Partit Socialdemòcrata

Consell General

Gili pregunta a Govern pel reciclatge i pel funcionament del forn incinerador

Crea: 07/25/2018 - 17:04
Autor: PS
El forn incinerador (CTRASA).
La consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili ha presentat una bateria de preguntes que el Govern haurà de respondre per escrit amb l’objectiu de conèixer en profunditat com s’aborda el reciclatge al país així com el funcionament del forn incinerador. La parlamentària posa en relleu la necessitat de tenir aquesta informació per poder fer un bon seguiment de la forma de treballar a la instal·lació, més tenint en compte el futur projecte perquè el centre de tractament sigui part d’una important xarxa de cogeneració. 
 
En l’escrit tramitat a Sindicatura, Gili s’interessa, en primer lloc, per la producció total de residus dels anys 2015, 2016 i 2017, una informació que demana en total i desglossada per mesos. També sol·licita les dades del 2018 fins a la data de tramesa de les preguntes. Posteriorment, pregunta d’aquest volum de deixalles, “quina és la quantitat que s’incinera” i “quins residus es destinen a la incineració”. 
 
La consellera general vol saber també “quina és la quantitat de residus que es recicla” i com els gestiona CTRASA, així com la seva destinació, el valor econòmic i el que cobra o paga la societat pel seu traspàs. A més, demana quines empreses els gestionen i quina és la relació contractual amb la gestora del forn. Gili pregunta també per “com gestiona CTRASA els residus no reciclables i no incinerables” i, concretament, qüestiona “on s’exporten” i “quin preu té aquesta exportació”. 
 
En l’escrit, la parlamentària escaldenca s’interessa també per la brossa importada des de la Cerdanya per ser incinerada al forn. Així, demana per la quantitat importada fins ara i d’on prové. A més, vol saber quantes aturades tècniques s’han fet entre el 2017 i enguany i les raons. 
 
La política socialdemòcrata, a banda, demana per la capacitat d’emmagatzematge de residus que té la instal·lació i si la climatologia condiciona en algun moment el seu funcionament. Per últim, reclama que s’informi de “quina quantitat de residus mensuals és necessària cremar per poder subministrar calor mitjançant la cogeneració a edificis i instal·lacions d’Andorra la Vella dins dels objectius màxims que es planteja el Govern”. 
 
Gili ha explicat que “l’objectiu és saber de quina manera tractem els diferents tipus de residus i, exactament, com funciona CTRASA”. En aquest sentit van encaminades “tota una sèrie de preguntes per fer bé el seguiment del tema del reciclatge i vinculades també amb la inversió que es vol fer lligada a la cogeneració a la Comella”. 
 

El PS defensarà al ple del Consell General la laïcitat del sistema educatiu andorrà

Crea: 07/24/2018 - 16:36
Autor: PS
L'escola andorrana de segona ensenyança a Encamp.
Els consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS) portaran al ple el debat sobre si els centres del sistema andorrà han d’oferir de forma obligatòria l’ensenyament de religió catòlica. Des de la formació es defensa que no s’ha de ficar per llei aquesta obligatorietat i aquest era l’objectiu d’una de les 23 esmenes parcials presentades al projecte de llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà, modificació que no ha estat acceptada per la comissió d’Educació. Per això, els parlamentaris han presentat una reserva d’esmena que faci que aquest punt s’hagi de discutir en la sessió de Consell General prevista per aquest dijous. Des de la formació es deixa clar, però, que la idea no és debatre sobre una assignatura en concret sinó sobre si el model públic ha de ser laic, postura que es vol defensar durant el ple. 
 
L’esmena presentada ara fa unes setmanes proposava la supressió de l’article 20 de la llei, que estipula que “durant l’ensenyament obligatori els centres han d’oferir l’ensenyament de la religió catòlica. Aquest ensenyament és opció voluntària per als alumnes. Des de la formació, s’entén que aquesta assignatura “no pot ser una obligació imposada als centres” i que, en tot cas, s’hauria d’oferir fora de l’horari escolar. També es remarca que l’andorrana és “una escola laica” i, per tant, “no pot prioritzar (de forma obligatòria) cap tipus de religió ni ideologia”. Per això, es considera que l’ensenyament de la religió catòlica “ha de ser realitzat fora de l’horari lectiu tot i que dins dels espais escolars”, a la vegada que es demana “no menystenir la complicació que suposa aquesta disposició en l’organització i el funcionament dels diferents centres escolars”. 
 
L’esmena, però, no va ser acceptada durant el treball legislatiu del text a la comissió d’Educació. Per això, s’ ha presentat una reserva d’esmena que permetrà que aquest punt sigui debatut al ple en la sessió de Consell General que s’ha de celebrar aquest dijous i que té l’aprovació de la llei al seu ordre del dia. Com ha explicat López, però, la intenció va més enllà que no pas “discutir sobre una assignatura”. Així, ha apuntat, “al nostre entendre és un debat més ampli, al voltant de la laïcitat de l’escola pública”. I és que, ha recordat, el sistema andorrà “es va crear amb una voluntat laica de formar en una sèrie de valors” i “també ha d’atendre la pluralitat i la diversitat existent al país i a nivell  internacional”. El parlamentari ha recordat també que al país hi ha centres finançats cent per cent amb diners públics que ofereixen aquesta assignatura, en referència a les escoles confessionals. 
 

Gili pregunta per les necessitats dels sistemes educatius de cara al curs vinent

Crea: 07/23/2018 - 11:16
Autor: PS
Un dels centres educatius del país.
La consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili vol conèixer quines són les necessitats dels diferents sistemes educatius de cara al curs escolar que ha de començar al setembre. Per això, ha tramitat una bateria de preguntes, que el Govern haurà de respondre de forma escrita, on s’interessa pel nombre d’alumnes esperats, pel cost que suposa un estudiant a sistemes espanyol i francès o les subvencions per a les associacions de pares i mares, entre altres. Vàries de les qüestions se centren en la problemàtica de l’excés de pes de les motxilles i en les mesures que, per mirar de trobar solucions, s’estiguin impulsant des del ministeri. 
 
En l’escrit tramitat aquesta setmana a Sindicatura, la parlamentària escaldenca demana, en primer lloc, pel nombre d’alumnes que hi haurà amb el nou curs, informació que sol·licita de forma global però també desglossada per sistemes educatius i nivells. Després, pregunta pel cost que suposa per Andorra un estudiant de primària, un de secundària i un de batxillerat dels models espanyol i francès, comptant professorat, personal administratiu, material escolar, equipaments, mobiliari, subvencions de funcionament per als centres, inversions i manteniment dels edificis, activitats externes o el menjador. Es vol que aquesta informació es faciliti tant amb la despesa global com amb un desglossament de partides, segons les dades del darrer curs escolar. 
 
La consellera general també vol saber “quina subvenció es dóna a les associacions de pares” de cada sistema i reclama que la informació es trameti amb una precisió del nombre d’estudiants del centre associat a cada entitat, així com amb els criteris que es fan servir per atorgar l’ajut. 
 
La parlamentària també aborda la problemàtica que suposa el pes de les carteres per als alumnes, tot recordant que en alguns centres “aquest supera el recomanat pels experts, especialment a secundària”. Per això, demana “quines accions porta a terme el Govern per remeiar-ho” i si hi ha grups de treball entre el ministeri i els representants dels diferents sistemes educatius per abordar “aquest problema de salut pública pels nostres infants”. 
 
Una darrera situació que aborden les preguntes és el futur del Lycée Comte de Foix, tenint en compte “l’augment important d’alumnes que està tenint i que es preveu que tingui”, fet que provoca “una necessitat real d’obtenir més espais”. En primer lloc, demana “quina és la situació general del Lycée” i “quines són les necessitats previstes en termes d’espai”. 
 
A més, vol saber si es fan reunions periòdiques amb els responsables del sistema educatiu francès per abordar la problemàtica i, si és el cas, “quines solucions proposa el ministeri de cara al curt termini i al més llarg termini”, així com “el calendari d’accions” que es tingui sobre la taula. Gili, per últim, demana si hi ha “situacions problemàtiques d’aquest tipus” a algun altre centre.
 
La consellera general socialdemòcrata ha explicat que, amb les preguntes formulades, “l’objectiu és fer una anàlisi de la situació i dels efectius escolar”, així com poder “saber el cost que suposa per a Govern l’escolarització dels nostres alumnes als sistemes francès i espanyol”. La parlamentària també considera important tenir “detalls sobre informacions que ens arriben”, com ara el futur del Lycée Comte de Foix o la problemàtica del pes de les motxilles. “Són assumptes que mereixen la nostra atenció i volem saber de quina manera fa el seguiment l’executiu”. 
 

Gili pregunta pel nou retard d’una reforma sanitària que segueix amb un balanç molt decebedor

Crea: 07/16/2018 - 11:29
Autor: PS
Gili conversa amb el director del SAAS.
La consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili ha tramitat una sèrie de preguntes que el Govern haurà de respondre per escrit sobre la situació de la reforma sanitària. En aquest sentit, ha lamentat que mesures importants com ara la implementació de la figura del metge referent estiguin encara aturades. En aquest sentit, Gili ha posat en relleu que el balanç en aquesta matèria dels set anys de Govern demòcrata és “terrible”, ja que no s’ha fet cap avenç ni canvi significatiu.
 
En l’escrit tramitat aquesta setmana a Sindicatura, la parlamentària escaldenca recorda que “a mitjans del passat mes de maig, el ministre de Salut, Carles Álvarez-Marfany, va explicar que la previsió del Govern era que els usuaris del sistema sanitari poguessin triar ja el seu metge referent a finals de juny”. També remarca que aquesta mesura és “clau en la necessària reforma sanitària que fa tant de temps que s’ha d’implementar”. En canvi, “el dia d’avui, gairebé mitjans de juliol, no ens consta que s’hagi establert ja el sistema” i, fins i tot, “algunes informacions apunten, citant fonts del sector sanitari, que la reforma sanitària i el metge de referent no seran una realitat fins a, com a mínim, la propera legislatura”. 
 
Per tot això, Gili pregunta, en primer lloc, “per quina raó no s’ha implementat encara la reforma sanitària que havia de ser imminent a l’aprovació de la llei de drets i deures dels usuaris del sistema sanitari votada el passat novembre del 2017”. També vol saber “quines accions ha fet el Govern per a implantar la figura del metge referent” i quines s’han fet “per a implantar la història clínica compartida”. 
 
La consellera general també demana “de quina manera ha pensat el Govern incentivar la utilització del metge referent per part dels pacients” i “quan pensa (...) tenir en marxa la reforma sanitària”. A més, interroga directament el Govern per si “està satisfet (...) del nivell i dels terminis d’implantació de la reforma sanitària després de dues legislatures amb majories absolutes” i, a més, “com s’explica tanta demora en les decisions”. Per últim, reclama que s’expliqui si “té previst (...) tramitar alguna llei més relacionada amb la reforma sanitària” i “en quin estat es troba l’elaboració i aprovació definitiva de la cartera de serveis, una altra mesura clau de la reforma sanitària”. 
 
Gili ha recordat que “aquesta reforma està a l’agenda política des de l’inici de la primera legislatura de DA” i, en canvi, no ha dubtat a afirmar que “el balanç és terrible”, ja que “no s’ha fet res i estem a finals del segon mandat”. També ha apuntat que la llei de drets i deures dels pacients i de la història clínica, que “ens deien que era l’eina necessària per tirar endavant tota la resta” es va aprovar la tardor passada i, malgrat això, tot continua aturat. “No entenem que el dia d’avui encara no s’hagi implantat res i és preocupant”, ha manifestat.
 

El PS esmena la llei de la Cambra de Comerç perquè sigui sotmesa al mateix control que totes les entitats de dret públic

Crea: 07/05/2018 - 13:48
Autor: PS
Façana de la seu de la Cambra (El Periòdic).

Els consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS) han presentat fins a catorze esmenes al projecte de llei de modificació de la Llei de creació de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra, ara a tràmit parlamentari. Des de la formació es considera necessari que aquesta entitat, que rep una important subvenció per part de Govern, sigui sotmesa al mateix control que altres organismes de dret públic i, per tant, que se li apliqui els mateixos criteris de supervisió que a altres entitats que reben importants transferències econòmiques de Govern. Així, entre altres, es proposa que les liquidacions anuals siguin auditades pel Tribunal de Comptes i que se sotmeti al règim de contracció pública.

Així, amb l’esmena 2 es proposa afegir un nou article al text que estipuli que la Cambra “es regeix per aquesta Llei, per les normes reglamentàries que dicti el Govern i, amb caràcter supletori, per aquelles disposicions legals sobre règim jurídic i procediment de l’Administració pública del Principat que s’adiguin a la seva naturalesa i funcions”. També es deixa clar que “la contractació i el règim del seu patrimoni s’ajustaran al dret públic en l’exercici de totes les competències de caràcter públic”. En la motivació de la proposta de modificació es remarca que l’entitat “rep finançament públic” i, per tant, “és lògic que la contractació i el règim del seu patrimoni s’ajustin al dret públic”.

En una direcció similar es fa l’esmena 13. En concret, el PS proposa que els estats financers de la Cambra siguin auditats anualment no pas per una empresa independent sinó pel Tribunal de Comptes. A més, s’afegeix l’obligació, ja existent per a moltes entitats de dret públic, d’haver de retornar a Govern a final de cada exercici les transferències rebudes i no utilitzades ni compromeses.

La consellera general del PS, Rosa Gili, ha posat en relleu que la tramitació de la llei “ens ha evidenciat que calia esmenar-la per unificar els criteris que s’apliquen a la Cambra, com a institució pública en relació a les altres entitats de dret públic que tenim al país”. Per això, considera important que “hi hagi  aquesta fiscalització del Tribunal de Comptes i altres coses a unificar”, tot recordant que el text actualment vigent “és del 1993 i molt antic”.

Un altre punt de la modificació legislativa a tràmit que no convenç el PS és la possibilitat que la Cambra presenti iniciatives legislatives a Govern. Per això, amb l’esmena 4 suprimeixen l’article que ho permetria, tot argumentant que l’entitat “no té potestat legislativa per si sola”. Des de la formació entenen que les propostes per fer o canviar textos legals es poden fer perfectament des de l’organisme sense aquest canvi normatiu.

El PS també ha presentat una esmena en relació a la nova fórmula de finançament de l’entitat que vol impulsar Govern, ja que “no ens sembla adequada”. Així, pel que fa als recursos ordinaris se suprimeix la partida variable en funció de la creació neta de societats mercantils i establiments comercials i la possibilitat d’aportacions voluntàries per part dels seus electors. També es vol treure de la llei l’opció de demanar transferències extraordinàries en funció de les activitats o serveis que es proposin des de la Cambra. Per últim, també s’elimina el punt que volia permetre un increment de la transferència de fins a un 10% per assumir projectes “d’alt valor afegit”.  

Els consellers generals socialdemòcrates també modifiquen l’article de la llei original que establia un salari per al president de la Cambra. En concret, amb l’esmena 11, inclouen que aquesta remuneració ha de tenir en compte “la seva dedicació horària” i que, en tot cas, ha de ser com a màxim de dues vegades el salari mínim.

Una altra esmena important és la número 11, que fa referència a l’article 14 de la llei, que permet a la Cambra mantenir relació amb òrgans estatals estrangers únicament amb una comunicació prèvia a Govern. El PS vol canviar aquest redactat per exigir que s’hagi de demanar “autorització prèvia” a l’executiu”, ja que, recorden, és a qui correspon “la potestat relativa a les relacions internacionals”.

Una altra de les esmenes del PS persegueix una major transparència en el funcionament de la Cambra, especialment en les eleccions a la direcció. En concret, es proposa que els criteris de reparticions dels membres del ple es publiquin al BOPA abans de cada renovació.

Gili alerta dels efectes dels canvis al calendari laboral en la conciliació familiar de molts treballadors

Crea: 07/04/2018 - 18:03
Autor: PS
Rosa Gili, durant una intervenció al Consell General.
El Partit Socialdemòcrata (PS) vol que el Govern expliqui els motius del canvi en el calendari laboral que permetrà empreses no vinculades al turisme obrir en dies considerats festius. Per això, la consellera general Rosa Gili ha fet una sèrie de preguntes sobre la decisió, que hauran de ser respostes de forma escrita des de l’executiu. La política escaldenca avisa que la mesura pot comportar un perjudici per a molts treballadors, sobretot en l’àmbit de la conciliació de la vida familiar i laboral.
 
En l’escrit tramitat a Sindicatura, la parlamentària recorda que ara fa una setmana “el Govern va anunciar canvis en el decret del calendari laboral per a l’any 2018 amb l’objectiu de permetre el treball en dies festius, de manera excepcional, en sectors no relacionats directament amb el turisme”. Així, es preveu que “les empreses puguin obrir aquestes jornades amb l’autorització prèvia del ministeri competent i, també, per motius d’urgència, que es pugui emprar un procediment de comunicació posterior”. 
 
Gili també apunta que “en l’exposició de motius del decret de modificació publicat al BOPA del 4 de juliol, només s’indica que ‘s’ha constatat que, pel que fa a la resta de sectors, és necessari preveure un mecanisme que permeti el treball en dies festius, de manera excepcional i per motius de necessitat justificada’” Així, per tant, “en cap cas s’especifica per què el Govern considera necessari impulsar aquest canvi normatiu que pot afectar de forma important els drets de molts treballadors”.
 
Atesos aquests antecedents, la consellera general demana, en primer lloc que Govern expliqui “quins són els motius pels quals ‘s’ha constatat’ que cal fer aquesta modificació del calendari laboral” i “quines empreses i/o sectors han demanat aquesta possibilitat i amb quins arguments”. També vol saber “a quants assalariats pot afectar aquesta modificació”. La parlamentària també pregunta a l’executiu “què entén com a ‘motius de necessitat justificada’” i com a ‘motius d’urgència’, a banda que s’expliqui “en quines situacions es pensa” per aquest darrer supòsit.
 
Per últim, Gili també demana saber “quines sancions es poden aplicar en cas d’abusos o mala praxi”. També, vol que s’avanci si “preveu Govern que aquesta possibilitat ja quedi establerta de cara a anys posteriors”.
La consellera general del PS ha deixat clar que, des de la formació, “no entenem el perquè d’aquesta decisió” i, de fet, ha retret al Govern que “no s’explica tampoc al decret”. A més, ha advertit que “ens preocupen les afectacions d’aquesta disposició en relació als treballadors” i ha posat en relleu que “la conciliació familiar ja és complicada al país” i que, al seu entendre, “amb mesures així es pot veure cada cop més perjudicada”.
 

Pàgines

Subscriure a Consell General