen treballar en consensos que facin avançar les parròquies. De ben segur que gairebé tots els que entrem en política tenim aquesta voluntat. Al final, aquí ja no parlem de les minories comunals. Parlem, purament i simplement, de democràcia.

6.357 signatures

Crea: 03/06/2017 - 11:33

Autor: David Rios

Acte d'entrega als sindicats i Podem de les signatures recollides pel PS.

6.357 persones, amb nom i cognoms. Aquesta és la xifra de ciutadans que s’han pronunciat de forma clara a favor de la possibilitat que els residents puguin votar a les eleccions comunals. Representen una majoria contundent en comparació amb els 6.728 que al llarg del darrer any i mig han participat en l’enquesta impulsada per la Unió Sindical d’Andorra, el Sindicat Andorrà de Treballadors i el Sindicat de Treballadors del Comú d’Andorra la Vella, iniciativa que cal aplaudir.

6.357 persones. Ho repetim, amb nom i cognoms. Totes han dit, amb matisos diferents, que la gent que viu al país ha de poder dir la seva en l’elecció de qui gestiona l’administració local. Que la gent que viu i treballa al país ha de poder escollir qui seran els polítics que, per exemple, decidiran si el foc i lloc incrementa, si l’aigua que consumeixen els sortirà més cara, si al parquímetre hi hauran de posar mig euro més per deixar el cotxe aparcat una hora al carrer on viuen o si hauran de rascar-se més la butxaca per pagar un servei de ludoteca o d’esplai en què acompanyen i ajuden els seus fills després de l’horari escolar fins que ells no surten de la feina.

6.357 persones. Cal que repetim de nou, amb nom i cognoms? Totes aquestes persones entenen que per a algú que ha vingut de fora a treballar al país −a gua-nyar-se la vida, sí, però també a contribuir perquè Andorra tiri endavant−, poder participar en el dret d’elecció de qui governarà el comú de la parròquia on viuen és important. En el fons, no deixa de ser una forma d’integració, de sentir-se vinculat al seu entorn. A moltes persones residents se’ls retreu precisament –i també erròniament en la majoria de casos– que no demostren voluntat d’arrelament, però en canvi, el nostre ordenament jurídic els posa traves contínuament no donant-los el dret de vot o fent-les participar en un calvari per aconseguir la nacionalitat andorrana, incloent-hi l’obligació de renunciar a la d’origen.

6.357 signatures. Per fer una comparació ben senzilla, la xifra supera de forma ampla el nombre de vots que va aconseguir Demòcrates per Andorra (DA) les passades eleccions nacionals, en què va obtenir la majoria absoluta. Crec que és clar que, dins del context d’un país com Andorra, el nombre de suports que s’han recollit en favor que les persones residents puguin participar en les eleccions comunals és prou significatiu. Almenys per a qualsevol persona normal.

Però, oh, sorpresa. No pas per a tots. L’endemà que es presentessin aquests resultats –fruit de la iniciativa, recordem, d’un grup de persones que la van tirar endavant sense percebre cap remuneració, emprant únicament les seves ganes i el seu temps lliure–, tres dels quatre partits amb representació al Consell General, sense ni tan sols esperar a reunir-se amb ells i escoltar els seus arguments, però tampoc sense donar cap raonament sòlid, s’han tancat en banda i han deixat clar que no pensen tenir en consideració cap d’aquestes 6.357 signatures.

Com pot un partit que porta el qualificatiu demòcrates al seu nom, negar el dret de vot a tanta gent? Com pot un partit que defensa postulats liberals, oposar-se que la gent pugui exercir una llibertat tan bàsica com és el dret a vot? Posen sobre la taula el problema de reciprocitat, però que nosaltres sapiguem, mai s’ha fet cap gestió amb les autoritats franceses, espanyoles o portugueses establir un acord que permeti que els andorrans que resideixen a aquells països hi puguin votar. Ni s’ha fet ni, pel que sembla, hi ha ganes de fer-ho, encara que amb aquests tres estats les relacions siguin bones i s’hagin tirat endavant acords i convenis en moltes altres matèries.

Com pot una formació que es defineix com a progressista, girar l’esquena a l’opinió d’un col·lectiu tan gran? La Constitució, diuen, s’hauria de canviar. I això ha de ser un obstacle? Per què no es pot proposar i negociar una modificació que permeti fer més democràtic tot el nostre sistema polític?

També s’ha parlat del suposat risc que implicaria que, en donar-los el dret de vot, aquestes persones residents també passarien a ser elegibles. I això representa un problema? No és un pas més per afavorir-ne la integració i fer-los estimar el país, per fer-los participar en el compromís de col·laborar en la gestió pública? En el fons, aquests no-arguments dels darrers dies fan la sensació que el no a donar a aquest dret va lligat a motivacions que no es poden dir públicament. Són qüestions estretament vinculades a un càlcul de quants vots obtens posant algú a la llista o amb compromisos contrets amb certes persones amb influència?

Contràriament, nosaltres tenim clar que Andorra pateix actualment un important dèficit democràtic que hem d’anar solucionant. No amagarem el cap sota l’ala! Cal donar veu i sobretot vot a aquelles persones que viuen al país i el fan avançar amb el seu treball diari. De formes per evitar abusos n’hi ha moltes, com ara l’establiment d’un temps mínim de residència. De tot això se’n pot parlar, però fem-ho! No anul·lem el debat posant ja el no per endavant, fins i tot abans que aquestes 6.357 signatures, amb nom i cognoms, els hagin arribat a les mans.

Avançar cap al dret a vot dels residents

Crea: 02/10/2017 - 11:07

Autor: David Rios

Se cercava conèixer el suport de la ciutadania a la idea que els residents puguin votar a les eleccions comunals. Per això, la Unió Sindical d’Andorra (USdA), el Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT) i el Sindicat de Treballadors del comú d’Andorra la Vella (Sitca) han plantejat una campanya massiva de recollida de signatures. A l’espera de la valoració definitiva per part dels sindicats es podria dir que ha estat un èxit.

Dimecres passat el PS feia lliurament als sindicats d’una seixantena de signatures que havia recollit d’entre els seus membres. Val a dir que la quantitat no és l’important vist que molts militants sensibilitzats amb la qüestió ja havien firmat per una altra via. El que sí que és important és que dins de la coherència del partit es va voler donar suport a aquesta iniciativa provinent del moviment sindical.

Cada dia més a Andorra hi ha nacionals sensibilitzats amb l’obertura de la rígida Llei electoral. Una llei que es va aprovar el setembre de l’any 1993. És claríssim que el gran pas que es va fer llavors ha quedat totalment desfasat. D’una banda, perquè Andorra no és el país que era fa gairebé 25 anys i, de l’altra, perquè avui en dia aquesta llei no s’adapta a les expectatives de la ciutadania.

Però també hi ha una demanda important de ciutadans residents no nacionals que voldrien tenir un paper actiu als processos electorals dels comuns. És clar que la seva voluntat és poder triar els representants que han de gestionar els impostos que paguen. I aquesta és una bona notícia. Que persones no nacionals vulguin participar en la vida política vol dir que tenen ganes d’integrar-se a un nivell superior al que estan actualment.

I finalment no és tan difícil, tot es basa en voluntat política. En aquest cas es podria debatre sobre els anys necessaris de residència per poder votar, la necessitat o no d’una reciprocitat basada en la nacionalitat o altres aspectes que serveixin per permetre amb totes les garanties un mateix tracte dels residents a Andorra com dels andorrans residents a altres països.

Ja va sent l’hora que els conservadors deixin de fer comptes electorals i facilitin la integració i consolidin el capital humà a través de la cessió d’alguns drets polítics. Seria una molt bona notícia per al país.

La plataforma que impulsa la consulta sobre el dret de vot dels residents espera arribar a les 5.500 signatures

Crea: 02/09/2017 - 12:25

Autor: PS

La plataforma que impulsa la consulta sobre el dret dels residents a votar a les eleccions comunals espera tancar la campanya superant les 5.500 signatures.

El PS ha col·laborat en la iniciativa amb enquestes entre els afiliats. Aquest dimecres a la tarda s'ha celebrat un acte en el qual s'han lliurat a la plataforma que integren l'USdA, el SAT i Podem Andorra. Una vegada analitzades les dades de l'enquesta, el resultat es farà públic el dia 14 i posteriorment es traslladaran a tots els partits del Consell General.

"La nostra intenció era fer-ho arribar a tots els partits polítics que tinguessin presència al Consell General i a partir d'aquí obrir aquest debat", ha explicat el secretari general USdA, Gabriel Ubach. El president del PS, Vicenç Alay, ha insistit que "si això té possibilitats de tirar endavant és justament perquè al darrere no hi ha un sector determinat, és molt ample".

Els sindicats duran al Consell el dret de vot dels residents amb l'aval de 5.000 signatures

Crea: 02/09/2017 - 10:28

Autor: PS

Un instant de l'entrega de signatures (Ara.ad).

"Han estat hores i hores al carrer, davant de llocs concorreguts com la CASS, durant un any i mig, però l'esforç haurà valgut la pena perquè mai s'haurà portat al Consell una enquesta tan multitudinària". Així ha resumit aquest dimecres el secretari general de l'USdA, Gabriel Ubach, la recollida d'enquestes que durant aquest temps ha qüestionat la ciutadania sobre si els residents haurien de votar a les eleccions comunals. En un acte a la seu del Partit Socialdemòcrata (PS), la formació ha entregat una seixantena d'enquestes als representants sindicals. Ubach ha avançat que, segons els càlculs que manegen, properament presentaran al Consell més de 5.000 signatures de persones que opinen sobre el dret de sufragi dels residents a les comunals.

El secretari general de l'USdA, Gabriel Ubach; el secretari general del Sindicat Andorrà de Treballadors, Guillem Fornieles, i el membre de Podem Andorra Joseba Imanol, s'han trobat aquest dimecres amb el president del PS, Josep Alay, per rebre una seixantena d'enquestes recollides per la formació vermella. Els sindicats, que seguiran enquestant la població fins el proper 14 de febrer, tenen la intenció de classificar els resultats del qüestionari i portar-los al Consell General perquè es debatin les propostes de la ciutadania.

L'enquesta pregunta a la població sobre si els residents haurien de votar a les eleccions comunals, i a partir de quants anys de residència haurien de poder votar. Els representants sindicals presentaran els resultats del qüestionari abans de dur-los al Consell, però ja han avançat que seran més de 5.000 enquestes. "Segurament seran més signatures que no pas vots va obtenir l'actual partit que governa amb majoria absoluta a les darreres eleccions", ha dit Ubach.

La intenció amb què es va impulsar aquesta iniciativa era i segueix sent "obrir el debat ciutadà al Consell" i intentar que "acabi transformant-se en llei". "Els polítics no poden ignorar la demanda de la societat i hauran de decidir sobre si fan o no cas dels resultats majoritaris de l'enquesta", ha explicat Ubach, qui s'ha mostrat sorprès "per la quantitat d'andorrans que han participat en el qüestionari".

"Espero que les forces polítiques més reticents a deixar votar els residents a les comunals prenguin consciència i que el dia que es voti aquesta iniciativa puguem veure el màxim nombre de consellers que hi donen suport", ha conclòs Alay.

L’USdA preveu superar les 5.500 firmes per al vot dels residents

Crea: 02/09/2017 - 10:24

Autor: PS

L’USdA (Unió Sindical d’Andorra) preveu lliurar més de 5.500 signatures en favor del vot dels residents a les eleccions comunals. La formació va endegar una recollida de firmes ja fa més d’un any i el 14 d’aquest mes tancarà el procés de recollida.

Un cop es comptabilitzin el total de vots en favor de la participació política dels residents, la unió sindical traslladarà les firmes i les conclusions extretes als diferents grups parlamentaris perquè s’obri "un debat al Consell General" entorn a aquesta qüestió, segons va detallar ahir el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach.

En aquest sentit, Ubach espera que la "classe política faci ressò de les signatures i que el Consell General vegi la realitat de la societat d’Andorra i el pensament dels seus ciutadans, que és diferent a la que creuen".

Sorpresa per la resposta / Ubach també va destacar que des de l’UsdA, el SAT (Sindicat Andorrà de Treballadors) i el Sitca (Sindicat de treballadors del Comú d’Andorra la Vella) –que han estat els impulsors de la recollida de signatures– s’han emportat una sorpresa "molt grata" en relació a les respostes obtingudes. I és que "pensàvem que la ciutadania no s’hi implicaria tant, sobretot els de nacionalitat andorrana".

A més, Ubach va voler destacar que en l’enquesta tothom ha estat lliure de contestar "el que ha volgut, sense pressions. Nosaltres demanàvem si s’estava a favor que els residents puguin votar en les eleccions comunals i quants anys creien necessaris per exercir aquest dret". Per tant, "les respostes eren lliures". Amb tot, Ubach va recordar que l’objectiu d’aquesta campanya és "fer arribar la problemàtica del carrer al Consell General, que s’escolti la veu dels ciutadans".

Amb tot, els sindicats implicats es mostren "optimistes" amb el resultat de les enquestes, i vist "l’èxit" d’aquesta campanya, "segurament en farem més en un futur. Perquè amb aquestes accions s’obre un camí important per tenir una societat participativa". I és que segons va reiterar Ubach, "el polític ha d’estar al servei del ciutadà i no a l’inrevés".

Signatures del PS / D’altra banda, el Partit Socialdemòcrata (PS), va lliurar ahir prop de 60 signatures en relació al vot dels residents a l’USdA. El president del partit, Vicenç Alay, va destacar que de les firmes recollides, el 60% corresponen a ciutadans andorrans, i que la majoria creuen que seria adient un termini d’entre quatre i cinc anys de residència per poder votar.

Alay també va reiterar que des del PS es donarà suport a aquesta iniciativa un cop arribi al Consell i que s’espera així acabar amb la "política divorciada del carrer, perquè amb les signatures es demostra que un ampli grup de gent defensa aquestes modificacions [referents al dret a vot dels residents]".

En relació a la possibilitat que les signatures transcendeixen al Consell General i obrin una opció de debat, Alay va destacar que malgrat cal "pensar en positiu, som conscients que Andorra és força conservadora i és difícil obtenir una resposta contundent de la campanya. Tot i això, amb l’enquesta hem pogut veure un canvi del pensament social".

Més de 5.500 persones opinen sobre el vot dels residents a les comunals

Crea: 02/09/2017 - 10:17

Autor: PS

Un instant de l'acte d'entrega de signatures.

“Som particularment sensibles a la iniciativa que heu tingut i esperem que tingui el ressò que ha de tenir.” Amb aquestes paraules el president del Partit Socialdemòcrata, Vicenç Alay, va lliurar ahir al secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, la seixantena d’enquestes sobre el vot dels residents a les eleccions comunals que la formació ha recollit els darrers mesos a la seu del partit.

D’aquesta manera, el PS mostrava el seu ple suport a la iniciativa conjunta de l’USdA, el Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT) i el Sindicat de Treballadors del Comú d’Andorra la Vella (Sitca) i refermava la seva posició “plenament favorable” que els residents puguin participar en les comunals.

En aquest sentit, Alay, que va estar acompanyat per la secretària d’organització, Susana Vela, i l’integrant del comitè executiu i conseller al Comú d’Encamp, Joan Sans, va explicar que en la totalitat de les enquestes recollides per la formació s’aposta per aquesta participació i que en la majoria de casos es considera suficient un termini d’entre quatre i cinc anys de residència.

Per la seva part, Ubach, que va agrair la col·laboració del PS desitjant que “sigui el principi” i que es pugui “col·laborar en moltes més coses”, va destacar que les enquestes recollides ahir s’afegiran a les que s’han obtingut des que es va iniciar la campanya ja fa més d’un any i mig, i es va mostrar convençut que es podrà superar i de llarg l’objectiu de les 5.500 que s’havien fixat.

En aquesta línia, el secretari general de l’USdA, que va avançar que s’estan acabant de recopilar totes les dades i que el dia 14 s’espera poder presentar els resultats, va recordar que es volia superar les 5.500 perquè “es tracta del mateix nombre de vots que han donat la majoria absoluta a l’actual Govern”.

Així mateix, Ubach, que es va mostrar molt satisfet i sorprès per la “gran resposta” obtinguda, ja que “pensàvem que hi hauria gent més reticent a col·laborar”, va explicar que un cop es tinguin els resultats es faran arribar a totes les forces polítiques representades a l’arc parlamentari perquè aquest debat i la demanda de la ciutadania al carrer arribin també al Consell General.

Esteu aquí

Eleccions comunals

Pàgines