Els tres consellers del Partit socialdemòcrata hem presentat una esmena a la totalitat al projecte de pressupost per a l’any 2016 en cap cas per motivacions d’oposició sistemàtica sinó perquè realment tenim una visió força diferent en relació a les prioritats de l’actuació pública respecte del model de DA.
Perquè el pressupost és justament això; no és altra cosa, que prioritzar dins l’ordre de necessitats del país a l’ordre d’assignar els recursos que tots sabem són limitats.
I és en aquest ordre de prioritats on apareixen diferències molt significatives quant a:
- les despeses que entenem més urgents i prioritàries
- quant a l’enfocament a donar a la despesa pública
Diferències que miraré d’exposar en la meva intervenció en representació dels consellers socialdemòcrates i, de forma més concreta, fent referència també a les 37 esmenes presentades al projecte de pressupost per al 2016.
Vistes les limitacions que estableix el reglament del Consell a l’hora d’assenyalar prioritats en la despesa pública al no ser possible moure partides entre diferents ministeris, cal assenyalar que 37 esmenes és un volum elevat; a més un número important d’elles tenen una important significació política i defineixen, al nostre entendre, en el seu conjunt un model de país i un ordre de prioritats diferent del que proposa Demòcrates per Andorra.
De forma genèrica les esmenes presentades persegueixen (i m’hi referiré de forma permanent al llarg de la intervenció): potenciar els valors d’Andorra com el comerç o el turisme, però també el medi ambient, la sostenibilitat i la salut de les persones i la qualitat de vida de tots els nostres ciutadans.
A més d’aquest ordre de prioritats diferent les esmenes també assenyalen cap a un enfocament diferent de la política pressupostària.
De nou amb tot el respecte però alhora amb tota claredat el pressupost que proposa DA és un pressupost de passat, clàssic, ancorat en projectes no assolits, que no dóna solució als problemes crònics sinó que encara els agreuja i que mira enrere.
En canvi, des del PS volem enfocar el futur de forma diferent, amb la voluntat de modernitzar el nostre país i la societat andorrana, per modificar l’economia i fer d’Andorra un lloc atractiu i amb qualitat de vida que aposta per les persones al davant de tot.
I per començar a concretar aquests plantejaments en forma de propostes concretes començarem tractant la que és la preocupació més gran dels nostres ciutadans que no és altra que les pensions, les prestacions i la gestió de la CASS i dels fons de reserva de jubilació.
I que és també la primera de les nostres preocupacions ara mateix; les pensions de jubilació, les pensions d’invalidesa, les prestacions socials.
I el pressupost a tràmit pressupost ja deixa entreveure els primers efectes de les modificacions que DA va introduir tant en relació a les pensions de jubilació, invalidesa i altres com a les prestacions socials; En plena crisi projectes i partides socials es redueixen (si bé que en algun cas amb matisos) de caràcter social que afecten tant a gent gran com a infants i altres col·lectius que mereixen especial atenció.
Unes modificacions que van trencar, cal recordar, el consens en aquesta matèria assolit l’any 2008 per part del Consell General. Unes modificacions que han establert nivells de pensions i prestacions socials en nivells inadmissibles i per sota de la dignitat mínima demanada.
No poden haver-hi pensions tan baixes; ni pensions de jubilació, ni pensions d’invalidesa ni cap altra. Ni el salari mínim es pot situar per sota del que ens reclama el Consell d’Europa.
No podem girar l’esquena amb les modificacions injustes que es van aprovar a les persones que han treballat tota una vida o que es troben ja sigui per malaltia o accident en una circumstància d’incapacitat laboral; o també a aquells que no tenen els ingressos mínims o els que no troben feina (que són bastants més tot sigui dit dels inscrits al servei d’ocupació).
Per tots aquests motius hem presentat una esmena que proposa incrementar la partida destinada al finançament dels complements no contributius de les pensions i altres prestacions de caràcter social.
Deia abans que la nostra voluntat és la modernitzar la nostra societat i la nostra economia (i posteriorment m’hi referiré en relació als projectes d’inversió i altres actuacions); aquest concepte de modernització i de societat avançada inclou òbviament, almenys per a nosaltres, totes les qüestions a les quals m’estic referint perquè:
Una societat moderna i avançada és una societat que tracta bé la gent gran.
Una societat moderna i avançada és una societat que garanteix els recursos per una vida digna a les persones malaltes i/o accidentades.
Una societat moderna i avançada és la que prioritza les seves actuacions i els recursos per a les persones amb algun tipus de disfunció.
I això és just el contrari al que vostès estan fent aplicant criteris de caràcter únicament economicista en les pensions de jubilació, les pensions d’invalidesa i tot tipus de prestacions socials (en aquesta mateixa línia es situa els darrers canvis al CA de la CASS). Posant a les persones en segon plànol. Posant al davant de totes i cada una d’aquestes persones xifres i càlculs d’estalvi.
Aquesta serà aquest any (ja que parlem de l’any 2016) una prioritat absoluta de la nostra activitat; intueixo que parlarem uns quants cops de situacions, individuals és cert, però totes i cada una d’elles prou importants, a què els canvis introduïts estan situant cada dia més ciutadans. Molt delicades però per sobre de tot injustes i que no ens haurien de deixar, en cap cas, indiferents.
Estem recollint informació i portarem aquest debat d’una forma o altra a aquesta cambra.
En relació a les pensions ens preocupa la gestió que s’està fent dels Fons de Reserva de Jubilació i en aquest sentit hem presentat cinc esmenes amb l’objectiu de reduir de forma significativa el volum de despesa excessiu i abusiu que es carrega sobre l’ens.
Els canvis proposats fan referència a les comissions que cobren les entitats financeres que gestionen els prop de 1.100 milions d’euros de reserves i a treballs d’assessorament i d’estudi.
La més rellevant i que té més impacte és l’esmena que proposa reduir per al 2016 el pagament de gairebé quatre milions d’euros a les entitats gestores.
Ens sembla un volum de despesa altíssim, més quan es té en compte que l’objectiu d’aquestes reserves no és altre que pagar les jubilacions.
Davant la temptació (tan habitual i recurrent per part del govern de DA) de posar el retrovisor els recordo que, entre 2009 i 2011, amb el PS al Govern, el volum de despesa que es va pagar era molt inferior.
En concret va ser d’un milió d’euros per l’any 2009 i menys d’1,5 el 2010; és a dir, pràcticament la meitat del que s’està pressupostant per a 2016.
Aquest increment de costos al fons de reserva, al nostre entendre, no és justificable tenint en compte l’existència d’un mandat de gestió que “determina molt en què s’ha d’invertir” i fa que “pràcticament només hagin de fer només la custòdia dels valors”.
La definició i concreció d’un mandat de gestió clar i detallat és una tasca que es va realitzar amb el PS al Govern i que ja va portar a la reflexió l’any 2010 que calia un sistema de retribució no tant costós per a –llavors– la CASS.
De llavors a ara els costos no només no s’han reduït sinó que s’han més duplicat (en proporció al volum dels fons gestionats).
També considerem necessari eliminar una partida de 72.000 euros sota el concepte ‘Empreses de valoracions, peritatges i auditories de la qual no es dóna cap justificació d’aquesta despesa I alhora reduir els diners destinats a ‘Estudis i treballs tècnics’ -336.000 euros- en un 50%, fins a uns 168.000 euros, ja que amb la gestió que fan les entitats financeres ja tenen obligació d’emetre informes periòdics.
La darrera esmena proposa modificar la partida de ‘Convenis i serveis de gestió’, que fa referència a serveis i infraestructures que la CASS presta al Fons de Reserva de Jubilació. Es tracta de 250.000 euros que es volem disminuir fins a uns 125.000.
En global les esmenes presentades suposen un estalvi d’almenys 1,5 milions d’euros per al fons de reserva de pensions; cal recordar que, en crear l’entitat, “es va dir que no hauria de generar més despesa en relació a la que hi havia fins llavors”.
I no podem compartir que la creació de l’ens del fons de reserva vagi pel camí de convertir-se en una màquina de generar despesa.
També qüestionem que l’enderrocament de l’antic centre hospitalari (CHA) vagi a càrrec del fons de reserva de jubilació tenint en compte que es preveu una partida d’1,2 milions d’euros per aquest any.
Ens preocupa (i sembla que no ho fa al Govern) tot el vinculat al fons de reserva; aquest va registrar una considerable davallada , segons la liquidació de la CASS del tercer trimestre, de quasi 18 milions ni més ni menys que 18 milions d’euros; i essent aquest un tema tan sensible no hem rebut resposta a la pregunta escrita formulada just fa avui un mes sobre la qüestió.
També ens semblen excessius alguns conceptes en matèria d’estudis, assessoraments i informes que s’imputen als comptes de la CASS amb increments molt importants respecte als anys anteriors.
Com deia abans la CASS i el fons de reserva semblen estar-se convertint en màquines de generar despesa de forma descontrolada; unes despeses que van a càrrec de les futures pensions de tots els ciutadans del país.
Seguint parlant de la CASS el pressupost preveu un increment de la cotització de dos punts per recuperar el nivell d’aportació del 10% de les cotitzacions socials al finançament de la branca general.
El Govern proposa que aquest increment es faci amb càrrec al 50% entre empresari i el treballador; és a dir un punt percentual per cada un; la nostra proposta és la de mantenir la imputació existent en què el 75% de les cotitzacions vagi a càrrec de l’empresari i el 25% a càrrec del treballador; caldria que el Govern ens expliqui perquè s’ha modificat la proporció fins ara existent.
Les previsions de Govern suposen una pèrdua de poder adquisitiu de tots els assalariats i perjudica les classes més baixes i pensionistes ja en cas de no modificar-se la proposta governamental, aquest increment es menjaria gairebé tot l’increment del salari mínim anunciat pel 2016.
També en aquest àmbit és molt rellevant l’esmena destinada a incrementar la dotació de personal per incrementar els recursos humans al Cedre.
Un nou element que marca la diferència entre les seves prioritats i les nostres es mostra amb les esmenes que hem realitzat per incrementar la inversió al SAAS en almenys 650.000 euros.
La lectura de la pàgina 26 del pressupost del SAAS parla molt contundentment de la descapitalització existent i de com pot afectar la qualitat assistencial. Unes afirmacions que ens preocupen enormement.
El dèficit d’inversió expressat és molt superior a l’import proposat en l’esmena; aquesta vol servir de reflexió sobre aquesta qüestió.
I no podem entendre, membres del Govern, com davant d’aquesta situació que afecta un dels pilars bàsics (educació i salut) vostès segueixen prioritzant inversions i més inversions en trams de via publica en lloc de fer-ho en el bé més preuat com ha de ser la salut dels ciutadans.
Per què fan cas omís a aquestes reivindicacions?
No els mereix cap mena de reflexió i/o d’inquietud?
Per què s’inverteixen més de 20 milions en via pública i es preveuen encara molts més per l’any vinent i només 1 milió en equipaments mèdics?
Entrant en l’àmbit més econòmic ens sobta sent un país de comerç l’escassa dotació del pla de reactivació del comerç que proposem augmentar des dels 48.000 euros que figuren al projecte de pressupost en 200.000 euros addicionals.
Són freqüents les veus que demanen major coordinació de polítiques, campanyes de promoció més unificades, formació i altres necessitats per part del que és (conjuntament amb el turisme de forma gairebé indissociable) el principal sector econòmic i el que més aporta a les arques públiques.
La política d’inversions és també un clar element que permet evidenciar les diferències entre la proposta de govern i les nostres i que justifiquen l’esmena a la totalitat que estem debatent.
El Govern de DA segueix confiat en un model d’inversions caduc que està centrat molt intensivament en infraestructures.
Un model d’inversions del passat, que no facilita la diversificació econòmica; un model que no permet modernitzar el país i de dubtós efecte i impacte sobre l’economia a causa del seu reduït efecte multiplicador (pels que seguim creient si més no en part en el model keynesià com imagino que ho fa vostè Sr. Ministre).
Les inversions estan d’una banda bàsicament centrades en carreteres, asfalt i rotondes mostren alhora clarament la seva incapacitat de solucionar qüestions: heliport, estació d’autobusos, atractiu turístic,...
Una mostra més del seu pressupost de passat, clàssic (per) caduc que no reactiva l’economia del país com ho podria arribar a fer.
Fent l’exercici de modificar uns trams de via per uns altres, d’alguna rotonda per una altra el pressupost pel 2016 podria passar a ser perfectament igual al de fa 1, 3 o 5 anys.
Lamentem l’absoluta falta de creativitat i la incapacitat d’innovació de les polítiques d’inversió o l’absència d’apostes per projectes innovadors en tots els àmbits social, mediambiental, tecnològic...
I aquest fet els compromet (excepte gir de 180 graus) gairebé per tota la legislatura; la via pública pressupostada (via plurianuals) per anys futurs és molt gran i impedeix a hores d’ara la pressupostació de nous projectes que el país necessita. En aquest sentit proposem via esmenes calendaritzar de forma diferent i més pautada en el temps algunes inversions en infraestructures viàries. No ens enganyem suprimint (almenys temporalment) algun d’aquests trams.
Reduïm les dotacions destinades a l’heliport nacional i al recinte per a grans espectacles mantenint les partides d’estudi perquè tant en un cas com en l’altre poden ser equipaments interessants pel país però eliminant les partides destinades a la seva construcció, ja que ara mateix és agosarat pronunciar-se sobre la idoneïtat o no de la seva construcció davant l’absència de projectes concrets.
En contrapartida a l’Andorra de ciment, d’asfalt, d’obres a la via pública (tot plegat bastant gris), poc creativa, poc solidària, gens innovadora, proposem destinar algunes de les partides que proposem reduir a projectes: que mirin cap endavant, que projectin una Andorra més engrescadora, més sostenible, més solidària, que aposta pel creixement i per la diversificació econòmica.
Per exemple, l’estudi per a la creació d’un parc tecnològic que permeti atreure sectors nous al país. Es tracta d’un model que funciona a altres països i que permeten “facilitar l’acollida d’empreses d’aquests sectors”.
Considerem que l’èxit de la diversificació econòmica requereix més mitjans econòmics.
Dins d’un marc de projectar una Andorra més sostenible que posi en valor del medi ambient i que aposti per fórmules de mobilitat més sostenible.
Proposem inversions com ara:
Es proposa apostar de forma decidida perquè la flota de vehicles de l’administració pública sigui –en la línia dels acords presos en la COP21– amb molt reduït impacte mediambiental i en tots aquells casos en què sigui possible que es tracti de vehicles elèctrics proposta que ens sembla incomprensible no estigui en el pressupost.
Creació de carrils per circulació amb bicicleta en diferents infraestructures viàries.
Actuacions i inversions en els rius i el medi aquàtic en general.
Hi ha una altra política que saben senyors consellers i membres del govern que ens preocupa des de fa anys com és el tractament dels residus.
Un altre aspecte en el qual novament mentre vostès miren enrere nosaltres mirem endavant i mirem cap a solucions més innovadores amb menys impacte i que permetin una major qualitat de vida.
En aquest sentit proposem la creació d’un projecte que entenem més prioritari com és la planta de compostatge de matèria orgànica. Andorra s’ha de dirigir cap a una política mediambiental de reciclatge de la matèria orgànica. Aquesta constitueix una part molt important dels residus que generem, actualment tot es crema i considerem una aposta més de futur, amb menys impacte i més saludable el seu compostatge.
Es tracta de projectes innovadors que projecten una imatge de país modern i saludable i que a més són potencialment creadors de nous llocs de treball.
I per últim, però en cap menys important (sinó justament tot el contrari), proposem la dotació de rellevants partides per a inversions i actuacions per millorar l’accessibilitat tant en edificis i equipaments públics com en infraestructures viàries.
La reducció de les barreres arquitectòniques ha de ser una prioritat i no és acceptable l’actual nivell de dificultats existent tant equipament públics com en la via pública.
També ens sembla una política del passat utilitzar de forma intensiva els recursos de les parapúbliques; probablement el ministre recordarà les èpoques de governs anteriors en què es va recórrer a recursos de les parapúbliques; mai però
als nivells que vostès proposen ni de bon tros i segurament barrejarà conceptes.
En aquells temps el cànon (si el cànon, recorden) que es pagava sobre la factura de la llum i del telèfon, que era del 10%, tenia una naturalesa en realitat tributària. El recaptaven les parapúbliques per pagar-lo a Govern però era clarament de naturalesa tributària; era un impost vaja...
Estem parlant Sr. Cinca de l’època preimpostos; estem en una nova època, imagino, Sr. Cinca.
L’única explicació és, al nostre entendre i com ja hem dit amb motiu del marc tributari, la seva incapacitat per equilibrar, tal com va prometre, el pressupost de l’administració general.
Ens preocupa que vostè no ho vegi; no és possible equilibrar cada any els comptes del Govern amb els recursos de les parapúbliques; aquestes tenen la seva activitat i molta feina i reptes al davant.
La seva actitud és eludir una problemàtica actual per empentar-la cap al futur estenent els problemes actuals dels comptes públics (que vostè no sap solventar) en un futur a FEDA i STA, just tot el contrari del que ha de fer un governant.
El pressupost del 2016 preveu també una important entrada d’ingressos a Govern provinent de FEDA i d’Andorra Telecom.
En concret, 2,5 milions per part de la companyia energètica i 25,8 –la totalitat dels esperats- en el cas de la de telecomunicacions.
Considerem exagerada aquesta previsió i proposem que FEDA transfereixi a l’executiu 1,5 milions i que destini la resta a projectes de diversificació energètica que ha de ser la seva prioritat a part del subministrament elèctric de qualitat.
No sembla coherent que, d’una banda, en el Projecte de llei que regula l’ens públic Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) i el règim de les activitats dels sectors elèctric, del fred i de la calor, s’apunti que FEDA no disposa de fons suficients per fer front als projectes de diversificació en la producció d’energia i que, de l’altra, es paguin dividends a Govern.
Per Andorra Telecom, l’esmena reclama que el benefici que es quedi Govern baixi fins als 11,3, ja que s’està fent un ús abusiu dels fons de STA.
S’està mirant d’equilibrar de forma fictícia el pressupost general del Govern a partir d’un recurs que li és aliè com són els resultats d’Andorra Telecom tant via la distribució del 100% dels resultats i amb aportacions extraordinàries addicionals.
S’està minvant de forma progressiva les reserves d’Andorra Telecom i aquest tema, entenem, és perillós vistes diferents circumstàncies com ara:
Queixes i deficiències del servei de d’Andorra Telecom que requereixen més inversió (deficiències i mancances reconegudes pel mateix Govern en sessions de control parlamentari)- el ministre Alcobé ens va estar llegint, no fa gaires dies, incidències, avaries, errades per prop de cinc minuts.
Futur incert dels ingressos del roaming en els propers anys.
Necessitat d’oferir un servei, no només de qualitat, sinó que a més a més sigui competitiu tant per als empresaris com per als ciutadans.
Les queixes i deficiències del servei d’Andorra Telecom (deficiències i mancances reconegudes pel propi Govern en sessions de control parlamentari) requereixen de més inversió per part de l’entitat parapública i ens preocupa tant que aquesta es descapitalitzi com que el Govern empri un recurs que no li és propi per intentar dissimular el seu desequilibri en els comptes.
Un desequilibri que realment és molt més elevat del que s’exposa en els comptes, ja que sense aportació als comptes per part de FEDA i STA el dèficit seria de prop de 60 milions d’euros per l’any 2016 i de no gaire menys per l’any 2017.
I tot això tenint en compte alguna previsió d’ingressos ens pot semblar elevada.
No hem estat capaços d’identificar clarament la quantificació de l’impacte de la crisi de BPA, ni els reptes al davant que té la nostra economia ni alguns sectors en particular.
Per tot plegat, i ja vaig acabant Sr. Síndic, les diferències entre el pressupost de DA i les nostres propostes són prou rellevants.
Ens sembla a més que el projecte de pressupost no dóna solució als problemes reals del país; ni a la crisi econòmica, ni a la situació dels col·lectius amb majos dificultats.
No aposta per una major cohesió social.
No aposta per la diversificació econòmica.
És un pressupost que mostra la manca de projecte clar de país.
És un pressupost que manca de tota projecció de futur, de dibuixar una Andorra moderna, innovadora i cohesionada.
És un pressupost que, com he anat exposant repetidament amb exemples prou aclaridors, és un projecte ancorat en el passat, que podria ser perfectament el pressupost de fa dos o 3 o 4 anys amb només la diferència (almenys rellevant) que les modificacions de les lleis de la CASS i de prestacions socials estan començant a tenir impacte en els comptes (amb estalvis per satisfacció imagino d’algun dels seus precursors) però l’està tenint més gran al carrer en tot i cada un dels ciutadans que es veuen afectats i perjudicats.
Per tots aquests motius i els que he anat exposant anteriorment hem presentat els consellers socialdemòcrates una esmena a la totalitat sobre els mateixos.
