Partit Socialdemòcrata

Consell General

López avisa de la sanitat de dues divisions que poden provocar les mesures per afrontar el dèficit de la CASS

Crea: 11/06/2017 - 18:44
Autor: PS
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha alertat de les retallades que poden suposar algunes de les mesures que, via el seu pressupost, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) ha proposat com a fórmules per intentar reduir el dèficit sanitari. Per això, el president del grup mixt vol que el Govern expliqui en seu parlamentària si realment les vol implementar i quin seria el calendari. Per això, ha presentat una pregunta oral que l’executiu haurà de respondre durant la propera sessió de control i on també demana per les propostes i actuacions que han de servir per garantir la sostenibilitat del sistema de pensions.
 
En l’escrit tramitat aquest dilluns a Sindicatura, el conseller general posa en relleu, recordant el darrer debat monogràfic sobre sanitat, “la resolució acordada entre els grups demòcrates i liberal en relació a determinades mesures per reduir la despesa sanitària”. Entre elles, indica, “l’augment del copagament, la no cobertura d’actes generats per prestadors no convencionats, la taxa sanitària o l’eliminació de serveis de la cartera (...)”. Actuacions que, remarca, “es recullen ja en el pressupost per l’exercici 2018 presentat per la CASS”. 
 
López també recorda que al debat monogràfic sobre política social d’ara fa un any “els grups parlamentaris van aprovar una proposta de resolució mitjançant la qual es demanava a Govern que ‘encomani a la CASS que presenti l’estudi actuarial que contingui les propostes i actuacions necessàries, així com la planificació d’implementació de les mateixes per millorar la sostenibilitat del sistema de pensions”. A més, remarca que es va pactar “un termini de tres mesos per enllestir aquesta petició” i, en canvi, “el dia d’avui, encara no s’ha presentat al Consell General un calendari amb les propostes i actuacions a implementar”. López apunta que “fa temps que es parla dels problemes de sostenibilitat futura del sistema (...) i de la urgència de prendre mesures”, fet que “contrasta amb aquest retard”. 
 
Per això, acaba l’escrit, es demana a Govern, per una banda, “per què no s’ha presentat encara el llistat de propostes i actuacions necessàries per garantir la sostenibilitat del sistema de pensions que es va encomanar a la CASS per part del Consell General” i, per l’altra, “quan pensa el Govern regular les mesures previstes en el pressupost de la CASS per l’any 2018”. 
 
López ha argumentat la motivació de la pregunta tot indicant que “volem conèixer les intencions del Govern a l’hora d’equilibrar els comptes de la CASS”. El conseller general alerta que “hem llegit al pressupost pel 2018 que es volen eliminar serveis de la cartera, que es vol incrementar el percentatge de copagament o revisar-lo en funció de la renda, eliminar casuístiques de la cobertura al 100% o fins i tot un canvi de l’actual nomenclatura”. En aquest sentit, ha lamentat que “són mesures destinades a retallar l’oferta sanitària que acabaran perjudicant una part dels ciutadans i creant dues divisions sanitàries”. Així, ha lamentat que des de l’executiu “es juga al doble joc de dir una cosa a una part dels ciutadans i acontentar la part més conservadora i propera al grup liberal de l’altra”. López entén que la pregunta “serà un bon moment per conèixer quines són aquestes intencions i les mesures i amb quin calendari es pretenen tirar endavant”.
 
 
Segona pregunta
El conseller general del PS ha presentat aquest dilluns una segona pregunta amb resposta oral, en aquest cas sobre el fet que encara no s’hagin presentat davant el Consell General els comptes del Fons de Reserva de Jubilació. López recorda que, segons la llei, “la comissió gestora del fons elabora un informe anual de seguiment i control” de la seva evolució i que aquest estudi ha de ser presentat davant la comissió legislativa responsable de la gestió de la Seguretat Social. Ara per ara, però, “no ha tingut lloc la compareixença del president del consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social”. 
 
Per això, el parlamentari del PS demana a Govern “per què no s’ha efectuat encara la compareixença per explicar els resultats de l’informe de seguiment i control del Fons de Reserva de Jubilació corresponent a l’any 2016”. 

El PS sospita que la Llei de serveis socials i sociosanitaris s’està aplicant de forma desigual

Crea: 10/30/2017 - 18:23
Autor: PS
López durant una roda de premsa.
El Partit Socialdemòcrata (PS) ha expressat la sospita que l’aplicació d’algunes disposicions de la Llei de serveis socials i sociosanitaris s’està fent de forma desigual segons els casos. En especial, aquests interrogants sorgeixen pel que fa a la figura de les persones obligades, als quals Govern pot obligar a fer-se responsables d’algunes de les prestacions que s’atorguen a familiars propers. Per això, el conseller general de la formació Pere López ha tramitat una demanda d’informació per conèixer quines han estat les actuacions de l’executiu a l’hora de tirar endavant aquesta regulació que, recorda, sempre ha generat “dubtes” dins dels socialdemòcrates.
 
En l’escrit tramitat aquest dilluns a Sindicatura, el president del grup mixt demana, en primer lloc, una “relació de totes les actuacions, les instruccions i les resolucions efectuades per part del Govern” en relació al que estableixen els diferents punts de la Llei de serveis socials i sociosanitaris que fan referència a la figura dels familiars obligats. També vol tenir “un quadre de correlació de les actuacions esmentades (...) en relació al total de prestacions atorgades en compliment de la Llei (..) que preveuen la coresponsabilitat per part de les persones obligades”. López deixa clar que vol la informació del període iniciat a l’entrada en vigor del text i fins a la data de registre de la demanda.
 
El parlamentari socialdemòcrata ha explicat que, amb la sol·licitud d’informació, “volem conèixer en quines circumstàncies s’està aplicant una llei que sempre ens ha ofert molts dubtes quant a les seves disposicions”, uns interrogants que sorgeixen “particularment sobre el fet dels obligats familiars i sobre que hagin de carregar amb prestacions que, al nostre entendre, han de correspondre a l’Estat” El conseller general ha apuntat que “ens preocupa que s’estigui aplicant d’una forma desigual, en el sentit que totes les obligacions no s’estiguin produint en igualtat de condicions per a tothom”.
 
López ha avisat que la resposta a la petició servirà en el futur per prendre noves decisions. En primer lloc, pot tenir incidència en les esmenes que el PS prepara a la modificació legislativa entrada a tràmit al Consell General. En segon terme, també pot comportar “algunes preguntes de control parlamentari”. 
 

El PS anuncia que ja treballa per personar-se com a part en la causa judicial per les irregularitats al SAAS

Crea: 10/27/2017 - 15:57
Autor: PS
El Partit Socialdemòcrata (PS) ja treballa per personar-se en la causa judicial per les irregularitats detectades en la gestió del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS). Així ho ha anunciat el conseller general de la formació Pere López en la sessió parlamentària celebrada aquest divendres, durant la qual ha lamentat els pocs moviments del Govern des que el Tribunal de Comptes va alertar de la situació. Durant la sessió, també s’ha aprovat la llei de drets i deures dels pacients i de la història clínica sense que el text, però, incorpori la proposta socialdemòcrata de crear una baixa remunerada per poder tenir cura d’un fill hospitalitzat per malaltia greu.
 
El Consell General en el seu ple, en primer lloc, ha analitzat l’informe del Tribunal de Comptes sobre les liquidacions dels exercicis 2015 tant de Govern com de la resta d’entitats públiques, entre elles el SAAS. I López ha volgut aprofitar per reiterar la gravetat de les irregularitats detectades en la gestió de la parapública sanitària. “Fa mesos que ho denunciem i, fins i tot, advertim que es pot tractar de corrupció”, ha recordat el parlamentari.
 
Davant d’això, ha denunciat, “fa mesos que no sabem res de les accions anunciades pel Govern”, més enllà d’haver enviat documentació a la fiscalia perquè ho analitzés. Per això, i després d’haver esperat “un termini prudencial”, el PS s’ha posat en mans d’un lletrat per personar-se en la causa per aquestes irregularitats.
 
Sobre l’informe del Tribunal de Comptes, López també ha criticat que, pel retard en la seva entrega, no s’hagi pogut analitzar la liquidació de l’Agència de Resolucions d’Entitats Bancàries (AREB). “No és seriós en cap circumstància i encara menys quan se’ns està demanant molta credibilitat”, ha indicat. També ha alertat dels problemes detectats per l’organisme a CTRASA i ha advertit que “seguirem aquesta qüestió amb atenció els mesos vinents”.
 
Llei de drets i deures dels pacients
El Consell General també ha aprovat aquest divendres la llei de drets i deures dels pacients i de la història clínica. Ho ha fet amb el suport de tot l’arc parlamentari. El PS ha votat a favor, amb l’excepció feta dels articles que, a l’entendre dels socialdemòcrates, retallaven drets als menors. Rosa Gili ha expressat el desig que el text “sigui la primera eina per ordenar millor el nostre sistema sanitari”.
 
La parlamentària ha destacat millores fetes amb el treball en comissió, com ara la protecció de dades personals o la clarificació dels drets dels usuaris. A la vegada, ha lamentat que no s’hagi volgut incloure dins del text al dret a un tractament digne i al tractament del dolor.
 
Prèviament al text global, s’han debatut les reserves d’esmena presentades pel PS. Amb dues d’elles, es pretenia introduir un permís retribuït en els casos d’haver de tenir cura de fills o familiars propers hospitalitzats, un dret que “ha de ser reconegut per solidaritat i empatia”. Gili ha reconegut que DA, al seu Codi de Relacions Laborals, l’ha inclòs, però sense contemplar cap prestació econòmica. “Mantenim la proposta perquè, si s’inclou en la llei, els ciutadans disposaran ja d’aquesta possibilitat”, ha indicat la consellera. Ara, ha lamentat, caldrà esperar al llarg tràmit dels textos laborals.
 
El ple també ha rebutjat les reserves d’esmena que volien reforçar els drets dels menors, com ara baixant als 14 anys l’edat de consentiment a l’hora d’acceptar una actuació mèdica. A l’entendre de Gili, sense aquests canvis proposats “la llei no dóna cap autonomia als menors de 16 anys i no va en la línia de la realitat actual”. Per això, ha lamentat, a DA “els ha faltat diàleg amb persones que tracten amb nens i adolescents”, ja que “tenen un pensament conservador i ancorat en el passat”.
 
Tampoc ha prosperat la reserva d’esmena que volia garantir el dret a una segona opinió mèdica “sense limitació”. Gili ha advertit que “remetre això a un reglament no vol dir res més que imposar límits”, fet que no es comparteix des del PS. En aquest sentit, ha apuntat dos motius: “Els metges, com qualsevol persona, es poden equivocar i en casos difícils, una segona opinió ajuda a arribar al convenciment que la decisió que es pren és la correcta”.

 

Alís retreu a Govern el retard en l’elaboració de l’auditoria de serveis socials i sociosanitaris

Crea: 10/25/2017 - 16:57
Autor: PS
Alís xerra amb Gili al Consell General.
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Gerard Alís ha expressat la “preocupació” pel retard del Govern en fer l’auditoria dels serveis socials i sociosanitaris, obligatòria segons la llei aprovada la passada legislatura. Des de la formació, es posa en relleu que no s’està complint aquesta legislació, que marcava un termini de dos anys ja àmpliament superat per realitzar aquest informe. Per això, el parlamentari ha presentat una demanda d’informació on reclama diferent documentació vinculada al concurs convocat ara fa unes setmanes per contractar una empresa que la tirés endavant i que, finalment, ha quedat desert.
 
Així, en l’escrit tramitat a Sindicatura, el conseller general del PS demana documentació “en relació al concurs públic internacional pels treballs denominats ‘Auditoria d’eficàcia i eficiència del sistema de serveis socials i sociosanitaris d’Andorra’, licitats al BOPA el 21 de juny del 2017. En concret, sol·licita, en primer lloc, “un certificat de tots els acords adoptats pel Govern i pel ministeri competent en relació a la preparació i a la licitació” d’aquest informe, previst, recorda, “en l’article 46 de la Llei de 6/2014 de 24 d’abril de serveis socials i sociosanitaris”. També vol tenir “el plec de bases” i qualsevol documentació vinculada al concurs”, l’informe d’adjudicació i un certificat dels acords de Govern “corresponents a la reunió de data 23 d’agost de 2017, en què es tracta sobre l’adjudicació dels treballs i es declarava desert el concurs”.
 
Alís ha recordat que, des del PS, “sempre hem plantejat dubtes sobre el contingut de la llei, la seva aplicabilitat i eficàcia al nostre país”. Justament, per això, “creiem necessari que es faci una auditoria prevista a la llei i que Govern està obligat a fer”. El parlamentari ha remarcat que “s’ha incomplert l’obligació de fer-la al cap de dos anys” i que, malgrat que “el Consell General els va prorrogar el termini sis mesos més, ara veiem que els treballs no estan i que, esgotat el temps, es declara desert el concurs”. 
 
Des del PS s’expressa la “preocupació” per aquesta situació. “Creiem que fer l’auditoria és realment necessari i no entenem per què es va posposant”, ha comentat el conseller general socialdemòcrata. 
 

El PS vol que el ple del Consell es pronunciï sobre el dret a baixa per tenir cura d’un fill hospitalitzat

Crea: 10/23/2017 - 19:10
Autor: PS
Els consellers generals del PS, durant la roda de premsa.
Els consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS) han presentat sis reserves d’esmena al text tancat de la llei de drets i deures dels pacients i sobre la història clínica. L’objectiu és poder debatre al ple del Consell General tres canvis que es volien introduir al text i que no han estat acceptats per la comissió de sanitat: la creació d’una baixa remunerada per cuidar de fills hospitalitzats, un reforçament dels drets dels menors i la possibilitat de tenir una segona opinió mèdica sense condicions. Les reserves s’hauran de votar divendres vinent, quan està previst que el projecte legislatiu passi el tràmit del debat parlamentari.
 
Dues de les esmenes que, des del PS, s’havien presentat a la llei persegueixen la incorporació tant al Codi de Relacions Laborals com a la Llei de la seguretat social del dret a suspensió de la relació laboral i de la possibilitat de demanar una baixa remunerada en cas de “l’hospitalització del familiar degudament acreditada”. La proposta es focalitzava principalment en els fills, però també s’incloïen “els ascendents de primer grau”. La prestació econòmica a percebre seria del “100% de la base de càlcul”, s’hi té dret “d’ençà del mateix dia que comença l’hospitalització” i s’extingeix o bé per la sortida del malalt del centre sanitari o per la reincorporació voluntària del beneficiari al seu lloc de feina. En la motivació de les esmenes, els consellers generals del PS remarcaven que es tractava d’una “necessitat posada en evidència en l’estudi Infància i adolescència en perill de la Fundació Julià Reig” i que està “contemplada també en dret comparat”.  
 
En el treball en comissió, els consellers de Demòcrates per Andorra (DA) van desestimar aquesta proposta, tot indicant que la incorporarien en el nou codi de relacions laborals que, justament, es va entrar a tràmit ara fa uns dies. Un cop analitzat aquest darrer text, es veu que, efectivament, s’ha incorporat la possibilitat de disposar de “quatre mesos prorrogables per períodes iguals fins a dos anys com a màxim” en el cas de “malaltia molt greu o hospitalització de llarga durada d’un fill menor de divuit anys que requereixi la presència continuada d’un dels seus progenitors” –lletra e), apartat 1 de l’article 66. Aquesta proposta, però, queda per sota de la plantejada des del PS, ja que, per una banda, no inclou l’opció de tenir cura d’altres familiars i, per l’altra, es tractaria d’un permís no retribuït. 
 
La consellera general del PS Rosa Gili ha defensat que aquesta prestació és molt necessària. “Pensem que això és molt important; que ningú pugui perdre la seva feina per assistir el seu fill hospitalitzat lluny del país. Això ha de ser un dret”, ha argumentat, tot remarcant que cal que aquesta baixa sigui remunerada. Al seu entendre, es tracta d’una qüestió de “solidaritat i empatia”, ja que “és el que tots voldríem, que menys que poder estar al costat d’un familiar malalt quan més ho necessites”. 
 
 
Les altres reserves d’esmena presentades pels parlamentaris del PS fan referència a vàries propostes de modificació mitjançant les quals es volien reforçar els drets dels menors, especialment a partir dels 14 anys. Així, se’ls vol atorgar una major capacitat de decisió.  Les esmenes preveien que en els casos de persones d’entre 14 a 16 anys puguin ser elles qui donin el consentiment per a una actuació sanitària sempre i quan prèviament “el professional valori la seva competència intel·lectual i emocional per a comprendre l’abast de la intervenció sobre la seva pròpia salut i les conseqüències de la mateixa” i entengui que aquesta és “suficient”. El text original i l’ara tancat en comissió preveu simplement que fins als 16 anys el consentiment el donin els pares o tutors legals. 
 
Altres drets incorporats en les esmenes refusades en comissió i que ara el PS vol portar al ple són els de tenir accés, ja amb 14 anys, a la seva història clínica o que els professionals sanitaris puguin obviar el consentiment dels responsables legals d’un menor en determinats casos, com ara quan la consulta mèdica s’hagi fet sense l’acord dels pares, i han posat com a exemple les consultes lligades a la llibertat sexual dels adolescents, quan estigui en situació de ruptura familiar o quan un possible refús del tractament per part dels progenitors pugui posar en perill la seva salut. 
 
Una darrera reserva d’esmena servirà per defensar la posició del PS en relació al dret a demanar una segona opinió per part dels pacients. Des de la formació s’entén que això ha de ser un dret sense condicionants i no sotmesa a un reglament, com preveu el text que es portarà divendres vinent al ple. 
 

El PS preveu adherir-se a la proposta dels liberals de portar la reforma comunal al Tribunal Constitucional

Crea: 10/20/2017 - 22:53
Autor: PS
Els consellers generals del PS al ple del Consell.
El Consell General ha aprovat aquest divendres les noves lleis de transferències i competències dels comuns, una reforma que ha acabat tirant endavant gràcies al fet que, malgrat els dubtes sobre la seva adequació a la Carta Magna, el grup liberal ha donat els vots necessaris per superar el tràmit. Des del Partit Socialdemòcrata (PS), que s’ha posicionat en contra del primer text i s’ha abstingut amb el segon, s’ha criticat especialment el model escollit per a la distribució dels 55 milions anuals que haurà de repartir el Govern entre les corporacions locals i el fet que perjudica seriosament parròquies com Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella. Durant el debat, des de Liberals d’Andorra (Ld’A) s’ha proposat que, per esvair els dubtes existents sobre els dos textos, s’acabi demanant que siguin analitzats pel Tribunal Constitucional (TC), proposta el conseller general socialdemòcrata Pere López ha acceptat. Per tant, totes dues lleis es portaran a l’organisme judicial perquè dirimeixi si segueixen els preceptes de la Constitució. 
 
Al llarg d’un llarg i dens debat, des de la bancada del PS López ha reiterat els arguments en contra d’una “reforma molt important, que afecta l’eficàcia, la qualitat dels serveis que s’ofereixen als ciutadans i l’equilibri territorial”. Especialment crític s’ha mostrat amb el model impulsat per DA, amb el suport del grup liberal, per al repartiment de les transferències que, ha remarcat, “està destinat a afavorir algunes parròquies en diferència de les altres”. Novament, per al conseller general socialdemòcrata, des del Govern i des del grup demòcrata “no s’ha explicat el perquè” d’aquest repartiment. “S’ha fet un càlcul de les necessitats reals dels comuns o simplement s’ha volgut mantenir el sistema?”, ha preguntat. 
 
En contraposició, el parlamentari del PS ha defensat la proposta de la formació, que donava més importància al criteri de població i establia un altre en relació a les xarxes de serveis. “El nostre model existeix; no és electoralista i és equitatiu”, ha afirmat, a la vegada que ha lamentat que el cap de Govern, Toni Martí, tanqués qualsevol opció de negociació en el moment que el grup liberal li va comunicar el seu suport. “Quan tenia els seus vots, es va aixecar de la taula; hi havia marge de maniobra per consensos més amplis i per no deixar fora dos comuns [Andorra la Vella i Sant Julià]”, ha manifestat. 
 
En aquest sentit, ha lamentat que els ciutadans d’aquestes dues parròquies, i també d’Escaldes, surten netament perjudicats pel model demòcrata quan, en canvi, a altres, com ara Canillo, la seva població suporta una menor pressió fiscal, aprofitant que amb les transferències es cobriran els diners que no arriben per aquest concepte. “Com expliquen que hi hagi ciutadans que paguin menys impostos i que rebin menys transferències”, ha preguntat, també sense obtenir resposta.
 
Durant el llarg debat, i aprofitant les diferents reserves d’esmenes presentades, López ha desgranat altres punts de la llei de transferències que el PS no comparteix. És el cas, per exemple, que es fixi cap import de les transferències que s’hagi de destinar obligatòriament a realitzar inversions o que un dels criteris per al repartiment sigui el compliment de diferents compromisos per part dels comuns. Sobre aquest darrer punt ha recordat els estudis jurídics encarregats per Sant Julià i que posarien en dubte la seva adequació a la Constitució. “Que es pugui penalitzar o premiar a alguns comuns pot portar problemes d’interpretació i aplicació”, ha posat en relleu, per després mantenir que “els informes jurídics de Govern passen de puntetes sobre aquests punts de la llei”. 
 
Justament, sobre aquest risc d’inconstitucionalitat –que també afecta punts de la nova llei de competències-, López ha acceptat la proposta feta pels liberals. En concret, s’ha mostrat disposat al fet que els tres consellers generals del PS amb parlamentaris d’altres grups demanin als Coprínceps que, abans de ratificar les lleis, sol·licitin un dictamen previ al Tribunal Constitucional, document que hauria d’esvair definitivament els dubtes sorgits les darreres setmanes.
 
En global, López ha indicat que “la reforma tenia dos objectius: fixar en 55 milions les transferències però mantenir els actuals imports transferits”. En aquest sentit, tal com ha quedat reflectit en la votació article per article del text, el PS veu bé la xifra global acordada, però no pas la forma com es distribuirà entre els comuns. “Aquest model arbitrari, hereu del de l’any 1993, no es pot justificar”, ha lamentat. 
 
La llei de competències
Sobre la llei de competències, López ha lamentat que és un nou exemple del tarannà de DA: “voler fer-nos creure en un reformisme que, en realitat, no existeix”. I és que, a l’entendre del PS el canvi que permetrà que Govern pugui disposar de terrenys comunals per a la realització d’infraestructures d’interès nacional –també qüestionat en l’informe jurídic esgrimit des de Sant Julià- “és, gairebé, l’única gran reforma de la llei”. El conseller general socialdemòcrata ha lamentat que en molts altres punts “no s’ha volgut entrar i persisteixen en la duplicitat de competències”. Al seu entendre, “s’ha perdut una ocasió única per estructurar de forma adequada les competències comunals”. Per això, a l’hora de votar, s’ha optat per l’abstenció, tot i valorar que algunes de les aportacions fetes pel PS en la taula tripartida, com la d’incloure el registre de la propietat o la de l’impuls dels parcs naturals des de l’executiu, s’hagi inclòs en el text.
 
Via reserves d’esmena, els consellers socialdemòcrates han volgut defensar que, al seu entendre, Govern s’ha de fer càrrec de la protecció del patrimoni cultural, de la recollida de residus i de la gestió de les escoles bressol. En el primer cas, López ha posat en relleu que l’actual situació, que ha qualificat de “competència mixta” el que acaba passant és que “entre uns i altres, la feina queda per fer”. Sobre la recollida de residus,  ha argumentat que “en un país petit la política de gestió pot ser única i seria més eficient” i ha lamentat els resultats de l’actual política. Per últim sobre les escoles bressol ha argumentat que “seria més econòmic fer aquest servei a nivell nacional” i ha volgut posar l’exemple del servei d’atenció domiciliària, aquest sí, traspassat pels comuns a l’executiu. 
 
Les reserves d’esmena, però, han estat refusades. En la votació de la llei apartat per apartat, el PS ha optat per abstenir-se tant en aquests punts com en aquells que l’informe jurídic encarregat per Sant Julià ha assenyalat per la possibilitat que siguin inconstitucionals. 
 
Altres punts de la sessió
A banda de la reforma comunal, la sessió de Consell General també ha servit per aprovar dos textos més: la llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i el conveni relatiu a la lluita contra la discriminació en l’àmbit de l’ensenyament. En la votació d’aquest segon punt, el PS ha optat per abstenir-se pel fet que el document, dels anys seixanta, conté, a l’entendre de la formació, disposicions “obsoletes i fora de lloc en el context de la societat actual”, com ha explicat la parlamentària Rosa Gili.
 
La consellera general del PS ha posat com a exemple el fet que el document parli d’escoles segregades per sexe o que, per exemple, l’Estat “estarà obligat a garantir l’ensenyament de religió si els pares ho demanen” quan Andorra “ha de ser un Estat laic i que cada ciutadà pugui escollir la seva confessió”. 
 
El Consell també ha aprovat la llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, text que ha rebut el suport unànime de tot el ple. Des del PS, Gerard Alís ha destacat que aquesta legislació és similar a la que ja existeix a altres països i que “ens sembla necessària” per assegurar la competitivitat de les empreses andorranes. El parlamentari ha volgut destacar que “el treball en comissió ha permès millorar el text i solucionar aspectes que generaven dubtes”, en especial la seva entrada en vigor, que originàriament podia presentar problemes de constitucionalitat. 
 

Pàgines

Subscriure a Consell General