Partit Socialdemòcrata

PS als mitjans

El president de la gent gran s'alinea amb el PS en la reclamació d'una pensió mínima

Crea: 12/03/2018 - 18:41
Duró i López durant la roda de premsa.
El Partit Socialdemòcrata insisteix a reclamar una pensió mínima equivalent al salari mínim com a mesura cabdal per garantir la supervivència de les persones. Pere López, amb el suport del president de la gent gran, ha criticat la manca d'interès del Govern de DA en el col·lectiu.
 
Simó Duró s'ha assegut al costat de Pere López en un gest de complicitat cap a la feina socialdemòcrata cap al col·lectiu de la gent gran.
 
El president del partit, Pere López, ha parlat de les propostes que la formació que presideix ha fet des del Consell General, en especial set propostes de resolució. Ha indicat que cinc han estat refusades i dues aprovades però pendents de compliment.
 
La pensió mínima per a qui ha cotitzat quaranta anys segueix sent la seva principal demanda. Es considera una assignatura pendent. Denuncia que, si el que es considera un mínim per viure són uns 1.000 euros, s'han trobat "amb casos reals amb noms i cognoms amb 600 euros i escaig després d'una vida treballant". 
 
Duró s'ha alineat amb la sensibilitat dels socialdemòcrates cap al col·lectiu que representa i ha criticat DA. Assegura que el PS és "l'únic que ens ha escoltat". "No es pot dir que els altres partits ho hagin fet, potser algun ens ha dedicat cinc minuts", ha lamentat afegint que "el grup de la majoria (DA) no en té cap interès perquè no viu la realitat andorrana, s'ho miren des de molt lluny, viuen en una bombolla". 
 
López ha indicat que el partit estudia la proposta sobre el salari mínim que defensarà a la campanya electoral, i manté que hauria d'estar al voltant del 60 per cent del salari mitjà, per sobre dels mil i escaig euros actuals.
 

Gerard Alís: “Els coprínceps han de fer de caps d'Estat i obviar situacions personals”

Crea: 11/26/2018 - 11:28
El conseller general del PS Gerard Alís (E.R. / Diari).
El conseller general de Sant Julià de Lòria està a punt de culminar la que ha estat la seva primera legislatura al Consell General pel PS, que també prepara la cita a les urnes de la primavera que ve.
 
Se’ls ha fet difícil fer entendre el pacte amb els liberals?
El que ha costat més és precisament pels atacs sobre si és antinatura o que no és lògic. Amb la la militància, es va haver de fer entendre en un primer moment quan això va sortir, però cal fer pedagogia perquè no tothom n’és conscient. Crec que quan s’explica, la gent ho entén força bé. Des de l’altra banda fan passar de manera confusa que hi ha una barreja, però no n’hi haurà cap. Hi haurà dues llistes nacionals on cadascú defensarà el seu programa i el seu ideari polític.
 
Quins són els punts que comparteixen?
Estem d’acord per fer avançar la democràcia, en qüestions de transparència i facilitar informació a la ciutadania per avançar d’una manera diferent. Fa falta comunicació amb el Govern i evidentment, un tema essencial que sustenta el per què de l’acord és canviar la llei electoral i facilitar que sigui més representativa i proporcional. No hi hem entrat en detall però, en tot cas, volem que les llistes territorials puguin garantir més proporcionalitat.
 
I diferències entre PS i L’A, en sabria trobar?
Cadascú té el seu ideari i hi ha punts en què potser avui en dia no hi estaríem d’acord. Per aquest motiu, l’acord és per a les llistes territorials i cadascú es presenta amb una llista nacional i amb un ideari i uns postulats que defensen lliurement.
 
Una de les propostes dels liberals és “andorranitzar” els càrrecs electes a les parapúbliques. Hi estan d’acord?
No hem entrat tampoc a debatre aquest tema. Recordo que quan es va canviar aquesta qüestió en un organisme públic com l’INAF, ja vam votar a favor del canvi perquè no fos exclusivament andorrà. Hem de tenir en compte que el món avança i que les diferents funcions cada dia són més tècniques i a vegades costa trobar gent capacitada per desenvolupar certs càrrecs. No ho hem parlat, però nosaltres tenim el precedent que per a certs llocs de treball cal valorar més la qualificació de la persona, i no només si és andorrà o no.
 
S’han tancat pactes a Encamp, Escaldes-Engordany i Andorra la Vella. A Sant Julià de Lòria, confien en arribar a un acord, com a la resta de parròquies que queden per tancar-lo?
De manera global, la nostra confiança és que puguem arribar a acords a totes les parròquies. És cert que hi ha certes parròquies en què hi ha coses més avançades que en d’altres. Pel que fa a Sant Julià de Lòria, n’estem parlant i al comitè local tenim previstes diverses reunions d’aquí a finals d’any per reproduir aquest acord. No puc avançar gaire perquè encara no hem començat a parlar, però en tot cas, és arribar a enteses i que puguem fer una llista territorial a Sant Julià i a totes les parròquies, de la mateixa manera que ho hem fet a altres llocs.
 
El tancament dels acords depèn més del ritme de les sinergies de les oposicions als comuns, que poden anar més ràpid, o pel fet del nombre d’afiliats als comitès parroquials?
Les dues coses hi influeixen. És cert que el fet de compartir certes oposicions en comuns facilita més el diàleg i l’entesa perquè hi ha un coneixement que ha existit i que neix de compartir oposició. És el cas d’Encamp, on s’han fet rodes de premsa conjunta. Després, la massa crítica en cada comitè hi pot afectar, però en els dos comitès hi ha gent i treballarem perquè això es pugui tirar endavant.
 
De quina manera els pot condicionar que SDP i Podem presentin llista nacional?
Legítimament, tots els partits tenen dret a concórrer a les eleccions. Potser el que es vol dir és que els partits de l’esquerra ens poden fer restar? Potser sí o potser no. En les últimes eleccions, ja vam concórrer amb SDP i ja va donar un resultat. Tothom ha de defensar els seus postulats i els ciutadans escolliran. Jo crec que hem fet una tasca d’oposició que pot mostrar als ciutadans que som un partit capacitat per ser l’alternativa.
 
Quin impacte pot tenir la tercera via de Josep Pintat per la banda dels liberals?
És difícil de valorar perquè els liberals venen d’aquesta escisió. Pot fer perdre vots, però també guanyar-ne. Josep Pintat aglutina una marca i una ideologia molt més conservadora. Potser avui en dia molts andorrans el que volen és una política més oberta i que tothom pugui tenir el dret de viure dignament en aquest país, i que no només alguns continuïn mantenint l’estatus que tenen, que això justifica una mica que hi hagi aquesta oposició o antieuropeisme que han manifestat en múltiples ocasions Josep Pintat i el seu grup.
 
Com es pot gestionar la problemàtica de l’habitatge?
En diverses intervencions hem criticat que no s’ha gestionat bé. La gran tasca del Govern en habitatge va ser suprimir el Departament d’Habitatge, que havia d’anticipar-se al mercat i fer polítiques públiques per evitar els problemes de vivenda. Al pressupost del 2018 no hi havia cap mesura encaminada a fomentar l’habitatge o a facilitar-ne la situació. Ara tenim la Llei Òmnibus, sobre la qual som reticents perquè pugui tenir un efecte immediat i suficient per pal·liar aquest problema però, en tot cas, el Govern no ha fet els deures.
 
Josep Pintat apuntava que el principal problema era l’entrada de la Llei d’intercanvi d’informació.
No diré que això no hi hagi afectat, podria ser, però en tot cas no és una causa única. És un peix que es mossega la cua. També hem criticat sovint el tema del salari mínim i vam demanar una resolució al Consell General per fer un estudi del cost de la vida a Andorra, que no és només alimentació i transport públic, sinó també habitatge. Poser sí que la vivenda ha d’estar a un preu més elevat perquè a l’època de la crisi va baixar, però el salari ha de permetre que la gent pugui pagar-se un habitatge digne perquè és un precepte constitucional.
 
En les últimes setmanes, el Vaticà va alertar que el Corpíncep episcopal hauria de dimitir si es despenalitza l’avortament. En quin punt es troba el debat?
La Constitució va ser dotada d’eines suficients per evitar problemes ètics, morals o religiosos en el sentit que un Copríncep pot no firmar la llei. El polític ha d’estar a l’altura d’escoltar el que vol el poble i buscar els compromisos perquè això passi. No és admissible que el Govern i DA posin per davant la defensa de l’Església i no tinguin en compte el que pugui opinar el Copríncep francès. Ens podem trobar que en un fòrum internacional algú assenyali amb el dit el president francès que és cap d’estat en un país on l’avortament està penat. Què passarà en aquell moment?
 
Hi ha alguna alternativa viable a la del Coprincipat?
S’ha d’avançar parlant del tema i discutint, i demostrant que hi pot haver un encaix amb aquesta qüestió. El rei de Bèlgica va abdicar uns dies perquè el parlament aprovés l’avortament i després va tornar a ser rei. No dic que s’hagi de fer alguna cosa semblant, però hi ha solucions per fer-ho compatible. Els coprínceps han de fer la seva funció, que és la pròpia d’un cap d’estat, i obviant una mica quina és la seva circumstància personal.
 
I quina altra opció hi hauria més enllà d’abdicar i tornar al càrrec?
La solució més pràctica és que dins de les eines de la Constitució, el Copríncep episcopal no firmi la llei que despenalitza l’avortament ja que és una solució que preveu la Constitució i que facilita la reforma sense que ell, per qüestions religioses, hi hagi de donar suport.

Vela no descarta pactes postelectorals amb Liberals per possibilitar la investidura

Crea: 11/05/2018 - 18:41
Vela, durant una entrevista anterior a RNA (RTVA).
La primera secretària del Partit Socialdemòcrata està convençuda que l'acord per fer llistes conjuntes amb els liberals és l'única manera possible d'aconseguir consellers en aquestes circumscripcions. Ho ha dit a l'"Ara i aquí", on també ha deixat entreveure que podria haver-hi pactes postelectorals.
 
Si no s'unien amb alguna altra formació hagués estat molt complicat aconseguir consellers a les territorials. Susanna Vela ha recordat que en comicis anteriors ja havien fet pactes amb d'altres formacions i ara han decidit presentar candidatures conjuntes en algunes parròquies amb Liberals. Cada partit tindrà un programa amb projectes diferenciats, però hi haurà punts en comú, com ara la reforma electoral, reforçar el Consell o evitar abusos de contractació pública. També ha assegurat que no se n'ha parlat, però no descarta possibles pactes postelectorals. "Hem de possibilitar una investidura. No deixarem un país sense executiu. La facilitarem, evidentment amb uns acords previs i el que sigui necessari", insisteix. "En qualsevol cas, els punts d'acord que portem al programa, al Consell, siguem sis consellers o quatre o els que siguem, els intentarem tirar endavant amb els liberals i amb aquelles forces que ens puguin donar un cop de mà", afegeix.
 
Vela també s'ha referit a la despenalització de l'avortament, un dels temes més candents de la propera campanya electoral. Defensa que és "un dret que Andorra s'està vulnerant" i que es pot trobar una solució que no comprometi el Coprincipat. "Són caps d'estat, amb tot allò que això significa, i han de vetllar pels drets de tota la ciutadania d'aquest país. Hi ha una responsabilitat molt elevada per part seva i han d'intentar fer-ho possible", insisteix.
 
De moment, el PS i els liberals han pactat per anar junts en tres parròquies i s'han donat unes setmanes més per acabar de decidir si hi haurà més col·laboracions. Volen tenir-ho tot enllestit al gener.

Susanna Vela: “És, o ens voten al PS amb Liberals o guanya DA”

Crea: 11/02/2018 - 11:11
Susanna Vela, durant l'entrevista (F.Galindo / Diari).
Recordaran a la gent la gestió d’Espot al Govern i reitera la necessitat de pactar amb Liberals “per trencar el sistema electoral, que no ens convenç i ens va en contra” amb l’optimisme de tenir més consellers, alhora que no veu alternativa a fer un acord d’associació amb la UE, segons comenta a la ràdio del Diari.
 
El PS considera poc democràtica l’elecció de Xavier Espot com a candidat de DA.
Nosaltres apostem per un sistema de primàries i obertes a tots els ciutadans, i no podem esperar que tothom ho faci, però sí sistemes més transparents, més oberts, i Demòcrates a part del nom no tenen massa més. Sabíem que existia una comissió que podia parlar amb els candidats i tot això no ha transcendit, si hi ha hagut o no i en tot cas això ha estat una decisió bàsicament del cap de Govern, de decidir que el seu substitut ha de ser el senyor Xavier Espot.
 
Es presenten a les eleccions amb la particularitat del pacte amb Liberals, que des de DA continuen dient que és una mica sorprenent.
No és pas estrany. Fem el pacte per poder concórrer a les llistes territorials. Sabem que si anem sols, per molt esforç que fem, que és el que hem estat fent tots aquests anys, és molt complicat atès com és el sistema electoral, no per res més. La ciutadania sabrà que vota el seu candidat del PS o Liberals perquè aquestes persones en el cas que surtin escollides aniran cadascuna al seu grup parlamentari al Consell General. Dit això, no només és una qüestió de números, que també és important. Per tant, ens hem posat d’acord amb ells en una sèrie de punts, com la reforma necessària de la Llei electoral, de la Llei de la nacionalitat, del Codi de l’Administració, que són de regeneració democràtica, independentment de la postura ideològica, i no significa que la gent hagi de renunciar a uns principis ideològics.
 
En nacionalitat tenien posicionaments molt diferents, què comparteixen?
No s’ha arribat al detall de les propostes, però sí que estem en un país on la immensa majoria no té vot ni veu, i això no pot ser, és una mancança democràtica important. Una altra cosa és quan ens posem a decidir si doble nacionalitat o si no, però en el marc general estem d’acord que hi ha una sèrie de reformes que sí que el país ha de començar a fer, i per tant hem de ser suficientment valents com per posar-ho damunt de la taula.
 
No renuncien a defensar la doble nacionalitat?
No, sobretot això que són acords presos en el congrés, per tant, seguirem defensant la nostra postura i entenc que el grup liberal també.
 
Sobre el coprincipat tenen punts en comú, si s’ha de mantenir o no?
No s’ha discutit, no n’hem parlat, però al PS tampoc s’ha portat a un congrés.
 
Com s’articularà la campanya amb un candidat de cada partit, hi haurà actes conjunts?
Les campanyes seran diferents perquè tindrem dos candidatures nacionals i la parroquial és el que estem acabant de treballar perquè és la primera vegada que passa. Una cosa senzilla com els mitjans de comunicació normalment sempre es parla amb el número 1, que és absurd perquè els dos van al Consell. És el que hem d’acabar de calibrar, perquè si és una llista de dues persones que formen part de dos partits hauran de defensar part del seu programa i després la part que sí que els uneix perquè hi ha un acord o la part de temes parroquials que podem compartir, hem de veure com es fa de la millor manera, sobretot perquè la ciutadania ho entengui bé i aquest missatge s’entengui bé.
 
Està decidit qui anirà primer a cada lloc?
Són coses que s’han de decidir, el que s’intentarà és potenciar les dues persones que formen la llista no que sempre el segon queda com una mica amagat.
 
Com se li explicarà a la ciutadania que després a la nacional cadascú va pel seu compte?
Així mateix. És senzill perquè tindràs una llista que pot sobtar de tenir dues persones que a més a més no han amagat que no és una coalició i una marca blanca, sinó que votaran unes persones que la meitat faran part d’un partit i la meitat de l’altre, per tant, la persona que ha votat sempre al PS veurà que vota un liberal i un socialdemòcrata, però que sàpiguen que la persona anirà a la família que li correspon a defensar el programa.
 
Si és algú que tingui molt clar el posicionament ideològic es pot plantejar que vota al seu candidat però n’ajuda un altre?
L’altre és o ens vota a nosaltres [PS amb Liberals] o guanya DA, ells mateixos, evidentment el ciutadà és ben lliure i madur políticament parlant. Això és el que ha passat, els números són fàcils de demostrar, és on em dones el vot a mi independentment que saps que estàs votant un altre partit polític o és un vot a favor de DA, per tant vostès mateixos, si volen canviar la situació d’aquest país o que es treballi d’una altra manera i puguem viure tots millor amb tots els drets garantits, no hi ha una altra.
 
Hi seran a totes les parròquies?
La idea és ser a tot el territori.
 
Considera que hi haurà més mobilitzacions de funcionaris?
Els sindicats així ho van manifestar. La llei penso que s’aprovarà, no crec que hi hagi volta de full, i els sindicats faran mobilitzacions. És una llei que no ha agradat a cap sindicat i penso que podran tirar endavant algun tipus d’actuació, no sé si una vaga, no crec que es quedin de braços creuats.
 
El PS els donarà suport en les mobilitzacions?
Ja els vam donar, per tant, entendrem qualsevol acció que els sindicats vulguin tirar endavant. Primer perquè és legítim i perquè està totalment justificat, no se’ls ha fet cap mena de cas ni se’ls ha tingut en compte, per tant, entenc que sí que estarem donant suport a les accions que tirin endavant.
 
S’instrumentalitzarà políticament aquest afer?
Ja s’ha instrumentalitzat i n’hem parlat perquè el que el Govern ha fet és posar en contra el sector privat contra el sector públic, se n’han encarregat, per tant, ja ha estat instrumentalitzat des de fa molt de temps i si ha de seguir ja van començar així.
 
Part de l’oposició demana una pausa en la negociació amb la UE i el candidat de DA diu que potser ha de ser més lent.
Pensem que el que s’ha de fer és canviar d’interlocutor, hi ha d’haver una nova majoria sigui com sigui i començar a veure el que s’ha fet perquè en sabem poc de les negociacions, s’estan portant de forma molt secreta i hi ha moltes coses que desconeixem, no sabem dels acords que s’estan prenent, els nivells de compromís.
 
Pere López és el cap de llista del PS, però com seran les llistes, hi haurà renovació?
No n’hem parlat encara, però sí que intentarem renovació. Tenim la sort que tenim una gent jove molt potent que està empenyent i que té moltes ganes de treballar i els hem de donar espai. Per tant, com sempre, intentarem que les llistes siguin el més paritàries, que per estatuts estem obligats, i que combini aquesta nova manera de fer de la joventut i de gent que porti més temps.
 
Anirà a les llistes, ara té un paper destacat al partit?
Ho he de valorar encara, hi ha moltes coses a tenir en compte.

Vela assegura que DA és més de dretes que Liberals

Crea: 10/29/2018 - 12:05
Susanna Vela, durant l'entrevista (Diari).
La primera secretària del Partit Socialdemòcrata assegura que Liberals no és una formació de dretes. Susanna Vela situa Demòcrates per Andorra en aquest espai ideològic i manifesta sobre el partit que lidera Jordi Gallardo que “no els considero aquest conservadorisme tant de dretes que és el que penso que són tant DA com el grup que lidera el se-nyor Pintat”, i argumenta que els taronja durant tots aquests anys no poden fer creure “que no té res a veure amb una sèrie de persones quan a les passades eleccions anaven junts”.
 
Vela precisa que DA va integrar persones “que venien d’entorns socialdemòcrates per dir-ho d’alguna manera però sempre han sigut els mateixos, persones similars, de pensaments similars que potser per qüestions d’interessos van estar separats i tot de cop s’uneixen”. Un comportament que considera “una capacitat extraordinària, perquè jo seria incapaç de fer-ho, com un camaleó s’han posat aquí però sempre ens els trobem en aquest marc més conservador de dretes”. Respecte a la sintonia ideològica entre Liberals, amb qui el PS ha fet un pacte de llistes territorials, i Josep Pintat perquè aquesta legislatura anaven junts a les eleccions, la política del PS afirma que “no els defensaré jo ara, però no són els mateixos del grup quan van guanyar les eleccions, no són les mateixes persones i entenc que tampoc no pensen de la mateixa manera” i insisteix que als liberals amb els quals han fet l’aliança per les candidatures parroquials “hi ha les persones que se’n van anar, i Liberals no té per què ser conservador”.
 
Per això, Susanna Vela estima que si finalment es presenta a les eleccions de la primavera una llista de la tercera via liderada per Josep Pintat “dividirà l’electorat conservador i es barallen pels mateixos vots que DA”. La primera secretària socialdemòcrata no veu espai per al projecte de la tercera via perquè seria “una candidatura encara més a la dreta? No sé, penso que a Andorra no ens podem permetre aquests tipus de posició, a més no sabem quines són les seves propostes més enllà del tema de la UE i d’aferrar-se a aturar absolutament les negociacions”, i descriu aquesta llista com un “encorament a la dreta i sense ganes que Andorra despegui i que s’integri al marc europeu”.
 
LA INFLUÈNCIA D’SDP
La divisió del vot que pugui tenir per al PS que SDP faci llistes no la veu Vela perquè comparteixen l’espectre ideològic. “Considerar SDP d’esquerres és considerar-la molt”, remarca la primera secretària, que situa la formació de Jaume Bartumeu “en aquest espai de centre que no és ni una cosa ni una altra, sobretot ho dic per les decisions que s’han pres aquests anys al Consell”. I asse-nyala que s’ha de veure quines llistes presenta SDP, “però al nostre electorat ja li explicarem que vol dir polítiques progressistes, que són les que hem vingut intentant fer tots aquests anys des del Consell amb el que ens han deixat”. Susanna Vela admet que SDP va restar vots al PS quan es va escindir la formació, “que és el que passarà amb els Liberals”, però al·lega que la ciutadania ha de ser “suficientment intel·ligent per veure que una cosa és un discurs acadèmic que queda molt bé i el que passa en el dia a dia, ha pres posicions molt ancorades segons com en el centredreta”.

El PS lamenta el rebuig de les seves propostes d'augment de la baixa de maternitat i de protecció de les persones acomiadades

Crea: 10/16/2018 - 11:15
Sánchez i López, durant la roda de premsa (E.J. / Ara.ad)
El treball en comissió parlamentària sobre la proposició de llei qualificada de relacions laborals impulsada pel grup demòcrata continua. Els consellers del Partit Socialdemòcrata (PS) han presentat 78 esmenes al text, però ja saben que dos de les que consideren més importants no prosperaran: l'una, la d'allargar la baixa de maternitat fins a les 26 setmanes (la proposició de llei arriba fins a les 20); l'altra, que la indemnització que es pagui per un acomiadament no causal sigui més elevada en funció de l'edat que té la persona que es queda sense feina, que s'hagi de pagar un mínim de dos mesos de compensació econòmica i un màxim de 27 mensualitats (la proposició de llei preveu que l'acomiadament lliure se saldi amb un pagament de 25 dies per any treballat i marca un màxim de 12 mensualitats).
 
El secretari d'organització del PS ha comparegut aquest dilluns a la tarda a la seu del PS per recordar que el Codi de relacions laborals és "una llei fonamental" que afecta "tota l'estructura social del país", i que el partit que representa vol unes relacions laborals "justes i productives", amb "protecció i garanties". Sánchez ha advertit que la proposició de llei demòcrata "lesiona" els drets que ja tenen els treballadors, i ha afegit que "retallant drets no s'aconsegueixen més serveis de qualitat". "No podem créixer [econòmicament] a base de tendències d'explotació", ha conclòs.
 
El PS ha defensat una baixa de maternitat de 26 setmanes (sis mesos i mig) en cas de treballar a jornada completa, i de 47 setmanes per a mares que treballen mitja jornada. Quant a les indemnitzacions no causals, "introduïem elements garantistes", perquè la gent de més edat o que porta més anys treballant en una empresa rebi una compensació més elevada. Cap de les dos esmenes s'aprovaran.
 
Encara a la llista grisa per manca de comunicació
D'altra banda, el president del PS, Pere López, ha comentat que el fet que Andorra encara estigui a la llista grisa de paradisos fiscals de la Unió Europea és perquè des del Govern no s'han comunicat bé tots els avenços a tots els països membres de l'organisme europeu. El conseller socialdemòcrata ha recordat que ja s'ha fet la modificació a l'impost de societats que s'havia exigit i, per tant, és qüestió de setmanes que Andorra surti definitivament de la llista de dubte.
 
Al respecte, el cap de Govern, Toni Martí, ha subratllat aquest dimarts que falta l'actualització de la llista, i ha emès un missatge tranquil·litzador: "Andorra està molt ben vista". Martí ho ha copsat en les seves visites a l'ONU i en les reunions de la francofonia i el món iberoamericà. El líder de l'Executiu ha aprofitat per reivindicar les oportunitats que suposa per a Andorra l'acord d'associació amb la Unió Europea.

Pàgines

Subscriure a PS als mitjans