PS als mitjans

Legalitzar la doble nacionalitat i modificar el sistema electoral per fer-lo més representatiu són dues de les propostes polítiques que avui debatran i votaran els militants del PS, que avui celebra el seu XIV congrés. Al congrés s'analitzaran 7 ponències entre les quals també hi ha una modificació dels estatuts del partit que planteja l'elecció dels candidats a cap de Govern i cònsols majors a través de primàries obertes a la ciutadania.

 

El Ps celebra avui el seu catorzè congrés, un congrés amb un fort contingut polític que ha d´obrir el camí per a l´elaboració del programa electoral del 2019. Entre les ponències més destacades està la referent a la doble nacionalitat. La ponència que es votarà aquesta tarda defensa la legalització de la doble nacionalitat sota el condicionant del principi d´efectivitat i de la signatura de convenis específics.

 

Al congrés del PS també s´ha plantejat una modificació del sistema electoral encaminada a fer-lo més representatiu i aprimar les administracions comunals. Una altra ponència proposa un canvi en els estatuts del partit per obrir-lo a la societat. Concretament vol que els candidats a cap de Govern i cònsol major siguin escollits en primàries obertes.

 

Avui també s'han presentat ponències per regular les incompatibilitats dels càrrecs públics, estudiar la implantació de la renda bàsica, fer una nova llei d'aigües i impulsar la reforma de les transferències i les competències comunals. En total s'han presentat 7 ponències que votaran la cinquantena de militants que han assistit al congrés.

El Partit Socialdemòcrata (PS) planteja modificar el model d’administració comunal actual a llarg termini i aposta per una reforma “urgent” de les competències de les corporacions locals per corregir “les disfuncions” que la formació assegura que avui en dia té el sistema. El partit decidirà al congrés ordinari que celebrarà demà si impulsa una proposta de reforma de les competències i transferències i si crea un grup de treball per estudiar com i quin ha de ser el model. La proposta redactada pel conseller general socialdemòcrata Pere López sosté que els comuns “avui en dia estan exercint competències i desenvolupant activitats i serveis” que van “força més enllà de l’àmbit delimitat a la Constitució”, i fa palès “un volum massa elevat de duplicitats” amb les actuacions del Govern. Per contra, afirma que hi ha prestacions públiques que “no estan cobertes ni pels comuns ni pel Govern”.

 

Aquesta situació provoca –apunta López al text– “un evident malbaratament de recursos” que fa “inajornable” una ordenació de les competències comunals que vagi acompanyada d’“una reflexió sobre quina ha de ser a llarg termini la forma d’administració més eficient per a un país tan petit com el nostre”. Sobre aquesta qüestió, planteja “la possible centralització i optimització de la gestió d’algunes polítiques públiques” per garantir la sostenibilitat de l’Estat i si cal dotar els comuns d’una estructura semblant a les administracions locals. Per tot plegat, insta els partits, “que defensen mantenir les actuals vuit administracions comunals”, que expliquin “per què volen perpetuar aquest sistema que presenta tantes disfuncions reconegudes i en el qual es malbaraten tants recursos públics” i com el pensen finançar.

 

Nou règim de transferències

En el marc d’aquesta reforma es defensarà també un nou règim de transferències amb dues partides: una de fixa per a totes les par­ròquies –inferior a l’actual 50% de la transferència– i una de variable en funció de la població, l’extensió del territori i altres indicadors.

 

El PS carrega contra la creació de mancomunitats de serveis entre administracions, i en aquest sentit denuncia que “DA està disposat a agreujar encara més el problema amb la creació d’una multiplicitat d’entitats públiques i que multiplicarà la despesa d’administració”.

 

Reforma del sistema electoral

Els socialdemòcrates decidiran demà si el partit ha d’elaborar un projecte de modificació de la llei electoral per reformar el sistema actual. La ponència impulsada per Judith Salazar i Susanna Vela, secretària d’organització, proposa canvis legislatius per garantir la representativitat al Consell General i als comuns atès que l’actual règim “no és proporcional”. En aquest sentit, en el cas del Consell General proposa que els escons de cada parròquia s’assignin per un criteri de proporcionalitat, i no a partir de la llista més votada, que els 28 parlamentaris formin part d’una única llista nacional o bé que es reparteixin els escons en funció del cens electoral de cada parròquia. Pel que fa als comuns, la militància socialdemòcrata decidirà si mantenir l’actual composició però amb un repartiment proporcional i no de llista més votada –llevat dels cònsols, que serien de la candidatura guanyadora– o bé si opta per reduir els consellers de manera que no superin la desena i també per suprimir la figura del cònsol menor. Altres de les millores passen per augmentar els col·legis electorals, ampliar l’abast del vot per correu i introduir l’electrònic.

 

PROPOSTA PERQUÈ S'IMPLANTI AL PRINCIPAT UNA REDA BÀSICA UNIVERSAL

“Sense que deixés d’existir el treball assalariat, la renda bàsica proporcionaria una garantia de subsistència que evitaria el xantatge de la misèria o l’obligació d’acceptar qualsevol tipus de remuneració i condicions.” És un fragment de la ponència del PS que defensa la implantació al Principat d’una renda bàsica universal pagada per l’Estat per tal que tots els ciutadans –nacionals i residents– rebessin un ingrés mensual que els servís per cobrir les necessitats vitals bàsiques. Segons assenyala el text, “la renda bàsica substitueix tota idea de subsidi a aquella població improductiva per una idea de l’Estat del benestar on el que es remunera és l’existència, no la manca de productivitat”.

El mateix document admet la dificultat de finançar la mesura i defensa que per tirar-la endavant caldria una reforma fiscal en la línia de la redistribució de la riquesa i que qui més tingui més pagui. Es tractaria, diu, “no de la simple distribució de més diners, sinó d’una redistribució, és a dir, una recaptació progressiva i una distribució universal”. En cas que s’aprovés la proposta, el PS la inclourà al programa electoral de les eleccions del 2019.

 

LEGALITZACIÓ DE LA DOBLE NACIONALITAT

Una altra de les propostes que podria aprovar la militància del partit demà serà la de permetre la doble nacionalitat. La ponència redactada pel president del PS, Vicenç Alay, advoca per modificar la Llei qualificada de la nacionalitat per tal de fer possible que els nacionals puguin disposar legalment d’una altra nacionalitat per tal de “donar resposta a la nova realitat política, jurídica i econòmica del nostre país, en el moment i en el context actuals”. L’statu quo actual, apunta, té “tres problemes greus”, com són no poder gaudir dels avantatges de la UE, que molts ciutadans que podrien nacionalitzar-se no ho facin, i que d’altres tinguin doble nacionalitat d’amagat. Segons s’exposa al text, existeixen principis jurídics, com el principi d’efectivitat, i mecanismes politico-jurídics, com els Convenis de doble nacionalitat, que permetrien establir legalment la doble nacionalitat al país.