El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha denunciat que Emilio Torrejón, nou cap del gabinet jurídic del Govern, no té l’experiència en dret comunitari al·legada per l’executiu per justificar la seva contractació. Ho ha fet durant la sessió de control celebrada al Consell General, que ha servit també per obligar el màxim responsable de l’executiu, Toni Martí, a reconèixer que el salari que percebrà el jurista valencià està molt per sobre del que cobrava la persona que fins fa poc assumia les seves funcions.
López ha posat en relleu la sorpresa que ha provocat l’arribada al país de Torrejón, fins ara màxim responsable jurídic de la Generalitat valenciana. I aquesta estranyesa, ha indicat, ve des de diferents vessants, un dels quals seria la seva manca d’experiència en l’àmbit del dret comunitari. El conseller general socialdemòcrata ha explicat que, gràcies als contactes amb el Partit Socialista Valencià, formació actualment al capdavant del govern autonòmic, ha rebut informació de les tasques i la formació del jurista i ha quedat clar que el currículum no és pas l’esgrimit des del gabinet Martí. “Sorprèn que se li atribueixi una inexistent experiència en les relacions amb la UE”, ha indicat el parlamentari, ja que “no es pot dir que sigui expert ni en dret comunitari ni en tribunals europeus”.
Les sorpreses, ha argumentat, no s’acaben aquí. També “sorprèn que sigui una persona forana, que no coneix les nostres lleis, que no s’hagi fet un procés de selecció entre els juristes andorrans i que, els ministres hagin contradit el cap de Govern en aquest afer”. Sobre aquest darrer punt, López ha recordat que dies després que Martí afirmés que el contracte no estava signat, tant el portaveu de l’executiu, Jordi Cinca, com el ministre d’Interior, Xavier Espot, van confirmar que Torrejón treballava ja a Andorra des del 4 de gener.
El conseller general del PS ha lamentat que s’hagi tornat a recórrer a una persona no andorrana per un càrrec important. “No hi ha cap jurista al país que tingui els coneixements per accedir a ser cap de gabinet jurídic?” , ha preguntat. També ha interrogat Martí sobre quin era el salari de l’antecessor de Torrejón, qüestió que el cap de Govern no ha volgut respondre en dues ocasions al·legant que no tenia les dades exactes. Sí que ha admès, però, que la remuneració de Torrejón (6.716 euros bruts mensuals) és molt superior.
López ha posat en relleu que amb el Govern de DA “s’està produint una notable estrangerització de l’administració en llocs emblemàtics”, com en càrrecs vinculats a la fiscalitat, la sanitat, o ara, el gabinet jurídic. “Sorprèn d’algú tradicionalment reticent a donar drets polítics als nostres residents”, ha apuntat el parlamentari, que també ha recordat que “històricament aquestes contractacions no han estat exitoses”. Al mateix temps, ha lamentat “l’aura de secret i misteri” que ha envoltat el cas de Torrejón.
El règim del tercer pagador, sense data
Durant la sessió, Rosa Gili ha defensat la necessitat d’implantar en tots els àmbits el que es coneix com a règim del tercer pagador quan els usuaris han de fer front al cost dels actes mèdics o dels fàrmacs. En concret, aquest sistema, present ja a l’hospital o al servei de permanències, fa que el pacient només hagi d’abonar el 25% que no cobreix la CASS i és la mateixa parapública qui satisfà la resta dels diners al prestador. El ministre de Salut, Carles Álvarez-Marfany, ha assegurat que la voluntat és instaurar-lo però no ha volgut donar cap data al·legant diferents complicacions, com ara la dificultat d’adaptar els sistemes informàtics.
Gili s’ha mostrat crítica tot remarcant que el sistema “ja funciona a molts països, com ara França” i “no hi ha cap problema”. Per això, ha afirmat no entendre “el perquè no està implantat ja a Andorra” quan haver d’avançar el cost total d’un acte mèdic “representa un inconvenient per a molta gent” i, fins i tot, “hi ha qui no va al metge en no poder pagar els diners”.
La consellera del PS ha remarcat que “hi ha gent que pateix” i ha preguntat al Govern “per què no posen fil a l’agulla i fan costat a tots els ciutadans”. La passivitat de l’executiu en aquest assumpte contrasta, ha apuntat Gili, amb la rapidesa d’altres actuacions. “Esmercem molts esforços en retallar baixes i controlar-les”, ha denunciat, “i en canvi, en altres temes, no”. A la vegada, ha recordat que “DA fa cinc anys que està al Govern i les mesures que han volgut les han tirat endavant”. Per això, els ha instat a “actuar d’una vegada per totes i no deixar a l’estacada a qui ho necessita”.
