Partit Socialdemòcrata

Notícies

Roger Padreny demana les dades sobre les beques i ajuts a l’estudi atorgats els darrers deu anys

Crea: 07/15/2019 - 11:58
Padreny, al mig, durant la sessió de Consell del passat dijous.
El conseller general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata (GPS), Roger Padreny, vol que el Govern li faciliti les dades sobre les beques i ajuts a l’estudi atorgades els darrers deu anys. El polític també vol tenir accés a la despesa realitzada per l’Estat en aquesta matèria durant aquest període. Aquesta és la informació que ha reclamat mitjançant una demanda presentada aquesta setmana davant de Sindicatura. 
 
En l’escrit entrat a tràmit aquest divendres, Padreny demana en primer lloc “informació sobre la quantitat i qualitat de beques i ajuts, per separat,  creats dins el període 2009-2019”, demanant incloent també “la quantitat pressupostària que representen (...) dins el total del pressupost del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior, així com també pel conjunt dels exercicis pressupostaris”. També demanda “dades sobre la quantitat de persones que han demanat beques i/o ajuts” pel mateix període i que s’afegeixi “els perfils socioeconòmics de les persones (o les seves famílies)” que els han demanat. 
 
Per últim, el conseller general del GPS vol que se li faciliti “dades sobre la quantitat de persones a les quals se’ls ha atorgat beques i/o ajuts”, en aquest cas “separant el resultat per beques i ajuts, pel període 2009-2019”. Com en l’anterior petició, sol·licita que s’incloguin “els perfils socioeconòmics de les persones (o les seves famílies) a les quals se’ls ha atorgat una beca o un ajut”.
 
Padreny ha explicat que amb la informació reclamada, des del grup parlamentari s’entén que “ens permetrà saber si la demanda ha crescut en aquest període”. També, indica, permetrà “poder veure al cap i a la fi quina ha sigut la necessitat per separat de demandar ajuts i beques”. 
 

Padreny exigeix Govern que no “hipotequi” la política de gestió de residus amb la xarxa de cogeneració

Crea: 07/11/2019 - 18:56
Padreny i Font, abans de la sessió.
El conseller general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata (GPS), Roger Padreny, ha exigit el Govern que “no hipotequi” la gestió futura de residus amb el projecte de central de cogeneració a la Comella. Així, ha remarcat que la construcció de la instal·lació, que pel seu funcionament dependrà del forn incinerador, podria dificultar el canvi de model d’aquesta política, fet més greu encara quan l’actual és, a l’entendre del PS, totalment erroni i “fallit”. 
 
Així ho ha indicat Padreny durant la sessió de control a l’executiu que s’ha celebrat aquest dijous al Consell General. El parlamentari socialdemòcrata ha demanat pel cost-eficiència d’aquest projecte i, davant les explicacions de la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, ha avisat que “no parlem només del cost econòmic, sinó del mediambiental i de salut que té perpetuar una política d’incineració” que, ha destacat, “és fallida” i contrària al que desitja la ciutadania. “La gent d’Andorra no la vol perquè sap quines són les conseqüències”, ha indicat. 
 
Per a Padreny, la construcció de la central de cogeneració, que necessitarà la crema de residus al forn per funcionari, “ens hipoteca si en el futur volem apostar per altres fórmules de gestió de residus”. Per això ha reclamat al Govern que “les accions d’avui, no hipotequin la gestió de residus del demà”, tot argumentant que el model actual “no és bo ni molt menys d’excel·lència”. També ha preguntat si “s’han plantejat solucionar el sobredimensionament del forn i apostar per una instal·lació adaptada a les necessitats d’Andorra”, ja que “és llastimós que després de tants anys es continuï aplicant el model d’incineració de residus i no s’hagi buscat altres millors”. 
 
Sobre aquest punt, també han volgut intervenir Rosa Gili i Pere López. El president del GPS ha afirmat que, darrere tota aquesta situació, el que passa és que “tenim un monstre que necessita 45.000 tones l’any per funcionari i han de sortir d’on sigui”. Davant d’això, les conseqüències són que “no hi ha ara una política de reciclatge i s’ha buscat brossa a l’estranger per cremar-la”.
 
Una altra de les preguntes de la sessió, formulada en aquest cas per Jordi Font, s’ha centrat en el futur de la parcel·la on s’havia de construir el fallit edifici The Cloud. En aquest sentit, el conseller general del PS ha denunciat que “ara tenim el veritable núvol perquè no sabem encara què es farà allà”. El parlamentari escaldenc ha advertit que, segons el conveni signat entre el comú d’Andorra la Vella i Andorra Telecom, la inversió que ara està executant la corporació a la zona podria servir per a pocs anys, ja que la companyia podria reclamar el retorn dels espais en poc temps. De fet, així podria ser, ja que des del Govern s’ha explicat que una de les possibilitats passa per construir un edifici per a les oficines de l’empresa –ara ubicades en locals de lloguer- i que la decisió es començarà a valorar ja aquest mateix any. 
 
Font ha lamentat que amb el projecte The Cloud “es va derruir tot el que es podia per apuntar-se l’èxit d’un megaedifici emblemàtic, fent un concurs públic coix que no té en compte el pressupost que tindrà”. Així, ha remarcat que, “fins ara, el cost de tot això ja supera els 3,5 milions d’euros”. 
 
La tercera de les preguntes socialdemòcrates, formulada per Susanna Vela, s’ha centrat en la reforma de l’església de Sant Julià. Sílvia Riva, ministra de Cultura, ha admès que l’executiu afrontarà part del cost dels treballs –un 21%-, però des del PS s’ha advertit que la decisió no entra en el que seria subvencions per a millores i conservació del patrimoni. Per això, ha demanat si “es dotarà el Govern d’un mecanisme per front a aquestes actuacions”. 
 
Durant la sessió, també s’ha abordat les dades d’aturats. La consellera general del GPS Judith Salazar ha volgut avisar que, tal com evidencies les dades facilitades pel departament d’Estadística, hi ha una “tendència a l’alça” els darrers mesos del nombre d’inscrits al Servei d’Ocupació. 
 

El GPS vol que el Fons de Reserva de Jubilació empri un 10% del patrimoni per posar al mercat pisos a preu assequible

Crea: 07/09/2019 - 16:48
López i Gili, durant la roda de premsa.
El Grup Parlamentari Socialdemòcrata (GPS) ha presentat una proposició de llei mitjançant la qual vol impulsar que el Fons de Reserva de Jubilació (FRJ) pugui crear un parc immobiliari emprant un 10% del seu patrimoni. La mesura, segons han explicat el president del grup, Pere Lopez, i la vicepresidenta, Rosa Gili, permetrà, en primer lloc, diversificar la cartera de l’entitat –aspecte important després de les pèrdues sofertes l’any passat-  i, en segon lloc, introduir habitatge al mercat de lloguer a preus assequibles, incloent pisos destinats a col·lectius en dificultats o a estudiants. 
 
Els dos consellers generals han comparegut aquest dimarts davant la premsa per desgranar els principals punts del primer text que, com han volgut destacar, afrontar una problemàtica “preocupant i important” per a bona part de la ciutadania. En aquest sentit, ha recordat que, en els darrers dies, la situació i la, fins ara, ineficiència de les mesures impulsades des del Govern –congelació de lloguers i Llei òmnibus-, ha estat posada en relleu per part de diferents entitats, com ara el Raonador del Ciutadà, el Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris (AGIA) o l’Associació de Consumidors i Usuaris (ACU).
 
 “Estar a l’oposició no ens impedeix intentar trobar solucions lligades a l’habitatge i també a la rendibilitat dels fons de reserva”, ha apuntat Gili, tot recordant les pèrdues de gairebé 55 milions d’euros sofertes l’any passat pel Fons de Reserva. El text, ha destacat la parlamentària escaldenca, permet, en primer lloc, “aportar diversificació al FRJ perquè podrà invertir en fons immobiliaris com es fa a altres llocs” i, en segon, “poder comprar béns immobles, que s’hagin de rehabilitar per treure al mercat per posar remei al gran problema de falta d’habitatge a preu assequible”.
 
Així, la proposició de llei preveu que, en un termini de quatre anys, el FRJ destini el 10% del total de les reserves –aproximadament uns 125 milions d’euros- a aquest parc immobiliari. Del total dels immobles comprats i rehabilitats amb criteris d’eficiència energètica i seguint les normatives d’accessibilitat, la previsió és que un mínim del 15% es destinin a finalitats socials amb un lloguer no podrà superar el terç dels ingressos mensuals de l’inquilí i un mínim del 5% per a estudiants. La resta es posarien al mercat a un preu que permetria un marge del 2% de benefici per al fons.
 
“Estem fermament convençuts que aquesta proposició permetrà donar solució a la manca de pisos”, ha afirmat Gili. Així, ha destacat que, d’habitatges, “n’hi haurà més, amb un lloguer més accessible” tot remarcant que “no volem que el FRJ tingui la vocació de participar en aquesta especulació” i que els preus dels arrendaments “es calcularan de manera raonada”. 
 
 
Sobre els pisos destinats a finalitats socials, López ha explicat la fórmula per evitar que suposin pèrdues per als fons. Així, ha manifestat que caldria vehicular part dels actuals ajuts al lloguer cap al FRJ per “assegurar l’equilibri i la rendibilitat”. En aquest sentit, ha comentat que “és un canvi de model molt positiu” perquè, “tot i ser necessaris, els actuals ajuts acaben sent un element inflacionista” en “injectar diners artificialment”, fet que “fa que els lloguers es mantinguin per sobre del que els ciutadans poden pagar i, a sobre, van a parar als propietaris privats”. En canvi, amb el nou model proposat des del GPS, “sortiran al mercat pisos a preus més baixos” i, per tant, “és deflacionista, regula tot el mercat a la baixa i els diners van a parar al FRJ”.
 
 
El text dona un termini de quatre anys perquè els gestors del FRJ compleixin el 10% establert en inversions al parc immobiliari. En aquest sentit, López ha indicat que això suposaria entre 125 i 130 milions d’euros que, a més, també generarien activitat econòmica al país, per exemple en el sector de la construcció a l’hora d’abordar les obres de rehabilitació. 
 

Miró demana a Govern i a l’AREB que aclareixin els costos de la intervenció de BPA i detalls de la venda de Vall Banc

Crea: 07/08/2019 - 11:14
Quim Miró xerra amb dos periodistes.
El conseller general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata (GPS) Quim Miró vol que Govern i l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) donin detalls dels costos que la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA) ha suposat per a l’Estat així com del procés seguit per a la venda de Vall Banc. Per això, ha tramitat, per una banda, una sèrie de preguntes que s’hauran de respondre per escrit i, per l’altra, una demanda d’informació mitjançant la qual vol que se li faciliti els estats financers de l’entitat intervinguda. El parlamentari vol tenir així més detalls de l’evolució del cas, sobretot arran de les darreres notícies aparegudes, tant en relació a una nova demanda judicial contra els antics propietaris de BPA com al fet que, malgrat la recuperació de la renda variable bloquejada a Suïssa, el comprador de Vall Banc, JC Flowers, no pagarà més diners per la compra de l’entitat. 
 
El primer dels escrits tramitats aquest divendres a Sindicatura és una sèrie de preguntes escrites formulades “amb motiu de conèixer i analitzar amb la màxima precisió possible l’evolució de l’entitat pública BPA, des que fou intervinguda”. Així, en relació a la venda del banc a JC Flowers, el conseller general socialdemòcrata recorda que “l’article 16.4 de la Llei 8/2015 diu en relació amb la venda del negoci” que “per seleccionar l’adquirent o els adquirents, l’AREB ha de desenvolupar un procediment de concurrència” amb diverses característiques. Entre elles, “que sigui transparent, tenint en compte les circumstàncies del cas concret i la necessitat de salvaguardar l’estabilitat del sistema financer” així com “que no afavoreixi o discrimini cap dels adquirents potencials” i que “s’adoptin les mesures necessàries per evitar situacions de conflicte d’interès”. També cal “que tingui en consideració la necessitat d’aplicar l’instrument de resolució el més ràpidament possible” i que “tingui entre els seus objectius maximitzar el preu de venda”. El parlamentari apunta, però, el que indica l’article 16.5 del text, que permet no complir alguns dels procediments “quan el desenvolupament del procediment (...) pugui dificultar la consecució d’algun dels objectius (...) i, en particular, quan es justifiqui adequadament que hi ha una amenaça seriosa per a l’estabilitat del sistema financer com a conseqüència de la situació de l’entitat, o agreujada per la situació de l’entitat, o quan es constati que el desenvolupament d’aquest procediment pot dificultar l’efectivitat de l’instrument de resolució”. Per això, pregunta si “va complir l’AREB en el procés de selecció de l’adquirent de Vall Banc l’establert en els cinc apartats de l’article 16.4 o, al contrari, va aprofitar els marges de discrecionalitat que proporciona l’article 16.5”. 
 
En segon lloc, Miró demana “quins han estat els serveis professionals prestats per la companyia Price Waterhouse & Coopers a l’AREB, BPA i/o INAF durant el període comprés entre març del 2015 i el moment present” i “quin cost han significat”. 
 
També recorda que “a través de la premsa local hem pogut saber que aquesta darrera setmana BPA, representada per l’AREB, ha presentat una demanda contra els antics administradors de BPA reclamant-los la quantitat de 479 milions d’Euros en exercici de l’acció social de responsabilitat” i que “en una pregunta adreçada l’any passat a Govern per part dels consellers generals socialdemòcrates sobre l’advocat contractat per l’AREB, se’ns va contestar que per motius d’urgència i perquè els honoraris serien inferiors si es contractava un sol advocat, l’AREB havia contractat l’advocat Francesc Badia”. Per això, demana si “s’ha contractat el mateix advocat”, si “ha estat una adjudicació directa sense concurrència ni publicitat” i, en cas afirmatiu, “per quina raó s’ha pres aquesta decisió”. A més, vol saber si “existeix un pressupost d’honoraris signat” i, si és així, “quin és l’import”. Per últim, pregunta si “té o tenia l’AREB prevista una dotació pressupostària per a interposar aquesta acció en el pressupost corresponent al present exercici” i quina és. 
 
El segon dels escrits tramitats pel conseller general socialdemòcrata és una demanda d’informació. En concret, Miro demana que li siguin facilitats “els balanços i comptes de resultats detallats de l’entitat pública BPA, corresponents als exercicis 2014 al 2018 (ambdós inclosos)”. 
 
Sobre aquesta demanda, Miró ha posat en relleu que “des de la intervenció de BPA el 2015 no s’ha tramès cap estat financer ni comptes de l’entitat, que és un banc intervingut per l’estat i, per tant de titularitat pública”. Per això, entén que “seria bo conèixer l’estat actual del mateix” alhora que remarca que “és una obligació de l’AREB”. El conseller també apunta que amb les dues iniciatives tenen l’objectiu de “saber els costos totals de la intervenció per a l’Estat” i, en particular, el que caldrà pagar per l’última demanda judicial presentada, tot recordant que “ja vam demanar explicacions sobre unes tarifes d’advocat que considerem molt elevades”. 
 

Alís avança que el PS treballarà per ser present a les comunals de les set parròquies

Crea: 07/03/2019 - 16:50
Alís, durant l'entrevista (SER Andorra).
El Partit Socialdemòcrata (PS) treballarà amb la voluntat de ser present a les llistes electorals de totes les parròquies en les comunals previstes per al desembre. Així ho ha afirmat el nou primer secretari de la formació, Gerard Alís, que ha puntualitzat que aquesta presència podria ser diferent en funció del tarannà de cada territori. El dirigent també ha estat crític amb el fet que la principal obra del Govern de coalició format entre Demòcrates per Andorra (DA), Liberals (L’A) i Ciutadans Compromesos, fins ara, hagi estat el nomenament d’un nombre molt elevat d’alts càrrecs.
 
Alís ha fet aquestes valoracions durant l’entrevista que ha concedit al programa ‘Hora Andorra’ de SER Andorra, després de ser elegit com a primer secretari en el congrés celebrat el passat dissabte. Justament, en dit acte es van aprovar les ponències que estableixen l’estratègia de la formació de cara a unes comunals en què es vol ser ambiciós. “La idea és ser presents a totes les parròquies”, ha afirmat el polític socialdemòcrata, tot apuntant que “sigui sols o en coalició amb altres grups o independents”. Això dependrà, ha explicat, “de la situació a cadascuna d’elles”. 
 
Alís ha deixat clar que, des del PS, “continuarem oferint a la ciutadania el nostre projecte d’una Andorra per a Tothom”. Així, “explicarem als ciutadans que som el partit que pot portar el canvi a país” i confiant que “podrem ser un dia alternativa de Govern i podrem aplicar-lo”.
 
En ser preguntat pels primers dies de l’executiu de coalició, Alís s’ha mostrat crític amb el fet que “per ara només han destacat en el nomenament de càrrecs". En aquest sentit, ha recordat que “hi ha qui es va presentar a les eleccions parlant d’eficiència i de contenció de despesa” i, en canvi, “ara estem en un discurs diferent”, ja que “un cop allà anem col·locant càrrecs i aplicant el model que fa quatre dies criticaven”. 
 
El primer secretari socialdemòcrata ha refermat la voluntat de tirar endavant les propostes programàtiques que es van defensar, tant des del PS com des de les llistes territorials de d’Acord: “Tenim els dos programes; des de l’oposició, els intentarem portar endavant”. Així, “presentarem una proposició de llei per fer més democràtic el sistema electoral; haurem de veure quina és la resposta de Liberals”.
 
Alís també ha avisat que el tema de la despenalització de l’avortament “està a l’ordre del dia” i, per tant, “caldrà afrontar-lo”. També ha criticat “el discurs de la por” per part de Demòcrates, en especial amb l’alarmisme que s’ha volgut generar parlant, fins i tot, d’una possible annexió per part d’Espanya en cas que el Copríncep episcopal renunciés. “La situació és molt diferent de la del 1993; tenim la condició d’Estat autònom i independent reconeguda internacionalment”, ha comentat. 
 

El PS demana informació a Govern sobre la celebració de la Prova Oficial de Batxillerat (POB)

Crea: 07/03/2019 - 13:07
L'escola andorrana de batxillerat.
La consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata (GPS) Susanna Vela ha presentat tota una sèrie de preguntes que el Govern haurà de respondre de forma escrita en relació a l’edició d’enguany de la Prova Oficial de Batxillerat (POB). Des de la formació es té interès a saber com s’han desenvolupat els exàmens, tenint en compte que enguany s’introduïen importants novetats. A més, es vol aclarir algunes informacions aparegudes als mitjans sobre la dificultat d’algunes de les proves. 
 
En l’escrit entrat a tràmit aquest dimecres a Sindicatura, Vela recorda que “els mesos de maig i juny d’enguany van tenir lloc la prova oficial de batxillerat (general i professional) del sistema educatiu andorrà”. Davant d’això, formula diferents preguntes sobre els dits exàmens, començant pel nombre de persones que es van presentar i quants han aprovat, tant pel que fa a la POB general com a la professional. 
 
També vol saber “quants alumnes van fer la POB2” i “quants d’aquests ho van fer per millorar la nota” i el nombre d’alumnes que han aconseguit treure una de més alta. També demana si “les qualificacions al llarg dels batxillerats han variat respecte a les de la POB general i professional” i, “en cas afirmatiu, quina ha estat la variació i a quines assignatures es detecta una desviació significativa”. 
 
La consellera general socialdemòcrata també pregunta “quins han estat els criteris del Ministeri titular de l’educació per establir els calendaris i les revisions de les proves de la POB1 i POB2 i quin ha estat el procediment per a la seva comunicació als alumnes”, així com els que s’han emprat per “establir només una fase de la POB professional”. Vela també demana al Govern “una valoració global” de les POB i “quines accions de millora preveu”. Per últim, i en referència a la POB professional, vol saber si “s’ha previst modificar a curt termini la concepció de la prova” o si “es valora la necessitat de fer modificacions per tal d’incrementar el tant per cent d’aprovats”. 
 
La consellera general ha explicat que les preguntes venen motivades per “la novetat del procés enguany, tant de l’oficial de batxillerat general com el professional”. En aquest sentit, ha recordat que “és una nova modalitat de proves i tenim interès a saber una sèrie d’informació entorn de la seva realització”. A banda, ha posat en relleu que han aparegut “diferents notícies als mitjans sobre la dificultat d’alguns exàmens, el resultat i la comunicació feta als alumnes”. Al seu entendre, per analitzar la qüestió “la millor manera és tenir tota aquesta informació de mans dels responsables del ministeri”. 
 

Pàgines

Subscriure a Notícies