Consell General

El controvertit projecte per construir l’heliport nacional a la zona de Tresoles, a Escaldes-Engordany, serà un dels principals temes que s’abordaran en la sessió de control a Govern prevista al Consell General pel pròxim 3 de maig. La parlamentària del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili ha tramitat dues preguntes sobre la qüestió, una vinculada als estudis i informes encarregats per l’executiu i una altra sobre la necessitat i la viabilitat real per al país de tenir aquesta instal·lació, que tanta oposició ciutadana ha aixecat. 

 

El passat dimarts, l’heliport a Tresoles ja va ser un dels temes que més interès va despertar durant la reunió política que el PS va celebrar a Escaldes-Engordany. Davant dels assistents, Gili va avançar ja la voluntat de qüestionar el Govern sobre aquest projecte i, ara, ha tramitat dues preguntes que seran respostes de forma oral davant el ple. 

 

En el primer dels escrits tramitats aquesta setmana Sindicatura, la consellera general socialdemòcrata recorda que “segons els informes dels tècnics francesos que han analitzat el terreny de Tresoles com a possible ubicació per al futur heliport nacional és fàcil preveure que, si bé la parcel·la podria albergar la instal·lació, el cost de construcció seria molt elevat per les condicions de la zona escollida”. A la vegada, apunta que el projecte “ha aixecat una important oposició per part dels veïns” que “amb lògica preocupació i no sense raó” consideren que “patiran importants inconvenients per la contaminació acústica i altres que generin els aparells, així com els riscos derivats d’un possible accident”.

 

També remarca “el malestar de molts ciutadans”, tant d’Escaldes-Engorday com d’altres parròquies, i “els importants dubtes que sorgeixen en relació a la ubicació, a la viabilitat econòmica i a les repercussions negatives d’aquesta infraestructura a les Tresoles”. Per últim, recorda que “aquesta ubicació és la tercera proposta plantejada pel Govern”, després dels intents fallits al Patapou i a la Comella. Per tot això, pregunta a l’executiu si “pot explicar (...) l’interès de tenir un heliport nacional a les Tresoles” i “per què ha triat aquesta ubicació i no una altra”.

 

En el segon escrit, Gili apunta que “malgrat les promeses fetes tant als consellers del comú (...) com als veïns de la plataforma contrària a la construcció d’un heliport a Tresoles, Govern no ha fet arribar encara els estudis i informes tècnics encarregats per determinar la viabilitat d’ubicar la instal·lació aeronàutica a aquesta parcel·la” i que “el ministre d’Ordenament del Territori ha assegurat que aquesta entrega no s’ha fet perquè encara s’està pendent de l’avaluació dels mateixos que han de realitzar tècnics de l’aviació civil francesa”. També es lamenta que “tampoc hi ha prevista, encara, la promesa reunió amb els consellers comunals per compartir les conclusions d’aquest estudi”.

 

A més, es remarca que “hi ha seriosos dubtes sobre la idoneïtat de la zona de Tresoles com a ubicació de l’heliport, tant per les molèsties que pot generar als veïns com pel risc que suposa per al medi ambient i per a la central hidràulica de FEDA”. Per això, es demana a Govern “quins estudis, auditories o informes està esperant (...) i quan es preveu disposar d’aquests”, així com “quines accions s’han dut a terme per a la realització d’aquesta instal·lació a Tresoles i quin calendari es preveu en relació al nou heliport”. 

 

En relació a la primera de les preguntes, la consellera general del PS apunta que “volem que el ministre expliqui el perquè de la necessitat d’un heliport”. En aquest sentit, comenta Gili, “és una qüestió que molts ciutadans es fan a peu de carrer”. Així, indica que “es pregunten quina necessitat en tenim i per què és interessant les Tresoles”. Sobre la segona de les peticions, la parlamentària posa en relleu que vol saber quina és la “calendarització de la infraestructura”. 

 

El Consell General no ha acceptat prendre en consideració la proposició de llei d’organització i funcionament dels comuns presentada pel Partit Socialdemòcrata (PS). Durant el debat al ple, el parlamentari Pere López ha lamentat que la negativa de Demòcrates per Andorra (DA) a acceptar analitzar el text, evitarà que es pugui estudiar una proposta legislativa que tenia com a objectiu fer democràtiques les corporacions parroquials amb, entre altres, mesures per reforçar el paper de les minories i fent més representativa la seva composició. La decisió dels ‘taronja’ evidencia, segons ha apuntat el socialdemòcrata, el “retrocés democràtic” que es viu a bona part de les institucions andorranes des del 2011.

 

López ha defensat la necessitat de la llei tot recordant que “no es pot dir que als comuns només es faci gestió”, ja que “gestionen el territori, tenen competències com ara serveis socials, educació, cultura o medi ambient; si això no és política, què ho és?”. Al seu entendre, amb aquest “fals pretext” el que es fa és “mantenir un sistema en què les minories tenen molta menys representació de la que realment els pertoca o tenir fora del consell de comú als partits de l’oposició”. També es genera nombroses disfuncions com ara “minories sense recursos” o “reunions importants que es convoquen amb molt poc marge de temps”, entre altres. 

 

En resum, ha indicat López, “es vol una forma d’eludir el debat públic sobre decisions que ens afecten a tots i eludir el dret dels ciutadans a saber què passa als comuns”. Com a exemple ha recordat el que ha succeït amb les obres de reforma de l’avinguda Meritxell, adjudicades pel comú d’Andorra la Vella amb un important sobrecost sobre el pressupost inicialment previst sense que des de les dues minories s’hagi pogut analitzar els motius ni fer cap actuació correctora. 

Davant d’aquestes disfuncions, ha defensat, “la nostra llei proposa solucions”. Per això, ha lamentat que no s’hagi volgut prendre en consideració per treballar-la i fer aportacions. El text, vots socialdemòcrates a banda, només ha tingut el suport del grup liberal. 

 

Per a López, “el debat va de democràcia, la del dia a dia” i ha advertit que “no es pot dir que els comuns són democràtics perquè un cop cada quatre anys hi ha elecció si després el funcionament és l’actual”. Així, ha assegurat que volem unes corporacions “amb un funcionament democràtic, amb una representació equitativa, no unes on uns pocs facin el que vulguin amb els diners de tot i no hagin de perdre temps a donar explicacions”.

Durant les seves intervencions, el conseller general del PS ha retret a DA el que considera “un retrocés democràtic” des que l’any 2011 van accedir al Govern. “Es veu comuns i a institucions com ara la justícia i altres”. Així, ha afirmat, “la seva obsessió és rebaixar dia a dia la qualitat democràtica del país”.

 

Canvis en l’impost de societats

Un altre punt important de la sessió parlamentària ha estat l’aprovació de les modificacions en la llei de l’impost de societats que, però, no han comptat amb el suport del PS, que ha optat per abstenir-se. Un dels motius d’aquesta decisió és que no han prosperat les reserves d’esmena que persegueixen fer tributar els beneficis dels Organismes d’Inversió Col·lectiva (OIC) i allargar la vigència dels règims especials que ara s’eliminen.

 

Sobre el primer punt, López ha recordat que aquestes entitats no estan gravades ni per l’impost de societats ni per l’IRPF. El PS demanava que els beneficis i plusvàlues obtinguts fossin gravats via aquesta segona figura tributària. La proposta ha estat refusada i el conseller general ha lamentat que això permeti “espais per a la no tributació al nostre país” quan “no els hi ha d’haver”, ja que “la Constitució diu que tothom ha de contribuir a les finances públiques segons les seves possibilitats”. La situació, ha alertat, és encara més greu, ja que “aquests espais beneficien a qui més té”. 

 

Així, ha explicat que “hem construït entre tots un edifici fiscal, però el veí de l’àtic, l’espai més luxós, segons la concepció dels Demòcrates, està exempt de pagar les despeses comunitàries”. Aquesta forma de fer contrasta, ha remarcat, amb la política en altres àmbits com ara els socials. “El mateix Govern que posa barems per discutir a la gent si pot o no rebre una ajuda per arribar al LECS, va permetent que els qui més tenen no paguin impostos”, ha denunciat. 

 

Tampoc han prosperat les reserves d’esmena per allargar els terminis dels règims especials que queden suprimits amb la modificació legislativa. Gerard Alís ha deixat clar que, des del PS, es comparteix aquesta eliminació, però ha defensat “cal donar una sortida a aquells que van acollir-s’hi”. 

 

Ja en el debat sobre el text global, López ha explicat la decisió d’abstenir-se en la votació per part dels socialdemòcrates. Ha recordat que “sempre donem suport a les mesures d’homologació” i “adaptar-nos a la normativa BEPS és una exigència pel país”, però ha indicat que “cal fer les coses”. A banda de les reserves d’esmena refusades, el conseller general ha retret a Govern que “aprofiti per colar una reforma amb la qual no hi estem d’acord” com és el fet de modificar “amb calçador” de l’IRPF. En concret, es permet que a l’hora de calcular les plusvàlues dels actius mobiliaris s’agafi el valor de compra en comptes del que hi havia a 31 de gener del 2014 en el cas d’aquells que hagin sofert pèrdues des de la seva adquisició, fet que permetrà no tributar res. López ha criticat que “es fa una disposició a mida de noms i cognoms perquè no hagin de pagar, es perjudica l’erari públic i es fa un tractament diferenciat per aquestes persones”.

 

La sessió també ha servit per donar el vistiplau a la modificació de la llei de serveis socials i sociosanitaris per introduir un canvi en la forma de calcular el barem patrimonial dels beneficiaris de diferents prestacions. Alís ha recordat que, a l’entendre del PS, el text “converteix les prestacions en caritat” i que “la modificació és fruit de l’arrogància d’un Govern que vol canviar lleis per la porta del darrere per amagar retallades”. Els tres parlamentaris socialdemòcrates s’hi ha abstingut, ja que el canvi és més beneficiós per a les persones afectades que no pas la fórmula actual. 

 

El text que sí que s’ha votat a favor ha estat el Tractat constitutiu de la Conferència de Ministres de Justícia dels Països Iberoamericans. El conveni ha estat ratificat per unanimitat pel Consell General.