Consell General

El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha denunciat la negativa de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) facilitar-li tot un seguit de documentació reclamada abans de l’estiu, en relació als assessoraments jurídics contractats per l’entitat. En lloc de complir amb la demanda d’informació i trametre la informació requerida, com marca el reglament del Consell General, el president de l’organisme proposa que sigui el parlamentari qui la consulti a les seves dependències. Aquesta proposta, a més, arriba un cop esgotat el termini per respondre, en comptes d’haver informat amb anterioritat de la suposada dificultat per enviar la documentació, fet que impedirà que pugui consultar-la abans de la compareixença que els responsables de l’entitat han de fer aquest dimarts i, durant la qual, el polític del PS volia demanar més aclariments sobre aquests encàrrecs jurídics. Per a López, tot respon a una “burla inadmissible” i a la voluntat “obstruccionista” d’ocultar “una informació que ha de ser pública”.

 

El passat mes d’agost, López va presentar la demanda d’informació, mitjançant la qual demanava que li fos facilitada tot un seguit de documentació en relació als assessoraments jurídics contractats per l’AREB en el marc de les diferents causes judicials obertes arran de la intervenció de Banca Privada d’Andorra i el traspàs dels seus actius a Vall Banc o, en cas de ser sospitosos, el seu bloqueig. Aquests encàrrecs han suposat una despesa milionària, bona part de la qual adjudicada de forma directa i sufragada amb un crèdit extraordinari avalat únicament pels vots de DA al Consell General. 

 

Així, el polític del PS sol·licitava, entre altres, les “factures d’honoraris i provisions de fons cobrats pel bufet Badia Advocats” abans de l’encàrrec que va suposar la petició del crèdit extraordinari així com “com tota la documentació del procediment de contractació o adjudicació seguit per aquests processos”.  També volia que se li facilitessin els “honoraris cobrats” pel mateix despatx “pel que fa a qualsevol demanda relacionada amb la intervenció de BPA, amb indicació de la causa concreta per la qual s’ha cobrat”. 

 

A més, en la demanda d’informació, López sol·licitava un “llistat de tots els professionals i serveis externs contractats per l’AREB i BPA amb els corresponents honoraris percebuts (...) i pendents de percebre des de la data de la intervenció de BPA”. Una altra petició era el “document d’anàlisi de les incompatibilitats que pugui tenir el bufet Badia Advocats en assessorar a BPA, AREB i Vallbanc” així com la “relació d’altres assessoraments contractats per l’AREB” a aquest despatx. Per últim, el parlamentari reclamava que se li trametessin la “relació d’altres assessoraments contractats per l’AREB a altres bufets del país o de l’estranger, així com la documentació del procediment d’adjudicació”.

 

Aquesta setmana, el conseller general ha rebut una carta on el president de l’AREB, Albert Hinojosa, explica que no preveu facilitar la documentació sol·licitada i que només es mostra disposat a deixar que López la consulti a les dependències de l’AREB. En l’escrit, Hinojosa apunta que “l’article 5, apartat 2 del Reglament del Consell General estableix que l’Administració requerida disposa d’un termini de 30 dies per trametre la documentació sol·licitada o bé permetre al conseller general l’accés directe a la documentació, on en cas contrari exposar les raons fonamentades en dret que impedeixen la tramesa corresponent”. 

 

Després, apunta que per “l’elevat nombre de documents que es sol·liciten”, no es trametran, però s’ofereix a posar-se “a disposició del M.I.Sr. Pere López López Agràs per tal de permetre al conseller general l’accés directe a la documentació requerida”. 

 

El conseller general socialdemòcrata s’ha mostrat molt crític amb l’AREB per aquesta situació que no ha dubtat a qualificar de “burla inadmissible” que “posa en dubte la seva gestió”. Així, López ha afirmat que “negar-nos aquesta documentació i obstruir-nos l’accés a una informació que ha de ser pública perquè es refereix a la gestió de diners públics respon, per una banda, a no deixar-nos disposar d’ella abans de la compareixença i, per l’altra, dificultar l’anàlisi i la comprensió i que els ciutadans la puguin conèixer”.

 

També ha deixat clar que “no acceptem la seva proposta” i que, per tant, s’exigirà via Sindicatura que es trameti la informació, malgrat el seu volum. “Ens resistim a no poder disposar d’aquesta informació, que ha de ser pública sí o sí”, ha avançat.

 

El Partit Socialdemòcrata (PS) proposa la creació d’un Programa alternatiu de rehabilitació per a aquells menors que hagin comès infraccions com ara ser enxampats bevent alcohol a espais públics –el que col·loquialment es coneix com fent ‘botellón’- com a alternativa a les sancions econòmiques que preveu el projecte de llei qualificada de seguretat pública. Es tracta d’un dels canvis que es vol introduir via esmena al text, ara a tràmit al Consell General. Des de la formació també es vol suavitzar les exigències que es demanarien als organitzadors de manifestacions, ja que s’entén que, tal com està fixat, es podria arribar a limitar aquest dret fonamental. 

 

En total, els consellers socialdemòcrates han presentat tretze esmenes a la llei. Les dues darreres, justament, promouen que Govern, per via reglamentària impulsi la creació d’un “Programa alternatiu de rehabilitació  per a joves infractors menors” que seria una alternativa a les sancions que el text preveu per algunes de les faltes recollides, com ara el consum d’alcohol a espais públics. En concret, això suposaria “l’assistència a sessions informatives relatives a les addicions, treballs en benefici de la societat i altres mesures preventives, educacionals i no únicament repressives, potenciant així el foment i la promoció del civisme i la convivència i prevenint riscos per a la salut”. 

 

Des del PS es considera que aquesta opció és millor per afrontar aquests casos, ja que “és més adequat educar els nostres joves menors que sancionar-los”. De fet, s’entén que “les sancions repressives previstes en el projecte de llei afecten la família essencialment, interpel·lant i responsabilitzant certament els pares per la conducta dels seus fils, però sense atacar realment la problemàtica” que, a l’entendre de la formació, “s’ha d’abordar des de l’educació, la prevenció i l’acompanyament d’aquests menors”. 

 

La consellera general del PS Rosa Gili recorda que el que preveu Govern en aquests casos és imposar una multa de 300 euros que, al final, acaben pagant els pares. Al seu entendre, “aquest tema s’ha d’abordar d’una altra manera i nosaltres aportem amb les esmenes que hi hagi un tractament diferent”. Així defensa que les coses no s’han de fer “des de la vida de castigar, sinó des de la prevenció, la conscienciació i l’ajuda a joves i famílies que es poden veure preocupats i involucrats en aquesta qüestió”. 

 

 

Lligat amb aquest punt, una altra de les esmenes presentades pels consellers generals del PS, la número 6, vol matisar la prohibició de consumir begudes alcohòliques als espais públics. Així, es vol afegir a l’article que aquesta només sigui en els casos que es faci “de manera incívica”, ja que “no considerem adequat” que aquest impediment es faci “de manera radical”. 

 

No limitar el dret a manifestació

Un altre gruix de les esmenes dels socialdemòcrates (de la número 2 a la 5) fan referència a les disposicions per a la convocatòria de manifestacions, ja que es considera que en alguns casos són excessives i, justament, poden acabar limitant l’exercici d’aquest dret. Així, per una banda, l’esmena 2 proposa que el termini de comunicació prèvia pugui ser d’entre dos i noranta dies hàbils –el text original preveu entre vuit i 45- i, en casos extraordinaris, de només 24 hores. “No cal tanta antelació per poder convocar”, s’indica en la motivació. 

 

També es vol eliminar l’obligació que els impulsors d’una manifestació hagin de demanar el permís donant les seves dades personals (nom, cognoms, número de passaport, domicili, etc.), ja que “no ens sembla adequat fiscalitzar tant les persones” que volen organitzar-ne una. Un altre punt important és que, a diferència del text original, on es vol que els convocants siguin “responsables” del bon ordre de l’acte i, fins i tot, hagin de respondre “subsidiàriament” en cas que es produeixin danys, l’esmena 4 indica que aquestes persones simplement “han de vetllar” pel normal desenvolupament de la protesta. Des del PS s’entén que els promotors “no han de fer-se responsables de les accions inapropiades d’altres manifestants” i que el text original “coarta el dret a manifestació fent suportar un pes inadequat als organitzadors”. 

 

Per últim, el PS vol també suprimir la potestat que s’atorga al ministre competent per dissoldre una protesta en cas que impedeixi la lliure circulació de les persones o dels béns. “És habitual que (...) es facin a la via pública i que, per tant, temporalment alterin la lliure circulació de les persones o dels béns”, es remarca en la motivació, tot indicant que passa el mateix en altres actes com curses esportives “i s’accepta”. 

 

Gili explica que aquest grup d’esmenes persegueix “treure  pressió” a aquelles persones que convoquin actes de protesta. Així, en relació als possibles danys que es puguin produir en un acte d’aquest tipus, recorda que “ja hi ha el codi penal i altres normatives que permeten castigar qui s’excedeixi” i, en canvi, mantenir el text com el va tramitar Govern al Consell podria afectar “un dret fonamental”, situació més incomprensible encara quan “tampoc tenim cap antecedent al país de manifestacions que hagin degenerat en incidents”. Per tant, “no entenem aquesta fiscalització tan excessiva” que, avisa la parlamentària, “fins i tot pot ser un fre” per a l’exercici d’aquesta forma de protesta cívica.