Partit Socialdemòcrata

PS als mitjans

Pere López: “Ara mateix no veig factible un apropament amb SDP”

Crea: 06/10/2019 - 10:53
Pere López (C.F. / Diari).
Quan van decidir presentar-se a la investidura, no sabien que Liberals pactaria amb DA, per això ara el PS es planteja com posar-los les coses difícils, a ells i als Demòcrates. No es penedeix d’haver creat d’Acord però sí que lamenta la gestió que en va fer el partit blau.
 
Com utilitzaran els set consellers en aquesta legislatura?
Som el principal grup de l’oposició i som conscients que tenim més responsabilitat davant del conjunt ciutadania, per això sabem que haurem d’afrontar el gruix de la tasca de control i de seguiment al Govern però també tenim propostes molt potents, que van ser molt ben valorades pels electors, i exercirem un rol proactiu tot fent propostes i presentant-les a debat parlamentari.
 
Com per exemple?
Temes molt importants que preocupen a la ciutadania i que ja portàvem al programa electoral com ara canvis en el sistema electoral, la doble nacionalitat, l’avortament, polítiques d’habitatge, etc. En aquest sentit tindrem un volum d’iniciatives legislatives significatiu.
 
Però són minoria i hauran de negociar.
Són temes en els quals més o menys tothom s’ha mostrat predisposat a parlar-ne i no han tancat les portes a fer-ho. La nostra obligació és portar propostes al Consell General, defensar-les i posar les coses difícils a d’altres formacions que també ho portaven en el seu programa, a través de d’Acord.
 
Vol dir que també li posaran les coses difícils a Liberals.
Es pot interpretar així però també com una manera d’evidenciar que hi ha una manca de coherència en el si del Govern. En tres setmanes ja n’hem vist moltes, com ara la Funció Pública, l’acord d’associació, les polítiques de turisme o la secretaria d’estat d’Igualtat. Estem veient que en determinats aspectes, no gens petits l’executiu no està alineat, i aquí és on volem incidir.
 
Ha comentat la llei de la Funció Pública. Explotaran les contradiccions de Liberals?
És un cas paradigmàtic perquè el cap de Govern i el ministre portaveu diuen que no es tocarà sinó que només faran dues modificacions, mentre que L’A, la secretària d’estat, la ministra del sector i consellers com Costa o Gallardo han afirmat que era una mala llei. Si hi ha plantejaments tan diferents entre ells, és evident que no hi ha posicions alineades i com que les declaracions varien segons el dia i qui les diu, és important que el Consell General es pronunciï.
 
Per què es va presentar a la investidura?
Primer perquè ho podíem fer i el reglament ens ho permetia. A més, no és la primera vegada que un partit ho fa sabent que la té perduda. En aquest cas, també cal dir que vam prendre la decisió abans de saber que Liberals volia pactar amb Demòcrates.
 
Pintat va dir que el seu discurs havia sigut més concret que el d’Espot. Satisfet?
És una qüestió objectiva. Nosaltres el vam endreçar en deu eixos diferents i vam definir les línies que marcaven el diagnòstic i les accions on actuar, mentre que Espot va optar per un més ampli. Suposo que el fet de tancar l’acord amb L’A pocs dies abans del debat li va impedir concretar propostes però el pitjor va ser que tant Carles Naudi com Jordi Gallardo també va afegir propostes al suposat programa. Es va fer un repartiment ministerial ràpid però l’acord concret de la coalició no el vam poder conèixer.
 
Per a la seva investidura necessitava Liberals i terceravia, on quedava la ideologia?
Ja li dic que quan ho vam fer, pensàvem que Liberals volia un canvi polític que ara ja hem vist que no volen. De fet, ens havíem plantejat en primera instància un discurs més ampli, més deslligat del programa del PS, intentant recollir més suports. Quan ho vam saber i conscients que no sumariem amb ningú, ens vam centrar en el nostre discurs.
 
Parlant d’ideologies, veu un apropament amb SDP?
No massa, no. Ara mateix no el veig factible, sincerament, i menys després dels resultats del set d’abril. Tirem bastant bé sols i els resultats ens han donat molta força i la confiança de molta gent que estic segur que s’han sentit molt decebuts amb L’A.
 
Se’n penedeix d’haver fet d’Acord?
No. Ni abans del canvi de rumb de L’A ni després. Teníem dos objectius que hem assolit, com eren els d’incrementar la nostra representació parlamentària i que DA no tingués majoria absoluta. A partir d’aquí, sí que és veritat que la gestió de després no és el que esperàvem ni tampoc cap dels votants de d’Acord.
 
Creu que l’entrada de L’A i CC al Govern comportarà canvis en la manera d’informar sobre l’acord d’associació?
Serà important veure si aquests partits es mantenen dient el que deien quan eren a l’oposició o si hi haurà canvis. Anticipo que no gaires pel pes que té DA però tinc interès a saber què diuen els srs. Naudi i Gallardo.

Pere López assegura que l'acord marc amb la UE s'haurà de signar aviat i reclama transparència

Crea: 05/30/2019 - 17:24
López, durant una entrevista a RNA (RTVA).
El líder del Partit Socialdemòcrata assegura que en el nou executiu veu la mateixa poca transparència que en l'anterior pel que fa a les negociacions amb la Unió Europea. Pere López afirma que l'acord marc s'ha de signar i que cal saber-ne el contingut.
 
López assegura que el PS seguirà defensant els tres eixos que va pactar amb Liberals en el pacte de d'Acord: canvi del sistema electoral, transparència i canvi en les negociacions amb la UE. I que els esdeveniments demostren que qui fou el seu soci a les eleccions i ara ha pactat amb DA no segueix la mateixa línia.
 
Sobre les negociacions amb Europa segueix veient poca transparència per part del Govern. I afegeix que li consta que l'acord marc s'ha de signar. Segons les seves informacions, "aquest compromís hi és, si no és al juny, al juliol". "Més enllà que encarano estigui tancat, la idea segur que està parlada i nosaltres com a representants dels ciutadans tenim tot el dret a saber-ho", ha manifestat.
 
Sobre pensions, un altre tema en el qual Xavier Espot ha ofert pacte d'estat, diu que no hi seran si es planteja allargar l'edat de jubilació o rebaixar-ne l'import. I que defensaran que l'augment de les cotitzacions sigui d'un 75% per a l'empresa i 25% per al treballador. No a parts iguals. "DA ja va modificar aquesta qüestió i el darrer increment de dos punts va ser un i un (a parts iguals)", diu afegint que "cal mirar com es fa a tot arreu".
 
A l'"Ara i Aquí", de Ràdio Nacional, López també ha dit que en l'àmbit de la funció pública s'està cuinant un pols polític entre DA i Liberals, que defensen canvis diferents en la llei.
 
També ha parlat de l'oferta d'un Govern de només divuit mesos a Liberals i Terceravia. Assegura que era un termini adequat per actuar sobre qüestions urgents com l'habitatge, però si s'havia de renunciar a la reforma electoral o l'avortament per al PS no tenia sentit esgotar els quatre anys.

Joan Sans: “Després de set anys hem vist la cara amable del govern comunal de DA”

Crea: 05/20/2019 - 11:11
Gairebé vuit anys com a conseller de l’oposició, ha vist que la parròquia, al seu parer, no ha millorat gaire. Tot el que s’ha fet, diu, s’ha vist en el darrer any de dos mandats. Tot i això es mostra satisfet del treball fet des de la banda opositora amb l’altre grup de la minoria, ja que finalment han arribat a enteses importants amb la majoria. Sans fa un repàs de tot el que queda per fer a Encamp i al Pas i parla també de política estatal. 
 
Per fi s’ha obert l’RN-22. El Pas de la Casa es curarà d’aquesta gran ferida que asseguren els comerciants que han patit?
El que hem vist davant d’una situació d’aquestes característiques és la capacitat de reacció que tenim, que indubtablement és bona, tant des del Govern com des del Comú. Però el problema endèmic que tenim és a escala de comunicacions. És trist que en una societat en la qual participem tots els comuns, com és Andorra Turisme, només la vegis en l’àmbit d’una situació extrema d’aquestes característiques. Una societat com Andorra Turisme  només centra els seus esforços en les parròquies centrals, quan tots sabem el que representa el Pas de la Casa per al PIB del país. Finalment se’n recorden, però només quan hi ha situacions d’excepcionalitat com la que ens hem trobat recentment. 
 
Sempre han denunciat que el Pas de la Casa és el gran nucli oblidat. 
És que és una desatenció  constant al Pas de la Casa, tant per part del Govern com del Comú. Perquè aquest any s’han despertat amb inversions de millora d’aparador, com la nova llar d’infants que ja era una  aposta del mandat anterior en el qual també manava Demòcrates per Andorra. Finalment s’engega i es fa a les acaballes de dos mandats. Els entorns de l’església de Sant Pere, que també  s’han reclamat des de fa anys, i també s’engega aquest any, al final del mandat. Evidentment que parlaran que primer havien de sanejar les arques comunals, però hi ha inversions que potser no eren tan importants com els entorns de l’església i passen per millorar alguns aspectes a escala d’urbanisme del Pas que no suposen una gran despesa, però prefereixen aquestes inversions d’aparador.
 
Parla que el gran problema de fons són les comunicacions, què més s’ha de fer quan no depèn només de la part andorrana?   
Aquest problema ens el trobem cada hivern, i ara hem tingut una esllavissada i d’aquí quatre dies en podem tenir una altra i en això l’Estat hi té una obligació molt important perquè estem parlant d’una connexió internacional. Si ara quan reobrim ja tanquem el debat i no busquem solucions amb l’Estat veí del nord perquè aquestes situacions no es tornin a reproduir, tornarem a ser on érem. 
 
El Govern hauria d’invertir més en aquesta carretera malgrat que sigui responsabilitat de França?
O també pot buscar altres solucions o alternatives. Se n’ha parlat i  s’ha de tornar a posar sobre la taula per fer alguna cosa a la part més pròxima al Baladrà. S’hauria d’analitzar la viabilitat de veure quines opcions tenim nosaltres per la part solana de poder treballar en algun accés que arribi més avall, per territori nostre. És  a dir, un projecte d’una via que surti del nostre territori, faci alguns quilòmetres i estalviï aquesta part, que és la que està més malmesa del territori francès. 
 
Aquesta campanya que ha engegat el Govern, hauria de tenir més continuïtat?
No només aquesta campanya. No s’entén un Estat que vetlli per crear projectes de dinamització del consum local només a les parròquies centrals i amb diners públics que venen a parts iguals de tots els comuns.  No hi ha un pla de dinamització d’Andorra Turisme del nucli del Pas com sí que el té l’eix central. M’atreveixo a dir que el Pas té una activitat comercial tan gran com la de les parròquies centrals. 
 
Canviem de tema. Falta gairebé mig any perquè els electors tornin a ser citats a les urnes. Faci primer un balanç de la legislatura.
Jo penso que hem de parlar d’un balanç global de dos mandats, perquè no deixa de ser el mateix govern comunal amb unes cares noves. Finalment, després de set anys, ha costat, però hem vist la cara amable de DA. Ho he de dir perquè hem vist com es tiraven endavant algunes coses que s’havien estat reclamant, encara que no pas les més importants. Les havíem reclamat i eren compromisos en el mandat anterior, i s’estan executant a escala d’inversió o d’altres projectes que s’estan posant en marxa ara, el darrer any del mandat. 
 
Què quedarà per resoldre?
Per a mi una de les coses clau és Saetde. Va ser  el gran cavall de batalla de les eleccions del 2011 de DA a Encamp. Al cap de quatre anys es va tancar amb un conveni que ells mateixos finalment van reconèixer en un acord d’intencions, i han calgut tres anys més per firmar un acord d’inversió. Que de tot allò que s’havien compromès amb la població malauradament no s’ha vist res, i que finalment si hi ha algú que pot  revertir la imatge de la nostra parròquia és Saetde com a societat. Una societat en la qual participem amb un 30% i malauradament no veiem cap retorn. Hi ha un ingent fons de reserva del qual no podem gaudir els cituadans de la parròquia d’Encamp.
 
Per què no s’ha solucionat el problema amb Saetde?
El problema endèmic amb Saetde és aquest, hi ha una part de l’accionariat de la Societat que és qui té la majoria i pren les decisions, i evidentment hi ha una part d’interessos públics que frenen el desig de l’activitat empresarial que vol que el negoci prosperi i els interessos privats no són els mateixos que els de l’Administració. Però si diuen des del 2011 que s’ha de resoldre aquesta situació i no la resolen, nosaltres, els grups de l’oposició, hem posat damunt la taula una possible sortida viable.
 
Quina és la possible sortida?
Fer un nou concurs perquè hi pugui postular la societat Saetde en què pugui tenir una concessió més llarga però sigui amb un compromís d’inversió. Però si l’accionista majoritari reclama per invertir una sèrie de coses que legalment ja vam denunciar que no eren viables, doncs no es pot. S’ha de seguir el camí de la legalitat, que passa per un nou concurs. El Comú no ha de gestionar aquesta concessió, sinó treure els beneficis, i que els gestors empresarials siguin els que la gestionen. 
 
Se senten pressionats per l’accionista majoritari?
Hi ha més de 60  milions en el fons de reserva, dels quals el 30% són dels ciutadans d’Encamp. Imagina’t què podríem fer en aquesta part de la societat en la qual participem a escala d’inversió per millorar coses de l’àmbit urbanístic del Pas o d’Encamp. Collats n’estem, i hem de buscar les fórmules perquè l’Administració no pot estar collada per un empresari. D’altra banda, entenc que des del punt de vista empresarial hi hagi aquesta versió de fer negoci, com fan la resta d’empresaris. 
 
Del balanç dels mandats de DA diu que finalment n’han vist la cara amable?
Sí, dic la cara amable perquè  s’havia de veure en algun moment després d’altres moments magres que hem viscut. L’acció dels dos grups de  l’oposició quan rebutjava alguna actuació del govern comunal era perquè hi havia motius. Per exemple en l’adjudicació del pla de dinamització que defugia el procediment que s’havia de fer, o l’increment de salaris a principi de mandat als cònsols i la rebaixa dels sous als consellers de la minoria, el tancament amb banda de bona part de la majoria en la participació de l’oposició en les decisions que s’han de prendre en les conselleries del comú. I després hem vist una obertura, però perquè han vist que treballem per avançar la parròquia. Arriba tardíssim l’organigrama dels llocs de treball i graelles salarials del Comú. Fa pocs mesos es pretenia treure places per als eventuals que treballen des de fa molt de temps. Nosaltres ho vam paralitzar perquè volíem que  fos previ aquest treball de la graella salarial, i vam participar activament en la definició de llocs de treball que s’ha actualitzat. Ara sí que és el moment en què es poden treure aquestes places. 
 
En aquests darrers vuit anys Encamp ha millorat?
Som on érem. L’haurem embellit una miqueta tot i que no estarà acabat, però considero que en l’àmbit comercial, el nucli d’Encamp està igualment que estava. En l’àmbit d’urbanisme, una petita part de l’eix principal ha millorat, al cap de vuit anys. Aleshores penses que si el ritme, després de vuit anys, ha de ser aquest, tenim un problema. Evidentment sempre he defensat que la projecció de DA en comerç o urbanisme no la compartim. No pots treballar ni definir estratègies si no tens la gent implicada i que hi participi. El pla de dinamització, que ha costat 40.000 euros, amb una projecció d’inversions important, ¿per què arriba a les acaballes de dos mandats?  Fem tard, és una llàstima. En l’urbanisme, nosaltres sempre hem defensat la participació ciutadana. Si no hi ha cap conseller de la majoria en un barri, ¿què passa? ¿S’obvia l’existència d’aquell barri? S’ha de treballar en una estratègia d’una implicació ciutadana. 
 
Aquesta dinamització de la parròquia  també vindrà amb les sinergies que  generaran les infraestructures promeses de museus i ministeris? 
Sí. Amb el ministeri de Cultura que finalment s’ubicarà a l’Hotel Rosaleda, quan acabin les obres, això vol dir més treballadors a Encamp, vol dir que algú decideixi traslladar la seva residència o potser acaben comprant a la parròquia. Si a més a més, els estudis de Ràdio Televisió d’Andorra poguessin donar un sentit als espais de l’edifici de Radio Andorra també seria estratègic. 
 
I el museu de l’automòbil?
Sí, també és un projecte molt interessant, però haurem de veure en què es tradueix, perquè malauradament a escala d’inversió no hi ha res pressupostat. Qualsevol acció d’aquestes característiques tindrà una repercussió directa en l’activitat comercial de la parròquia. 
 
I el ‘projecte Piqué’, amb els camps de futbol, quin és el paper que ha d’agafar el Comú?
Aquí el Comú ha d’acompanyar i ha d’aprofitar una proposta d’aquestes característiques. Hem de saber treure un rèdit de les instal·lacions de què disposa tant al Pas com a Encamp, i si es pot ampliar l’oferta d’espais que tenim ho hem d’aprofitar. Nosaltres sempre hem defensat que l’estratègia turística d’Encamp va lligada a les estades esportives i també a l’oferta cultural. S’ha de treballar tot conjuntament, que és una mica el que proposa el pla de dinamització que vam aprovar conjuntament.
 
Al Pas es va parlar del centre d’alt rendiment, el Cramea? 
Aquí penso que el Govern va posar un caramel a la boca dels ciutadans, i sobretot dels del Pas, com ha fet en altres projectes que queden en un no res. Es van invertir uns diners  per definir aquestes instal·lacions i allà s’han quedat. És una llàstima que no es tiri endavant. El 2015, l’exministre Jordi Torres i Toni Martí també van tirar coets amb les inversions que van presentar al Pas i que fregaven els 50 milions d’euros amb millora d’infraestructures al nucli i no s’ha vist res. Afortunadament molts ciutadans ja no es creuen aquestes promeses. 
 
Per  la potencialitat que parlem que té la parròquia i per tot allò que diu que no s’ha complert, el govern comunal hauria d’haver aprofitat més la coincidència de color amb el govern central?
No s’han aprofitat les sinergies entre el govern central i el comunal. És una llàstima. El projecte del Rosaleda ve de lluny. Hem viscut set anys de promeses incomplertes. Hi ha hagut petites reformes que no tenen res a veure amb el gran projecte del Pas que es va posar damunt la taula el 2015.
 
“He de tenir un relleu després de vuit anys”
 
Què pensa Joan Sans del Govern Tripartit?
Com a ciutadà, estic completament sorprès, i com a elector, no només estaria sorprès si fos elector liberal. Si fos elector de d’Acord des de la marca socialdemòcrata em sentiria, a més, decebut. Es tractava de treballar cap a un nou projecte i una altra manera d’entendre les coses. 
 
Des de l’escala política?
Jo miro la visió del que he viscut a Encamp, i el fet de veure que es podia caminar junts per poder canviar les coses venia arran de la bona entesa que havíem tingut els dos grups de l’oposició que hem sabut construir coses no només tots dos, sinó també amb el Govern de DA comunal. Ara, desitjo tots els encerts a aquest Govern tripartit, però o hi ha un canvi radical en la forma de fer política i de treballar i de pensar en tots els ciutadans, o el resultat d’aquests quatre anys poden ser igual o pitjor del que hem viscut fins ara.
 
El PS ha resultat ser el gran perdedor?
Davant d’aquesta situació jo confio en la lectura  que l’elector ha de fer. 
 
D’aquí mig any hi ha una altra cita electoral.
L’elector haurà de decidir i tindrà en el cap un acord d’aquestes característiques amb un govern tripartit que cal veure en què es tradueix.   Em temo que serà el mateix que hem viscut fins ara i la mateixa estratègia que hem vist fins ara. A més, coparticipada amb dos grups més. Els tres grans eixos que vam acordar el Partit Socialdemòcrata i els Liberals amb d’Acord i que estic convençut que millorarien molt el funcionament del país i que havíem de defensar plegats, seran justament les que els Liberals seran incapaços de tirar endavant. Un canvi de la llei electoral dubto que sigui  un dels pals de paller d’aquest acord tripartit, perquè els demòcrates no tenen cap interès que això canviï.
 
Aquest acord tripartit trenca la bona relació de l’oposició d’Encamp?
No, jo penso que no. La bona relació ha estat professionalment política a escala parroquial, i els àmbits  de treball són molt diferents. Hem de pensar què hi ha darrere d’aquest acord. Ara ja seria per caure de cul que a les futures eleccions comunals DA i Liberals concorrin junts. Aleshores jo estaria molt més sorprès i molt decebut. 
 
A d’Acord ja li podem dir adeu?
Evidentment.
 
Joan Sans tornarà a encapçalar la llista del PS?
En principi, no. Hauran estat vuit anys de conseller amb una activitat intensa  compaginats amb una altra feina professional que és la que em permet viure. Hi ha gent molt preparada. Ens hem de trobar la gent veritablement progressita de la parròquia i hem de trobar el projecte que permeti acabar de capgirar el funcionament en el que ens hem trobat aquests darrers anys. Hem de treballar i trobar tota aquesta gent progressista decebuda amb el funcionament de treballar per la parròquia que hem vist aquests dos darrers mandats de DA, i n’hi ha molta. 
 
Joan Sans desapareixerà de la política?
No. L’interès per la política no es perd mai i tampoc deixaria de treballar per la política. Personalment penso que he de tenir un relleu després de vuit anys. He tingut la gran sort d’haver pogut encapçalar dues vegades el meu partit en dues eleccions comunals i ara ja no toca perquè hi ha gent  que té un perfil molt més bo per fer avançar la parròquia.
 
El PS sortirà reforçat de tot el que ha passat en el Govern per a les pròximes eleccions?
Dependrà de l’estratègia que fem servir tant els socialdemòcrates com per la sorpresa que hi pot haver a l’altre costat. Primer no sabem què hi ha darrere del pacte tripartit a les comunals. 

El PS celebra la sentència del Constitucional

Crea: 05/17/2019 - 10:58
La consellera general del PS, Susanna Vela.
Tot i que el nou Govern tripartit encara no està configurat, ja ha rebut el primer revers fruit de l'herència de l'era Martí, en relació a la Llei de la Funció Pública. El TC ha tombat dos articles del text legislatiu vinculats amb la jornada de treball dels funcionaris i de la participació dels sindicats en el desenvolupament del text legals, on només se'ls hi donava el paper d'observadors. Una sentència que ha estat ben rebuda entre les files socialdemòcrates, ja que precisament havien estat el PS i L'A qui el mes de març van presentar el recurs davant de l'Alt Tribunal. “Satisfets perquè això obligarà al Govern a modificar la llei”, ha apuntat la primera secretària del PS i consellera general, Susanna Vela.
 
Quant a la modificació dels articles, els socialdemòcrates, igual que els sindicats, demanen que la jornada laboral es rebaixi a les 35 hores setmanals, enfront a les 40 actuals, i quant a la representació activa dels sindicats al Comitè Tècnic d'Organització Vela creu que és de “justícia” atorgar-los el paper actiu que fins ara no tenien, tal com reclama la sentència.
 
Més enllà dels articles assenyalats pel TC, Vela ja ha anunciat que el grup parlamentari del PS aprofitarà la reobertura de la llei i la nova entrada a tràmit parlamentari “per tornar a posar sobre la taula totes aquelles demandes i modificacions” que la passada legislatura no van prosperar. Entre aquestes demandes, en destaca la recuperació de la denominació de funcionari per a tots els treballadors de l'administració i no només per als cossos especials. “És una oportunitat important per tornar a discutir el text”, malgrat acceptar que la fita de derogar-la, que és el que havien proposat durant la campanya electoral, no es podrà assolir.
 
Unes demandes que haurien de tenir el suport d'altres formacions polítiques per tirar endavant i és en aquest punt que Vela confia que L'A “doni compliment a la paraula que van contraure durant la campanya” i que apuntaven la necessitat de modificar i, fins i tot, derogar la Llei de la Funció Pública. De moment, Liberals ha apuntat que farà aquest divendres les valoracions de la sentència perquè encara no ha pogut analitzar-la en profunditat. Cal recordar que en el futur Govern d'Espot, el ministeri de Funció Pública recaurà en mans liberals.

Pere López acusa Liberals de “decebre els ciutadans que van votar per un canvi polític”

Crea: 05/14/2019 - 16:55
López, durant la roda de premsa (T.S. / Altaveu).
El cap de llista i candidat a cap de Govern socialdemòcrata, Pere López, s’ha mossegat públicament la llengua unes quantes vegades aquest dilluns. El líder del PS ha evitat atacar Liberals d’Andorra amb duresa -potser s’ho guarda per aquest dimarts durant el seu discurs d’investidura- i com a molt ha arribat a mostrar la seva “sorpresa” per la decisió de la formació encapçalada per Jordi Gallardo de pactar amb Demòcrates i a acusar els liberals d’haver “decebut els ciutadans que van votar per un canvi polític”, com a mínim, en donar suport en les territorials a la fórmula de ‘d’Acord’.
 
López ha fet una compareixença pensant que demòcrates i liberals haurien explicat ja aquest dilluns els motius i els principis del seu acord de govern. Però no hi ha hagut cap mena d’explicació pública. En canvi, el candidat socialdemòcrata ha comparegut per refermar que “seguim pensant que hi ha una alternativa” a Demòcrates i que, ara més que mai, i amb el degut respecte, ha deixat dit, a terceravia i Unió Laurediana, s’han convertit en “l’única alternativa”. López ha reiterat, també “el compromís amb el projecte polític del PS i ‘d’Acord’”, amb la qual cosa, ha reiterat, treballaran més encara si cal per tornar la “confiança” que la ciutadania els va atorgar el 7 d’abril.
 
El president i cap de cartell del PS ha recordat que des del dia de les eleccions i fins ara “no ha canviat res” quant a la manera de fer dels demòcrates, donant a entendre, d’aquesta forma, que no hi havia cap element nou que fes pensar que Liberals, després d’una campanya del tot en contra de DA, hi acabaria pactant per formar Govern. López ha explicat que després de la roda de contactes per intentar formar un executiu alternatiu, la setmana passada va rebre una trucada de 30 segons de Jordi Gallardo en què se l’informava que els liberals no votarien la investidura de López i que estaven treballant en una coalició governamental amb els demòcrates.
 
“Pensava que avui donarien explicacions”, ha exclamat Pere López sorprès perquè ni DA ni Liberals no hagin comparegut a explicar res. El líder socialdemòcrata no ha volgut “parlar per boca de tercers” respecte de converses que els membres de ‘d’Acord’ d’una formació i una altra, és a dir, socialdemòcrates i liberals, han mantingut els darrers dies i han copsat l’ambient de tot plegat. Primer, López ha admès com a bona la paraula “sorpresa” per definir l’aliança dels liberals amb els demòcrates. Després, el candidat del PS ha evitat parlar de frau democràtic i només ha dit que era clar, i tothom ho sabia, que “no vam fer (‘d’Acord’) per donar suport a DA”, encara que una altra cosa és “la utilització que se’n pugui fer després” dels escons obtinguts.
 
Pere López ha explicat que “era evident amb quina idea es van sumar forces” i que, per tant, considera que és igual d’“evident que hi ha una decepció, ja no per part dels responsables polítics, dels set consellers del PS; és una decepció per als electors, per les persones que es van mobilitzar; pels ciutadans que van votar per un canvi polític i van apostar per una opció que era contrària o diferent” a la que representen els demòcrates. Preguntat sobre les properes comunals, el líder socialdemòcrata ha afirmat que queda “una mica lluny” però que sembla clar que per un canvi real de fer política sigui a la institució que sigui “només es té l’opció de votar el PS”.

Padreny: "D’Acord representava fer política contra l’‘establishment’"

Crea: 05/14/2019 - 16:55
Roger Padreny (M.Blanch / Periòdic).
Amb 25 anys i 8 mesos Roger Padreny és el primer conseller general en la història d’Andorra d’haver nascut en l’època constitucional. Amb la seva presència al Consell pretén despertar l’interès de molts joves que han desconnectat de la política «per desafecció i por». En relació amb la constitució de la Sindicatura i els moviments per formar Govern, es mostra decebut per la configuració de forces però segueix creient que el projecte del PS és l’alternativa per canviar «la manera de fer política».
 
–És el conseller més jove de l’hemicicle i el segon més jove en jurar el càrrec de parlamentari en la història constitucional d’Andorra. Què li diu això?
–El que més il·lusió em fa dir és que he sigut un nen que mai he viscut una Andorra que no sigui democràtica, de dret, social i com un Estat acceptat dins de la comunitat internacional. No sé si es pot atribuir a la Constitució, però que hi hagi noves generacions, que jo intentaré representar, que estiguin interessades en política també implica que s’estan fent bé les coses a Andorra. Al ser el primer jo espero també que en vinguin molts més i en poc temps.
 
–No obstant això, les dades a nivell de participació i interès dels joves continuen sent baixes. A què ho atribueix?
–Hi ha dos factors claus: la desafecció política i la por. La indiferència política a participar la trobem per múltiples causes. Quan vaig presidir al 2016 el Fòrum Nacional de la Joventut vam constatar que l’abstenció, entre d’altres coses, es deu per no poder accedir als drets polítics, és a dir, no poder accedir la nacionalitat; també per la pròpia acció política de no sentir-se representat; i d’altres no volien participar perquè consideraven que si els seus pares no podien fer-ho ells tampoc ho farien al no sentir-se inclosos en la societat tot i sí tenir drets polítics.
 
–I la por?
–És un altre element característic de la nostra societat tot i que molta gent ho diu amb la boca petita. I aquí no parlem de participació indirecta a través del vot, sinó gent que vulgui anar a llistes i que sigui una persona pública electe. Em refereixo a les conseqüències personals que té el fet d’implicar-te públicament, però no només personals sinó també familiars. Al ser una societat tant petita hi ha una clara connexió entre l’espai públic i l’espai privat i tot pot tenir conseqüències. 
 
–I a vostè no l’ha frenat?
–Òbviament no estic exclòs d’aquesta societat i sé que tota acció té unes conseqüències, però també tinc clar quines són les meves prioritats actuals. I jo sempre he tingut la sensació que no t’has de cohibir mai.
 
–Creu que la seva presència al Consell pot servir d’exemple per als joves que es vulguin emmirallar i perdre aquesta por?
–Aquest és el meu objectiu. Però ser exemple no només per les persones que pensin com jo, sinó també per moltes de les persones joves que avui treballen per Andorra malgrat no implicar-se políticament tant com ho estic fent jo. Si el fet que hi hagi un jove en aquesta legislatura que públicament doni la seva opinió Consell rere Consell pot ajudar jo estaria molt content.
 
–Què pot aportar al Consell General des de la perspectiva de les noves generacions? 
–Vull acostar la política a la ciutadania i aportar crítica dins de la política perquè no hi hagi veritats absolutes com molts cops ha passat a Andorra. Sent una societat petita, i independentment de la ideologia que hagi governat, en determinades polítiques tinc la sensació que hi ha hagut poca avaluació de si eren les millors decisions que es prenien. Dir que no hi alternativa vol dir que tens la veritat absoluta. I ningú té la veritat absoluta. Això és la cosa més clara que he après fent dret i polítiques a la universitat. 
 
–És la primera vegada que concorria a les llistes i ho feia com a número cinc de la candidatura nacional. Tenia expectatives d’entrar al Consell General?
–Creia que els tres consellers que havien estat abans, malgrat només ser tres, havien fet molt bona feina constructiva a l’hora de tractar temes importants per al país. Per tant, abans de presentar-me a les eleccions sabia que ens trobàvem en un context d’una crisi social i econòmica important dins d’Andorra amb problemàtiques evidents. I tenint en compte això, les meves expectatives eren altes perquè cada vegada hi havia més gent que es creia el nostre missatge de ser una alternativa real per als seus problemes. Fer un cinquè va ser una gran alegria i un orgull per a mi. 
 
–Ha arribat a la política en el moment de maduresa que desitjava o tem que pugui passar-li factura la inexperiència?
–A mi la política m’interessa des de fa molt temps. Crec que cadascú de nosaltres ens polititzem per alguna petita cosa i després comencem a prendre interès per la política. A mi em va agafar en una de les lluites de la societat civil andorrana més importants de la història que és contra el forn incinerador de la Comella. Allà és quan em vaig començar a polititzar, vaig veure quines eren les posicions de cadascun dels partits i vaig comprendre què implicava per a la societat tenir uns o altres gestors polítics. Més que la política, a mi m’interessa el món públic per analitzar-ho i implicar-me.
 
–En relació amb la Sindicatura, el va sorprendre com va sortir la votació? I que no calgués segona volta?
–S’ha de dir que potser nosaltres internament no ens ho esperàvem, però és legítim. Va haver-hi determinades aliances per estratègia política i si va sortir així jo no puc dir res més. Al cap i a la fi en política tot són decisions i sovint estan connectades.
 
–Amb tot, respecte a DA partíeu amb l’avantatge prèvia que vosaltres ja havíeu tingut una entesa amb L’A  a les parroquials...
–Nosaltres el que buscàvem era que la màxima representació del poder legislatiu fos un contrapoder davant d’un possible Govern. Si finalment DA era la força més votada i la que intentaria fer Govern, nosaltres creiem en una representació plural de tots els partits polítics per poder tenir un poder més fort dins de la Sindicatura. Que un mateix partit polític domini totes les institucions mai porta massa crítica i sempre pot acabar portant a un rendiment de comptes més baix. Nosaltres sempre vam estar oberts a que aquesta proposta de Sindicatura fos compartida, després potser vam entendre perquè no es volia que fos compartida. Per això a última hora vam considerar que havíem de fer una alternativa de Sindicatura que estigués formada per gent del PS.
 
–Son a temps de fer que la Sindicatura sigui un contrapoder del Govern?
–No ho sabem encara. Està clar que nosaltres seguim treballant en la proposta de candidatura liderada pel Pere López i entre avui i dimecres, com ja va ocórrer en la votació de la Sindicatura, el conjunt de la cambra tindrà la capacitat d’escollir entre dos models. Un que no sé com serà però liderat per una persona que ha estat dins d’un Govern amb majoria absoluta demòcrata, per tant no sé si serà molt diferent, i un altre el qual no només aportarà tota la feina feta en aquests últims quatre anys de la legislatura sinó també aportarà totes aquelles idees noves que portàvem al nostre programa electoral.
 
–Estan decebuts amb L’A per haver desvirtuat l’acord un cop passades les eleccions?
–La decepció és personal. Si pensem a nivell col·lectiu som dos partits polítics que havíem signat anar junts a les territorials del 2019, no havíem signat que aquest acord impliqués després votar el mateix al Consell General. Personalment penso que amb d’Acord havíem aconseguit formar una unió que podia ser alternativa al que s’havia fet fins ara des del Govern. I encara crec que aquest acord representava tot un conjunt de persones d’ideologies diferents que tenen com a denominador comú fer política contra l’establishment.
 
–Amb tot, la suma de PS i L’A tampoc hagués estat suficient per investir a López...
–No, està clar que no es podia sumar els 15 necessaris per tenir majoria. Nosaltres buscàvem crear aliances amb el bloc d’Acord i intentar que altres grups parlamentaris poguessin creure que s’havien de fer canvis en la forma de fer política. I per això estem anant a la investidura, perquè les persones que representen els diferents grups parlamentaris tinguin fins l’últim moment la possibilitat de decidir el seu vot. 
 
–Els números de l’endemà del 7 d’abril són els mateixos que els d’avui. Què ha canviat des que anuncien que López presentarà candidatura a avui quan s’adonen de les dificultats per sumar?  
–Quan es va fer l’anàlisi postelectoral i es va decidir presentar la candidatura de Pere López a cap de Govern ja sabíem els números. Amb set escons, pel reglament del Consell, tenim la capacitat d’anar al debat d’investidura i proposar un candidat. Creiem que era necessari que la societat sabés que és el que faria el PS si tingués la capacitat d’accedir al govern. Però abans d’aquest debat d’investidura hi ha hagut moltes negociacions i s’ha intentat buscar punts en comú amb altres forces polítiques que ens permetien sumar i que consideràvem que canviarien la societat andorrana cap a millor.
 
–Aquests punts en comú que passarien per un govern tricolor també haurien de sotmetre’s a equilibrismes per les substancials diferències vers l’avortament o l’acord d’associació amb Europa...
–Òbviament hi ha punts que són molt importants del nostre programa que potser no podríem aplicar temporalment, però també hi ha molts d’altres que sí podríem aplicar l’endemà de ser elegits. Parlo d’un pla estratègic per a l’habitatge o d’un pacte per la sostenibilitat de les pensions, però també ens cal un actor diferent en les negociacions amb la UE perquè siguin més transparent i participatives. També parlem de funció pública perquè s’acabin els debats entre la part pública i la part privada, de com es regulen les relacions laborals o fins i tot de qüestions mediambientals. És a dir, hi ha molts reptes que es podrien tractar d’una forma diferent i que necessiten una acció continuada en el temps. I volem mostrar un programa de Govern que mostri que problemes complexos també requereixen solucions complexes no imposades des d’un mateix Govern, sinó pactades amb el màxim d’actors implicats.
 
–Si dimecres es confirmen els 17 vots per a DA i el PS passa a l’oposició, quin és el rol que prendria durant la legislatura?
–Si al final s’aconsegueixen 17 vots fruit de les negociacions de tres partits polítics que representen l’arc parlamentari, tenint en compte que només en quedarien 11 que no formarien part d’aquest possible Govern i que dins d’aquests 11 hi ha quatre que han decidit que són un partit minoritari i que no volen participar en el debat polític, nosaltres tenim molt clar que continuarem proposant, fent una oposició constructiva i sobretot sent crítics en tot allò que necessita ser repensat. Si al final aquest és l’escenari serem la única alternativa d’allò que des de Govern s’estigui decidint. No estic dient que estarem en contra de tot, sinó que tenim les eines d’aportar altres idees perquè la societat s’adoni de qui representa millor els seus interessos.

Pàgines

Subscriure a PS als mitjans