Salaris cònsols

Honorable pluriocupat

Crea: 07/08/2016 - 11:03

Autor: Ferran Goya

La primera polèmica després de cada elecció comunal és el debat ciutadà sobre el sou dels consellers i, sobretot, el dels cònsols. Als ciutadans ens costa entendre el perquè d’unes retribucions absolutament desproporcionades amb les dels altres assalariats del país i, també, que siguin els mateixos beneficiaris els que es fixen els seus sous, sense cap criteri objectiu ni normatiu. No entenem tampoc com aquests salaris, entre 4.000 i 5.300 euros nets mensuals, segons la parròquia, siguin del mateix ordre que els d’un alcalde d’una ciutat espanyola de més de 300.000 habitants.

L’argumentari dels interessats per justificar aquestes quantitats i el sistema d’autoassignació és bastant esquifit, gairebé sempre gira al voltant de la "plena dedicació". Alguns cronistes, com l’Albert Roig, han apuntat motius de salut democràtica en la fixació de la remuneració dels càrrecs públics per evitar que "únicament els qui tenen més diners i més patrimoni acabin exercint les responsabilitats públiques".

Recentment, el conseller general Víctor Naudi ens ha refrescat la memòria, recordant-nos que l’actual cap de Govern, simultaniejava la seva activitat com a primer mandatari de la parròquia d’Escaldes-Engordany amb la seva activitat d’arquitecte. L’any 2010, el salari del cònsol major a aquesta parròquia era de 4.167 euros, segons va publicar EL PERIÒDIC (12.07.2010).

Ara, en la seva funció actual, no ho pot fer; l’article 4.5 de la Llei de Govern que va aprovar el Consell General el 15 de desembre del 2000 dicta que "els membres del Govern no poden (...) exercir activitats remunerades, siguin mercantils, industrials o professionals".

L’exercici d’una professió lliberal, pot plantejar, a més a més situacions, diguem-ne "delicades". Per exemple, el cas d’un cònsol que aprova un projecte d’un edifici o d’una urbanització localitzada a la seva parròquia i que ha redactat –o signat– ell mateix. Un conflicte d’interessos real i lleig, molt lleig, però que no està prohibit. Quedaria per aclarir la qüestió de la "plena dedicació", és plena o és parcial?

Però avui no tinc l’ànim per a atacs personals (potser merescuts?), ni per fer sermons morals; en això dels sermons –i potser en moltes altres coses– perdria per golejada amb el senyor Martí i els seus escolanets.

El tema aixecat per Víctor Naudi planteja dues qüestions que són encara tabú a Andorra; la primera, la manca d’una llei d’incompatibilitats dels càrrecs institucionals i del personal al servei de l’administració pública i, en segon lloc, la necessitat absoluta de definir el marc de funcionament dels comuns per una llei qualificada.

Dues qüestions sobre les quals sempre s’han negat a debatre els conservadors de les diferents varietats i pelatges del país.

Potser, ara que els impetuosos moralistes de DA estan tan motivats per l’itinerari professional i els "conflictes d’interessos" d’un polític sense cap càrrec institucional, com és el president del partit en el qual milita el M.I. senyor Víctor Naudi, seria un bon moment de plantejar la promulgació de les dues lleis.

És clar que, tenint en compte el poc respecte al principi de generalitat de les lleis que tenen els denominats Demòcrates, potser ens acabarem trobant només la "Llei de creació de l’Agència de resolució dels conflictes d’interessos" o "llei JBC". Els membres, independents per descomptat, de l’agència –que serà plenament autònoma– els nomenarà Govern.

Sans avisa que la majoria “només ha dit de paraula” que renunciarien a la tretzena paga

Crea: 02/19/2016 - 12:27

Autor: PS

Joan Sans, durant una roda de premsa a la seu del PS

El conseller de PS+Independents al comú d’Encamp Joan Sans ha advertit que, malgrat que la majoria va anunciar que renunciarien a la tretzena paga per destinar aquests diners a projectes per a la parròquia, ara per ara “només ho han dit de paraula” i, per tant, no hi ha garanties que finalment, al desembre, no acabin percebent aquesta remuneració extra. Sans ha fet aquestes declaracions durant una entrevista concedida a SER Andorra, en què també ha abordat l’estat de l’acord d’intencions amb Saetde o els problemes generats pel turisme al Pas de la Casa, sobretot en horaris nocturns.

“La majoria no sap com corregir l’increment dels salaris”, ha explicat el conseller socialdemòcrata durant l’entrevista. Per tant, “de moment, la gent ha de saber que al desembre percebran aquesta tretzena paga”. Tot i això, s’ha mostrat disposat a col·laborar amb l’equip de govern per trobar la fórmula que els permeti complir la promesa feta dies després d’aprovar en sessió de comú el canvi, a l’alça pel que fa els membres de DA, de les retribucions. “Vaig proposar als cònsols treballar plegats per buscar la solució”, ha revelat, per després lamentar que, des d’aquella reunió, “han passat 20 dies i no tinc resposta”.

Sans ha tornat a criticar la mesura aprovada per la majoria i posteriorment, per ara de paraula, rectificada. “La majoria no ens va enganyar quan ens va dir que agafarien el lema de la continuïtat. La tenim en decisions que no afavoreixen en res la parròquia”, ha assegurat, per després indicar que “el més greu no és la reacció social sinó que constantment es digui que la gent no ho ha entès”. El conseller ha apuntat que el que les persones no comprenen són “les coses mal fetes i mal explicades”.

A l’hora de ser preguntat per l’acord d’intencions amb Saetde, que serà l’eix de la sessió extraordinària demanada conjuntament pels grups de PS+Independents i Liberals +Independents, Sans ha recordat que, en el moment de la seva aprovació al ple del comú, “ja vaig demanar com es faria cada pacte” i ja va advertir que “calia abans un informe jurídic i tècnic”. Per això, “el vaig titllar de presa de pèl”.

Ara, el polític socialdemòcrata reclama a la majoria “que ens expliqui amb pèls i senyals què és el que ha passat” en el moment que “com a administració som incapaços de tirar endavant qualsevol dels pactes que ens toquen”. Per això, exigeix que “reconeguin que va ser una presa de pèl i que es posin a treballar com toca”.

Sans també ha volgut dir la seva sobre els aldarulls nocturns denunciats per veïns i empresaris del Pas de la Casa. “En un país normal es convocaria els implicats per buscar solucions”, ha indicat, per després lamentar que “s’està esperant al maig, quan ja no se’n recordarà ningú”. Al seu entendre, “el Comú ha de seure amb Govern i tots els departaments implicats i fer una taula d’urgència”. Una fórmula passaria, ha explicat, “per “crear programes i explicar als turistes com ha de ser la festa al Pas”. En definitiva, “fer accions de conscienciació al carrer per promoure una festa diferent”.

A l’hora de parlar de com abordar una reactivació econòmica a Encamp, Sans ha tornat a defensar la necessitat d’engegar un treball conjunt amb el teixit empresarial ja existent. “No n’hi ha prou amb cops de talonari per fer funcionar les associacions”, ha assegurat. Al seu entendre, “són els comerciants que ja tenim els que ens poden ajudar a engegar el motor de la parròquia”.

Vendrell demana que es facin públics els salaris dels càrrecs electes del comú d’Escaldes-Engordany

Crea: 02/16/2016 - 18:46

Autor: PS

Vendrell demana la paraula en una sessió anterior.

La consellera de PS+Independents al comú d’Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell, ha presentat una pregunta que haurà de ser resposta per la majoria en el ple de la corporació que s’ha de celebrar dijous vinent. La política socialdemòcrata vol que es facin públics els sous de tots els càrrecs electes, petició similar a la feta en anys anteriors.

L’escrit, entrat a tràmit aquest dimarts, sol·licita que la petició s’incorpori en el darrer punt de l’ordre del dia de la sessió de consell, el de precs i preguntes. La reunió ha de servir, entre altres coses, per aprovar el pressupost de la corporació per a l’any 2016. Vendrell recorda que, tal com estipula l’ordinació de funcionament del comú, és també el moment de fixar les retribucions dels càrrecs electes, incloses les dels cònsols, mesura que reclama es prengui també el dijous.

A banda, també demana que al ple “es digui oralment” els salaris per l’any 2016 “de tots i cadascun dels càrrecs electes del comú” i que aquests “siguin transcrits en l’acta de dita sessió”. Per a Vendrell es tracta d’una petició que persegueix aportar “transparència en la gestió comunal”. La consellera de PS+Independents recorda que “són elegits pel poble i han de ser transparents amb ell”. Es tracta d’una pregunta que la política socialdemòcrata ja feia de forma regular cada sessió d’aprovació del pressupost del darrer mandat.

Vendrell retreu que s’hagi buscat un cap de gabinet jurídic a Espanya quan a Andorra “tenim gent prou preparada”

Crea: 01/21/2016 - 17:03

Autor: PS

Vendrell, a la dreta del tot, amb la resta de participants al programa (RTVA)

Cèlia Vendrell, vocal del comitè executiu del Partit Socialdemòcrata (PS), ha criticat la decisió de Govern de contractar un expert en dret espanyol com a màxim responsable del gabinet jurídic, segons la informació apareguda en diversos mitjans. La també consellera a la minoria del comú d’Escaldes-Engordany ha lamentat que no es doni la possibilitat d’exercir aquest càrrec a gent del país perfectament preparada per assumir-lo.

Vendrell ha fet aquestes declaracions durant la seva participació al programa La Rèplica d’Andorra Televisió. Segons alguns mitjans, Emilio Torrejón, exdirector general de l’advocacia de la Generalitat valenciana, hauria estat l’home escollit per encapçalar el gabinet de l’executiu i percebria per aquesta feina un salari de 8.000 euros mensuals. La vocal de l’executiva socialdemòcrata ha deixat clar que “no agrada que es vagi a buscar gent de fora quan tenim al país persones prou preparades” i ha lamentat que aquesta situació suposa “donar a l’exterior la imatge que els andorrans no sabem fer algunes coses”. La política escaldenca ha expressat el seu convenciment que “tenim gent amb capacitat suficient per assumir aquest rol”.

Durant el debat, que ha comptat amb la participació de totes les formacions amb representació al Consell General, un altre tema que també s’ha abordat és la recent polèmica per la pujada de sous intentada pels cònsols d’Encamp. Vendrell ha expressat la necessitat d’una “llei que posi ordre als salaris dels càrrecs públics” i que els marqui sempre i quan “siguin acordes a les responsabilitats” i es tingui en compte “la dimensió del país”.

Sobre l’afer concret al comú encampadà, la representant del PS ha posat en relleu que el canvi de remuneracions s’hauria d’haver vehiculat a través del pressupost, fórmula marcada a la normativa de la pròpia corporació. “Es van saltar les ordinacions per pujar-se el sou, això és lleig”, ha afirmat. Al mateix temps, ha avançat que, tal i com s’ha fet des de la minoria socialdemòcrata els darrers anys, “tornarem a preguntar pels salaris de tots els membres del comú d’Escaldes”.

La futura ubicació d’un heliport i el fet que des del comú d’Andorra la Vella s’hagi descartat que es faci a la capital també s’ha tractat durant el programa. Vendrell ha alertat que “a Escaldes hem de començar a tremolar” tot recordant que l’altre terreny en estudi era d’aquesta parròquia. Per a la consellera socialdemòcrata, el que cal és “mirar que la parcel·la que sigui al final realment no molesti a la gent i ens aporti els beneficis que diuen”. Això sí, no s’ha estat d’expressar certs dubtes sobre la necessitat d’aquesta instal·lació i de defensar que, al seu entendre, seria una millor sortida “potenciar l’aeroport de la Seu d’Urgell”.

El PS no emprendrà accions legals pels sous però demana rectificar

Crea: 01/21/2016 - 11:05

Autor: PS

El Partit Socialdemòcrata (PS) no emprendrà accions legals contra la modificació de les retribucions dels càrrecs electes del Comú d’Encamp (que ha comportat l’increment d’un 7,2% del salari dels cònsols però una reducció d’un 14% del dels consellers de l’oposició). El que sí que demana la formació és que la corporació compleixi les ordinacions, un fet que no ha succeït, ja que tal com assenyalen, la que regula l’organització i funcionament dels comuns recull que els sous s’han de fixar en el moment de l’aprovació del pressupost.

El primer secretari del PS, David Rios, va explicar que s’ha descartat portar aquest tema a la justícia perquè els arguments són “febles” per tal que tinguin èxit al mateix temps que va remarcar que només s’ha de judicialitzar la política per una “qüestió superior” però no si es pot esmenar fàcilment.

Al mateix temps, Rios va destacar que la rebaixa del 14% en la retribució de l’oposició del Comú d’Encamp és una mostra més que les minories comunals no estan prou valorades tot i que són una garantia democràtica del bon funcionament de les institucions a banda de la tasca de control que exerceixen i les aportacions que fan. El primer secretari de la formació va destacar que a diferència del Consell General, on el reglament afavoreix que les decisions que s’hi adopten estiguin acordades entre els diferents grups, als comuns l’ordinació atorga a l’oposició un paper testimonial (no poden pactar calendaris, l’ordre del dia, els salaris ni fer esmenes i, a més, la documentació es rep 72 hores abans del consell de comú sense possibilitat de demanar pròrrogues, entre altres aspectes). Per això, el primer secretari del Partit Socialdemòcrata va apel·lar a les majories a tenir un tarannà de treball conjunt, tal com succeeix al parlament, un fet que permetria aprofitar la tasca que porta a terme l’oposició, afavoriria la transparència i milloraria el funcionament dels comuns i, en definitiva, la democràcia.

Oberts a negociar la llei d’informació reservada

La proposició de llei de regulació d’informació reservada d’Estat, que regula els casos de confidencialitat, elaborada per Liberals d’Andorra (LdA) no acaba de satisfer el PS tot i que encara ha d’analitzar-ne en profunditat el contingut. En aquest sentit, el primer secretari de la formació va afirmar que “sorprèn” que es faci una proposta de llei de secret de la informació quan a tot arreu s’està evolucionant vers la transparència. La formació assenyala que hi ha algun punt del primer esborrany elaborat pels liberals que “grinyola” però tot i així va expressar la voluntat de negociar amb LdA per arribar a un acord per tramitar la proposició de llei conjuntament.

El PS demana canvis per millorar la “democràcia comunal”

Crea: 01/21/2016 - 10:59

Autor: PS

David Rios, durant la roda de premsa (ANA)

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata, David Rios, ha demanat aquest dimecres canvis en el funcionament dels comuns per assumir alguns punts del funcionament del Consell General que afavoreixin una major participació de la minoria en la “democràcia comunal”. Rios considera que el tarannà del Consell General fa que moltes de les decisions siguin acordades entre els diferents grups però que el Reglament d’organització i funcionament dels comuns no és tan equitatiu. “Si hi hagués la voluntat, moltes d’aquestes qüestions es podrien pactar”, ha afegit Rios.

Es refereix, per exemple, als calendaris de les sessions, els ordres del dia, la tramitació de preguntes, la documentació dels punts de les sessions dels consells de comú, l’ús dels espais, les esmenes, etc. “Si traslladéssim el funcionament del Consell General als comuns entenc que la democràcia comunal milloraria moltíssim, hi hauria molta més transparència”, ha insistit Rios. De la mateixa manera ha criticat que no hi hagi un estament similar a la junta de president que reculli l’opinió de tots els grups, ja que les reunions de cònsols, per exemple, només inclou l’opinió de les majories.

El PS no emprendrà finalment accions legals per l’afer dels sous a Encamp

Un altre dels punts que es podrien millorar, segons el PS, en el funcionament dels comuns seria que es pactés els salaris dels consellers i que els partits de la minoria tinguessin una dotació econòmica. La qüestió es debat després de l’afer dels sous dels càrrecs electes d’Encamp. En aquest sentit, el PS ha descartat finalment emprendre accions legals, perquè els possibles arguments “són febles per presentar una al·legació que tingui èxit” i “judicialitzar la política ha de ser per una raó superior”.

En aquest sentit, però, han volgut deixar clar que la decisió es tracta d’una “modificació encoberta” del pressupost i que, tal com preveu l’Ordinació de modificació del reglament d’organització i funcionament dels comuns, els canvis de les retribucions s’han de fer coincidir amb les aprovacions del pressupost comunal.

Els socialdemòcrates creuen que hi ha “alguna qüestió que grinyola una mica” en la proposició de llei sobre els secrets d’ Estat

David Rios s’ha mostrat “sorprès” perquè els Liberals d’Andorra proposin una llei de regulació d’informació reservada d’Estat, ja que tothom està evolucionant cap a lleis que fomentin la transparència. De fet, la proposició es fa amb l’esperit que el Govern no pugui ser opac en determinades qüestions, però Rios ha insistit, sobre el text dels liberals, que “com a títol ja no ens agrada gens”. “Hi ha alguna qüestió que grinyola una mica”, ha afegit el primer secretari del PS, qui no ha volgut donar més detalls abans d’analitzar el text en detall.

El PS prescindeix al·legar per la redistribució salarial a Encamp

Crea: 01/21/2016 - 10:54

Autor: PS

David Rios, primer secretari del PS, va anunciar ahir que la formació socialdemòcrata, finalment, no presentarà al·legacions contra la decissió del comú d’Encamp de redistribuir el salari dels membres de la corporació. Diumenge passat, durant la celebració de l’Escudella, el conseller encampadà, Pere Marsenyach, va afirmar que estaven estudiant emprendre accions legals per l’aprovació de les noves retribucions a la corporació.

Finalment, un cop analitzada la situació, el PS va decidir no presentar cap acció jurídica per l’augment de sou dels cònsols i per la reducció d’un 14% del salari de la minoria.

Ríos va sostenir que, segons l’entendre de la formació, i seguint el reglament d’organització i funcionament del comú, aquest canvi hauria d’haver-se vehiculat a través d’una modificació del pressupost de la corporació. Tot i optar per no fer al·legacions, el dirigent socialdemòcrata sí que ha demanat a l’actual majoria que «procedeixi tal i com està fixat a l’ordinació».

El secretari del PS va justificar la decisió de no presentar al·legacions i va argumentar que «judicialitzar la política ha de ser per una raó superior» i no pas per «una situació que es pot esmenar molt fàcilment»

Reivindicació de les minories/ Rios va aprofitar la seva compareixença per instar a les majories comunals a tenir «un tarannà més obert amb les minories». En aquest sentit, el dirigent de la formació va voler il·lustrar la seva afirmació fent una comparativa de la forma de procedir al Consell General i de com es podria traslladar als comuns el mateix modus operandi. El secretari va assegurar que copiar algunes de les formes que es fan servir a nivell parlamentari permetria «millorar la democràcia» i aprofitar més «la tasca» dels consellers a les oposicions. Una feina, la de les minories comunals, que «és essencial en la democràcia» va remarcar.

Per a Rios, el sentiment actual és que «la feina de les minories als comuns no està prou valorada» quan en canvi «són una garantia democràtica del bon funcionament de les institucions» perquè «fan tasques de control a la majoria, fan preguntes i, fins tot, en alguns casos, fan aportacions» va subratllar.

També va recordar com al Consell General es pacten molts aspectes com ara els horaris de les comissions, el calendari de sessions o les dotacions pressupostàries de cada grup. Entre d’altres punts, també va exposar que la documentació als comuns es reparteix tot just 72 hores abans de la sessió del consell –fins i tot va destacar el cas d’Escaldes-Engordany on es fan reunions prèvies– circumstància ben diferent a la que es dóna al parlament.

«Si traslladéssim el seu funcionament [el del parlament], la democràcia comunal milloraria moltíssim, hi haurà molta més transparència i la majoria podria aprofitar el treball dels consellers de la minoria», va insistir el primer secretari del PS. Per tot plegat va reclamar que «els cònsols actuals agafin algunes d’aquestes idees», el que permetria «millorar el funcionament de les parròquies i donar un millor servei al ciutadà».

Llei de secrets d’estat/ D’altra banda, Rios va assegurar que, en certa manera, el va sorprendre la proposta de llei de secrets d’Estat que pretén impulsar el Grup Parlamentari Liberal. La bancada blava va enviar un esborrany de llei als altres grups parlamentaris com a eina per pal·liar la manca d’informació i la opacitat que mostra, segons ells, el Govern, especialment en el cas BPA.

El secretari socialdemòcrata va insistir en què el va cridar l’atenció que els representants liberals presentin una proposició de llei de secrets d’Estat «quan tot el món està evolucionant cap a lleis vers la transparència i aquí, en canvi, proposen lleis que afavoreixen el secret» va assegurar. «Com a mínim, el títol que han triat ja no ens agrada gens. Una llei que afavoreixi la transparència estaria molt més bé» va puntualitzar.

A més, Rios va deixar clar que «el grup està analitzant i estudiant la proposició de llei i ja aprofundirem i prendrem una decisió, però també hi ha alguns punts que ens grinyolen una mica» va culminar.

Rios insta les majories comunals a tenir un tarannà més obert amb les oposicions

Crea: 01/20/2016 - 19:27

Autor: PS

David Rios, a través de la càmara d'ATV, durant la roda de premsa

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS), David Rios, ha instat les majories actuals dels comuns a tenir un tarannà més obert amb les minories. En aquest sentit, el dirigent de la formació ha volgut posar l’exemple de com es funciona al Consell General i ha assegurat que copiar algunes de les formes emprades a nivell del parlament permetria “millorar la democràcia” i aprofitar més “la tasca” dels consellers a les oposicions.

Per a Rios, el sentiment actual és que “la feina de les minories als comuns no està prou valorada” quan en canvi “són una garantia democràtica del bon funcionament de les institucions” i ha volgut comparar com es treballa a Casa de la Vall amb la forma de procedir a les corporacions locals. Així ha recordat com al parlament es pacten molts aspectes com ara els horaris de les comissions, el calendari de sessions o les dotacions pressupostàries de cada grup. Entre d’altres punts, també ha posat sobre la taula el fet que la documentació als comuns es reparteix tot just 72 hores abans a la sessió del consell, circumstància ben diferent a la que es dóna al Consell General.

“Si traslladéssim el seu funcionament [el del parlament], la democràcia comunal milloraria moltíssim, hi haurà molta més transparència i la majoria podria aprofitar el treball dels consellers de la milloria”, ha explicat el primer secretari del PS. Per això, ha reclamat que “els cònsols actuals agafin algunes d’aquestes idees”, el que permetria “millorar el funcionament de les parròquies i donar un millor servei al ciutadà”.

Rios també ha anunciat que, un cop analitzada la situació, el PS no presentarà cap acció jurídica a l’aprovació de les noves retribucions a Encamp, possibilitat avançada ara fa uns dies pel conseller Pere Marsenyach. El dirigent socialdemòcrata ha recordat que, a l’entendre de la formació, i seguint el reglament d’organització i funcionament del comú, aquest canvi hauria d’haver-se vehiculat a través d’una modificació del pressupost de la corporació. Tot i optar per no fer al·legacions, sí que s’ha demanat a l’actual majoria que “procedeixi tal i com està fixat a l’ordinació”. Rios ha justificat la decisió tot apuntant que “judicialitzar la política ha de ser per una raó superior” i no pas per “una situació que es pot esmenar molt fàcilment”.

Durant la roda de premsa, els periodistes també han preguntat a Rios sobre la proposició de llei de secrets d’Estat anunciada pel grup liberal. El primer secretari del PS no ha tancat la porta a la possibilitat d’arribar a un acord per tramitar el text de forma conjunta tot i avisar que “hem d’aprofundir perquè hi ha algun punt que grinyola i que s’haurà de negociar si es vol fer una proposta conjunta”. Rios també ha mostrat certa sorpresa pel nom escollit per al text. “Es presenta una proposició de llei de secret d’informació quan tot el món evoluciona vers la transparència”, ha alertat.

El PS impulsarà un congrés “important” per definir i actualitzar un model de país pel futur

Crea: 01/16/2016 - 13:57

Autor: PS

Un instant de la reunió del comitè directiu

El Partit Socialdemòcrata (PS) celebrarà a la tardor un congrés “important” amb l’objectiu d’actualitzar i definir el model de país per al futur que es vol defensar. Així ho ha explicat el primer secretari de la formació, David Rios, després de la reunió del comitè directiu d’aquest dissabte. La voluntat és començar a treballar ja en aquest esdeveniment i fer-ho no únicament des de la direcció sinó també obrint la feina a militants, afiliats i simpatitzants.

“Volem que sigui un congrés important”, ha afirmat Rios, tot recordant que l’any 2008, en un acte similar “vam definir molts projectes de futur que ara estan desenvolupats o en camí com el model fiscal o l’acostament a Europa”. L’objectiu, per tant, és similar a aquell esdeveniment. “Ens hem de replantejar un model d’Andorra pel futur i reflexionar sobre quins canvis polítics, socials i econòmics es requereixen per fer-ne un país modern”, ha explicat el dirigent socialdemòcrata.

El primer pas cap aquest congrés serà la propera reunió d’un comitè directiu on també hi participin independents que han concorregut amb la formació en les darreres eleccions, militants i afiliats. Això servirà per establir els projectes a tractar, la metodologia i el calendari. Rios ha deixar clar que aquesta fita té una gran importància per a la formació. “Ara el PS es concentrarà en aquest gran congrés. L’objectiu immediat és fer un treball intens i important per poder defensar un model de país de futur”, ha assegurat. A banda, també hi ha la voluntat de parlar sobre el funcionament del partit i “com ens apropem a la ciutadania”.

Rios ha avançat que el congrés es prepararà amb una ambició important. “Serà una gran reflexió sobre tots els temes d’Andorra: socials, econòmics i també polítics. Es pot arribar a plantejar modificar la Constitució eventualment”, ha apuntat, a la vegada que ha remarcat que “tot això ho decidirà aquesta gran reunió” del comitè directiu amb participació de molta més gent.

Els periodistes que han assistit a la roda de premsa posterior al directiu també han volgut conèixer l’opinió del primer secretari sobre la polèmica dels salaris dels cònsols d’Encamp. Divendres, la majoria de Demòcrates per Andorra, davant l’allau de crítiques aixecat per la mesura, va anunciar la renúncia a la tretzena paga, el que suposa que tant els mandataris (50 euros menys al mes, un 1%) com els consellers de DA (100 euros menys, un 5,88%) acabaran tenint una petita reducció del seu sou. Percentatges, però, lluny de la davallada soferta per la minoria que, malgrat que optin per mantenir la tretzena paga, perdran més d’un 14% de la remuneració: passen de dotze pagues de 1.700 euros a tretze de 1.350.

Rios ha qualificat tot plegat com a “una mala sortida”. De fet, ha indicat que la pujada de sous “mai s’hauria d’haver posat sobre la taula”. I, ara, entén que la solució de renunciar a la tretzena paga “també és dolenta” tot remarcant que els diners que ara la majoria destinarà a altres partides “provenen de la reducció que s’ha fet als consellers de la minoria”.

PS+Independents critica l’augment de salari de consols i consellers de la majoria del comú d’Encamp

Crea: 01/14/2016 - 21:57

Autor: PS

Els cònsols encampadans escolten la intervenció de Sans a la sessió

Els consellers de PS+Independents al comú d’Encamp, Joan Sans i Pere Marsenyach, s’han mostrat molt crítics amb la nova graella salarial aprovada per la majoria de Demòcrates per Andorra (DA). La mesura suposa que tant els cònsols com els consellers de la majoria veuen incrementat el seu sou anual mentre que als de l’oposició se’ls redueix un 14%.

En l’anterior mandat, els dos màxims mandataris percebien dotze pagues de 4.800 euros, el que representava un total de 57.600 per cada exercici. De la seva banda, els consellers, estiguessin a la majoria o a l’oposició, rebien 1.700 mensuals. És a dir 20.400 per any.

En canvi, la nova graella marca que es recupera la tretzena paga suprimida a inicis del 2012. Així, els dos cònsols rebran tretze mensualitats de 4.750 euros: 61.750 anuals. Això representa un increment per cada exercici del 7,2%. Després, es crea la figura del president de comissió, remunerat amb tretze pagues de 1.600 euros (20.800 l’any). Cal tenir en compte que tots els consellers de la majoria de DA presidiran com a mínim un d’aquests òrgans i, per tant, percebran aquesta remuneració. Així doncs, guanyaran 400 euros més.

Malgrat aquest increment, la despesa en salaris per a càrrecs electes cau lleugerament: de 319.200 euros anuals a 318.500. I és que aquells consellers que no siguin presidents de cap comissió, és a dir, els quatre de la minoria, només cobraran 1.350 euros en cadascuna de les tretze pagues. En total, 17.550 euros, el que representa una davallada del 14%.

Durant la sessió de comú, tant Sans com Marsenyach han expressat el seu rebuig a la mesura que, han recordat, ha aixecat una gran indignació des que s’ha conegut a través d’una notícia apareguda al Diari d’Andorra. Qui fou cap de la llista de PS+Independents ha remarcat que “no hi ha cap argument que justifiqui a aquesta parròquia que els cònsols s’incrementen el salari com ho estan fent” i ha deixat clar que “això indigna la població” perquè, al seu entendre, “les prioritats han de ser unes altres que no pas tocar les graelles”.

Sans, a més, s’ha mostrat molt crític amb el fet que, des de la majoria, es defensi la mesura tot argumentant, d’una banda, que la situació econòmica de la corporació ha millorat i, de l’altra que no s’incrementa la partida global, fet que s’aconsegueix retallant els sous de la minoria. “El que no és justificable és que aquesta rebaixa no serveixi per reduir el que s’està destinant a capítol 1 pels càrrecs i es destinin els diners a una altra cosa sinó que serveixi exclusivament per augmentar els salaris dels cònsols”, ha afirmat.

El conseller socialdemòcrata ha donat un exemple d’un possible destí pel qual sí veuria lògica la reducció de les remuneracions de la minoria. “Es podria regularitzar la situació de treballadors que fa anys que són eventuals, amb qui es va assumir un compromís a l’inici de l’anterior mandat i encara estem esperant que es facin els deures”, ha explicat. De la seva banda, Marsenyach ha posat en relleu que, mentre els cònsols es pugen les seves retribucions “fa anys que als empleats del comú les tenen congelades” i ha apuntat que “si l’administració no dóna exemple, malament”.

El cas recorda, i amb raó, el que va succeir fa quatre anys amb una mesura similar adoptada per les llavors cònsols de Sant Julià i Escaldes-Engordany, Montserrat Gil i Trini Marín. Sans ha lamentat que, justament, Esther París, actual mandatària encampadana i en aquells moments vicepresidenta de DA, “llavors va fotre castanyada a la decisió” i ha lamentat que “es vulgui vendre que no s’estan incrementant els sous”. Al seu entendre, “la gent passa prou dificultats com perquè se’ls provi de prendre el pèl d’aquesta manera”.

Dels casos de Gil i Marín, Sans ha rememorat que totes dues van haver de fer marxa enrere. “No sols per la pressió popular. DA va actuar l’11 de febrer en conseqüència”, ha explicat, tot recordant que el partit taronja va mostrar-se contrari a la mesura. “Ara confio que surtin els responsables de la formació per dir la seva, que avaluïn i que diguin què els sembla”, ha reclamat.

Esteu aquí

Salaris cònsols

Pàgines