Partit Socialdemòcrata

Consell General

El PS proposa canviar el reglament del Consell General com a sortida a la situació al grup mixt

Crea: 01/10/2018 - 19:00
Autor: PS
Gili ensenya el reglament del grup mixt durant la roda de premsa.
Els parlamentaris del Partit Socialdemòcrata (PS) demanaran que s’estudiï la possibilitat de reformar el reglament del Consell General com a sortida a la situació creada arran de l’arribada al grup mixt de cinc exmembres de la bancada liberal. En concret, la proposta que es vol traslladar és la de permetre la creació, a mitja legislatura, de nous grups, opció que ara mateix no és possible. D’aquesta forma, es podria trobar una solució a una situació que és “anormal” i que afecta greument la pluralitat i la representació sorgida dels vots de les eleccions generals del 2015.
 
Pere López i Rosa Gili han volgut explicar la postura del PS en relació a la situació que s’ha generat al grup mixt per l’arribada de cinc consellers generals fins al passat desembre adscrits a la bancada liberal. En aquest sentit, la política escaldenca ha recordat que ja és la tercera vegada que s’ha de plantejar la forma de funcionar del grup mixt, on els socialdemòcrates, ha recordat, van ser ubicats després de la “manca de cortesia parlamentària” que van tenir tant demòcrates com liberals en no voler cedir cap membre durant dos mesos per poder configurar un grup propi. 
 
Gili ha explicat que en les dues ocasions anteriors –la primera a inici de legislatura i la segona quan Sílvia Bonet va deixar Socialdemocràcia i Progrés (SDP) i va passar a ser consellera independent- el reglament del grup mixt es va acordar per unanimitat dels seus llavors cinc integrants. Així, ha defensat aquesta fórmula tot argumentant les particularitats d’aquesta bancada en concret. “És diferent dels altres; agrupa diferents forces polítiques, amb temps d’intervenció diferents que ens hem de repartir entre tots, també es distribueixen els recursos econòmics i, si tens un problema, no pots anar enlloc”, ha recordat. Per tot això, des del PS s’entén que “no és normal que les coses es facin d’una altra manera que no sigui per unanimitat” i, per tant, “la proposta liberal, que vol que certes decisions es prenguin per majoria, no pot ser de cap manera a dins del grup mixt perquè no seria representatiu de tots els seus membres; seria un funcionament anormal i, fins i tot, en alguns casos, totalitari”.
 
 
La parlamentària ha deixat clar que, des del PS, en cap cas s’està entorpint l’activitat al Consell General i ha recordat que abans d’afrontar les reunions per a la reorganització del grup es va demanar un informe a sindicatura on s’especifiqués “què és el que canvia en passar d’un grup de 5 a un de 10”. També ha defensat el desig de mantenir, com a mínim, una presidència rotatòria com a forma d’estar representats i tenir informació en un òrgan com és la junta de presidents en el qual “es prenen decisions molt importants”. 
 
Davant la dificultat d’arribar a un acord a conseqüència del posicionament enrocat dels nous consellers del grup mixt, el PS ha volgut posar sobre la taula una proposta que ajudaria a desencallar la situació. “Presentarem una demanada de modificació de l’article 24 del reglament del Consell General per poder crear un nou grup parlamentari per part dels cinc consellers”, ha anunciat Gili, tot posant en relleu que “la situació d’ara és totalment anormal” i “no és correcta perquè minva els drets de les minories en suposar menys recursos econòmics que són necessaris per fer bé la feina i també en relació al temps d’intervenció”. La parlamentària ha recordat que els 10 consellers ara del grup mixt suposen al voltant del 50% dels vots emesos en les eleccions generals del 2015, agafant per fer el càlcul el 23,5% dels sufragis que van donar suport al PS, la part proporcional dels suports a Liberals que correspondria als cinc escindits i els qui van donar suport a la llista d’SDP que encapçalaven Víctor Naudi i Sílvia Bonet. La política escaldenca ha defensat que es tracta d’una bona sortida, que permetria garantir els drets de les minories i que es pot tirar endavant si hi ha voluntat política dels diferents partits. 
 
 
Reflexió general
Durant la roda de premsa, per la seva banda, Pere López ha volgut fer una “reflexió entorn d’una legislatura molt atípica”, que no ha dubtat a qualificar “d’italiana”, recordant que al parlament del país transalpí un 25% de diputats havia canviat de grup o partit en el darrer mandat. En aquest sentit, ha indicat que en l’actual legislatura al parlament andorrà ja són set els consellers generals que van presentar-se sota unes sigles i que han acabat abandonant-les. “Classe política, mitjans i ciutadans han de pensar si aquest és el model que volen de gestió política, si és el model que agrada”, ha afirmat, tot recordant, a més, que alguns d’aquests parlamentaris han acabat rebent “recompenses” en forma de “càrrecs importants”. Per tant, “no només hi ha el perill d’aquesta fórmula sinó també el que aquests moviments puguin ser premiats en detriment de la representativitat o la visibilitat d’altres forces polítiques”. 
 

El PS vol incloure al pressupost 2018 una congelació dels lloguers i incrementar el salari mínim amb l’IPC

Crea: 01/08/2018 - 17:21
Autor: PS
Els consellers generals del PS al ple del Consell.
Els consellers generals del Partit Socialdemòcrata, Gerard Alís, Rosa Gili i Pere López, han presentat una esmena a la totalitat al projecte de pressupost per a l’exercici 2018 tramitat pel Govern. Des de la formació es considera que el text en cap cas respon a la realitat ni a les necessitats de la població. Bona mostra d’això és el fet que no es reculli cap mesura ni actuació destinada a pal·liar la complicada situació que es viu al mercat de lloguer ni amb els salaris baixos. Justament, actuar en aquests dos fronts és un dels objectius que persegueixen les 60 esmenes parcials al text també tramitades pels parlamentaris, mitjançant les propostes de congelació de lloguers i d’increment del salari mínim. 
 
El PS entenc que el projecte de pressupost per a l’any 2018 inclou important mancances, entre elles les de no donar solucions als problemes reals de bona part de la població. Per això, ha presentat l’esmena a la totalitat, que es debatrà dijous vinent al Consell General. “Presentarem les diferències globals de plantejament de quines entenem que han de ser les prioritats polítiques del país”, ha explicat el parlamentari socialdemòcrata, Pere López a l’hora d’avançar el que passarà en la sessió. 
 
A banda d’aquesta esmena a la totalitat, els consellers generals del PS també han presentat 60 de parcials, que afecten tant al mateix Govern com a entitats públiques com Andorra Telecom, el Fons de Reserva de Jubilació, FEDA o l’AREB, entre altres. Entre les propostes que es volen introduir al text hi ha la d’establir per llei que no es puguin actualitzar amb l’IPC els lloguers. Així, en l’esmena s’indica que “durant tot l’exercici 2018 queda en suspens l’actualització o la revisió de la renda de tots els contractes d’arrendaments de finques urbanes, tant les destinades a habitatge com les que es destinen a l’exercici d’una activitat de comerç, indústria, professional, d’ensenyament o de qualsevol altra classe”. La mesura “també s’aplica als contractes d’arrendament de garatges i de places d’aparcament”. 
 
En una altra esmena, els consellers generals del PS també proposen canviar la Llei d’arrendament de finques urbanes per reduir el preavís actual per abandonar un pis llogat (un mes per cada any o fracció que resti per a la finalització del contracte) a només 30 dies. En el cas dels lloguers de locals de negoci, també es vol reduir-lo a tres mesos –actualment està fixat en dos mesos per cada any o fracció que resti de contracte-.
 
Una altra de les propostes de modificació presentades pel PS fa referència al salari mínim. En concret, es reclama que s’actualitzi “en funció de l’augment de l’IPC per l’exercici 2018” i, al mateix temps, “s’encomana al Govern que prengui les disposicions escaients per fer efectiu aquest canvi tenint en compte que l’actualització no aplicada als salaris meritats durant el període comprés entre l’un de gener del 2018 i l’entra en vigor d’aquesta llei s’hauran de regularitzar a la fi del mes natural immediatament posterior a l’entrada en vigor d’aquesta llei”. Des del PS es recorda que, si bé a l’octubre l’executiu ja va aprovar la pujada del salari mínim pel 2018, aquesta va ser només de l’1,5% i, per tant, quedarà àmpliament superada per la inflació, que si es compleix l’IPC avançat, serà del 2,6%. 
 
Així, López ha explicat que, al seu entendre, les esmenes permeten “visualitzar que les principals preocupacions que avui hi ha al país, el preu dels lloguers i els salaris baixos, no tenen cabuda dins del pressupost de DA”. A més, ha posat en relleu que això es pot comprovar tant en l’absència de “polítiques de suport a les famílies o d’habitatge, que són inexistents”, com en el fet “especialment greu” que, malgrat que “ja es preveia un IPC força elevat” no es plantegés que “no es pugui traslladar aquest als lloguers d’habitatges o locals comercials, que ja són molt alts al país”. El conseller general del PS també ha remarcat que, tot i que “el Govern ens ha anunciat un increment del salari mínim de l’1,5%”, queda clar que “si l’IPC és del 2,6%, les persones que l’estiguin percebent o cobrin alguna prestació vinculada perdran poder adquisitiu”. 
 

Gili demana que Govern expliqui les conseqüències de la reforma laboral de DA

Crea: 12/28/2017 - 18:07
Autor: PS
La consellera general del PS, Rosa Gili, amb Gerard Alís (E.Comellas/Consell General).
La consellera general del Partit Socialdemòcrata Rosa Gili vol que Govern expliqui quines seran les conseqüències reals dels canvis que Demòcrates per Andorra (DA) vol impulsar amb el seu paquet de lleis laborals. Per això ha formulat una sèrie de preguntes que l’executiu haurà de respondre de forma escrita i on demana saber com afectarà la nova legislació, en cas d’aprovar-se, a casuístiques concretes que poden patir treballadors del país.
 
En l’escrit tramitat aquest dijous a Sindicatura, la parlamentària escaldenca recorda que “el grup parlamentari demòcrata, que dóna suport a Govern, ha tramitat un paquet de lleis que volen reformar el model laboral existent a Andorra”. Gili adverteix que “entre aquestes modificacions, n’hi ha que afecten la reducció dels dies de preavís que ha de donar un empresari en cas d’acomiadament no causal o la rebaixa de les indemnitzacions per acomiadaments injustificats o improcedents”. Per això, explica que “considerem convenient disposar d’informació concreta de com poden afectar aquestes modificacions als treballadors del nostre país” i argumenta que “donat que Govern ha formulat un criteri favorable als textos, ha d’haver estudiat els efectes reals de les disposicions de les noves lleis”. 
 
Per això, fa vàries preguntes posant exemples concrets de quina seria la conseqüència d’aplicar la reforma laboral. En primer lloc, demana saber “quina seria la indemnització que els hi correspondria amb el Codi de relacions laborals actual a dos treballadors que estiguessin percebent com a sou net un salari mitjà a data de novembre del 2017 (2.050,67 euros) el primer, i el segon amb un salari de 1.000 euros i que acumulessin 15 anys de servei a l’empresa en cas d’un acomiadament no causal i sense fer-los treballar els dies de preavís estipulats a la llei”. Després també demana “quina seria la indemnització que els correspondria (...) si s’apliquessin les disposicions de la proposició de llei de relacions laborals ara a tràmit parlamentari”. 
 
En la segona qüestió, Gili pregunta “quina seria la indemnització mínima que li correspondria amb el Codi de relacions laborals actual a dos treballadors que estiguessin percebent com a sou net el salari mitjà a data de novembre del 2017 (2.050,67 euros) el primer i un sou de 1.000 euros el segon, i que acumulessin 15 anys de servei a l’empresa en cas d’un acomiadament injustificat o improcedent”. Després també vol que se li contesti “quina seria la indemnització que els correspondria als mateixos assalariats si s’apliquessin les disposicions de la proposició de llei de relacions laborals ara a tràmit parlamentari?”. 
 
Gili ha explicat que “volem posar en evidència l’afectació del nou codi de relacions laboral en relació amb l’anterior”. Per això, “plantegem la situació de dues persones, una amb el salari mitjà i una altra amb el mínim, amb quinze anys a l’empresa, que són acomiadades i demanen quina indemnització correspon ara i quina tocaria el dia que estigui en vigor la nova llei”. Així, “l’objectiu és que quedi clar per tothom com canvien aquestes indemnitzacions amb la reforma”. 
 

López denuncia la mala gestió de DA i l’acusa de “crear xarxes de clientelisme” per aconseguir vots

Crea: 12/20/2017 - 17:23
Autor: PS
López ha retret a Martí la forma de fer de DA.
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, ha volgut denunciar al ple del Consell la forma com, al seu entendre, Demòcrates per Andorra (DA) utilitza la gestió de les administracions i entitats públiques com a “xarxa de clientelisme” per aconseguir suports electorals i el fet que això suposa un important “malbaratament de recursos públics”. El parlamentari ha fet aquestes valoracions durant el debat de la llei de col·laboració entre l’Administració general i els comuns i entre els comuns, text que s’ha acabat aprovant malgrat l’oposició de la formació. La sessió també ha servit per refusar l’esmena a la totalitat al marc pressupostari per al mandat 2016-19 i per posar en relleu les dificultats que Govern tindrà per complir la coneguda regla d’or, confirmant d’aquesta forma les advertències fetes en el seu dia des del PS. 
 
Pel que fa a la primera de les lleis, aquesta, entre altres coses, impulsa la creació de mancomunitats entre comuns com a entitats públiques autònomes. I ho fa, ha alertat López, generant unes obligacions que comportaran importants despeses i, a més, sense que hi hagi garanties de control sobre aquests organismes. Es tracta, ha lamentat, d’una fórmula que s’adequa perfectament a la forma de fer de DA. 
 
“Si alguna cosa els ha caracteritzat és aquesta explosió de creació i de creixement d’entitats i  ens de tot tipus”, ha recordat, tot acusant la formació ‘taronja’ de “convertir la gestió pública en una pura xarxa de clientelisme política i en una eina efectiva de fidelització de vots”, comportant, per tant, “un malbaratament de recursos”. López ha afirmat que les mancomunitats, tal com surten estructurades d’un “projecte de llei pèssim i amb moltes mancances”, seran “una eina al més pur estil DA”. Així, ha advertit, es convertiran en “organismes amb menys controls polítics, sense regulació”. Per tant, “un caldo de cultiu idoni per a la seva oficina de col·locació i d’amiguisme”.
 
El parlamentari socialdemòcrata ha defensat que, actualment, no hi ha cap impediment perquè els comuns acordin mancomunar la prestació de determinats serveis. “Ja és perfectament possible; el que passa és que només es busca, en realitat, una fórmula per escapar al control legislatiu i polític”, ha apuntat. López, que ha qualificat la llei original de “nyap” i que ha admès lleugeres millores en el treball en comissió, ha deixat clar, però, que la seva aprovació “és un greu error”, ja que “aposta per un model que multiplica la despesa i que pot donar lloc a corrupteles; no creiem que sigui l’adequat per a un país com el nostre, de 70.000 persones”. 
 
Problemes amb la regla d’or
El segon punt de l’ordre del dia ha estat la votació de l’esmena a la totalitat al marc pressupostari del mandat 2016-19, tràmit previ a l’aprovació dels comptes per a l’exercici 2018. El debat, però, s’ha centrat principalment en el fet que, com ha reconegut el Govern, pot tenir serioses dificultats per complir, l’any 2019, amb el que estipula la llei de sostenibilitat de les finances públiques, coneguda com la regla d’or, pel que fa a la despesa màxima permesa. De fet, des de l’executiu, el ministre Jordi Cinca ha reclamat als grups treballar conjuntament per valorar possibles canvis al text.
 
López ha recordat que, quan aquest text es va debatre la passada legislatura, el PS ja es va mostrar molt crític i que, de fet, s’estan complint els avisos fets pel llavors conseller general David Rios. “Ja li vam dir que la llei no seria aplicable i ens vam oferir per treballar conjuntament en una que ho pugui ser i que també fos perdurable en el temps, però van optar per anar en solitari”, ha explicat el parlamentari socialdemòcrata, tot indicant que “la regla d’or va ser la reacció a l’incompliment de la promesa electoral de no posar l’IRPF, promesa que s’havia fet malgrat saber que aquesta figura era clau per poder signar CDI”.
 
López ha titllat de “presa de pèl” la proposta de Cinca. “Quan DA estava fort, ho va voler fer tot sol. Ara, que arriben els problemes, ho hem de fer entre tots”, ha manifestat, tot posant altres exemples com la situació de la CASS. Al seu entendre, “és una forma de governar deslleial; ho fan tots sols excepte quan hi ha un sarau” i, per això, s’ha preguntat “per què no hem fet junts el pressupost del 2018?”. 
 

El PS vol gravar els rendiments dels Organismes d’Inversió Col·lectiva via IRPF i un nou règim de comerç internacional

Crea: 12/18/2017 - 17:49
Autor: PS
López i Alís, durant la roda de premsa.
El Partit Socialdemòcrata (PS) vol que els rendiments aconseguits a través dels Organismes d’Inversió Col·lectiva (OIC) tributin com la resta de rendes de l’estalvi. Aquest és un dels objectius de les vuit esmenes presentades al projecte de llei de modificació de l’impost sobre societats a tràmit parlamentari. La formació també aposta per crear un nou règim especial per a empreses centrades en el comerç internacional que substitueixi l’actual, que el text inicial vol eliminar, ja que no compleix amb els estàndards de fiscalitat homologable instaurats des de la Unió Europea. La idea és poder oferir una sortida a les societats que s’hi han acollit i que ara poden veure’s seriosament perjudicades per la seva supressió.
 
Dues de les propostes de modificació presentades al projecte legislatiu se centren a modificar la tributació que actualment afecta les OIC. Com ha explicat el conseller general del PS Gerard Alís, actualment no estan gravades de cap forma, ja que l’impost de societats fixa un tipus del 0% per a aquestes entitats i els resultats que generen i es distribueixen entre els seus clients estan exempts de l’IRPF. Pel PS, aquesta situació ha de canviar i per això, es proposa modificar la llei d’aquesta segona figura tributària perquè aquests beneficis passin a tributar segons el que s’estableix per a les rendes de l’estalvi. 
 
“Ja portàvem la iniciativa al programa electoral i ja dèiem que no hi podia haver un gravamen zero”, ha recordat Alís. Així, ha defensat que “hi ha uns rendiments que no tributen per cap banda i hem volgut posar això perquè ho facin a algun lloc. D’alguna manera o altra, ho han de fer”. El parlamentari també ha apuntat que “potser, en un futur, tocarà estudiar si aquests organismes han de tributar” i ha remarcat que “a altres països ho fan”. 
 
 
Una altra de les esmenes presentades al text preveu la creació d’un “règim especial de societats que realitzen activitats d’explotació i gestió de serveis relacionats amb el comerç internacional”, que permetria les empreses beneficiar-se “d’una reducció del 40 per cent de la base de tributació corresponent a les rendes positives que resultin de l’activitat de compravenda (...) de mercaderies i qualsevol altre tipus de béns”. Estaria acotat a “transport, emmagatzematge, serveis administratius de gestió i comptabilització de factures i albarans,  les de gestió de flux de mercaderies”. 
 
El conseller general Pere López ha recordat que el projecte de llei preveu la supressió de l’actual règim aplicable a empreses que intervenen en el comerç internacional i ha explicat que la voluntat de les esmenes és posar sobre la taula la possibilitat de crear-ne un de similar que, en aquest cas, sí que sigui homologable amb els nous estàndards de fiscalitat. “Si l’únic missatge que podem donar als empresaris que han apostat per aquesta fórmula és la seva desaparició és molt negatiu de cara a l’atracció d’inversió estrangera i a l’aposta per diversificar l’economia”, ha alertat. Així, ha defensat que “hi ha cabuda per donar un règim de comerç internacional en què el volum d’activitat a Andorra sigui més significatiu i que aquests empresaris atrets per una fiscalitat competitiva poden reconduir el projecte ampliant el que es fa des del país i generant més llocs de treball”. 
 
El parlamentari socialdemòcrata ha argumentat que la proposta que es fa des del PS no ha de suposar, en cas de tirar endavant, un problema davant la comunitat internacional. “Al nostre entendre, la llista grisa és sobre els actuals règims especials. El que formulem s’encabeix dins la normativa BEPS i no hauria de donar problemes”, ha indicat, tot posant en relleu que “alguns països i fins i tot membres de la UE els tenen” i que “la diferència bàsica [amb el règim actual] és que moltes de les activitats es realitzin a Andorra”. López ha reclamat que “hem de trobar una solució política i econòmica pels empresaris que van apostar per Andorra vista l’existència d’aquest règim especial”.
 
 
Tres esmenes més tenen com a objectiu allargar la desaparició progressiva de tres règims especials que seran suprimits pel text. La llei original preveu tres anys de marge, fins al 2020, i el PS demana un any més de termini. És a dir, fins al 2021. 
 
Objectiu del recurs al Constitucional
Durant la roda de premsa en què López i Alís han presentat les esmenes, els periodistes també han demanat pel recurs presentat davant el Tribunal Constitucional a les dues lleis de la reforma comunal (transferències i competències). Alís ha volgut recordar que “ja en el seu dia vam manifestar dubtes sobre el seu encaix al nostre ordenament” i que aquests “van quedar reforçats per l’informe del catedràtic Aparicio”. Per tant, “requereixen que puguin ser esvaïts perquè se segueixen mantenint” i la solució definitiva la té aquest organisme. “Per més informes que tinguem i més juristes de prestigi que s’hi pronunciïn continuarà havent-hi dubtes L’única solució i l’únic que ho pot discernir és el TC”, ha argumentat.
 

Liberals, PS i SDP porten al Constitucional les lleis de competències i transferències

Crea: 12/17/2017 - 16:15
Autor: PS
La seu del TC (Ara.ad)
Liberals d’Andorra (Ld’A), Partit Socialdemòcrata (PS) i Socialdemocràcia i Progrés (SDP) han presentat els recursos d’inconstitucionalitat als dos textos que conformen la reforma comunal aprovats ara fa unes setmanes pel Consell General: la Llei qualificada de delimitació de competències i la Llei qualificada de transferències als comuns. L’objectiu és que el Tribunal Constitucional (TC) es pronunciï sobre els punts que han aixecat dubtes per la seva possible no adequació a la Carta Magna, després de l’informe que es va encarregar des del comú de Sant Julià de Lòria.
 
Els dos recursos s’han presentat aquest divendres. Els signen els consellers generals Ferran Costa i Jordi Gallardo (Ld’A); Gerard Alís, Rosa Gili i Pere López (PS); i Víctor Naudi (SDP). Cal recordar que quan totes dues lleis es van debatre al ple del Consell General, PS i SDP van votar-hi en contra mentre que els parlamentaris liberals es van abstenir amb el compromís de donar suport posteriorment a aquesta acció davant el TC per, d’aquesta forma, demanar a l’alt tribunal la seva valoració sobre aquells punts que, segons l’informe encarregat pel comú lauredià, podrien no ser compatibles amb la Carta Magna. El pronunciament del TC permetrà, justament, esvair aquests dubtes.
 
El primer dels recursos fa referència a la modificació de la Llei qualificada de delimitació de competències. En concret, se centra en la modificació dels apartats 6 i 7 de l’article 4 de la llei original i de l’article 6.
 
Així, en l’apartat 6, es dóna Govern la potestat de demanar als comuns la cessió obligatòria de terrenys per a la construcció de determinades infraestructures considerades com d’interès general com ara centres escolars i universitaris, equipaments sanitaris, esportius o edificis administratius, entre altres. El recurs posa en relleu que “es reconeix aquesta prerrogativa governamental en qualsevol àmbit i sense cap limitació”, el que permetria a l’executiu “fer i desfer” i, per tant, pot “condicionar les competències que la Constitució reconeix als comuns”. 
 
També s’alerta que aquesta potestat, combinada amb l’article 17 (principis del règim de concessió) de la Llei de FEDA i del règim de les activitats dels sectors elèctric, del fred i de la calor, “podria comportar afavorir a particulars concrets”. Així, es recorda que el text estipula que des del Govern es podrà establir que “determinades instal·lacions de producció d’energia elèctrica, de producció d’energia elèctrica i de calor (cogeneració) o de producció d’energia elèctrica, de calor i de fred (trigeneració), així com el desenvolupament de l’activitat de distribució i de venda minorista de fred i calor es duguin a terme en règim de concessió administrativa”. A la vegada, la normativa indica que “la concessió atorga al seu titular el dret a realitzar la corresponent activitat durant un període que es determina reglamentàriament, amb possibilitat de pròrroga. En tot cas, (...) no poden superar els 99 anys”. El recurs remarca que “l’exercici de la política del Govern en aquest àmbit podria condicionar, i fins i tot anul·lar, qualsevol política comunal, inclús en el seu àmbit de competències exclusives” i també posa en relleu el risc que, en alguns casos, un terreny de cessió gratuïta acabi sent explotat per un privat.
 
La llei de transferències
Pel que fa al recurs sobre la llei de transferències als comuns, aquest se centra en els articles 15, 16, 17 i 18 així com en la disposició addicional tercera. Es tracta dels punts del text que introdueixen nous criteris per al repartiment dels diners que el Govern ha de transferir a les corporacions parroquials.
 
L’escrit recorda que l’article 81 de la Constitució estableix “amb la finalitat d’assegurar la capacitat econòmica dels comuns” cal “garantir una partida igual per a totes les parròquies i una partida variable, proporcional segons la seva població, l’extensió del territori i altres indicadors”. La nova llei estableix altres criteris com ara pernoctacions, compliment d’obligacions vinculades al cadastre i a la separativa d’aigües o la realització d’inversions econòmiques i mediambientals. Aquests, alerta el recurs, “afavoriran unes parròquies respecte les altres i, per tant, ho faran trencant el principi d’igualtat entre elles”.
 
L’escrit enviat al TC recorda que “la capacitat d’autogovern” dels comuns “es manifesta en la capacitat d’elaborar les seves pròpies polítiques públiques en les matèries de la seva competència i, també, en establir les seves prioritats en l’àmbit de cadascuna de les seves competències”. Per als signants del recurs, la nova llei “limita claríssimament les polítiques de les corporacions comunals” i ho fa “duent a terme una clara ingerència en l’autogovern”, ja que “permet al Govern recompensar” a aquells que facin certes actuacions com ara inversions sostenibles en medi ambient o tenir més avançada l’elaboració del cadastre. Per tant, “l’aplicació dels criteris (...) és en la realitat una ingerència del Govern que encotilla, retalla i menysté l’àmbit competencial de l’autogovern dels comuns que els ha reconegut (...) la Constitució”. 
 
També s’estaria incomplint la Carta Magna quan es parla de la partida de transferències que ha de ser proporcional segons la població, l’extensió del territori i altres indicadors. “A la vista de les disposicions de la llei, no es pot pas afirmar que aquesta segona partida sigui proporcional”, afirma el recurs. En definitiva, s’entén que aquests criteris acaben “limitant l’autogovern dels comuns” i, fins i tot, en alguns casos “actuen com a vertaderes normes sancionadores”. 
 
Voluntat d’aclarir dubtes
Amb els dos recursos ara presentats, els consellers generals de Ld’A, PS i SDP entenen que el TC podrà resoldre ara els importants dubtes sorgits arran de la tramitació parlamentària de les dues lleis. Per tant, es considera que, un cop arribi el pronunciament, s’esvairà el risc d’inseguretat jurídica que havia generat la seva aprovació.
 

Pàgines

Subscriure a Consell General