Consell General

El Partit Socialdemòcrata (PS) considera que no és oportú que es fixi legalment l’obligació dels centres educatius d’oferir l’ensenyament de religió catòlica. Així ho posen en relleu en les esmenes presentades al projecte de llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà tramitat pel Govern al Consell General. Les propostes de modificació fetes també persegueixen reforçar la formació dels docents, reduir els requisits d’experiència prèvia per a aquells que ja han treballat al sistema i volen optar a llocs de feina, refermar el compromís amb l’ús i la difusió del català com a llengua oficial d’Andorra i incorporar la formació professional dins l’escola andorrana.

 

Els consellers generals socialdemòcrates han presentat un total de 23 esmenes a l’articulat del text. La número 13 proposa la supressió de l’article 20 del projecte de llei, que estipula que “durant l’ensenyament obligatori, els centres han d’oferir l’ensenyament de la religió catòlica. Aquest ensenyament és opció voluntària per als alumnes”. Des del PS es defensa que “l’ensenyament proposat no pot fer d’una obligació imposada als centres” i que “en tot cas, s’hauria d’oferir fora de l’horari escolar”. També es posa en relleu que l’andorrana “és una escola laica” i, per tant, “no pot prioritzar (de forma obligatòria) cap tipus de religió ni ideologia”. 

 

Així, es considera que el coneixement de religió catòlica “ha de ser realitzat fora de l’horari lectiu tot i que dins dels espais escolars”. També s’apunta que “no cal menystenir tampoc la complicació que suposa aquesta disposició en l’organització i el funcionament dels diferents centres escolars”. 

 

Vàries esmenes de les presentades, que han estat treballades i consultades tant amb el Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) com amb les associacions de pares i mares d’alumnes, persegueixen també reforçar la formació dels docents que treballin al sistema. Així, a diversos articles que hi fan referència, com ara el 16 o el 27, es proposa incloure que “el pla d’estudi de (...) ha de contenir una part important de matèria d’àmbit didàctic i pedagògic”. 

 

Un altre canvi que es vol fer des del PS fa referència al fet que la llei preveu que les persones que optin a un lloc de treball a l’escola andorrana, sigui com a eventual o sigui via edicte, hagin d’acreditar haver cursat una formació didàctica i pedagògica específica. El text, però, eximeix d’aquest requisit a aquelles persones que puguin demostrar una experiència laboral mínima de sis cursos escolars complets al sistema educatiu. Des de la formació es considera que amb només quatre cursos hi hauria “una antiguitat prou significativa”. 

 

Una altra esmena presentada des del PS va en la línia de les ja elevades al projecte de llei de l’ensenyament superior per fer que “el compromís” amb el català “com a llengua oficial del país” sigui “més intens”. Així, en l’apartat 5 de l’article 3, que estableix les finalitats del sistema educatiu andorrà, es fixa que cal assegurar-ne “l’ús acurat” en “els diversos àmbits de comunicació, per mitjà del coneixement de la seva diversitat de registres i de nivells d’ús”. 

 

A banda, el PS també vol que es valori la possibilitat d’incloure dins de l’escola andorrana la formació professional, que amb l’actual llei quedaria fora. Es considera que “aquest fet podria ser un estímul i una ajuda per superar els actuals problemes organitzatius, logístics, de coneixement, de prestigi i altres que avui experimenta”. Per això, també s’han fet vàries esmenes amb l’objectiu que es pugui acabar preparant una regulació específica. 

La consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili ha recriminat al Govern que no estigui escoltant els ciutadans ni tenint en compte els seus neguits a l’hora de tirar endavant el projecte de construcció d’un heliport nacional a la zona de Tresoles. La parlamentària ha lamentat que aquesta manca de sensibilitat és ben diferent de la que es va mostrar a l’hora de descartar anteriors ubicacions, justament, per l’oposició dels veïns llavors afectats. A la vegada, ha lamentat que la infraestructura es vulgui impulsar sense tenir informes claus com ara el de viabilitat econòmica o el d’impacte mediambiental, entre altres.

 

De fet, un dels estudis claus que falten és el que, segons havia anunciat l’executiu en nombroses ocasions, es volia demanar a tècnics de l’Aviació Civil Francesa. I aquest no arribarà, ja que, tal com ha explicat el ministre d’Ordenament del Territori, Jordi Torres Falcó, durant la sessió de control a Govern celebrada aquest dijous al Consell General, aquest organisme ha declinat realitzar aquest treball perquè estima que no és competent i la recomanació ha estat demanar-lo a una empresa externa i independent.

 

Gili ha denunciat que, malgrat tots els dubtes, el Govern continua realitzant actuacions encaminades a construir la instal·lació aeronàutica. “No saben e cost, no saben si els informes seran favorables, ni la magnitud adequada de l’heliport o les repercussions mediambientals, però van adjudicant coses i fent planificacions urbanístiques. Tot molt normal”, ha comentat la consellera general, ha preguntat directament al Govern si “continuaran fent despesa mentre troben algú altre que els hi faci els informes”. La parlamentària ha deixat clar que el PS “no està en contra” de fer aquesta infraestructura al país “però volem que les coses es facin bé: planificant, escoltant tots els ciutadans i informant tothom”.

 

I aquest és un dels grans problemes: “Hi ha gent preocupada a Escaldes, però també a Encamp i altres parròquies i tenen la sensació de ser ciutadans de segona”. I és que, ha recordat, “DA ha abandonat dues ubicacions prèvies a Andorra la Vella per l’oposició de veïns i  dels cònsols” i, en canvi, ara “amb les Tresoles, els mandataris d’Escaldes (cap de Govern, ministres, consellers generals, síndic general, cònsols...) estan muts; no baden boca i deixen els seus ciutadans abandonats”. Sobre aquest punt, Gili s’ha mostrat molt crítica, també recordant que les minories al comú d’Escaldes-Engordany tampoc han pogut accedir encara als informes realitzats fins al moment. “La desídia d’alguns fa que els consellers comunals que van demanar informació encara esperin. Clama al cel que han tingut la mateixa consideració cap als ciutadans que cap a ells: ben poca”, ha manifestat.

 

Llei de Funció Pública

Durant la sessió, un altre tema tractat ha estat el fet que la reforma de la llei de funció pública hagi arribat al Consell General sense part dels informes preceptius. Gerard Alís ha denunciat una situació greu per a “un text que afecta tot el personal de l’administració”, ja que “no s’ha comptat amb l’opinió de tots els implicats”. Al seu entendre, “se’ls havia d’haver implicat a tots” i, en canvi, “les formes no han estat les adequades: la modificació s’havia de fer amb diàleg i no amb imposicions i, pel que ens ha arribat, no s’ha fet així”. 

 

Alís també ha recordat les conclusions de les taules de treball organitzades entre 2009 i 2011, durant el Govern del PS. “S’ha menyspreat aquesta feina”, ha criticat, tot indicant que “DA nega el diàleg, nega la negociació i prefereix imposar els seus criteris; no hi ha voluntat real de respectar els preceptes legals de consultar els funcionaris”. Per al conseller, aquesta circumstància és greu perquè “Andorra necessita un Estat fort, que requereix una funció pública forta, motivada i eficient” i, en canvi, “amb la reforma presentada dubto que això es pugui assolir”.

 

Transferències als comuns

La quarta pregunta formulada des del PS feia referència a la part que el Govern encara ha de pagar de les transferències als comuns per l’exercici 2017, fruit del fet que finalment no s’aprovés la congelació inicialment prevista. Des del Govern s’ha explicat que la intenció és tramitar un crèdit extraordinari un cop es tinguin els informes de Tribunal de Comptes corresponents a les liquidacions del 2016. Per a Pere López es tracta d’una mostra més de la voluntat de dilatar el compliment d’aquella votació perduda al Consell General.

 

“Són molts els que tenim la sensació que no s’ha acabat d’acceptar aquell resultat i allarguen l’execució, fins i tot dient que aquests diners són innecessaris pels comuns”, ha comentat, tot recriminant al ministre Jordi Cinca que “aquests càlculs, vostè ja els pot fer”. Per això, “no entenem les dilacions i les tàctiques allargatòries de Govern per no donar compromís a una votació feta al Consell General”.