El candidat a cap de Govern del Partit Socialdemòcrata (PS) ha sigut un dels consellers generals més crítics amb DA, amb qui vaticina que es podria disputar el triomf electoral en els comicis de la primavera.
Els pot perjudicar més que no pas afavorir el fet que el comunicat sobre la custòdia del vot judicial es pugui llegir com una insinuació dels dubtes sobre el sistema electoral?
Creiem que ha estat bé que se’n parlés i crec que se’n seguirà parlant. Serem ferms amb la mesura que volem aplicar de cara a aquest 2019 i que tot el procediment judicial s’efectuï amb les màximes garanties. La carta és una proposta i les lectures enrevessades les han fet uns altres.
Si arriben al Govern, canviaran el mecanisme del vot judicial?
Nosaltres estem defensant la mesura del vot judicial i una urna que estigui protegida i que no es pugui manipular. Honestament, no veig qui pot estar en contra d'una mesura com aquesta. Em sobten per desproporcionades i perquè a partir d’aquí sí que s’està generant tota una sèrie d’especulacions, però no pas per la proposta del PS i L’A, sinó per les respostes que hi ha hagut.
El 2011 hi havia urnes i estaven tancades?
Jo no tenia el control del procés judicial del 2011.
Però estava a Govern.
La nostra proposta penso que és del tot clara i comprensible i les resistències són del tot injustificades.
És seriós el fet que la llei permeti canviar el vot un cop emès perquè està custodiat?
La llei ni impedeix ni permet canviar el vot. En tot cas, és una interpretació, però és evident que un vot dins de l'urna que és tret és com a mínim una qüestió a analitzar i plantejar. Quan s’emet el vot per correu o el dia de les eleccions, no es pot substituir i, per tant, el que crec que es correspon és anar més enllà d’un encreuament de declaracions i fer una reunió amb el Govern. No puc pensar cap altre escenari que el Govern posarà totes les mesures i escoltarà les propostes.
Un altre aspecte que es comenta és que l’existència del vot judicial existeix pel fet d’evitar possibles influències dels representants polítics al col·legi electoral. Per tant, el problema actual ve de més enllà?
Segurament, el problema ve de més enllà i també hem fet reflexions. Des del PS havíem parlat alguna vegada que hi haguessin col·legis electorals amb persones escollides per sorteig, com es fa habitualment a tot arreu. Això sí que requeriria una modificació de la llei, ja que és segurament un tema que s’hauria de plantejar de cara a altres comicis.
Seguint amb les eleccions, ja té clar qui l’acompanyarà de número dos a les llistes?
Tenim reunions els pròxims dies per tancar la qüestió de les llistes. No puc dir exactament qui serà la persona, però sí que puc dir que serà una dona amb experiència i trajectòria política.
Quin percentatge té Susanna Vela de ser la número dos?
Susanna Vela respon a aquests perfils, de ser una dona amb altes capacitats i amb experiència política, però no és l’única dona. Hem de dir amb la veu ben alta que el PS és el partit que té més dones amb major presència en llocs més destacats.
Els ha costat fer pedagogia del pacte amb Liberals?
El que jo percebo és molta voluntat de canvi i molta visualització que l’estructuració de llistes és com el canvi polític que pot arribar al país. Més enllà que cada partit té les seves propostes, hi ha tres acords majors que fonamenten això i que segurament interessaran de ben segur als ciutadans, que demanen un canvi de sistema electoral, més transparència i més autonomia de les institucions i unes negociacions amb la UE sota la base d’acords presos al país.
Què va acabar passant per no incloure SDP als pactes a les territorials?
No va passar res en especial. Simplement hi va haver converses que fructifiquen i altres que no. Els acords polítics que convé explicar i que la gent té ganes de sentir són els que es formalitzen. Tot el que no es formalitza, no val la pena parlar-ne més.
Si SDP es presenta a les territorials, els pot treure vots?
Nosaltres treballem intensament amb les nostres candidatures. Aquestes eleccions van de canvi polític o bé continuar en la línia catastròfica que ens està portant el Govern de DA, i en aquest sentit és obvi que només hi ha una força política que pot portar el canvi. Evidentment, nosaltres ens postulem per l’opció de governar, de desbancar DA, i que ningú s’ho agafi com un exercici més enllà de la disputa política. No és una cosa a què aspirem ansiosament. La gent s’ha manifestat dues vegades en un mes, els sindicats i els treballadors han vist retallats els seus drets amb la reforma del codi de relacions laboral, els pensionistes estan demanant aquest canvi polític.
Xavier Espot va dir fa poc que el duel estaria entre vostè i ell. Hi està d’acord?
Jo també ho crec. El que convé fer ara és explicar als ciutadans quina és la diferència entre una opció i l’altra. I particularment, fer-ho a les persones que estan patint els greus problemes d’habitatge, fer-ho amb els pensionistes, que se’ls ha denegat una pensió digna, a persones que han vist retallades les seves condicions laborals i explicar que darrere de les polítiques d’habitatge, de les polítiques socials, de pensions i laborals hi ha el senyor Espot, que ha sigut el ministre responsable de totes aquestes carteres els darrers anys.
Descarta Jordi Gallardo?
No descartem ningú, però les xifres i les darreres enquestes sembla que van en aquest sentit, i el mateix senyor Espot, que segurament té més informació de la que pugui tenir jo, també ho visualitza en aquest sentit. Els dos models segurament més consolidats avui en dia són el del PS i el de DA.
Hi ha partits que els acusen de no dir la veritat en cas que es despenalitzi l’avortament, que implicaria canviar el model d’estat. És aquesta l’equació?
Em decep de manera recurrent quan veig a dirigents polítics parlant d’una qüestió tan seriosa com és l’avortament amb els termes amb què ho fan. El que sabem és que la gran majoria de la població vol despenalitzar l’avortament i vol mantenir el Coprincipat. És una fórmula constitucional perfectament possible i aquesta és la nostra voluntat i el nostre compromís. Si alguns utilitzen el Coprincipat per amagar les seves qüestions morals, que són legítimes com totes i, per tant, negar l’opció de l’avortament, com estem veient en discursos polítics molt durs procedents de la dreta en països veïns, entenem que no és un joc encertat.
Han parlat amb el Copríncep Vives?
Hem tingut converses amb el Copríncep com tothom. I d’aquesta qüestió en tocarà parlar la legislatura vinent. És una qüestió de sobirania, de democràcia i és una qüestió també de respecte cap a les dones, que no es poden veure menystingudes. Una gran majoria d’aquest país vol despenalitzar l’avortament perquè és una situació, des del punt de vista de drets fonamentals, inadmissible el 2019.
El Copríncep Vives ho ha marcat com a línia vermella.
Això no ho ha dit mai.
Uns diuen que no ha deixat clar que dimitirà i els altres que sí. Hi ha algú que menteix des de les formacions polítiques?
És un escenari que s’ha de resoldre durant la legislatura, i no en l'àmbit de les declaracions i contradeclaracions. És una qüestió de la qual Andorra no pot defugir. Una qüestió que plana sobre la solidesa de l’estat andorrà des del moment en què es va aprovar la Constitució. Nosaltres defugirem dels escenaris catastrofistes i apocalíptics que no situen el debat polític on cal situar-lo.
