Notícies

Els set consellers generals del Grup Parlamentari Socialdemòcrata (GPS) han presentat de forma conjunta una bateria de preguntes escrites mitjançant les quals volen que el Govern aclareixi els importants dubtes generats amb les explicacions donades els darrers dies sobre la situació i les irregularitats que hauria comès com a funcionari i director del departament de Pressupost l’actual Secretari d’Estat d’Economia, Salustià Chato, que, segons les informacions aparegudes als mitjans, va realitzar activitats professionals remunerades alienes a la seva tasca a l’administració –fet que suposa un incompliment de la Llei de Funció Pública- i no hauria regularitzat fiscalment els ingressos obtinguts. Des de la formació es considera, a més, que les explicacions sobre el cas donades el dilluns pel ca de Govern, Xavier Espot, estan fora de lloc i, a més, contribueixen a incrementar les incògnites de la situació generada. Per això, han optat per aquesta iniciativa conjunta, a través d’una sèrie de preguntes que, des de l’executiu, s’hauran de respondre per escrit.

 

En el document entrat a tràmit a Sindicatura pels set parlamentaris, es recorden les declaracions sobre el cas Chato fetes el dilluns pel cap de Govern i es posa en relleu que “aquestes afirmacions ens han generat diferents dubtes que, pensem, mereixen ser precisats i aclarits”. Així, la primera de les preguntes persegueix que l’executiu aclareixi què entén “per una activitat pública i notòria” i si aquest fet “és un element exonerador de responsabilitat”. També es vol saber “quin és el termini raonable perquè una activitat pública i notòria sigui acceptada, validada i exonerada de responsabilitats per l’executiu, encara que aquesta contravingui les disposicions d’una Llei”. 

 

Sobre la situació viscuda amb Salustià Chato, els consellers també pregunten per què “el Govern no va actuar tal com especifica l’article 61 de la llei vigent, en el moment dels fets” També demanen saber “per quina raó es va eximir de cotització a la CASS, temporalment, els àrbitres esportius” i “quina consideració especial” té aquesta activitat en relació a altres també retribuïdes. A més, es recorda que era una qüestió temporal i que, en canvi, quatre anys després no s’ha regulat encara i, per tant, es vol que des del Govern s’expliqui quina és la raó. Sobre la situació dels àrbitres, el PS també vol aclarir “què passaria en el cas que un (...) es lesioni, mentre exerceix les seves tasques” amb el pagament de la baixa laboral, les despeses mèdiques, d’hospitalització i el complement del 100% del salari. 

 

En la vuitena de les preguntes, els parlamentaris socialdemòcrates demanen si “hi ha altres casos d’activitats econòmiques en els quals les persones que les efectuen no estan assegurades a la CASS”. També volen saber si la resta d’activitats professionals remunerades, àrbitre a banda “que ostentava el senyor Salustià Chato, van ser cotitzades a la CASS”. 

 

Tornant a les paraules de Xavier Espot, els socialdemòcrates demanen que s’aclareixi “a quina autorització es refereix el Cap de Govern en les seves declaracions del dilluns 2 de setembre” i “en quina disposició legal es troba regulada”. En aquest sentit, el PS també vol que s’expliqui si “existeix algun sistema d’autoritzacions discrecionals per permetre que alguns funcionaris puguin fer activitats professionals”. En cas afirmatiu, es vol saber les acceptades i les refusades, els motius i a quins àmbits. 

El conseller general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata (GPS) Roger Padreny ha denunciat les dificultats que es troben per accedir al mercat laboral, tant a Andorra com als països del voltant, alguns dels estudiants graduats al batxelor d’infermeria de la Universitat d’Andorra (UdA). Davant d’aquesta situació, el parlamentari ha demanat explicacions al Govern mitjançant una sèrie de preguntes sobre la qüestió que, des de l’executiu, s’hauran de respondre de forma escrita. 

 

Padreny, en l’escrit tramitat aquesta setmana a Sindicatura, posa en relleu que “tenim constància que els estudiants de la Universitat d’Andorra (UdA) que han cursat el bàtxelor d’infermeria s’estan trobant amb dos problemes un cop finalitzada la seva formació”. El primer, indica, suposa que “quan es presenten als edictes per cobrir places al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), en demanar-los un mínim d’experiència laboral, tenen grans dificultats per ser seleccionats”. El segon, explica, és que aquests alumnes “quan volen accedir a treballar com a infermer a Espanya, necessiten poder acreditar crèdits suplementaris”, fet que “també els complica la possibilitat de treballar en aquest país”.

 

Per aquests motius, el conseller general socialdemòcrata formula una sèrie de preguntes, començant per demanar si “el bàtxelor permet la seva convalidació i reconeixement directe del títol a l’estranger, en especial als nostres països veïns (França i Espanya)” i, si això no és possible, vol saber el motiu. També inquireix si “existeix algun conveni entre la UdA i el SAAS perquè els estudiants que hagin obtingut el grau d’infermeria puguin fer pràctiques d’infermer al país” i, en cas afirmatiu si “aquestes (...) poden permetre consolidar una plaça/lloc de treball pel graduat que les realitza”. A més, demana si acords similars existeixen entre la universitat i alguna “en entitat pública/privada estrangera”. 

 

Padreny també demana per “quina és la quantitat total d’estudiants que han realitzat el bàtxelor d’infermeria de la UdA, que actualment estan treballant com a infermers en el sector sanitari i sociosanitari del país, després d’un any d’haver acabat els estudis, en el període dels últims 5 anys”. Aquesta dada la vol obtenir tant en nombres absoluts com amb la “ràtio” en relació al total d’estudiants que han cursat aquesta formació universitària. 

 

El parlamentari també demana al Govern si “té coneixement el Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior d’alguna queixa de cara haver tingut dificultats en la inserció laboral dels estudiants d’infermeria de la UdA”, tant a Andorra com a l’estranger” i si hi ha hagut “algun canvi normatiu a Espanya que perjudiqui la inserció laboral dels estudiants d’infermeria de la UdA, en aquest país”. Per últim, demana “quants estudiants que hagin obtingut el títol de bàtxelor d’infermeria de la UdA han passat els edictes publicats al BOPA l’any 2019 referents a les places d’infermer ofertes”. 

 

Padreny ha explicat que són diversos els estudiants que “ens han fet arribar el malestar pel fet que, cada cop que volen accedir a un edicte, s’han trobat que no els accepten perquè no tenen experiència i això els bloqueja accedir a aquestes feines”. També lamenta que “quan accedeixen al mercat laboral espanyol no tenen convalidat el títol i han de fer crèdits suplementaris”. Per això, amb les preguntes escrites “busquem saber quines sortides se’ls dona ai si existeix algun conveni per facilitar que puguin treballar a fora”.