La consellera de l'oposició, Sandra Tudó, ha lamentat que les despeses superin els ingressos del Comú en aquest marc pressupostari. "El Comú d'Ordino té un problema greu en aquest sentit: les transferències de Govern van a la despesa corrent en un 60% i això fa que no puguem fer inversions per la ciutadania."
Tudó ha volgut remarcar que "els grups que donen suport a la majoria no han inclòs cap de les nostres propostes", i ha demanat a la majoria que tingui en compte l'opinió dels habitants de la parròquia". Pel que fa al pla de dinamització, un punt que també portaven al programa, des de Movem Ordino el creuen "necessari i clau per atraure la gent a què vingui a viure a la nostra parròquia, i que Ordino no es quedi en una parròquia dormitori".
Pel que fa a l'hotel Casamanya des de Movem Ordino han remarcat que portaven al programa "un bon projecte que revertiria en la vida quotidiana de la ciutadania. Demanem a la majoria que tinguin en compte la veu del poble i faci un referèndum abans de prendre la decisió", ha declarat Tudó.
La candidata a cònsol major de Movem Ordino, Sandra Tudó, ha fet una crida a la ciutadania perquè “escolti la seva consciència i la gent esculli el que vol per al poble”, en contraposició al candidat a la reelecció, que ha apel·lat “al vot útil i estratègic per la seva cadira”, ha defensat Tudó. Així, la cap de llista ha volgut deixar clar que “jo apel·lo a la llibertat d’expressió i de vot, a que la gent triï allò que creu que és millor per a la parròquia”. Per altra banda, Movem Ordino ha presentat aquest dimecres la seva proposta per instal·lar un “circuit de salut” al Parc de la Cúltia.
Seria un circuit de natura “habilitat amb una sèrie d’elements perquè la gent gran pogués practicar els seus exercicis físics”, ha explicat el candidat número 7, Tomàs Riart. A aquest s’hi afegirien unes altres estructures perquè els joves puguin aprofitar-les per practicar la calistènia: “fer activitats amb el seu propi pes”, una activitat que “ara està molt de moda”, ha explicat el candidat. D’aquesta manera, a l’ajuntar les dues instal·lacions es podrien “crear sinergies” entre els dos col·lectius, ha apuntat Riart.
La candidatura de Movem Ordino s’ha compromès aquest dissabte a reobrir el punt jove de la parròquia de manera immediata. “Creiem que el jovent ha d’estar implicat en la vida de la parròquia i compromès, i el punt jove és un punt neuràlgic i és important que estigui actiu perquè el jovent estigui implicat i hi hagi més cohesió a la parròquia”, ha defensat el número 5 de la llista, Eric Urigüen.
En aquest sentit, ha considerat que reobrir el punt jove “és de les primeres coses” que en matèria de joventut hauria de fer la nova corporació. Més enllà del punt jove, que serviria de punt de reunió per tirar endavant propostes i projectes diversos, Movem Ordino també es compromet a fer reunions periòdiques amb els joves per escoltar les seves necessitats i idees d’activitats i alhora que “establirem un vincle amb la gent gran per treballar amb projectes intergeneracionals”, ha exposat Urigüen.
Sandra Tudó assegura que el 60% del personal comunal cobra el salari mínim i “això no és bo ni per la parròquia ni per la vida familiar”
La candidatura de Movem Ordino ha exposat aquest dimarts les línies del seu programa relatives a la Funció Pública, que passen per millorar la conciliació laboral i familiar, la motivació del personal i la revisió salarial. Així, la candidata a cònsol major, Sandra Tudó, s’ha compromès a revisar els salaris per equiparar-los “el màxim possible amb el sector privat” i pujar el mínim als 1.200 euros mantenint els triennis.
El 60% del personal del Comú cobra el salari mínim i “això no és bo ni per la parròquia ni per la vida familiar”, ha sentenciat la número 1 de Movem Ordino. En aquest sentit, Tudó s’ha compromès a “millorar els salaris”, pujant els mínims als 1.200 euros mantenint els triennis. Així mateix, ha assegurat que “revisarem totes les bases salarials perquè ens puguem equiparar el màxim possible amb el sector privat”.
Més enllà de l’eix salarial, la candidata a cònsol major ha parlat de la motivació del personal. En aquest punt, Tudó ha exposat que es vol que el personal “pugui posar en pràctica les seves expectatives i la seva persona dins el Comú”. Així, es programaran formacions perquè els treballadors “també tinguin una motivació personal per tirar endavant la casa comuna com es mereix el poble”.
“Volem humanitzar la CASS. Els assegurats som persones, no números”. Així va resumir Víctor Iriarte la filosofia amb què presenta la seva candidatura, juntament amb Maria Soto, que l’acompanya com a suplent, a les eleccions al consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en les quals opta a ser un dels dos representants dels assalariats dins l’òrgan de direcció. La llista va ser presentada i va explicar les seves idees principals durant la reunió política oberta a la ciutadania celebrada dimarts al vespre a Ordino pel Partit Socialdemòcrata (PS), formació que li dóna suport en aquests comicis, que tindran lloc el dimecres 20 de juny. A l’acte també es va criticar la política d’aparcaments del comú i es va reflexionar entorn la necessitat de canviar el sistema electoral per fer-lo més representatiu i just.
La presentació de la candidatura va centrar la primera part de l’acte. Soto va voler defensar la importància que els assalariats participin en aquestes eleccions, habitualment amb moltíssima abstenció. “Han de votar i exigir a qui sigui elegit que faci sentir la seva veu”, va reclamar. Per la seva banda, Iriarte va deixar que és conscient dels problemes pels quals travessa la CASS, tot i que va avisar que, al seu entendre, cal tenir molta informació de la que s’ha donat fins ara per poder avaluar possibles mesures. “Volem saber quina és la situació real”, va demanar. Serà després, va argumentar, quan es pugui valorar amb prou coneixement de causa les accions a emprendre, tot i que “contemplen que cal prendre mesures i tocar cotitzacions”.
Iriarte també va avançar que un dels objectius claus de la seva candidatura és impulsar una major “transparència” en el funcionament de la parapública, tot lamentant que, fins ara, es coneix molt poc de les decisions que pren el consell d’administració. També va demanar “humanitzar” la CASS perquè “som persones, no pas números”.
La reunió també va servir per analitzar la política d’aparcaments que està impulsant el comú ordinenc. Iriarte va lamentar que “en pocs anys, el poble s’ha convertit tot en zona de pagament” i que, a més, ara “s’han posat barreres a l’estacionament del centre esportiu”. Tot això ha comportat que “la gent estigui tenint problemes” per poder deixar el seu cotxe i, a més, un important malestar entre restauradors, hotelers i comerciants. En la trobada es va lamentar que s’estigui imitant el model de parròquies centrals, quan la realitat en aquest àmbit és ben diferent. “S’està contagiant l’afany recaptatori d’altres comuns”, va afirmar.
La reunió política va finalitzar amb un interessant debat entorn del sistema electoral. Des de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra (JSA), Roger Padreny va deixar clar que l’actual “no és una fórmula prou representativa” i es va defensar la necessitat de “plantejar opcions més proporcionals”. En aquest sentit, va advertir que, de no tocar res, “es crea desafecció i, en el cas dels joves, això és veu especialment”.
El Partit Socialdemòcrata (PS) reprendrà dimarts vinent les reunions polítiques obertes a la ciutadania que porta celebrant des d’inicis d’any. En aquesta ocasió, l’acte tindrà lloc a Ordino i servirà per parlar, a més d’altres temes que vulguin proposar els assistents, de les eleccions a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), del sistema electoral i dels equipaments de la parròquia, com ara els aparcaments.
La reunió política tindrà lloc dimarts, 12 de juny, a partir de les 20.30 hores. Es farà a la sala La Buna, a Ordino. Entre els punts destacats de l’ordre del dia hi ha, pel que fa a l’actualitat nacional, les eleccions al consell d’administració de la CASS. Així, es vol presentar la candidatura presentada al col·legi dels assalariats pels militants socialdemòcrates Víctor Iriarte (titular) i Maria Soto (suplent).
La trobada també preveu dedicar part del temps a temes d’interès parroquial. En aquest cas, es vol abordar la situació dels equipaments a Ordino, amb especial incidència sobre els aparcaments. Per últim, des de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra (JSA) es plantejarà un debat sobre l’actual sistema electoral. A banda d’aquests assumptes, es donarà la paraula als ciutadans assistents perquè preguntin sobre altres temes o bé expressin els seus dubtes o idees.
Serà la quarta reunió política que celebri el PS després de les realitzades en els darrers mesos a Andorra la Vella, Encamp i Escaldes-Engordany. En les anteriors, s’han pogut tractar temes de tanta importància com les dificultats per accedir a habitatges de lloguer, el projecte d’heliport a Tresoles o els problemes dels joves amb addiccions a les drogues o a l’alcohol.
Els socialdemòcrates presentem avui set reserves d'esmena perquè aquestes van ser rebutjades en comissió i perquè considerem que tracten aspectes importants que han de ser debatuts en el plenari.
De fet, de les 44 esmenes presentades pels consellers socialdemòcrates, els consellers demòcrates ens n'han rebutjat 40 en comissió. Tan sols tres amb poca rellevància van ser transaccionades i una la vam retirar.
El dia d'avui encara no entenem que tot i haver rebut felicitació pública en plena sessió per part del ministre per les nostres esmenes cap d'elles no hagi sigut gairebé ni debatuda ni plantejada la seva consideració en comissió.
Per referir-me a les reserves d'esmena 1, 2 i 7, que hem decidit agrupar perquè estan lligades, em referiré a un dels articles que més controvèrsia va generar en comissió: l'article 23 del projecte de llei.
De fet, és l'article clau en la regulació dels establiments de la modalitat habitatges d'ús turístic, que en un inici contemplava la limitació d'un 75% de les quotes de participació de l'edifici on estan situats els habitatges d'ús turístic per aquesta activitat i que a través d'una esmena transaccionada entre els consellers demòcrates i la consellera Sílvia Bonet ara es rebaixa ara a un 50% (tot i una contradicció entre l'articulat i la disposició final deguda essencialment a la precipitació en el treball parlamentari).
En les nostres esmenes pujàvem el percentatge pensant sobretot en aquell veí de l'edifici que no es dedica a l'allotjament turístic i que es pot veure embolicat, sense demanar res, en un canvi d'ús amb totes les implicacions que això pot comportar.
El canvi d'ús de residencial a hoteler obliga tenir una recepció a dins del mateix edifici i més implicacions que ara mateix, des de la visió legislativa que avalaran els consellers de la majoria no sabem exactament què comportarà, ja que dins de la llei se'ns remet a un dels reglaments que el Govern té ja en espera o bé establirà.
Tindrà més despeses aquest veí? Segurament: més equipaments comuns tindran conseqüència en la seva quota i per tant, tindran repercussió econòmica.
El seu edifici canviarà, ja no serà el mateix perquè estarà sotmès a més obligacions, que sense aportar-li beneficis volguts, sí que li comportaran més despeses.
De fet, segons l'article 26 de la llei de la propietat horitzontal, una majoria de les tres quartes parts de les quotes de participació pot modificar els Estatuts de la comunitat i per tant, entenem que podran decidir un canvi d'ús.
O bé, si el dia d'avui, alguns edificis superen el percentatge i la voluntat podria ser la d'eliminar del mercat algun habitatge d'ús turístic, ens demanem quins seran els criteris per determinar quin o quins apartaments podran o no tenir activitat econòmica? Quines repercussions tindran per tots els veïns?
Mirin, senyors de DA, tant de bo ens equivoquem però el dia d'avui ens sembla entreveure clarament un aflorament massiu de problemes dins de les comunitats de propietaris que en cap cas poden ser bones per ningú: tensions, diferències de drets entre propietaris, procediments judicials massius...
Que s'havien de regular els allotjaments turístics SÍ, ho hem dit de manera reiterativa, però tenim molts i molts dubtes quant a les conseqüències del que es votarà avui.
En les nostres reserves d'esmena 1 i 2 també esmenaven en el sentit de regular la comercialització d'estances, d'habitacions en els habitatges perquè és una pràctica que existeix arreu i també a Andorra.
DA prefereix prohibir-ho, prohibir el lloguer d'habitacions turístiques quan és una pràctica existent i que té el seu nínxol comercial.
DA prefereix tancar els ulls al que és una realitat i al que al nostre parer, és una greu equivocació.
Per tot l'exposat, demano avui el suport dels consellers generals a aquestes tres reserves d'esmena.
Reserves d’esmena 3 i 4
Les dues reserves d’esmena següents pretenien la creació d’un únic registre de Turisme en el qual es reagruparien les diferents seccions segons les tipologies d’allotjaments turístics: hotels, apartaments turístics, càmpings, allotjaments rurals i els habitatges d’ús turístic. De fet, tal com quedarà ara si no s’accepten les reserves d’esmena, en el projecte de llei s’estableix un registre d’Habitatges d’Ús Turístic i d’Empreses de Gestió d’Habitatges d’Ús Turístic d’un costat i tota la resta d’establiments d’allotjament turístic dins del registre de comerç.
Poc pràctic, poc lògic també però que tampoc ha valgut la reflexió dels consellers de la majoria.
La publicitat del registre hauria permès una millor regulació del sector a nivell operatiu, més transparència per atorgar millor seguretat jurídica a operadors i clients unificant el Registre tot mantenint la diferenciació per Seccions en funció de la tipologia d’allotjaments turístics.
Així, per tot l’exposat demanem avui un vot favorable a les dues reserves d’esmena.
Reserva d’esmena 5
En aquesta esmena proposàvem una modificació en dues direccions de l'article.
La primera pretén substituir el règim d'autorització prèvia per l'obertura d'una activitat comercial d'allotjament turístic per una declaració responsable. Aquesta modificació aniria en la línia de la simplificació de tràmits de conformitat amb les previsions amb la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, coneguda com a "Directiva de Serveis o Directiva Bolkestein", en tots els sectors, no únicament el turístic).
Així mateix, i en la línia d'allò disposat pel que fa a l'article 33 es proposa que el règim de declaració responsable (i consegüent inscripció en el Registre) es faci extensiu per a tots els allotjaments turístics. Entenem que en bona lògica tots els allotjaments turístics haurien de sotmetre's a un règim d'intervenció administrativa anàleg. Tal com està configurat el projecte de llei en l'actualitat, s'exigeixen més tràmits administratius als Habitatges d'Ús Turístic que a la resta d'allotjaments turístics, sense cap justificació d'aquest tracte diferencial.
Així l'esmena homogeneïtza els tràmits administratius i alhora els simplifica, en tant que no es requereix una autorització administrativa prèvia per a l'exercici d'aquestes activitats.
D'aquesta manera, la legislació andorrana es posaria en línia amb la tendència de la regulació a nivell europeu que també reclamen els nostres empresaris aquí al país. Sens dubte aquest canvi redundaria en la llibertat i facilitat quant a l'establiment dels empresaris turístics, i alhora no suposaria un "desavantatge competitiu" respecte al règim d'intervenció dels països de l'entorn.
Reserva d’esmena 6
La darrera reserva d'esmena que tractarem ara es refereix a l'esmena que vam presentar per l'article 39 que regula els requisits d'accessibilitat del parc immobiliari de les EGHUT. De fet, la nostra reflexió no va tan orientada concretament al que contempla l'article en si però va dirigida a posar en evidència que no sembla normal que en una llei general d'allotjaments turístics es reguli únicament quants habitatges turístics adaptats han d'haver-hi i s'obviï alegrement la mateixa reflexió en referència a tots els altres tipus d'allotjaments turístics.
Pe què en aquesta llei posem aquestes precisions i no fem el mateix pels hotels, allotjaments rurals i altres allotjaments turístics?
Ni s'entén ni té lògica. En parlarem després més àmpliament però de nou quedà palès la insuficiència legislativa d'una llei, que ho diu clarament en el seu títol s'anomena de caràcter general.
En fer les esmenes, vam optar per remetre la regulació dels requisits d'accessibilitat per TOTS els allotjaments turístics en una altra normativa que donés ple respecte a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat que vam votar el 2014.
Si els consellers demòcrates ho haguessin volgut fer en aquesta llei, certament hi hauríem estat d'acord però en cap cas ens sembla normal una regulació parcial d'un tema tan important com és el de l'accessibilitat per les persones discapacitades.
No pensem que així es facin les coses ben fetes, senyors de DA.
Intervenció sobre la resta de la llei
El projecte de llei d'allotjaments turístics que votarem avui és una llei que malgrat que el seu títol la defineix com a general està molt buida de contingut en molts dels seus apartats.
Està farcida d'articles que no concreten res, que no regulen res i es limiten a fer referència a reglaments que sembla que el Govern ja fa dies que està elaborant.
En una llei amb 95 articles es fan 82 remissions a diversos reglaments, cosa que parla per si sola per la manca de concrecions que comporta.
Una llei que sembla haver estat feta a corre-cuita només per regular una part del sector que no neguem que no calgués.
Però el Govern ens presentava una llei general amb vocació a regular tots els allotjaments turístics.
Així, parlem d'una llei que dóna carta blanca al Govern en molts aspectes, ja que des d'aquesta sala se'ns demana de validar cegament reglaments que no sabem ni el que diran, ni quina serà la política que tindrà el país en un aspecte tan important com el dels allotjaments turístics.
D'exemples molts: sobre els hotels ni una concreció. Els requisits mínims quant a capacitat, característiques i contingut de les habitacions, cambres de bany, esmorzars, serveis d'acollida... tot es determinarà per reglament.
Ni tan sols s'ha dedicat cinc segons al tan espinós tema de la classificació per estrelles dels hotels.
Sí en canvi definim el preu de la placa d'un hotel: una estrella: 365,15 euros, dos: 547,70, tres: 730,26, quatre: 912,86 i cinc: 1.095,42 euros.
Però el dia d'avui no tenim ni idea de quins seran els criteris d'atribució d'aquestes estrelles.
Què caracteritzarà els aparthotels? Què diu la Llei?
Doncs després molt temps treballant en la llei dels allotjaments turístics, jo ara mateix no sé res.
Ho determinarà el Govern en el seu reglament número 5.
Hostals i residències? El mateix. Vegin el reglament número 6.
Pensions? Reglament número 7.
Allotjaments rurals? Reglament.
No tenim res en contra dels reglaments però entenem que la seva funció és desenvolupar el que preveuen les lleis.
Aquestes han de donar un marc general i tenen per funció donar una seguretat jurídica.
Una llei general d'allotjaments turístics havia de ser més concreta i més treballada.
No pot ser que no hi hagi les definicions bàsiques i que en canvi sí que es reguli dins la llei el règim d'abandonament de les pertinences dels nostres visitants.
Els socialdemòcrates havíem preparat una esmena per regular específicament els intermediaris d'empreses turístiques d'allotjament, tema que sembla que està generant bastants problemes en els països veïns.
Però DA no hi va voler entrar.
Sobta que davant de tanta falta de concreció quan arribem a l'apartat dels habitatges d'ús turístics, és a dir als pisos moblats per vacances, llavors sí que baixem als detalls: requisits d'accessibilitat només per ells, sancions greus i molt greus només per ells establertes en la mateixa llei i a les quals dediquen apartats sencers amb 7 punts per les sancions greus i 5 per les molt greus.
Senyor ministre Francesc Camp, en el debat a la totalitat presentat per la bancada liberal, vostè ens va felicitar per les nostres esmenes, ens va reconèixer que havíem treballat en profunditat les esmenes, que fèiem propostes interessants, deia que calia mirar-se amb profunditat les nostres aportacions en temes d'intermediació del sector perquè podien tenir cabuda.
Sí, senyors demòcrates, ens vam abstenir en l'esmena a la totalitat al projecte de llei presentada pel grup liberal perquè pensàvem que el treball en comissió podria millorar-la.
Malauradament, senyor ministre, no ha pogut ser. Ho deia abans de les nostres 44 esmenes, 40 han estat rebutjades, 1 l'hem retirat i les tres altres han sigut transaccions amb poca transcendència.
Al portaveu de DA el molesta la divergència, el rol de l'oposició. Anomena les nostres propostes d'esmenes polítiques, es sobreentén que amb clara voluntat de desprestigiar-les.
A què es refereix senyor Jordana?
Què entén vostè per esmenes polítiques?
Què fem els consellers generals i el Govern si no és política?
Flac favor ens fa a tots amb aquestes expressions que desvirtuen el nostre rol "polític"!!!
En la seva roda de premsa d'ahir fins i tot va parlar de Llei política com si alguna d'elles no ho fos.
Senyor portaveu de DA, a vostè potser li costa concebre que hi hagi consellers que vulguin fer aportacions pensant en el bé general i lluny de l'interès de persones o col·lectius; però per molt que a alguns sembla que els hi pesi, sí que n'hi ha que busquen el que consideren les millors lleis per tots.
Així doncs avui, en aquesta sala i per tot l'exposat, no donarem suport al projecte de llei general de l'allotjament turístic.
