Partit Socialdemòcrata

PS als mitjans

El PS demanarà derogar la reforma laboral i la de la funció pública si s'acaben aprovant

Crea: 10/03/2018 - 15:21
Un instant d'una entrevista anterior (RTVA).
El PS es mostra contrari a l'aprovació del codi de relacions laborals i de la llei de la funció pública, dos dels textos pendents en aquest darrer tram de la legislatura.
 
Al PS li preocupa que s'hagi de treballar contra rellotge i té clar que hi ha dues lleis que, en cas que s'aprovin, demanarà de derogar i canviar àmpliament: la de la funció pública i la de relacions laborals, que, per a Pere López, té punts positius, però d´altres força perjudicials.
 
Assegura que "s'estan mantenint qüestions respecte el text inicial com els contractes en pràctiques, la precarització laboral i la reducció de la indemnització". S'ha mostrat especialment "preocupat per com quedaran les persones a partir dels 50 anys".
 
L'avortament serà una altra de les qüestions importants en la futura campanya electoral i el president dels socialdemòcrates, que aquest dimecres ha estat a l''Ara i Aquí' de Ràdio Nacional, diu que la formació manté el seu posicionament: la despenalització de l'avortament en els tres supòsits.
 
López ha defensat l'entesa amb Liberals d'Andorra amb vista als comicis de la primavera. Afirma que l'acord no implica renúncies programàtiques, que les dues formacions tenen punts concordants i que l'escenari, l'endemà de les eleccions, pot plantejar moltes possibilitats de pacte.
 

Cèlia Vendrell: "Em fa por en què es pot convertir el Clot d’Emprivat"

Crea: 09/03/2018 - 11:22
La consellera de PS+I, Cèlia Vendrel (Periodic).
La representant socialdemòcrata al Comú d’Escaldes encara la recta final del mandat sent conscient que és difícil que el seu treball es pugui veure reflectit, però satisfeta de la feina feta.
 
–Es notarà la tasca del PS al final del mandat o és complicat?
–És complicat. La llei electoral fa que hi hagi una majoria absoluta sempre, encara que perdis per un vot, per tant no necessiten la teva aportació. Si hi hagués un sistema de pactes obligatoris per tirar endavant segons quines coses, tot canviaria i com a mínim es tindria en compte la nostra implicació.
 
–Com valora la tasca de la majoria?
–El primer mandat el projecte estrella va ser Carlemany per a vianants. Em vaig posar a la seva disposició per participar, però la nostra implicació en el desenvolupament del projecte ha estat mínima. Hi havia coses, sobretot la manera de tractar la gent, no hi estava gens d’acord. No diferenciàvem de la finalitat, perquè ja ens agradava que fos per a vianants, si no de la manera com arribar-hi. L’altre projecte que no acaba de tirar endavant és Capesa. S’estan allargant massa les coses.
 
–Ja han passat cinc anys de la conversió en avinguda per a vianants.  Els agrada l’embelliment que s’està fent?
–M’agrada com està quedant, és consolidar el projecte. I la manera  com s’ha fet, sense canviar la rajola que teníem, jo la trobo maca. Crec que dona una imatge més harmoniosa de l’avinguda.
 
–Ha faltat més treball conjunt amb Andorra la Vella?
–El treball conjunt amb Andorra la Vella històricament ha estat complicat. Aquesta vegada s’han apropat més, però sí que hi ha dues visions a l’hora de gestionar les coses. La Conxita Marsol ha optat per pagar més i que les obres es facin amb més celeritat i a Escaldes hem preferit fer-ho per trams. Jo coincideixo més amb la Trini Marín. A més, passejant per les dues avingudes, mires els acabats i es nota la diferència. Prefereixo anar amb un ritme més tranquil i tenir millors acabats.
 
–Amb el Marc Magallon van criticar les molèsties als comerciants.
–Sí, van tancar quasi tot el tram on es van fer les obres i potser s’hauria pogut estalviar dies de tanques. D’aquesta manera s’impedia el pas d’un costat a l’altre i va en detriment del comerç. Hem de ser prudents i vigilar que la feina es faci bé, però no podem perjudicar més del compte els comerciants. Crec que hauria estat millor posar i treure tanques en funció del lloc on treballes. Pel segon tram ens han comunicat des de la majoria que intentaran fer-ho com els hem dit. 
 
–Fa poc que s’ha aprovat el nou pla d’urbanisme. Els fa por en què es pot convertir el Clot d’Emprivat?
–A mi, particularment, sí. Ells diuen que quedarà molt maco i un espai obert. Però jo no veig un espai obert amb torres de 20 pisos. Continuo pensant que s’hauria de tenir la valentia de dir que aquesta zona no és urbanitzable i deixar-la així perquè les generacions futures ens ho agrairien. La voluntat de no construir en aquest espai obert és el que ens diferenciaria d’Andorra la Vella. I si fem edificis de 20 plantes, de la mateixa alçada que Caldea, Caldea deixarà de ser un símbol. 
 
–La parròquia està preparada per perdre parcs i aparcaments?
–No, perquè no tenim cap alternativa. Per això s’hauria de ser valent i dir que aquesta zona es deixa tal com està. S’ha comprat una parcel·la davant de l’església, un projecte que també vaig impulsar perquè el Comú d’Escaldes no té territori en el fons de vall. Era el moment de dir: comencem amb aquest i intentem anar adquirint terrenys.
 
–Compraria terrenys al Clot d’Emprivat?
–S’haurien de veure els preus. No he mirat profundament com es podria fer, però és una zona que s’hauria de preservar més i ara no la tenim preservada. També ens hem de plantejar si tenim capacitat suficient per atendre la gent que vindrà a viure aquí. Tenim lloc a les escoles? A l’hospital? Tenim prou aigua? Són preguntes que en principi s’han d’haver fet per fer el nou pla d’urbanisme, però estic segura que moltes d’aquestes preguntes no s’han respost, perquè o no se saben respondre o fa por la resposta.
 
–Un dels problemes als quals s’ha hagut de fer front és el mal ambient al cos d’agents de circulació. Amb el director extern ha millorat?
–He parlat amb alguns agents i sembla que hi ha hagut millora de l’ambient laboral, que és el que es volia.
 
–S’ha encertat en la gestió del conflicte o hi ha algun problema de fons que requereix altres canvis?
–Jo crec que hi ha un problema de fons amb els agents de circulació. Amb la mateixa llei ja tenim problemes i s’ha vist amb el tema de la mútua. Bé, ara s’ha optat per una figura externa, que és per un temps definit, per veure si una visió de fora podia dona una volta al funcionament intern i evitar el mal ambient. Sembla que la situació ha millorat i esperem que quan marxi aquesta persona el bon ambient continuï i es pugui continuar treballant amb aquesta manera de fer més de cohesió i més d’equip.
 
–Li preguntaré també com és la relació amb l’altre grup de la minoria.
–Sempre hem tingut una relació cordial, com amb la majoria. Fins i tot ens hem posat a disposició un de l’altre si no podíem assistir a algun consell de comú.
 
–La bona entesa ha facilitat l’aprovació del pacte amb Liberals?
–Sí, és clar. Quan tens una relació correcta amb la persona és molt més fàcil treballar amb ella. I el tema del pacte ha sigut fàcil. A més, particularment havia tingut converses amb un membre de Liberals de la parròquia des de principi del mandat i sempre em deia que hauríem d’anar junts. I jo el frenava perquè li deia que som molt diferents ideològicament. Però parlàvem de coses i un dia fins i tot li vaig dir que s’havia equivocat de partit perquè compartíem moltes coses. La ideologia liberal la veig d’una manera molt diferent del que em transmeten ells.
 
–És la millor fórmula per apartar DA?
–L’objectiu no és apartar DA. A mi el que m’agradaria realment és que haguem de treballar amb pactes. Que tant el Govern, com el Consell General o els comuns haguessin de treballar amb pactes.
 
–Canviar aquest sistema que deia on les minories no tenen poder de discussió.
–És clar. Aquí al final no discutim res. I quan algú argumenta que no cal canviar perquè els comuns han de ser governables, per favor! Per arreglar un banc ens posarem tots d’acord. Mai es bloquejarà un comú, és impossible. Si les forces d’un comú o del Consell haguessin de treballar amb pactes les coses serien diferents. Potser alguns terminis d’execució es podrien allargar perquè primer caldria pactar, però tot s’enriquiria.
 
–I Cèlia Vendrell serà a les llistes?
–No ho sé. Encara em queden molts anys al davant. Evidentment el Consell General m’atrau perquè és on fas política, però tinc temps. No vull fer-ho ja, corrents. Si soc a les llistes bé, si no, no passa res. Estic a disposició el partit i estaré on es pensi que puc ser millor.
 
–El pas per la política comunal quedarà aquí?
–Estic cansada. Hauré fet dos mandats i crec que va bé que hi hagi una renovació. Com quan vaig arribar vam parlar de renovació, doncs ara al comú crec que la necessitaríem.
 
–Hi ha prou gent per fer aquesta renovació?
–Esperem que sí. Aquí a Andorra és complicat perquè et posen etiquetes, però esperem que sí. 
 

Vendrell diu que el risc de no tenir aigua és "vigent"

Crea: 09/03/2018 - 11:14
Obres als dipòsits de Capesa (Periòdic / T.L.).
La construcció dels nous dipòsits d’aigua d’Escaldes-Engordany i la recerca de noves captacions no donen prou seguretat a la consellera del PS, Cèlia Vendrell, per assegurar que a avui dia no es poden tornar a viure episodis de manca d’aigua com els del juliol del 2015. "Amb els nous dipòsits tenim més marge de maniobra, però a Escaldes, el risc que ens quedem sense aigua continua vigent". En aquest sentit retreu que de moment "tenim una única captació" i afegeix que "la gestió de l’aigua s’ha de fer amb visió de futur". Unes previsions que considera que no s’acaben de tenir en compte. "Amb les construccions que hi ha previstes, tindrem prou capacitat?", es pregunta. 
 
I és per aquest motiu que apunta que "el model de gestió actual no és viable a llarg termini". Segons Vendrell, "a mitjà termini, a llarg o a curt ha de passar quelcom amb Capesa. D’aquí a 20 anys no crec que sigui gestionada com ara". Amb tot, admet que "què passarà o quan passarà, no ho sé, però d’aquí a 20 anys no crec que Capesa sigui gestionada com es gestiona ara".
 
Maneres de treballar 
La consellera socialdemòcrata insisteix, com porta fent des que va arribar al comú, que "Capesa s’ha de professionalitzar". Des del seu punt de vista, hi hauria d’haver directors tècnics per a cada àrea i persones encarregades d’executar les accions que al mateix temps fossin els qui guiessin els òrgans de decisió per determinar què fer. "A Capesa no es treballa així, tenen tres o quatre persones i després es subcontracta, però no és una gestió perenne en el temps", apunta i lamenta que "el què he dit des de fa tres anys ho continuo pensant".
 
De fet, assegura que "en tres anys l’evolució que ha tingut Capesa són dos dipòsits nous i el president del consell d’administració que ja no és el senyor Eduard López, perquè s’ha autonomenat director, i ho és el cònsol menor". Cèlia Vendrell diu que el fet que sigui el cònsol menor qui ocupi la presidència de la companyia d’aigua "ja em va bé" perquè s’acosta més al seu projecte, però tot i així remarca que "qui hauria de ser el president és el cònsol major".
 
Igualment segueix defensant que la corporació hauria de disposar del 51% de les accions per poder estar molt més present i perquè "la gestió de les aigües potables és competència comunal". Segons Vendrell, hi ha "una sèrie de coses que no s’aconsegueixen perquè no hi ha hagut voluntat", especialment, "per part de la direcció de Capesa no n’hi ha cap". Per aquest motiu afirma que "mentre hi hagi la direcció actual no crec que sigui possible perquè crec que no volen aquest tipus de gestió i per tant no s’aconseguirà". 

El PS critica la «hipocresia» de DA amb els funcionaris

Crea: 08/24/2018 - 10:54
La consellera del PS, Rosa Gili (M.B. / Periòdic).
Els socialdemòcrates critiquen durament la gestió del Govern amb la Funció Pública. La consellera general, Rosa Gili, lamentava ahir la "hipocresia" dels demòcrates tot recordant que "el principi de la legislatura deien que hi havia massa funcionaris". Després, afegia, "els hi van donar la culpa a ells i van desvaloritzar la seva feina". I al final, va concloure, "el que ha fet el Govern és precaritzar la seva feina i apostar pel clientelisme". "Primer els critiquen i després de manera hipòcrita contracten més gent", sentenciava, després de conèixer que des del 2011 fins ara la plantilla de l’Administració ha crescut un 10%. 
 
Gili també va criticar l’increment del nombre de contractes en règim d’eventual, que en els últims set anys ha crescut un 67%. La parlamentària no entén que "sigui el Govern qui fomenti la figura de l’eventual de llarga durada", per la "incertesa que genera pel futur dels treballadors". Gili va deixar clar que no és que estiguin en contra de la figura de l’eventual, "ja que entenem que en alguns casos és necessària", però sí que va lamentar "l’abús" d’aquest règim contractual per part de la pròpia Administració. "Tot plegat fa que la Funció Pública estigui poc valorada i que creixi la inseguretat laboral", va concloure.

Sans demana unió al comú per superar la crisi amb Saetde

Crea: 08/24/2018 - 10:51
Joan Sans, conseller de PS+I (X.Pujol / Periodic).
"Si hi ha una falta d’inversió per part de Saetde, la responsabilitat la té l’administració". Joan Sans, conseller del PS+I al Comú d’Encamp, culpa la majoria de DA de la "mala relació" entre la corporació comunal i Joan Viladomat, el màxim accionista de Saetde. En una entrevista per a aquest rotatiu, el socialdemòcrata va criticar el cònsol encampadà, Jordi Torres, per "voler-se penjar la medalleta" d’estar solucionant el vincle amb Viladomat. 
 
Segons el conseller a la minoria, l’actuació de Torres "no està portant enlloc". L’única sortida que veu Sans és la de sumar esforços entre les tres forces representades al comú. "O hi som els tres grups o no ens mourem de la situació on som", va afirmar Sans. 
 
Un nou acord d’intencions
Dèmocrates, liberals i socialdemòcrates haurien de seure’s a debatre les propostes de millora. De moment, però, encara no s’han reunit per parlar-ne. El primer que hauran de negociar entre tots són els punts claus que hauria d’incloure el nou acord d’intencions entre la corporació i la companyia. Sans considera que l’acord signat el 2015 ja no és vàlid i, per tant, cal elaborar-ne un altre. 
 
"Hem de deixar clar que si Viladomat vol una concessió més llarga, això es tradueix en un concurs públic, com el que ha fet Ordino amb Secnoa", va explicar Sans. "Hem sentit a parlar que es plantegen fórmules d’allargar la concessió sense passar per un concurs, i això ens fa posar les mans al cap", va afegir el conseller. 
 
Demana informació al cònsol
Viladomat exigeix una indemnització per no haver pogut disposar d’una part del domini que considera pròpia. Sobre aquesta reclamació, Sans  demana a la majoria més transparència i més comunicació amb l’oposició. "El cònsol va compartint amb els mitjans de comunicació una informació que no tenen els consellers a la minoria", va criticar el socialdemòcrata, fent referència a uns documents que el cònsol va rebre el gener i que encara no han arribat a les mans de la resta de consellers comunals. 
 
"S’hauria de començar a compartir la informació que afecta tots els ciutadans de la parròquia", va insistir el polític, que lamenta que estiguin rebent més dades de l’accionista majoritari que del propi cònsol major de la corporació. 
 
"Estic convençut que els comerciants se senten oblidats"
 
Joan Sans és conseller del PS+I al Comú d’Encamp des de fa més de sis anys. Un cop acabi la legislatura, dubta tornar-se a presentar a les eleccions, perquè "comença a notar l’esgotament físic i mental". Tot i això, no ho descarta del tot. 
 
–Quin balanç fa d’aquests dos anys i mig de mandat? 
–En realitat es un mandat de sis anys i mig, perquè és un mandat continuista de DA. Pocs dels projectes importants de la parròquia que s’havien posat sobre la taula han prosperat. Un d’ells era el de Saetde, que no hem vist resolt durant tot aquest temps. Un altre, el de la dinamització econòmica al Pas. És veritat que en les acaballes del mandat hem vist algunes millores urbanístiques al nucli d’Encamp i el Pas, però en general el balanç és justet.
 
–Com valora la relació amb la majoria al comú? 
–La relació amb els membres de la majoria és bona, però això no treu que no haguem de ser crítics en alguns àmbits d’actuació d’alguns consellers, que són els que tenen les eines per poder capgirar el funcionament de la parròquia. El problema és que fan una política de l’embolcall, ja que no es defineixen estratègies sinó que es fan millores puntuals. 
 
–Podria posar algun exemple? 
–Les millores del Pas haurien d’anar lligades amb un futur reglament de terrasses que milloressin l’aspecte de l’entorn de l’església. Només es tapen forats, però no es projecten estratègies de millora, més enllà d’arreglar voravies. No s’impliquen els comerciants.
 
–Se senten oblidats els comerciants?
–N’estic convençut. Veuen que es fan cosetes, però no són significatives. Quina estratègia hi ha conjunta entre el departament de cultura i el de turisme?
 
–Sobre el pacte entre PS i L’A. En l’última etapa del mandat s’ha vist la bona sintonia entre els dos partits a la minoria. Es podia preveure l’acord?
–A escala parroquial ens hem entès sovint amb els consellers de L’A+I, però per mi, l’estratègia de cara a les eleccions generals no te una relació directa amb aquest fet. La política nacional i la parroquial són coses diferents. 
 
–Creu que la gent entén l’acord entre dues forces antagòniques? Marsol considera el pacte un "frau de llei. 
–Per frau de llei el que van fer ells amb DA, una marca que va incloure ideologia de la més extrema dreta al centre esquerra. El pacte actual és clar: ens ajuntem sense enganyar ningú, per crear una llista conjunta, però cadascú amb el seu programa. 
 
–Veu factible que el PS recuperi el comú després de vuit anys de DA?
–Amb una bona proposta i projecte al darrere, n’estic convençut que sí. Els ciutadans de la parròquia ja saben valorar el resultat de la política de l’embolcall de DA a la parròquia. 

Cèlia Vendrell: “Ara podria ser un bon moment per fer una nova enquesta sobre Vivand”

Crea: 08/13/2018 - 11:49
La consellera de PS+I, Cèlia Vendrell.
La consellera del Partit Socialdemòcrata (PS) al Comú d’Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell, fa balanç dels cinc anys de la creació de Vivand. Indica que la sensació és que l’impacte és positiu però per confirmar-ho demana estudis. També critica la poca transparència amb què actua la majoria i lamenta la inacció del Comú amb la millora del subministrament d’aigua a la parròquia.
 
Ja fa cinc anys de la conversió de Carlemany en carrer per a vianants. S’ha assolit el resultat que s’esperava?
No ho sé. Sí que tinc la sensació, però, que no hi ha el rebuig que hi va haver en un primer moment. La gent que estava en contra de Carlemany per a vianants perquè deia que repercutiria en detriment dels seus ingressos no hi és. I això podria ser un indicador indirecte que l’avinguda Carlemany per a vianants és positiva. Amb tot, no ho puc afirmar perquè no tenim cap indicador, ja que no s’ha mesurat la satisfacció dels comerciants, hotelers i habitants. Tampoc sé quines són les expectatives que es tenien amb Vivand, perquè en un primer moment es van fer enquestes de satisfacció, que es van parar tot i que la majoria havia dit que les continuaria fent. Ara, un cop les obres estiguin acabades, podria ser un bon moment per fer una nova enquesta.
 
En el marc del projecte de Vivand, s’han oblidat d’algunes accions?
Hi havia moltes coses a l’inici i la sensació és que s’està fent poc. La sensació és que la persona que ha de dinamitzar Vivand està més integrada dins del Comú fent tasques generals per a la parròquia que no pas de dinamització de Vivand. De reunions per tractar de Vivand exclusivament no n’hem fet gaires. D’aquí que tinguis la sensació que l’avinguda funcionaria sola.
 
Ara ja estan en marxa les obres d’embelliment.
En un principi, la majoria havia analitzat que el cost de les obres fos assumit en part pels propietaris de la zona. Finalment no s’ha fet.
 
És una mesura una mica impopular. Creu que s’havia d’haver fet?
Això és molt impopular. Però el que és cert és que si dediques únicament els esforços a l’avinguda Carlemany la resta de la parròquia es pot sentir perjudicada. Però, com que ara hi ha més ingressos comunals, s’han pogut fer accions en altres llocs de la parròquia i sembla que no estiguin tan oblidats. Però és cert que l’eix principal sempre el posen més maco. Un exemple va ser amb l’enllumenat de Nadal. Es van reciclar llums per a les zones lluny del centre i, fins i tot, algunes no en van tenir. Cal recordar que a Terrassa, un dels exemples que se’ns posava, els comerciants participen en tot perquè finalment és un benefici per a ells. No és descomunal demanar al comerciant, l’hoteler, que participi amb un percentatge en l’embelliment. 
 
Han estat crítics amb les obres. Com veuen l’evolució?
Durant els quinze dies en què es va retirar el mobiliari ja van bloquejar l’avinguda perquè es van instal·lar unes barreres que impedien que la gent travessés. Això perjudica molt el comerç. Aquests quinze dies eren necessaris? Jo crec que no. A més, com que semblava que teníem prou temps, van obrir des del carrer Ciutat de Sabadell fins a les Closes. Aquesta fase va arribar la Festa Major i no estava acabada. I ara encara tenim tanques a l’avinguda quan ja havia d’estar acabat. Això, quan veus la parròquia veïna que va dir que el 4 d’agost no hi hauria cap tanca i així ha estat. Per això, amb Liberals d’Andorra vam demanar que es treballés en una zona i s’acabés. I així anar avançant sense haver d’obrir tota l’avinguda de cop. Això és el que demanem per a la segona fase. Cal que quedi clar que nosaltres no ens fiquem amb els terminis sinó que demanem que es puguin complir. Des que es va començar a parlar del projecte Vivand s’ha fallat amb la forma de fer les coses, ja que el projecte és bo. Són poc comunicatius, poc transparents i això encara es manté. 
 
No hi ha hagut cap millora?
És el tarannà d’aquesta majoria. Sí que fem reunions però el dia a dia del Comú el desconec. Ells saben el que ens diuen i no ens diuen. I hi ha coses que a la llarga se saben, o no. 
 
Una altra qüestió que s’arrossega des del mandat passat són les millores en el subministrament de l’aigua a Escaldes-Engordany. A banda del fet que el cònsol menor ha passat a ser president de Capesa hem vist massa pocs canvis?
El Comú encara no ens ha comunicat de forma oficial que el cònsol menor sigui president de Capesa. Aquest és un tema en el qual he estat molt a sobre i molt pendent però els resultats han estat molt minsos. Per això, al final penso que ja ens hi posarem més endavant perquè és un tema que m’ha perjudicat fins i tot la salut. Jo no puc fer més del que he fet. Fa un any semblava que havíem de fer una gran revolució a Capesa, amb l’ampliació de capital i la direcció de Capesa, però no ha passat res. El tema de Capesa, per mi, és important de solucionar. Perquè no està resolt. El segon dipòsit el continuem sense fer funcionar de forma permanent quan al mes de gener ja havia d’estar funcionant. Per tant, he conclòs que qui ha de posar-hi ordre són els cònsols, que tenen més força que jo. Jo sempre estaré a la seva disposició.
 
Per què aquest bloqueig?
No sé perquè no s’avança.
 
I l’ampliació de capital s’ha de fer sí o sí?
Capesa necessita diners. Per  què no tenim el dipòsit acabat? És un problema de diners o no ho sabem fer? Tot i que Capesa té un crèdit.
 
També urgeixen les noves captacions?
Són necessàries. Continuo dient el mateix de sempre perquè res ha canviat. Al setembre farà un any que vam anar-hi a fer una visita amb la Rosa Gili i se’ns va comentar que el ministeri de Salut estava en fase d’acreditar aquests fons i ara no sabem en quina fase està. Amb tot, els estudis són llargs i per això vam fer un vot de confiança. Ara estem a l’espera que se’ns informi.
 
El Comú està desatenent les seves competències amb la qüestió de l’aigua?
El Comú té delegada la competència de l’aigua a Capesa, que és una empresa privada. Esperem que el Comú, tenint ara la presidència, agafi decisions més resolutives i que aquest tema avanci. Si el podrà fer avançar, això ja és una altra cosa.
 
Diversos conflictes han sorgit al servei de Circulació comunal. Comparteix la gestió de la majoria amb relació a la mútua dels agents?
La creació de la mútua ja es va aprovar amb el nostre vot en contra, perquè no vèiem clar que fos constitucional la seva aplicació, ja que s’obligava els agents a afiliar-s’hi quan la Constitució diu que tu et pots afiliar si vols o no a les associacions, mútues... A més, estàvem creant aquesta mútua perquè el Comú no volia pagar una assegurança, ja que en aquell moment s’havia eliminat l’assegurança complementària a tots els treballadors. A mi, una de les coses que em feia por és que, si mai teníem un accident laboral greu amb diversos agents implicats, el Comú hauria de pagar i per això ens podria costar més car. No se’ns va fer cas i ara veiem que el Comú haurà de desfer la mútua i pagar els diners aportats pels agents.
 
Últimament també ha transcendit el mal ambient laboral al servei de Circulació. Ha millorat amb la contractació d’un director per al departament?
Sobre aquest tema no hi tinc res a dir. No hi vaig ser present quan van tenir lloc els fets i no soc jo qui ha de fer cap judici de valor sobre el que ha pogut passar. Si una persona es creu que ha estat maltractada per una altra té tot el dret de presentar una denúncia i la persona denunciada té el seu dret de defensar-se. És un tema que està a la Batllia i crec que no ens hi hem de posar. El que sí que demanem és que s’aclareixi el que ha passat i que hi hagi la millor resolució del cas possible.
 
Ha millorat l’ambient des de la incorporació del director?
Semblaria que sí. 
 
En l’àmbit polític s’havien pres totes les mesures per assegurar el bon ambient laboral?
La senyora cònsol sempre ha dit que hi ha estat molt a sobre i que vigila el servei de molt a prop. Però per saber si ha estat així cal ser-hi sempre present. La cònsol va fer confiança a dues persones, que són les responsables del cos. Amb elles sempre he tingut un tracte cordial i amable tot i que és possible que amb els companys el tracte sigui un altre. Són situacions de treball que no són fàcils i, a més, cal saber gestionar l’interior del cos i l’exterior. Per això, és evident que hi hagi tensions laborals. El que no sé és si s’ha faltat al respecte però el que sap greu és que s’hagi arribat a aquesta situació i que no s’hagi pogut parar des del Comú. Si la cònsol es va prendre aquesta situació prou seriosament, no ho sé. En tot cas, vam veure bé que s’optés per incorporar una persona externa al cos per analitzar què passava, ja que semblava que el problema era més que res de relació entre persones i d’organització. Això s’havia de tallar.
 
La cònsol major s’ha manifestat a favor d’aparcar l’heliport. Com rep aquestes declaracions?
Estic contenta amb les declaracions de Trini Marín. És fantàstic i genial que la senyora Marín declari que s’hauria d’aparcar. Perquè ja era hora que declarés alguna cosa amb relació a l’heliport. Sempre havia dit que es pronunciaria quan tingués estudis. Aquests estudis que esperava no han arribat, o potser els té ella i jo no els tinc. I s’ha pronunciat. Doncs enhorabona. Estic molt contenta que s’hagi pronunciat i en el sentit en què ho ha fet, ja que si ella ho diu dona més força. Perquè tothom havia vist des d’un inici que l’heliport en aquella zona duia moltes dificultats.
 
“No descarto fer el salt a la política nacional però no sé si aquest pas el faré ara”
 
Abans ha parlat de manca de comunicació i transparència per part de la majoria, una crítica que se sent sovint des de les oposicions comunals.
No pot ser que, perquè la Llei electoral fa que els comuns tinguin sempre majoria absoluta encara que una candidatura perdi d’un vot, l’opinió de la minoria no valgui per a res. Per això, no fem reunions amb la freqüència amb què n’hauríem de fer. Perquè el vot de l’oposició no influencia per a res. És a dir, tant si vas al consell de Comú com si no,  és el mateix. Cantis o ballis, és el mateix. A l’oposició no l’han necessitat mai per poder governar. 
 
Com caldria funcionar?
Es diu que els comuns han de ser governables però els comuns es poden governar amb pactes. Per exemple, en el cas de l’avinguda Carlemany per a vianants es podria haver arribat a acords i potser s’haurien pogut fer les coses de forma diferent. A mi no em fa por tenir oposició. Com tampoc em fa por en l’àmbit empresarial tenir competència. Si tens un monopoli és bufar i fer ampolles, no et preocupes gaire i omples els calaixos cada dia. En canvi si tens competència has de ser més enginyós, has de treballar i has d’estar millorant constantment i això és positiu. I tenint una oposició que tingui el seu pes en la presa de decisions, no com ara que no en tenim, les coses canviarien i els projectes podrien tenir altres enfocaments. Perquè escoltant diferents punts de vista es pot millorar un projecte. Cal recordar que les majories absolutes, a tot arreu, tenen una arrogància, es creuen superiors a tot. I contra tu, qui s’hi pot oposar? A menys que algun dels teus es mostri contrari amb alguna decisió... Però això no passa aquí. Aquí tots aplaudeixen.   
 
Quin és el futur polític de Cèlia Vendrell?
Jo ara per ara estic al Comú d’Escaldes-Engordany. Però és cert que on realment fas política és al Consell General. Als comuns és gestió comunal, i si estàs a l’oposició fas presència al consell de Comú i a les comissions, que són molt tècniques. 
 
Aleshores, de cara a les properes eleccions generals la podríem veure en una llista.
No ho sé. És un tema que ja veurem. No ho descarto però no vull dir que sigui un pas immediat que faci. No sé si aquest pas el vull fer ara o d’aquí a quatre anys. Tinc temps, no estic al final de la meva vida útil. Però sí que és cert que el Consell General m’atrau. 

Pàgines

Subscriure a PS als mitjans