Partit Socialdemòcrata

PS als mitjans

Pere López, de ministre a candidat

Crea: 12/29/2016 - 10:52
El conseller general del PS, Pere López (ARA).
Al llarg d'aquest darrer any ha protagonitzat intensos debats amb el cap de Govern, Toni Martí, que li ha retret en més d'una ocasió la seva bel·ligerància. Pere López ocupa la presidència del grup parlamentari mixt des de fa un any i mig després que la llista que ell encapçalava aconseguís només tres consellers generals. Al llarg d'aquest temps, des de les files del PS López ha intentat mantenir l'equidistància entre la majoria demòcrata, l'oposició encapçalada pels Liberals i els seus excompanys de files amb els quals ara ha de compartir grup parlamentari, Socialdemocràcia i Progrés.
 
Si bé és un home de números (la seva carrera professional està lligada a les finances, la qual cosa el va portar fins i tot a ser ministre d'Economia i Finances amb el PS entre els anys 2009 i 2011 després d'haver estat també director de finances al Comú d'Andorra la Vella), aquest darrer any ha abanderat la defensa de les causes socials i, de fet, insisteix en el fet que van ser ells, des del PS, els que van impulsar un debat sobre polítiques socials. És més, el conseller del PS ha remarcat en més d'una ocasió que aquesta iniciativa "pot servir com a precedent" per altres sessions del mateix tipus. Aquest debat va constatar la contraposició de dos models diferents, tal com va destacar el ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, davant les crítiques de López retraient-li que certs canvis aplicats amb la Llei de serveis socials i sociosanitaris no feien sinó generar situacions injustes. De fet, ha criticat durament el fet que des del Govern de DA es vulgui prioritzar "la inversió en carreteres" en detriment d'altres necessitats i ha estat especialment crític amb el fet que es facin servir els beneficis d'Andorra Telecom i que aquests diners no es destinin al benestar dels ciutadans.
 
El seu coneixement de les finances l'han portat a debats intensos no només amb el cap de Govern sinó també amb el tiular de la cartera, Jordi Cinca, darrerament molt centrats en BPA i les seves conseqüències. Així, si bé van donar suport a la llei que va permetre una sortida a la situació de BPA en els primers mesos de crisi (una cosa que el cap de Govern no es cansa de recordar com també el suport que han donat al pacte d'Estat per a l'acord d'associació amb la UE) el cert és que ara han assumit un rol més crític.

Susanna Vela: "Vull que les institucions treballin pel consens polític"

Crea: 12/27/2016 - 11:09
La secretària d'organització del PS, Susanna Vela (El Periòdic d'Andorra).
Susanna Vela és arxivera i historiadora. També és la secretària d’organització del Partit Socialdemòcrata d’Andorra (PS). Es defineix "d’esquerres i progressista. Compromesa amb Andorra". / Per ESTHER JOVER MARTIN
 
–Per a vostè, quin ha estat la notícia o el fet més destacable que ha passat a Andorra durant el 2016?
–Destacar és un verb que significa que "crida l’atenció", "que sobresurt", entès en positiu. Així que no puc "destacar-ne" cap.
 
–I a l’estranger, un fet d’abast internacional?
–El procés de pau a Colòmbia.
 
–Què voldria que passés a Andorra l’any 2017?
–Que es treballés per a un nou model de desenvolupament social i econòmic més sostenible i respectuós amb les persones i el medi natural.
 
–Creu que el 2017 es notarà la superació de la crisi financera i econòmica?
–M’agradaria dir que sí (ser optimista), però res em porta a pensar-ho i a més després de les dades donades per la Cambra de Comerç.
 
–Quin ha estat el moment més emocionant de l’any que hem acabat?
–Són molts els moments que m’han emocionat, però no de felicitat sinó de tristesa i dolor: el missatge dels nens orfes d’Alep; els milers de persones atrapades a les fronteres d’Europa (Sèrbia, Hongria...) o el nen que escriu una carta narrant l’assetjament a què el sotmeten els seus companys (?) a l’escola.
 
–Com valoraria, en general, l’any 2016?
–Un any on  s’ha manifestat la "inhumanitat" de les institucions públiques i dels estats i decebedor amb una societat que es mostra indiferent i covarda davant la violència masclista o insolidària i poruga davant les persones que fugen de la guerra. És l’any de la vergonya: la incapacitat de donar resposta a la crisi dels refugiats com tampoc a la guerra de Síria i al setge inhumà d’Alep.
 
–Si pogués demanar un desig, quin seria?
–Que es respectin (de veritat) els drets humans.
 
–Què li demanarà als Reis?
–Sóc republicana. No hi confio gens. Sóc més de fer que de demanar.
 
–És més de fer cagar el tió o de demanar regals al Pare Noel?
–De petita no havia fet cagar el tió i de gran m’agrada molt més fer regals pel Pare Noel.
 
–Pessebre o arbre?
–El pessebre, pels records d’infantesa que em porta a la memòria, encara que ja fa molts, molts d’anys que a casa no en tenim.
 
–Un desig per a les institucions andorranes de cara al 2017.
–Que trenquin amb la manca de transparència que els ha caracteritzat aquest any i que treballin, de debò, pel consens polític.
 
–Quina llei voldria que prosperés durant el 2017?
–La de la modificació de la llei electoral i/o la modificació de la llei de nacionalitat.
 
–Per què ens hem d’apropar a Europa?
–En el procés de consolidació d’un nou model econòmic per Andorra, l’obertura internacional, és indispensable un acord amb Europa. L’accés al mercat interior europeu suposarà també reformes estructurals internes (fiscal, laboral, immigració) que entenc en positiu com també considero que aquest mercat intern europeu és un element fonamental per a la prosperitat: dóna suport a la creació de treball, estimula el creixement, la competitivitat i la innovació. Per tant serà beneficiós per a tots nosaltres com empresaris, treballadors i consumidors. Ara, cal garantir-ho en les millors condicions.
 
–Quin avenç social considera més urgent?
–La sanitat universal.
 
–Quin és el seu projecte personal per al 2017?
–Dedicar més temps a les coses que realment importen i que ens aporten benestar personal i felicitat.

El PS demana pels retards en el pagament de les ajudes al lloguer

Crea: 12/22/2016 - 19:18
El conseller general del PS, Pere López, atén els mitjans.
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López va posar de manifest ahir la preocupació de la seva formació pel retard en els pagaments dels ajuts a l’habitatge de lloguer, un fet que porta a “situacions insostenibles” ja que “hi ha qui no pot pagar aliments o despeses bàsiques”. 
 
Per aquest motiu, López entrarà avui a Sindicatura una sèrie de preguntes sobre aquesta qüestió perquè l’executiu hi respongui per escrit i, segons va precisar, amb la demanda que ho faci en el termini més breu i raonable possible ja que amb la fi del període de sessions, i reglament en mà, podria, si esgota el termini, no respondre fins l’abril vinent.
 
En l’escrit, el conseller general del PS explica que “en data 24 d’agost del 2016 i 7 de desembre del 2016, s’han publicat en el BOPA sengles edictes en què s’acorda perllongar la convocatòria d’ajuts a l’habitatge de lloguer”. També es posa en relleu que, “segons informacions de casos concrets de què disposem, semblaria que aquest fet ha anat acompanyat d’un retard en els cobraments periòdics” i que, fins i tot, “s’està procedint a fer pagaments agrupats de les prestacions de diversos mesos”, i no “d’un o dos sinó fins i tot de quatre”.
 
Per tot això, el parlamentari formula diverses qüestions a què vol que el Govern respongui. En primer lloc pregunta quins són els motius pels quals s’ha allargat dues vegades la convocatòria d’ajuts. També pregunta per què els pagaments “s’han deixat d’efectuar amb periodicitat mensual” i “quin abast de persones i prestacions s’han vist afectades”.
 
López també demana al Govern quan preveu realitzar efectivament la nova convocatòria i si hi haurà “canvis rellevants en els criteris”. Al mateix temps, pregunta “quina és la previsió de gestió” que es fa en relació amb els ajuts fins que aquesta estigui resolta. 
 
Per últim, el parlamentari socialdemòcrata vol saber si “hi ha altres ajuts de caràcter social en què s’hagin produït retards”, sigui en les convocatòries o en el mateix pagament de les prestacions.

El PS denuncia retards en el pagament dels ajuts a l'habitatge

Crea: 12/22/2016 - 19:12
Pere López, al Consell General.
El Partit Socialdemòcrata (PS) ha denunciat retards de fins a quatre mesos en el pagament d’ajuts a l’habitatge de lloguer. El partit presentarà avui diverses preguntes demanant explicacions al Govern sobre “els pagaments que en alguns casos s’estan deixant de fer de manera periòdica o mensual”, segons va explicar ahir el conseller Pere López, el qual va assegurar que “s’estan produint agrupacions de pagaments de dos, tres o fins i tot quatre mesos”.
 
En aquest context, el parlamentari va criticar que “per a persones que viuen al dia aquesta situació és altament insostenible perquè no poden pagar despeses fonamentals”. Segons va lamentar, tot plegat “està provocant situacions de molta dificultat per a famílies i persones que necessiten percebre l’import d’aquests ajuts cada mes, ja que sense ells no poden fer front a les despeses més bàsiques i essencials”.
 
A banda d’aquesta problemàtica, López també va apuntar que la convocatòria d’edictes s’ha prorrogat dues vegades sense que se’n sàpiguen els motius. “El Govern no ha explicat les motivacions d’aquest retard”, va deplorar, i va destacar la importància d’aquest fet perquè “la gent que no forma part de l’anterior convocatòria no hi pot accedir”. El BOPA va publicar dos edictes, el 24 d’agost i 7 de desembre, en què s’acordava allargar la convocatòria d’ajuts, un fet que, segons denuncia el partit, “ha vingut acompanyat d’un retard en els cobraments periòdics”. En aquest context, el parlamentari reclama conèixer els motius pels quals s’ha perllongat dues vegades la convocatòria i per què els pagaments s’han deixat d’efectuar amb periodicitat mensual. Alhora, pregunta quantes persones i quin volum de prestacions s’han vist afectades per les pròrrogues. A banda, demana a l’executiu quan preveu realitzar la nova convocatòria i si hi haurà canvis en els criteris. Així mateix, vol saber quina és la previsió de gestió que es fa amb relació als ajuts i si hi ha altres subvencions que hagin patit retards tant a l’hora de convocar-les com de pagar-les.
 
Malgrat que el període de sessions ja s’ha acabat, López posa de manifest que atenent el caràcter social de les preguntes l’executiu respongui “amb la màxima brevetat”. A més, va anunciar que el PS presentarà més demandes d’informació relacionades amb les polítiques socials.
 

David Rios: “El projecte de Demòcrates per Andorra està totalment esgotat”

Crea: 12/19/2016 - 11:15
Rios, durant l'entrevista (J.G. / Bon Dia).
David Rios incideix en l’esgotament del projecte de Demòcrates per Andorra i en la incapacitat de tirar endavant les grans reformes que el país necessita. El primer secretari del Partit Socialdemòcrata mostra la preocupació per “certes disfuncions” democràtiques i valora el salt endavant fet per la seva formació en el darrer congrés per oferir als ciutadans “les propostes més avançades”.
 
Quin balanç pot fer d’aquest ja més d’any i mig de Govern demòcrata?
La valoració que se’n pot fer és que el projecte de Demòcrates per Andorra està totalment esgotat. És un projecte que ningú sap cap a on va, en el qual s’improvisa dia a dia i en què el model de país, després de cinc anys, no és gaire clar. A més, les accions principals, com l’obertura econòmica i el tancament del marc fiscal fets la legislatura passada, tampoc acaben de quallar. No creiem que avui en dia DA aporti cap novetat més al país que faci pensar que d’aquí tres anys tindrem un país millor que ara. La seva línia d’inversions està basada en carreteres, rotondes i asfalt, i malgrat que sí que hi ha l’edifici emblemàtic The Cloud, a partir d’aquí tota la resta no aporta res.  
 
Sembla que, lluny d’apaivagar-se, la crispació creix.
El que està passant aquí és que estan emergint tot un seguit d’actuacions que són menys­preables democràticament, i el que fa l’oposició és demanar explicacions i accions a un Govern que té molts problemes interns. Ja hem vist els diferents casos que hem patit últimament amb dimissions... I això, si no es porta bé i no hi ha el reconeixement que hi ha certes actuacions que caldria denunciar, provoca que hi hagi una certa crispació.
 
¿No saber acceptar la discrepància o fer un salt endavant denunciant campanyes i mans negres, o una mica de cada?
Sí, de fet ja estem acostumats que als partits de l’oposició se’ns titlli d’antiandorrans. DA són els andorrans i els que fan la tasca de control al Govern són els antiandorrans, els antipatriotes... Aquest és un dels problemes que té DA, autocrítica zero i no reconèixer al seu moment que té problemes i que hi ha actuacions que són complicades fins i tot per a la salut democràtica del país, ja que arrossega la imatge de polítics que no compleixen la legalitat o polítics que la compleixen mig mig. I això malmet la imatge que té la ciutadania dels polítics i, de fet, ens arrossega a tots. 
 
Des del Govern i el grup demòcrata s’han expressat queixes per un excés de preguntes i per la presentació d’esmenes a la totalitat. 
Només faltaria que els partits de l’oposició no poguessin fer preguntes al Govern ni que no poguessin qüestionar certes mesures que es volen imposar des del mateix Govern. Posar en dubte el  funcionament democràtic d’una oposició que fa preguntes i qüestiona certes accions demostra el perfil poc democràtic que tenen certes persones al mateix Govern. La democràcia funciona perquè hi ha aquest mecanisme, un governa i els altres fan el control, i això ho han de tenir assumit.
 
Tot i discrepar en moltes coses, el PS ha donat suport a iniciatives i, de fet, és l’única força que és al pacte d’Estat per a Europa.
El que sí que tenim clar, i és una responsabilitat que tenim assumida, és el fet que planteja. Nosaltres defensem les nostres idees i això ens porta a enfrontar-nos a les idees que tenen els altres si s’allunyen del nostre model de societat i de projecte de país. En canvi, en qüestions que podem compartir, com és el cas de l’acord d’associació amb Europa, que la nostra força defensa des de l’any 2001, la nostra coherència i treball pel país ens porten a no poder dir que no i a intentar a col·laborar al màxim possible perquè tinguin un final feliç. Ens allunyem de la política soterrada, de trinxeres, en què tot està sempre mal fet i tot és criticable.
 
I creu que s’està portant bé aquest procés amb Europa?
Des del PS sempre vam creure que era imprescindible que es fes molta pedagogia. La legislatura anterior jo mateix, quan era president de grup parlamentari, em queixava que des del Govern no es fes pedagogia a la ciutadania, als agents econòmics... Crec que hem avançat, tot i que encara no estem al nivell que ens agradaria, i penso que això ha d’anar a més. I és que si volem que, quan s’acabi la negociació amb la UE i se sotmeti a referèndum, això s’aprovi, durant tot el procés hem de tenir informada la ciutadania i és important que s’esmerci molts esforços en aquest sentit.Quant a la negociació, entenem que és un procés complex, que no es poden tancar assumptes d’un dia per l’altre i que hi ha d’haver un cert termini entre unes propostes i les contrapropostes. I aleshores, i tenint clar el que es vol defensar, cal intentar acostar-s’hi al màxim possible, però per això hem de tenir paciència, perquè encara queden dies.
 
I creu que es té clar realment el que es vol?
Volem pensar que sí. Des del PS tenim molt clar què és el que volem. Tenim clar també que això és un acord entre dos i que hi ha d’haver concessions. Hi ha marge per donar concessions i hi ha aspectes en què el marge és ben poc. De totes maneres, creiem que la UE no té cap interès d’acabar amb Andorra i per tant no imposarà clàusules o condicions que suposin un tancament de la nostra economia o un enfonsament de la renda per càpita. 
 
Negociar conjuntament amb Mònaco i San Marino beneficia o pot perjudicar? 
Personalment, crec que ens beneficia. No és el mateix que Andorra negociï en solitari amb la UE que el que fet que hi hagi tres microestats i que Europa respecti algunes especificitats d’alguns, perquè aleshores Andorra pot dir que si se’n respecten algunes es poden respectar les seves. En la negociació és positiu que hi estiguem els tres estats, cadascun amb el seu camí, però tots tres.
 
Des de DA s’ha retret al PS que no s’afegeixi al pacte per a la reforma sanitària quan molts dels plantejaments del ministre coincideixen amb els que duia al programa electoral en els comicis del 2015.
El Govern demòcrata fa cinc anys que treballa suposadament en una reforma sanitària en què ha gastat molts diners. Ara correspon al Govern definir quina ha de ser aquesta reforma sanitària, i en el moment que nosaltres tinguem negre sobre blanc reglaments i lleis que podem debatre al Consell General ja veurem si donem suport a deu o a vint articles o a tota la llei. El Govern, d’una vegada per totes, ha de posar fil a l’agulla i fer una proposta seriosa per a la reforma sanitària, perquè és insostenible i cada vegada és pitjor. 
 
Però quina és la fórmula per aconseguir més ingressos i menys despeses?
El nostre Estat del benestar penja d’un fil. Si no es fa res, hi haurà un dia que no es podrà pagar i caldrà aplicar mesures extraordinàries com retallades o altres. Creiem fermament que el primer que cal fer és posar ordre, i un cop el sistema estigui ordenat i no hi hagi fugues es podrà fer la fotografia de quines necessitats tenim, si realment cal més ingressos o aplicar en alguns moments algunes retallades. En aquests moments no som partidaris ni d’una cosa ni de l’altra, sinó de posar ordre. Posant ordre veurem quant ens costa la sanitat en aquest país, quina despesa té cada persona, i veurem si això és assumible amb el nivell impositiu actual o si s’ha d’incrementar. Sempre hem dit que, davant d’unes retallades o d’un increment moderat d’impostos, estaríem a favor d’un increment moderat, ja que el model sanitari és la joia d’una societat i cal conservar-la i mantenir-la. 
 
Darrerament es critica molt la desnacionalització de l’administració.
Tot i que podria semblar una qüestió menor, creiem que és realment important. Ens preocupa la gran quantitat de gent externa que estan contractant per a llocs clau. Per una banda, el Govern d’Antoni Martí està demostrant que no confia ni en els andorrans ni en els residents, ja que hi ha perfils que es podrien assumir perfectament amb gent d’aquí i, per l’altra, posar persones de fora en llocs clau moltes vegades no dóna prou confiança. És a dir no crea la confiança que hauria de generar tenir un nacional al departament d’Estadística, al gabinet jurídic o al departament del cap de Govern. Aquí DA té una estratègia amagada que no coneixem però que s’està veient, ja que no es dóna en un cas sinó en molts casos.
 
El Govern retreu a  l’oposició un excés de nacionalisme.
No es tracta de nacionalisme o no nacionalisme, es tracta que a Andorra hi ha persones prou ben preparades per desenvolupar aquestes tasques i en alguns casos s’ha cessat una persona andorrana per posar-ne una que ve de fora, i no és un cas, ni dos ni tres.
 
El PS acaba de celebrar un congrés de fort contingut polític.
Hem volgut donar un impuls a la nostra política més aviat ideològica. I aquest era un congrés en què havíem estat treballant molt de temps, per fer aquesta reflexió i que fos consistent. Moltes de les ponències que es van aprovar anaven acompanyades d’un informe jurídic. Hi ha un abans i un després del PS gràcies a aquest darrer congrés. Avui en dia defensem unes polítiques que estan bastant avançades respecte del que proposen els altres partits i amb unes reflexions molt més complexes i madures que el que puguin proposar els altres. Celebro que el congrés hagi anat tan bé, que la majoria de militants estiguessin a favor de les propostes i que gairebé totes les ponències s’aprovessin amb la majoria de suports. I, a més, també celebro que les ponències hagin sortit de les bases. Han estat temes que han sortit de la militància, fet que demostra que avui el PS és un partit democràtic en què les persones que en formen part poden fer propostes de pes, que es poden debatre i discutir i aprovar en un congrés.
 
Però hi ha propostes agosarades, com una renda bàsica.
Això demostra que la política la fan les bases. Hi ha un sector de persones que creuen interessant que hi hagi aquesta renda implantada a Andorra i ara farem un estudi per veure si és viable o no, i a partir d’aquí ja veurem si incloem la renda bàsica en el programa o no. Està clar, però, que la doble nacionalitat és un tema que ja defensarem de cara als propers programes electorals, una qüestió que ja hem integrat al nostre ideari perquè no només serveix per integrar les persones a Andorra, sinó perquè els andorrans ens puguem desenvolupar en un món globalitzat. I és clar que el sistema electoral d’avui en dia és molt poc representatiu i molt poc proporcional respecte al nombre de vots, i la proposta que tenim és intermèdia ja que l’objectiu que tenim és, a les eleccions generals, fer una llista nacional única, però com que això requereix una modificació de la Constitució pensem en un pas intermedi, que és la proporcionalitat a les llistes territorials, que també és una proposta de pes.
 
També la doble nacionalitat requereix un canvi. 
També. De fet sembla que pensem que la Constitució és un text tancat que és allà, que és intocable i que no es pot plantejar cap reforma important a Andorra que afecti la Constitució. Per exemple, si l’acord d’associació amb Europa requereix tocar la Constitució potser seria el moment de reflexionar si es pot revisar altres punts, com podrien ser aquests. Hi ha països que la Constitució la reformen contínuament, la canvien, fan referèndums i l’adapten a la realitat de la societat d’aquell moment. No veig per què nosaltres hem de tenir la Constitució guardada en un armari i tancada amb clau i que no es pugui tocar en tota la vida. Hauríem de ser valents. 
 
La llei d’incompatibilitats és més necessària que mai?
Està clar que Andorra està canviant i avui en dia la ciutadania no accepta certes pràctiques que potser abans es podien fer o es feien d’amagat i tothom ho sabia però mirava cap una altra banda. Avui no passa. I els polítics hem de tenir clar que hem de respectar les regles del joc, n’hi ha que ja estan establertes i n’hi ha que no, i és important avançar en aquestes qüestions perquè no hi hagi dubtes sobre els comportaments ètics dels polítics, sobretot els que tenen càrrec.  
 
Els ciutadans són més exigents però estan més allunyats de la política que mai.
Sí, de fet és una mica paradoxal. És positiu que els ciutadans estiguin a sobre dels polítics i que quan no compleixen la llei o uns mínims ètics i morals se’ls demani que pleguin. Ara, la  sensació de la ciutadania que els casos es van repetint i que tots els polítics són iguals, tot i ser un pensament legítim ens fa molt mal a tota la classe política. 
 
Com es pot revertir?
Hi ha un cert desencant implantat a la ciutadania sobre el funcionament democràtic. I el que hem de treballar tots plegats és perquè la ciutadania torni a tenir una certa confiança en el sistema. Tot això passa per fer moltes coses, entre elles canviar el sistema electoral, quan els ciutadans volen canviar un cert partit que estigui governant i el sistema electoral no els hi permet o els hi dificulta molt acaben perdent la confiança, certes actuacions de persones concretes també fan que la gent baixi els braços i perdi la confiança en tota la classe política.  
 
El canvi d’estatuts per obrir la tria del candidat als ciutadans va en aquesta via?
Sí, és una proposta extremadament valenta perquè el nostre candidat no el decidirem en una taula d’un restaurant a altes hores de la nit i fumant puros, sinó que sortirà d’un procés transparent en què es podran presentar totes les persones que creguin que poden ser candidats a cap de Govern, i això se sotmetrà a votació de qualsevol persona resident a Andorra, ja sigui nacional o resident. A més es vol donar l’oportunitat que els joves de 16 anys puguin participar-hi. Més propers a la ciutadania creiem que no es pot ser, perquè el nostre representant estarà avalat per un procés democràtic que s’haurà estès a tots els ciutadans d’Andorra. 
 
També són al projecte Front Comú.
Hi som per dues coses. La primera, per participar en una iniciativa en què ens sentim còmodes i creiem que podem aportar. I, de l’altra, per escoltar inquietuds, veure les aportacions dels col·lectius. 
 
Precisament, els tres primers eixos de treball són  doble nacionalitat, reforma sanitària i sistema electoral.
No és casualitat que els hàgim tractat en el congrés. No són temes del PS, són temes que estan bullint entre la ciutadania i que en fer una escolta activa els hem detectat, i per això els hem portat al congrés.
 
En tot cas, no estem parlant d’apostes per qüestions menors veient les reaccions d’altres formacions.
Si realment s’han de proposar canvis en positiu a Andorra, el PS és el partit que n’està oferint més. És molt difícil conèixer quines són les intencions de futur del Govern demòcrata i és també molt difícil conèixer quina és l’Andorra de futur d’altres formacions que estan al Consell General. En canvi, nosaltres hem estat prou transparents, hem estat valents  posant certes qüestions sobre la taula i tenim una carta de presentació que fa que, si es volen canvis en positiu a Andorra, siguem la força del  canvi.

Proporcionalitat a les llistes territorials i en l'elecció dels comuns, l'aposta del PS per reformar el règim electoral

Crea: 11/27/2016 - 12:05
Un instant del congrés.
El Partit Socialdemòcrata ha celebrat aquest dijous el seu catorzè Congrés, on una cinquantena de militants han debatut "intensament" sobre les set ponències que s'havien presentat amb l'objectiu de "revisar punts importants del projecte de partit". Entre els punts destacats, s'ha encomanat al grup parlamentari que impulsi, durant aquesta legislatura, una modificació de la Llei electoral per tal que en les eleccions generals, s'elegeixin proporcionalment els consellers de la circumscripció, acabant així amb el fet que la llista més votada s'emporti els dos consellers de cada parròquia. I pel que fa a les eleccions comunals, l'objectiu és reduir a 10 el nombre de consellers, eliminar la figura del cònsol menor i que l'elecció sigui totalment proporcional. El desig final del PS, però, és aconseguir que a les eleccions nacionals hi hagi una circumscripció única nacional, una modificació que obligaria a reformar la Constitució i que es vol deixar per a més endavant.
 
També s'ha aprovat la ponència presentada pel president del partit, Vicenç Alay, que ha proposat modificar la Llei qualificada de la nacionalitat i la Constitució per tal de permetre als andorrans la doble nacionalitat. Els motius esgrimits tenen a veure amb la conjuntura actual que, segons Alay, planteja tres problemes: “la dificultat, si no la impossibilitat” dels nacionals andorrans de gaudir dels avantatges vinculats al fet de formar part geogràficament de la Unió Europea; les reticències de molts residents a perdre la seva nacionalitat d'origen, i la realitat “més o menys gran quantitativament” dels que d'amagat tenen dues nacionalitats. La ponència s'ha aprovat per majoria àmplia i es vol tirar endavant la iniciativa, sempre i quan es respecti el principi d'efectivitat, és a dir, que sempre hi hagi només una nacionalitat efectiva.
 
S'analitzarà la viabilitat d'una renda bàsica universal
 
Una de les propostes més innovadores ha estat la presentada per Carles Sánchez, que té per objectiu debatre la creació d'una renda bàsica universal que puguin percebre tots els andorrans i residents independentment dels seus ingressos i la seva posició en el mercat laboral. La finalitat d'aquest ingrés és, segons Sánchez, canviar la concepció sobre les fonts d'ingressos del treball i proporcionar una garantia de subsistència que evitaria el “xantatge de la misèria” o l'obligació d'acceptar qualsevol tipus de remuneració o condicions. La renda bàsica “substituiria tota idea de subsidi a aquella població improductiva per una idea de l'Estat del Benestar on el que es remunera és l'existència”. Tot i que la ponència encomanava el partit a incloure la proposta en el programa electoral del 2019, finalment s'ha decidit ser "més prudents" i primer treballar en la seva viabilitat -si ho és econòmicament i com es pot adaptar al context andorrà- amb l'ajuda d'un assessorament extern.
 
Pel que fa a la proposta de Víctor Iriarte d'impulsar una llei d'incompatibilitats, finalment s'ha decidit impulsar, no una llei sinó una modificació reglamentària o un codi ètic de regulació de conflictes d'interessos i de règim d'incompatibilitats. Així, els supòsits que incloïa la ponència no s'han aprovat de facto, però sí que seran analitzats durant l'elaboració del projecte. Iriarte proposava garantir una dedicació absoluta i una retribució única, per la qual cosa demanava obligar els càrrecs electes a fer una declaració de béns i de totes les seves activitats professionals, i a no tenir més d'un 10% -individualment o amb familiars- del capital d'empreses que tinguin contractes amb l'administració pública, una prohibició que s'estendria durant els dos anys següents del seu cessament pel que fa a l'administració per a la qual haguessin estat elegits.
 
"Centralitzar i optimitzar" les polítiques públiques
 
També s'ha aprovat la ponència del conseller general Pere López, que encomana el PS a impulsar una reforma de les competències i transferències, i posteriorment a estudiar com han de ser les administracions comunals en un futur. López demana que s'ordenin les competències comunals per evitar les “disfuncions existents i el malbaratament de recursos”, i que s'analitzi una possible “centralització i optimització” de la gestió d'algunes polítiques públiques. A més, el conseller s'ha mostrat contrari a la creació de mancomunitats de serveis perquè “multiplicarà la despesa” i, pel que fa al paper dels comuns, considera que han de tenir una estructura més semblant a les administracions locals d'arreu, i que s'ha de posar damunt la taula la qüestió de la titularitat del terreny públic. Quant a les transferències, ha defensat un nou règim més equitatiu, que tingui en compte els serveis que presta cada Comú i el nombre de ciutadans que en son beneficiaris; i que la partida igual per a totes les parròquies sigui inferior al 50% actual de l'import total de la transferència.
 
Elecció dels candidats per primàries obertes a tothom
 
D'altra banda, el Congrés del PS també ha acordat treballar en la redacció d'una nova llei d'aigües per permetre una gestió més eficient i integral d'aquest bé i crear d'un organisme nacional de l'aigua. A més, s'han plantejat algunes modificacions dels estatuts del partit, per tal que, entre d'altres, es puguin fer eleccions primàries obertes a la ciutadania major de 16 anys per escollir els candidats a cap de Govern o a cònsol major del partit, sempre que hi hagi més d'un candidat.

Pàgines

Subscriure a PS als mitjans