Partit Socialdemòcrata

nacionalitat

25 anys d'una Constitució que cal que comenci a madurar

Crea: 03/12/2018 - 18:29
Des de fa uns quants anys, bona part de la nostra població reclama poder ser escoltada i que se li permeti ser realment lliure. El passat dia 8, arreu d'Espanya i en menor mesura a Andorra, aquest col·lectiu es va manifestar. Em refereixo, com ja haureu endevinat, a les dones. Tot i que en les manifestacions hi havia persones d'ambdós gèneres, tota la gent que hi assistia ho feia amb la mateixa intenció: un reclam feminista.
 
A diferència del que alguns poden creure, el feminisme no és, en cap cas, el contrari del masclisme. El feminisme és un moviment, una ideologia que, resumint, podríem dir que reclama un estatus totalment coherent i legítim: la igualtat d'oportunitats entre els homes i les dones.
 
Aquí no només es fa referència a acabar amb l'escletxa salarial sense sentit, ni amb la violència de gènere que afecta en un percentatge molt més elevat a dones que a homes. Aquí també s'inclou la igualtat dels permisos de paternitat i maternitat i, com no pot ser d'una altra manera, l'avortament en els tres supòsits bàsics: perill de la vida de l'embarassada, embaràs produït per violació i greus malformacions en el fetus.
 
S'està disposat a treballar en molts sentits, però aquest darrer punt segueix sent una barrera infranquejable. Malauradament aquesta postura també és presa per les mateixes dones de la majoria parlamentària de DA.
 
Difícilment es podrà parlar d'igualtat i d'aconseguir que la nostra societat avanci en un sentit feminista si aquest darrer punt no el superem.
 
Un altre escull que també cal superar és la múltiple nacionalitat dels ciutadans. Andorra és un país amb una quantitat molt gran de cultures i nacionalitats. De la unió de persones de diferents nacionalitats neixen criatures que, des del primer moment en què respiren, són multinacionals. La nostra legislació, per contra, els prohibeix la seva realitat.
 
El 14 de març d'enguany la Constitució Andorrana celebra 25 anys. Andorra ha avançat molt des d'aquell 1993 i, com tota societat, segueix evolucionant a una velocitat superior al que ho van fent les seves lleis. L'escletxa existent entre la realitat i el marc legal no és, en cap cas, aliena a la Carta Magna.
 
L'efemèride del quart de segle per a la nostra gran llei, unida a què estem a menys d'un any de celebrar unes eleccions generals, haurien de ser un bon moment per començar a qüestionar-nos si volem seguir evolucionant com a societat i, en cas afirmatiu, fer certes modificacions a la Constitució. Fa temps que va deixar de ser tant jove i caldria que comencés a madurar.
 

El PS trasllada al conseller de la comunitat portuguesa la propostes de doble nacionalitat i el dret de vot a les comunals

Crea: 01/08/2018 - 10:15
Un moment de la reunió mantinguda a la Casa de Portugal.
Representants del comitè executiu del Partit Socialdemòcrata (PS) han mantingut al llarg d’aquest cap de setmana diferents reunions amb representants de la comunitat portuguesa i amb el diputat del parlament lusità Paulo Pisco, de visita a Andorra. Durant les trobades, se’ls ha volgut exposar les propostes de la formació que més poden afectar el col·lectiu resident al país, entre elles la de permetre la doble nacionalitat, el dret a vot a les eleccions comunals, així com el treball que s’està realitzant per abordar les problemàtiques dels salaris baixos i de la pujada de preus dels lloguers, que estan afectant amb molts membres d’aquesta comunitat. 
 
Així, per part del PS, han participat en les reunions el president del partit, i també conseller general, Pere López, així com els vocals de l’executiva Everest Vilaginés, Pere Baró i Liliana Ribeiro, aquests dos darrers també en representació de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra (JSA). Des de la formació, s’ha volgut apropar a Pisco així com als representants del col·lectiu lusità propostes com la doble nacionalitat o la defensa del dret a vot dels residents a les eleccions comunals, que poden beneficiar de forma important a la comunitat.
 
Així, pel que fa a la possibilitat de fer compatible tenir el passaport portuguès amb un d’andorrà, s’ha volgut remarcar l’exemple que suposa el canvi de legislació realitzat ara fa uns anys a Luxemburg, un petit Estat on també hi ha un percentatge important de població amb origen lusità. La modificació legislativa, s’ha destacat, va permetre que moltes persones que fins llavors estaven excloses malgrat portar molt de temps vivint al país, s’hagin pogut incorporar al món polític. La valoració que es fa a nivell global, tant al mateix Luxemburg com entre els representants de la comunitat portuguesa a l’exterior és molt positiva. 
 
Tant els representants de la comunitat com el diputat Pisco han rebut amb interès la defensa que el PS vol fer del dret a vot dels residents a les eleccions comunals. Justament, durant les trobades mantingudes s’ha volgut posar en relleu que el col·lectiu portuguès seria un dels que més es podria beneficiar si aquesta proposta acaba sent recollida per la resta de forces polítiques i s’acaba implementant.
 
Més enllà dels drets polítics, les reunions també han servit per posar en evidència que són molts els membres de la comunitat lusitana que estan patint els efectes de dues problemàtiques clau a Andorra els darrers temps: els salaris baixos i la forta pujada registrada dels preus dels lloguers de pisos. Des del PS s’ha explicat les diferents iniciatives que s’han dut a terme per reclamar al Govern que adopti mesures que serveixin realment per trobar solucions a aquestes dues situacions, davant del que, fins ara, es considera que ha estat una important inacció per part de DA. 
 
Totes dues parts han acordat mantenir més trobades al llarg dels mesos vinents per avaluar l’evolució de les diferents iniciatives socialdemòcrates. Des del PS es vol posar en relleu que aquestes propostes evidencien de forma clara el diferent tarannà de la formació en relació a altres forces polítiques, en especial pel que fa a l’hora de pensar en les comunitats residents i, per tant, en tota la població del país i no només en els andorrans. 
 

David Rios: “La figura natural per guanyar les primàries és Pere López”

Crea: 08/28/2017 - 11:36
El primer secretari del PS, David Rios (Xavi Pujol/Diari).
David Rios és el primer secretari del Partit Socialdemòcrata i a partir de la tardor iniciarà el compte enrere de cara a les eleccions generals del 2019. Primer s’haurà d’escollir la cúpula, a la qual Rios pertany actualment, i a partir d’aquí el partit haurà de preparar les primàries en què es designarà el candidat a cap de Govern als pròxims comicis.
 
Com afronta el partit els dos anys que queden de cara a les eleccions generals?
Entre l’octubre i el novembre s’haurà de renovar la cúpula del partit, que haurà d’organitzar i començar a preparar les primàries. Tenim clar que la feina està mig feta perquè en l’últim congrés ja vam determinar que hi ha dos punts que haurem de defensar en el nostre programa, que són l’accés amb certes condicions a la doble nacionalitat i la reforma de la llei electoral.
 
Es tornarà a presentar per liderar la cúpula?
Estic mantenint reunions per a veure si interessaria que jo continués com a primer secretari i en principi, si crec que en tinc, possiblement faré el pas endavant. Encara no ho tinc acabat de decidir perquè la figura de primer secretari té molt pes al partit i molt treball a darrere i per tant ha de tenir prou suport per desenvolupar la seva tasca i m’ho estic pensant.
 
I a les primàries s’hi presentarà?
És una qüestió que també m’he de pensar. La figura natural per presentar-se a les primàries i guanyar-les és l’actual president del grup mixt, Pere López, però qualsevol militant es pot presentar, i això fa que el procés sigui molt més ric.
 
Les pròximes eleccions generals no comptaran amb Toni Martí al capdavant de DA. Com es veu des del PS el futur relleu a l’actual cap de Govern?
Independentment de qui sigui el candidat o candidata, des del PS el que es veu és que si la ciutadania no es mobilitza i no va a votar, si augmenta l’abstenció, DA tornarà a governar. Per tant, si els ciutadans estan descontents amb l’acció política del govern de DA, el que han de fer és mobilitzar-se i anar a votar.
 
Hi ha possibilitats que el Partit Socialdemòcrata es presentés amb SDP?
El PS sempre estarà obert a dialogar i a pactar amb les forces que siguin necessàries, ja sigui SDP, Liberals o qui sigui. Entenem que un partit ha d’estar obert al diàleg i ara no li puc assegurar si arribarem a pactar. De la mateixa manera que dos no es barallen si un no vol, dos no pacten si un no vol. Tenim molt clar les qüestions a defensar, i en el seu moment es parlarà amb tot­hom per veure si algú es vol afegir al projecte.
 
Creu que els residents haurien de poder votar a les eleccions generals?
Vam proposar que els residents votessin a les comunals, però entenem que a les eleccions generals hauria d’estar únicament possibilitat per als nacionals. De cara a les comunals entenem que els residents tenen dret de poder elegir els seus gestors.
 
Un estudi afirmava que el PS guanyaria les eleccions generals si els residents poguessin votar.
Entenc que els residents tenen afinitat al partit perquè som l’única formació que tenim representació en altres països. Estem integrats a la Internacional socialista i hi ha diferents partits socialdemòcrates al món i entenem que el nostre partit és conegut per ells i hi poden sentir certa simpatia, però això no vol dir que hàgim de modificar aquesta idea que tenim en què a les eleccions generals únicament poden votar els andorrans.
 
Com s’ha d’encarar la proposta seva sobre la doble nacionalitat?
Creiem que l’accés a la doble nacionalitat s’ha de fer sota determinades condicions, sota convenis amb països en què es mantingui aquesta possibilitat i sempre que hi hagi una nacionalitat activa. És una fórmula que s’adapta a les necessitats del país on els ciutadans andorrans no només tenen la possibilitat de treballar a Andorra, sinó que s’han de moure a altres països.
 
DA va anunciar que volia escollir el Raonador del Ciutadà per consens i que ho traslladaria als grups parlamentaris. Com s’hauria d’escollir?
Em consta que el grup parlamentari està mantenint reunions amb els diferents candidats i a través d’aquestes trobades podrem tenir clar la persona a la qual donem suport. Ara potser és una mica d’hora per donar noms, però està clar que és una figura prou important com perquè l’escollit doni les garanties que farà una bona tasca.
 
De quina manera s’ha d’afrontar la reforma de la sanitat?
Si la reforma porta a una ordenació efectiva del sistema que permeti reduir costos i que els ciutadans no perdin prestacions, nosaltres hi estarem a favor. Però entenem que primer de tot s’ha de posar ordre a l’estructura que tenim i que ha crescut de manera descontrolada. Em refereixo al SAAS, a la disbauxa de càrrecs, a la disbauxa d’actes que no estan fixats i una sèrie de mal funcionaments.
 
Donaran suport a la llei de transferències i de competències?
Ho ha de decidir el grup parlamentari després dels tràmits d’esmenes i de treballs en comissió. Ara no em puc avançar. A nivell de competències, el PS va fer aportacions importants que van ser acceptades, i pel que fa a les transferències hem de lamentar que el sistema que va sortir de la taula no és el que tots creiem que sigui just, i per tant si no es canvia difícilment podrem estar-hi d’acord.

Doble nacionalitat i ciutadania única

Crea: 06/16/2017 - 11:09
Segons la darrera enquesta d’opinió política del CRES, gairebé tres de cada quatre dels enquestats de nacionalitat andorrana estan a favor que a Andorra sigui legal que una persona pugui tenir a la vegada la nacionalitat andorrana i una altra; aquest és un resultat que confirma i reforça les dades de l’enquesta del 2013 en la qual els partidaris de la "doble nacionalitat" eren el 68,8 %.
 
Tanmateix, hauríem de ser prudents en la nostra valoració, ja que podem interpretar que molts dels enquestats identifiquen la doble nacionalitat amb "tenir dos passaports". La confusió sobre el significat del concepte de doble nacionalitat és molt habitual dins la nostra societat, com hem pogut veure recentment en els arguments de dues personalitats de la vida pública andorrana.
 
Caldrà, per tant, que tots fem un esforç per precisar el concepte de doble nacionalitat "legal", en contraposició a les situacions "de facto" que són les més presents en l’imaginari col·lectiu andorrà i que, ara com ara, són difícilment quantificables.
 
En primer lloc, haurem de convenir que la doble nacionalitat, és a dir, el doble vincle jurídic d’un individu amb dos Estats, no ha d’implicar automàticament la "doble" ciutadania, com tampoc significa que aquestes persones estiguin sotmeses simultàniament a la legalitat d’ambdós països; segons la Constitució els drets polítics corresponen exclusivament als ciutadans, que són els andorrans que gaudeixen del dret de sufragi, o sigui majors d’edat i en ple ús dels seus drets; drets polítics són el dret de votar, de ser votat i d’exercir un càrrec públic.
 
En el dret internacional s’ha establert el principi de nacionalitat "efectiva", aplicable als casos de doble o múltiple nacionalitat; aquest principi general estableix que en cas de conflicte davant Estats tercers, s’ha de reconèixer la nacionalitat amb la qual l’individu té una vinculació real i efectiva.
 
Quan se signen convenis de "doble nacionalitat", es pot mantenir aquest principi o establir d’altres criteris per donar preferència a una de les nacionalitats, de manera que les persones amb doble nacionalitat tinguin un punt de referència en les seves relacions amb els dos Estats. Habitualment, els convenis de doble nacionalitat prenen el domicili com a punt de referència, quedant sotmesos únicament a la legislació del país de residència.
 
La major part dels convenis que signen els Estats per regular la doble nacionalitat, limiten els drets polítics dels binacionals al país en el qual resideixen efectivament. La ciutadania de l’altre Estat no es perd, queda suspesa i només podrà ser utilitzada en el cas de canvi de residència a aquest país. O sigui que es pot tenir doble nacionalitat, però no dues ciutadanies simultàniament. Una persona amb doble nacionalitat andorrana-francesa no podria votar al juny com a ciutadà francès i al novembre com andorrà.
 
Els convenis que signen els Estats són una eina de prevenció enfront de situacions d’il•legalitat i d’inseguretat jurídica com les que s’estan produint al nostre país, no només per evitar frau de llei en l’exercici duplicat de drets polítics, sinó també en el tractament de problemes que es poden presentar quant a sol·licituds d’extradició, protecció diplomàtica, obligacions militars, drets civils, drets de treball i seguretat social o obligacions tributàries.
 
Per què no en parlem? ¿Per què no comencem un diàleg cívic, per a perfeccionar la legislació, per adaptar-la a la mobilitat laboral, professional, educativa, cultural i empresarial en un món que té una dinàmica imparable d’integració política i econòmica.

Dos veterans en forma

Crea: 05/30/2017 - 11:32
El mes de maig ens ha sorprès per partida doble –i gratament– amb la reincorporació de dues figures polítiques a l’etern debat andorrà de la nacionalitat, convertit ara en el de la “doble nacionalitat”.
Josep Marsal, primer i posteriorment Òscar Ribas, ens han demostrat la seva bona forma polemista en sengles articles publicats al Diari d’Andorra, en els quals desgranen els seus arguments, o més bé els seus contra-arguments a la proposta programàtica d’un misteriós partit andorrà que cap dels dos anomena.
 
A Susana Díaz, l’actual presidenta andalusa, sembla que li ha costat molt dir Pedro; Marsal i Ribas pateixen una síndrome similar, palesada en un bloqueig de l’intel·lecte que impedeix pronunciar Par-tit-so-cial-de-mò-cra-ta. Tot i que algunes de les seves afirmacions permeten dubtar si parlen del PS, de llurs propostes i de llurs arguments.
 
Diu Josep Marsal, i Ribas el calca, que ha “llegit en algun lloc que un partit andorrà ha introduït en el seu programa, com a objectiu, la modificació del Capítol II, article 7, paràgraf 2, de la Constitució”. Potser si hagués acudit al bon lloc, és a dir, la web del Partit Socialdemòcrata, hauria pogut conèixer, i per suposat, mostrar la seva disconformitat i rebatre, la ponència que va tractar del tema de la nacionalitat en el XIV Congrés del 26 de novembre del 2016 : http://www.psa.ad/congres-2016.
 
El que vam aprovar al Congrés va ser (copio literalment): “elaborar una proposta de modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat a fi de fer possible que els nacionals andorrans puguin disposar legalment d’una altra nacionalitat, en uns termes i condicions [principi d’efectivitat, convenis de doble nacionalitat] coherents amb la voluntat repetidament expressada de donar valor i consideració a la condició de nacional andorrà i a la necessitat de donar resposta a la nova realitat política, jurídica i econòmica del nostre país, en el moment i en el context actuals”.
 
Es podrà estar d’acord o no, però aquest és el nostre objectiu; amb una mica d’esportivitat podem consentir l’handicap que proporciona als dos polítics l’astúcia dialèctica de, ni anomenar el pecador, ni encertar en el pecat; sabem que l’astúcia sempre ha estat ben valorada (sobrevalorada?) en els debats polítics. També podem tolerar una altra picardia de Marsal, que reprodueix parcialment (amputa) el paràgraf 2 de l’article 7 de la Constitució, per donar-li el sentit que més li interessa per a defensar la seva tesi.
 
Més dificultós seria deixar passar sense protesta els contraarguments de Marsal a tres (3) arguments que el PS hauria fet servir en la seva justificació per a canviar la llei de nacionalitat.
 
Els socialdemòcrates no hem utilitzat cap dels arguments que esmenta Marsal. Ni hem parlat de “dificultats per circular i per efectuar certs tràmits als països estrangers”; ni hem fet cap judici de valor sobre “la hipocresia que representa voler ignorar que alguns andorrans, de manera il·legal, es beneficien d’aquesta doble nacionalitat”; ni tampoc hem argüit que la doble nacionalitat sigui “una pràctica corrent en la majoria dels països que ens envolten”. Aquest darrer argument inventat és també objecte del zel del senyor Òscar Ribas, el qual aprofita la falsa imputació de Marsal als socialdemòcrates per etzibar el seu conegut discurs sobre “el neguit que, en els últims anys, subjuga la nostra partitocràcia a copiar, i sovint a copiar malament, d’estats amb territori i població molt superior a la nostra”.
 
L’esforç del senyor Josep Marsal per contradir uns arguments que ell s’inventa pot ser molt brillant, però lamentablement és totalment infructuós per a debatre seriosament i rebatre uns arguments dels socialdemòcrates que ni Marsal, ni Ribas semblen conèixer ni, potser, tampoc els preocupa desconèixer perquè, a priori, volen mantenir perpètuament i sense cap variació les seves idees sobre el tema.
 
Construir paranys atribuint als adversaris uns propòsits i uns raonaments que serveixin per desqualificar-los pot ser enginyós, però davant la transcendència del debat de la nacionalitat dubto que sigui un servei que mereixi la nostra pàtria. Necessitem un debat seriós i respectuós de les opinions contràries. Som molts els socialdemòcrates que tenim dubtes sobre com alguns ciutadans farien ús (individual i col·lectiu) del seu nou estatus si finalment acaba sent aprovada la modificació de la llei; però aquests dubtes són presents ja en la situació actual, amb una única nacionalitat legal; hi ha molt a debatre, però sense trampes de velles guineus.
 
Tanmateix, he demanat a Vicenç Alay, president del partit, que faci arribar el text íntegre de la ponència aprovada, als senyors Josep Marsal i Òscar Ribas; així no caldrà que la busquin per internet i podran criticar-la amb major objectivitat de la mostrada en la seva primera aportació al debat.

Carta oberta a Òscar Ribas

Crea: 05/26/2017 - 11:07
Aquesta setmana he pogut gaudir en aquest diari d’un nou article del senyor Òscar Ribas Reig. L’opinió, dividida en dues parts, s’intitula En defensa de la nostra nacionalitat i continua la mateixa línia argumental que un altre escrit pel senyor Josep Marsal Riba. Tots dos autors, que admiro, s’esmercen en els texts perquè siguin rics i entenedors.
 
Tot i que respecto, com no pot ser d’una altra manera, totes les opinions que defensen la prohibició de la nacionalitat múltiple, voldria continuar aquest intens i trans­cendent debat. El PS o Partit Socialdemòcrata d’Andorra (som la formació de la qual els dos autors eviten dir el nom), va aprovar en el seu darrer congrés la defensa de la modificació de la Constitució per tal que la doble o la múltiple nacionalitat deixi d’estar prohibida a Andorra. Quedi clar que tots els que som militants del PS som igual de patriotes i compartim el mateix sentiment d’orgull nacional andorrà que tenen els autors dels articles. També creiem que la nacionalitat andorrana s’ha d’adquirir sota unes determinades condicions.
 
El problema de la visió tradicional sobre el debat de la nacionalitat ha estat la de limitar o dificultar l’adquisició del passaport andorrà a aquelles persones que no la tenen. Però no ens enga-nyem. La realitat és que a molts el que els preocupa és que se’ls acabi escapant de les mans el control –actualment molt senzill, especialment en algunes parròquies– del cens electoral.
 
Nosaltres enfoquem aquest tema des d’un altre punt de vista. La defensa de la doble nacionalitat ha de beneficiar els andorrans en el moment que puguin disposar d’un segon passaport de manera legal i puguin formar part de la Unió Europea. Ser ciutadà de la UE comporta molts avantatges i això ho saben bé tots els nacionals que, avui dia i de manera il·legal, tenen la doble.
 
Seria realment interessant obrir un nou debat sobre la conveniència que els nostres fills andorrans puguin formar part de la Unió Europea i estudiar, treballar, viure, emprendre com a autèntics ciutadans europeus. Perquè l’acord d’associació, d’aprovar-se algun dia, no serà mai el mateix. I qui digui el contrari, simplement, està mentint.

Tots junts som Andorra

Crea: 05/08/2017 - 17:17
Després de llegir l’article del passat 3 d’abril, sobre els prejudicis dels escolars contra els portuguesos o més concretament contra la seva llengua, m’agradaria fer un parell de reflexions. Personalment, crec que la qüestió va més enllà del fet que no agradi un idioma pel simple fet de no ser el teu, situació ja per si mateixa greu. Crec que aquesta qüestió és molt més profunda, i és que ens està donant senyals d’un problema que hem d’intentar erradicar entre tots.
 
Que nens que són educats per poder viure el dia de demà en societat, amb el respecte a l’altre com a base principal d’aquesta vida social, ja tinguin prejudicis contra una llengua i/o una cultura és un problema. És una funció de tots –els professors a l’escola, la família a casa i el seu entorn en general– demostrar a aquesta canalla que no només no s’han de tenir sinó que, a més, hem de lluitar perquè deixin d’existir. I aquesta feina ha de ser diària i de les dues parts. És clar que ha d’existir una integració per part del que arriba al país, però els que ja hi som també hem de saber integrar i m’agradaria posar com a clar exemple Andorra.
 
Un país on una gran part dels seus habitants són immigrants o els seus fills que s’estimen aquesta terra i volen treballar per tirar-la endavant. Uns immigrants que, en la gran majoria, estan molt integrats i volen el mateix que tots els habitants d’Andorra: tirar-la endavant i fer un país més modern, accessible i més just socialment parlant.
 
És cert, i no ho puc deixar passar, que encara hi ha algun problema d’acceptació per part d’alguns, que, afortunadament, són una minoria i cada dia menys. Una de les informacions que mostra que és totalment possible una acceptació total és el fet que la gran majoria de fills d’immigrants són andorrans i participen activament en la vida social del seu país.
 
El gran nombre d’associacions de les diferents cultures i la seva bona acceptació és un altre exemple d’una bona convivència entre tots, que no deixem de ser persones que volem ser feliços i viure en una societat justa per a tothom, siguis qui siguis i vinguis d’on vinguis.
 
Però no tot és just i sí que hi ha coses que haurien de canviar. Començant pels nostres polítics i les lleis del nostre país, que podrien afavorir encara més aquesta integració. Lleis com la doble nacionalitat o la que permetria als residents votar a les eleccions comunals són exemples clars de canvis que permetrien una millor integració dels nostres residents. Sense oblidar la reducció dels anys per obtenir la nacionalitat andorrana, que, en la nostra societat actual, és necessària i urgent per demostrar que som un país que acollim els nostres immigrants com es mereixen, com a habitants sense cap tipus de diferència, que és el que són i el que mereixen perquè volen el mateix que nosaltres: fer gran Andorra.

Per què toca parlar de la doble nacionalitat

Crea: 12/02/2016 - 11:08
El món actual no és el dels anys 90, ni tan sols el de la dècada del 2000 al 2010. Avui vivim dins d’una globalització extrema, on les persones amb consciència d’aquest fet són les que més possibilitats tenen de desenvolupar-se. Per això sobta que quan s’obre el debat de la nacionalitat andor­rana, els conservadors sempre esgrimeixen el no-argument de l’ara no toca.
 
S’equivoquen. Ara, més que mai, és el moment de parlar-ne. Cal fer una reflexió important al voltant dels tres problemes que suposen les restriccions actuals que imposa la nostra regulació.
 
Primer, molts residents que compleixen les condicions per obtenir la nacionalitat, no la demanen. Una de les raons és la dificultat a renunciar al passaport d’origen. Això és un empobriment per a l’Estat a nivell econòmic, social i democràtic.
 
Però el que és important destacar és que els andorrans estem penalitzats fora de la nostra frontera. Hem sentit que l’acord d’associació que s’està negociant amb la Unió Europea solucionarà els problemes actuals. Res més lluny de la realitat. És un acord comercial. Mai s’equipararà la nacionalitat andorrana amb la d’un ciutadà de la UE a través d’aquest conveni. Per això, és el doble passaport el que ens obriria les portes de la UE i de tot el món.
 
Finalment, els avantatges de la doble nacionalitat els tenen clars aquells que, de manera il·legal, en tenen més d’una. Les persones que respectant la llei en disposen solament d’una, estan greument desfavorides respecte als que juguen a la picaresca.
 
La proposta del PS es basa a legalitzar la doble nacionalitat sempre que hi hagi un conveni bilateral amb l’altre país, i que únicament una d’elles sigui efectiva. Això no redueix el valor de la nacionalitat andorrana ni l’andor­ranitat dels que posseeixen el passaport del Principat. Simplement és una mirada adaptada als exigents nous temps.
 
Segons les declaracions que hem pogut sentir, ni Demòcrates per Andorra, ni Liberals d’Andorra, ni SDP estarien a favor de la doble nacionalitat. No volen participar d’un debat d’interès general indiscutible. En tot cas, abans de dir que no podrien començar perquè els seus càr­recs públics declaressin sota jurament que no disposen d’una altra nacionalitat.

El PS proposa canvis a la Carta Magna per la doble nacionalitat

Crea: 11/25/2016 - 11:25
Una reunió de l'executiva del PS (Bon Dia).
Tot i que inicialment no preveia aquesta possibilitat, finalment, i després de les aportacions dels militants, la ponència De la nacionalitat andorrana que el president del Partit Socialdemòcrata, Vicenç Alay, presentarà demà en el 14è congrés de la formació inclou una proposta per modificar l’article 7 de la Constitució per facilitar que els nacionals andorrans puguin disposar legalment d’una altra nacionalitat.
 
Concretament, en la ponència, que tal com va avançar aquest rotatiu proposa modificar la Llei qualificada de la nacionalitat per permetre la doble nacionalitat en determinades condicions, es planteja suprimir el punt segon de l’article 7 de la Carta Magna que diu que “l’adquisició o el manteniment d’una nacionalitat diferent a l’andorrana implicarà la pèrdua d’aquesta en els termes i terminis fixats per la llei”. I és que des de la formació es considera que amb les disposicions de l’article 7.1 ja queda suficientment emparada la regulació de la condició de nacional andorrà.
 
Des de la formació es valora positivament el treball previ realitzat pels militants i que ha culminat amb la presentació de set ponències. La secretària d’organització del PS, Susanna Vela, va destacar que “tracten temes molt importants” amb la idea que “el PS decideixi tot el que serà l’esdevenir polític del partit en el futur”, i va remarcar que alguns dels assumptes “fa anys que es discuteixen i es parlen” però que “cal un acord per tirar endavant les resolucions”.
 
I és que al marge de la qüestió de la doble nacionalitat, en el congrés de demà, on també es presentaran els informes de gestió dels comitès executiu i directiu així com de la tasca del grup parlamentari, els militants del PS debatran una proposta per reformar el sistema electoral per fer-lo “el més proporcional i representatiu possible”, la necessitat d’impulsar o no impulsar una llei d’incompatibilitat dels càrrecs públics i una proposta de com ha de ser el nou marc de competències i de transferències als comuns.
 
Els textos a debat es completen amb un que defensa, dins del marc de l’economia verda, l’elaboració d’una nova llei d’aigües que creï un organisme nacional específic per a la seva gestió; la possibilitat de crear un grup de treball amb l’objectiu d’elaborar una proposta de Renda Bàsica d’implantació a Andorra; i un per modificar els estatuts de la formació.

El PS planteja modificar el model actual d'administració comunal

Crea: 11/25/2016 - 11:18
Pere López i altres candidats de les generals 2015 (Diari d'Andorra).
El Partit Socialdemòcrata (PS) planteja modificar el model d’administració comunal actual a llarg termini i aposta per una reforma “urgent” de les competències de les corporacions locals per corregir “les disfuncions” que la formació assegura que avui en dia té el sistema. El partit decidirà al congrés ordinari que celebrarà demà si impulsa una proposta de reforma de les competències i transferències i si crea un grup de treball per estudiar com i quin ha de ser el model. La proposta redactada pel conseller general socialdemòcrata Pere López sosté que els comuns “avui en dia estan exercint competències i desenvolupant activitats i serveis” que van “força més enllà de l’àmbit delimitat a la Constitució”, i fa palès “un volum massa elevat de duplicitats” amb les actuacions del Govern. Per contra, afirma que hi ha prestacions públiques que “no estan cobertes ni pels comuns ni pel Govern”.
 
Aquesta situació provoca –apunta López al text– “un evident malbaratament de recursos” que fa “inajornable” una ordenació de les competències comunals que vagi acompanyada d’“una reflexió sobre quina ha de ser a llarg termini la forma d’administració més eficient per a un país tan petit com el nostre”. Sobre aquesta qüestió, planteja “la possible centralització i optimització de la gestió d’algunes polítiques públiques” per garantir la sostenibilitat de l’Estat i si cal dotar els comuns d’una estructura semblant a les administracions locals. Per tot plegat, insta els partits, “que defensen mantenir les actuals vuit administracions comunals”, que expliquin “per què volen perpetuar aquest sistema que presenta tantes disfuncions reconegudes i en el qual es malbaraten tants recursos públics” i com el pensen finançar.
 
Nou règim de transferències
En el marc d’aquesta reforma es defensarà també un nou règim de transferències amb dues partides: una de fixa per a totes les par­ròquies –inferior a l’actual 50% de la transferència– i una de variable en funció de la població, l’extensió del territori i altres indicadors.
 
El PS carrega contra la creació de mancomunitats de serveis entre administracions, i en aquest sentit denuncia que “DA està disposat a agreujar encara més el problema amb la creació d’una multiplicitat d’entitats públiques i que multiplicarà la despesa d’administració”.
 
Reforma del sistema electoral
Els socialdemòcrates decidiran demà si el partit ha d’elaborar un projecte de modificació de la llei electoral per reformar el sistema actual. La ponència impulsada per Judith Salazar i Susanna Vela, secretària d’organització, proposa canvis legislatius per garantir la representativitat al Consell General i als comuns atès que l’actual règim “no és proporcional”. En aquest sentit, en el cas del Consell General proposa que els escons de cada parròquia s’assignin per un criteri de proporcionalitat, i no a partir de la llista més votada, que els 28 parlamentaris formin part d’una única llista nacional o bé que es reparteixin els escons en funció del cens electoral de cada parròquia. Pel que fa als comuns, la militància socialdemòcrata decidirà si mantenir l’actual composició però amb un repartiment proporcional i no de llista més votada –llevat dels cònsols, que serien de la candidatura guanyadora– o bé si opta per reduir els consellers de manera que no superin la desena i també per suprimir la figura del cònsol menor. Altres de les millores passen per augmentar els col·legis electorals, ampliar l’abast del vot per correu i introduir l’electrònic.
 
PROPOSTA PERQUÈ S'IMPLANTI AL PRINCIPAT UNA REDA BÀSICA UNIVERSAL
“Sense que deixés d’existir el treball assalariat, la renda bàsica proporcionaria una garantia de subsistència que evitaria el xantatge de la misèria o l’obligació d’acceptar qualsevol tipus de remuneració i condicions.” És un fragment de la ponència del PS que defensa la implantació al Principat d’una renda bàsica universal pagada per l’Estat per tal que tots els ciutadans –nacionals i residents– rebessin un ingrés mensual que els servís per cobrir les necessitats vitals bàsiques. Segons assenyala el text, “la renda bàsica substitueix tota idea de subsidi a aquella població improductiva per una idea de l’Estat del benestar on el que es remunera és l’existència, no la manca de productivitat”.
El mateix document admet la dificultat de finançar la mesura i defensa que per tirar-la endavant caldria una reforma fiscal en la línia de la redistribució de la riquesa i que qui més tingui més pagui. Es tractaria, diu, “no de la simple distribució de més diners, sinó d’una redistribució, és a dir, una recaptació progressiva i una distribució universal”. En cas que s’aprovés la proposta, el PS la inclourà al programa electoral de les eleccions del 2019.
 
LEGALITZACIÓ DE LA DOBLE NACIONALITAT
Una altra de les propostes que podria aprovar la militància del partit demà serà la de permetre la doble nacionalitat. La ponència redactada pel president del PS, Vicenç Alay, advoca per modificar la Llei qualificada de la nacionalitat per tal de fer possible que els nacionals puguin disposar legalment d’una altra nacionalitat per tal de “donar resposta a la nova realitat política, jurídica i econòmica del nostre país, en el moment i en el context actuals”. L’statu quo actual, apunta, té “tres problemes greus”, com són no poder gaudir dels avantatges de la UE, que molts ciutadans que podrien nacionalitzar-se no ho facin, i que d’altres tinguin doble nacionalitat d’amagat. Segons s’exposa al text, existeixen principis jurídics, com el principi d’efectivitat, i mecanismes politico-jurídics, com els Convenis de doble nacionalitat, que permetrien establir legalment la doble nacionalitat al país.

Pàgines

Subscriure a RSS - nacionalitat