Consell General

El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha expressat la “preocupació” de la formació per les conseqüències que pot tenir la nova llei de l’esport en relació a aquelles federacions o clubs de modalitats més allunyades de la neu o la muntanya. En aquest sentit, ha alertat que els criteris que fixa el nou text per al repartiment de subvencions per part del Govern poden perjudicar seriosament aquestes entitats i provocar que pateixin una davallada important dels seus ja exigus ingressos. Per això, i de cara al treball parlamentari del projecte legislatiu, el president del grup mixt ha tramitat una demanda d’informació on demana tenir accés als actuals plans esportius vigents i aprovats per part del ministeri. 

 

En concret, en l’escrit tramitat a Sindicatura, el conseller general socialdemòcrata demana que l’executiu li faci arribar “els plans nacionals de foment de l’esport andorrà vigents a data d’avui”. López ha posat en relleu que ja fa unes setmanes es va demanar, també via demanda d’informació, dades sobre les subvencions atorgades els darrers anys a clubs i federacions, una petició que, remarca, “és complementària” a la tramitada ara.

 

El parlamentari ha recordat que la llei de l’esport enviada per Govern al Consell General “contempla modificacions administratives” però ha expressat inquietud per “quin impacte pot tenir sobre les finances ja de per si malmeses de molts clubs i federacions”. Així, posa en relleu que “el primer criteri per adjudicar subvencions és la vinculació de l’activitat esportiva amb la neu i la muntanya i el segon la vinculació als plans nacionals que pugui adoptar el ministeri”. 

 

Per això, “volem conèixer quin són els actuals plans, perquè vist que és un dels criteris pot resultar la deducció que es vol afavorir o impulsar de forma més decidida uns esports i això pot comportar una disminució dels ingressos cap al conjunt de la resta de federacions, un fet que ens preocupa i molt”. López avança que amb la informació sol·licitada serà quan “valorarem el treball d’esmenes”. 

El contracte de baix rendiment per a persones amb algun tipus de minusvalidesa quedarà finalment suprimit de la legislació andorrana. Això és gràcies al fet que les esmenes presentades al projecte de llei de mesures urgents per a l’aplicació del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat han prosperat durant el treball del text en comissió. Des de la formació, el conseller general Pere López ha lamentat, però, que Govern volgués mantenir aquesta tipologia de contractes malgrat haver anunciat en diferents ocasions que els volia eliminar. Ho ha fet durant la roda de premsa en què, conjuntament amb el també parlamentari Gerard Alís, han valorat el text definitiu i han explicat la presentació de quatre reserves d’esmena per mirar de debatre al ple del Consell General aspectes que no van ser acceptats a la comissió d’Afers Socials.

 

El president del grup mixt ha recordat que el PS va presentar fins a 32 esmenes al text, “totes elles de gran importància” i compartides amb les associacions que representen el col·lectiu. Durant la compareixença, s’han volgut apuntar tant els aspectes positius del projecte legislatiu definitiu com els negatius. Entre els primers, López ha destacat la supressió del contracte de baix rendiment. En aquest sentit, ha comentat que “el Govern va dir i, fins i tot, va fer anuncis en premsa estrangera, assegurant que s’eliminava i no era cert”. Així, ha volgut “denunciar que s’hagi intentat mantenir aquesta modalitat de contractació que permet pagar un salari més baix pel mateix nombre d’hores pel fet tenir una discapacitat”. El conseller general ha destacat que “ara sí que queda suprimit gràcies a la nostra esmena”. 

 

 

Un altre punt positiu del treball en comissió és que s’hagi acceptat la demanda de fixar per llei la definició de “persona amb discapacitat” i que s’accepti que sigui a partir d’un gray de menyscabament del 33%, fet que, pel PS, és molt important. “Al nostre entendre, suposa un reforç de la seguretat jurídica pel col·lectiu, els hi dóna més garanties i queda més clar quines persones es poden privilegiar dels aspectes que es recullen a la llei”, ha explicat López.

 

 

L’altre cantó de la balança

El text definitiu, però, no acaba de satisfer el PS. Per això, s’han presentat quatre reserves d’esmena perquè propostes de canvi que no van ser acceptades per la comissió d’Afers Socials siguin debatudes al ple parlamentari quan es voti el projecte de llei. Gerard Alís ha explicat que aquestes se centren a dos àmbits. 

 

El primer és el de l’educació. El parlamentari lauredià ha apuntat que “la llei ha de garantir la igualtat de condicions en l’accés” i, per això, “vam proposar una esmena que creiem necessària i que s’adequa més al conveni”. Aquesta establia que “s’hagin de fer programes i plans educatius adaptats per permetre l’accés als diferents ensenyaments públics i superiors del país”.

 

 

El segon fa referència als terminis que el text estableix per fer posteriors desplegaments legislatius i reglamentaris que garanteixin que els drets de l’acord internacional s’apliquen a Andorra. “Aquesta és una llei de mesures urgents per permetre l’aplicació immediata del conveni i que s’hauria d’haver tingut a inicis de legislatura”, ha remarcat Alís, tot advertint que “cal és una adaptació de la legislació vigent i el desplegament d’altres normes perquè els drets siguin plenament aplicables al país”, Per això, “vam proposar una reducció del 50% dels terminis”, però “en tres casos concrets no han pogut prosperar”. En concret, el temps que es dóna a Govern per aprovar una llei dels drets de les persones amb discapacitat, per adaptar al conveni la d’incapacitació i organismes tutelars i el reglament de la Comissió Nacional de Valoració (Conava) i d’establiment dels criteris de valoració de les capacitats i els altres factors que configuren les situacions de discapacitat. Ara s’intentarà fer canviar l’opinió de la resta d’arc parlamentari en el debat del projecte de llei, que s’ha de celebrar el dijous 30 de novembre.

 

 

Sobre el text definitiu, López no ha volgut avançar quin serà el posicionament final del PS. Tot i això, sí que s’ha mostrat crític amb el fet que “arriba molt tard” i que “malgrat fer avenços en determinades matèries, les lleis importants que s’han de desplegar per a l’aplicació efectiva dels drets queden en disposicions a dos anys i, per tant, el ritme és manifestament insuficient”.