Notícies

La consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili ha reclamat una reflexió conjunta “sobre quina sanitat volem”. Ho ha fet a l’hora de valorar els canvis en l’estructura directiva del Servei d’Atenció Sanitària (SAAS) i del consell d’administració de la CASS anunciats arran de l’elecció de Carles Álvarez Marfany com a nou ministre de Salut. La parlamentària ha posat en relleu que, per molt qualificada que estigui la persona que es posi al front del sistema, la seva tasca serà complicada si no té clar quines són les línies a seguir.

 

“La reflexió que s’ha de fer, tant al Govern com al Consell General, és saber quina sanitat volem”, ha afirmat Gili en declaracions a RTVA, tot lamentant el que considera “una falta de normativa”, ja que, ha recordat, els textos que regulen la mateixa sanitat o el SAAS ja tenen molts anys. “Aquesta és la feina prèvia a fer i el gran dèficit que tenim”, ha alertat. I aquest és un dels punts que ha volgut destacar a l’hora de valorar el nomenament de l’ex director de l’Hospital Clínic de Barcelona, Josep Maria Piqué, com a nou màxim responsable de la parapública sanitària.

 

“No jutjo qui ve. Segurament és una persona molt bona però el gran dèficit que tenim és que DA no ha treballat en quina sanitat volem i s’ha de començar per aquí”, ha apuntat la política socialdemòcrata. Per això, ha instat Govern i Consell General a “treballar en això” per solucionar aquest problema de normativa. A partir d’aquí, entén, qui dirigeixi el SAAS “ha de ser un executor” del model pel qual s’opti.

 

En aquest sentit, Gili ha argumentat que si aquesta feina prèvia ja estigués feta, potser no hauria calgut anar a buscar un professional estranger per comandar el procés sinó que s’hagués pogut trobar algú del país. “Si tinguéssim clar què cal fer, segur que ho podria fer algú d’Andorra”, ha assegurat.

 

Sobre la contractació de persones estrangeres, la consellera del PS ha recordat la polèmica amb el nou cap del gabinet jurídic del Govern “Entenem que aquí tenim gent bona i formada. Primer has de demostrar que el perfil que busques no el tenim. Fer venir algú de fora és lògic quan no tens aquí una persona qualificada”, ha explicat.

 

Sobre els canvis anunciats també al consell d’administració de la CASS –la substitució d’Albert Pla per Enric Bartumeu, Gili ha lamentat la poca informació donada al respecte. “No s’ha explicat massa el perquè. No sabem si el senyor Pla plega o algú ha considerat que no tenia el perfil”, ha indicat. En relació al relleu al capdavant del SAAS, ha considerat que era necessari trobar algú a dedicació plena perquè sobre el fins ara director, Lluís Burgués, “s’havia dit molts cops que no podia haver-hi una dedicació parcial amb aquesta reforma perquè es gestionen molts diners i demana molta implicació”. 

Els consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López i Gerard Alís han anunciat la presentació de cinc esmenes al pressupost del Fons de Reserva de Jubilació amb l’objectiu de reduir de forma significativa el volum de despesa “excessiu i abusiu” que es carrega sobre l’entitat. Els canvis proposats fan referència a les comissions que cobren les entitats financeres que gestionen els prop de 1.100 milions d’euros de reserves, a la contractació de personal i a treballs d’assessorament. 

 

Sobre el primer aspecte, el conseller i president del grup mixt, Pere López, ha posat en relleu que el pressupost del Fons preveu per al 2016 el pagament de gairebé quatre milions d’euros a les entitats gestores. “Ens sembla un volum de despesa altíssim”, ha afirmat, tot remarcant que l’objectiu d’aquestes reserves “és pagar les jubilacions”. El parlamentari ha recordat que, entre 2009 i 2011, amb el PS al Govern, “el percentatge que es va pagar era molt inferior”. En concret, un milió d’euros el 2009 i poc menys d’1,5 el 2010. “Pràcticament la meitat del que s’està pressupostant per a 2016”, ha assenyalat. 

 

Sobre aquesta despesa, el PS aposta per intentar reduir-la en un 25%, al voltant d’un milió d’euros. López ha destacat que, actualment, les entitats gestores perceben una quantitat important malgrat, fins i tot, que el rendiment del fons sigui negatiu, com podria succeir en el tancament del 2015 atenent les darreres dades disponibles. Segons la liquidació de la CASS del tercer trimestre, el fons de reserva va registrar una considerable davallada, circumstància per la qual els consellers socialdemòcrates fa dies que van entrar diverses preguntes que el Govern encara ha de respondre per escrit. El conseller general ha indicat que les entitats gestores han de seguir un mandat de gestió que “determina molt en què s’ha d’invertir” i fa que “pràcticament només hagin de fer només la custòdia dels valors”. 

 

Una altra de les esmenes va dirigida a reduir les despeses de personal, ja que es preveu la creació d’una nova plaça per a un tècnic júnior que, segons ha explicat Gerard Alís, “creiem que no és necessari perquè tot el que és la gestió del fons ho fan les entitats financeres i amb els treballadors que ara hi ha és suficient per fer les tasques de seguiment i control”. Per això, es proposa eliminar aquesta partida, de 41.600 euros. 

 

El PS també considera necessari eliminar una partida de 72.000 euros sota el concepte ‘Empreses de valoracions, peritatges i auditories’. Alís ha apuntat que, a la memòria explicativa, no es dóna cap justificació d’aquesta despesa. A més, es vol reduir els diners destinats a ‘Estudis i treballs tècnics’ -336.000 euros- en un 50%, fins a uns 168.000 euros. “És elevada i no es justifica. La gestió la fan les entitats financeres, que ja tenen obligació d’emetre informes periòdics”, ha argumentat el conseller socialdemòcrata. La darrera esmena proposa modificar la partida de ‘Convenis i serveis de gestió’, que fa referència a serveis i infraestructures que la CASS presta al Fons de Reserva de Jubilació. Es tracta de 250.000 euros que es volen disminuir fins a uns 125.000.

 

López ha explicat que la intenció de les cinc esmenes que es presentaran conjuntament amb la resta de les que es faran al pressupost per al 2016 va més enllà de rebaixar unes partides que es consideren massa elevades.. “La voluntat és generar un debat sobre totes les despeses que s’estan carregant sobre el fons i s’haurà de debatre i analitzar a la comissió”, ha apuntat. De fet, ha recordat que el total ascendeix a gairebé cinc milions d’euros, “que van en detriment de les pensions i del que hagi de posar Govern quan el fons sigui insuficient”. En aquest sentit, ha remarcat que, en cas d’acceptar-se les esmenes presentades pel PS, l’estalvi seria proper a 1,5 milions d’euros. 

 

Alís ha advertit que, en crear l’entitat, “es va dir que no hauria de generar més despesa en relació a la que hi havia fins llavors” Ara, ha assegurat, “ens ha xocat que sembla que, tenint una vida autònoma, en tindrà més que quan estava integrat a la CASS”. Una situació que els consellers persegueixen evitar amb les esmenes presentades.