El candidat a cap de Govern del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, explica que el programa amb què es presenten vol donar resposta, principalment, als col·lectius que més malament ho estan passant després de vuit anys de majories demòcrates, en què només s’ha governat “per a uns quants”. També defensa mesures per potenciar la igualtat entre homes i dones, i aposta per afavorir l’emprenedoria.
Diuen que volen fer una Andorra per a tothom. Fins ara només ha estat per a alguns?
Una Andorra per a tothom és el fil conductor de tot el nostre projecte polític. És un projecte que té en compte la gent, que tothom tingui oportunitats per desenvolupar el seu projecte de vida, que té en compte principalment els col·lectius que més malament ho estan passant. Però tot i que està fet en constructiu, alhora és, encara que potser de manera no volguda, una crítica i una conseqüència del que ha estat la manera de fer de Demòcrates per Andorra. La nostra és una Andorra per a tothom i l’Andorra de Demòcrates per Andorra és l’Andorra d’uns quants i per a uns quants.
Arribem a les eleccions després d’una expressió de descontentament social al carrer. Quines mesures proposa el PS per donar-hi resposta?
Hi ha una data històrica al nostre país, que és el 17 de desembre, quan es va produir una manifestació d’unes dimensions i amb unes reivindicacions que no s’havien vist mai. Més de 1.500 persones al carrer en un país petit és molt important i una conseqüència de les polítiques socials, sobre la CASS i de no haver escoltat moltes veus d’alarma, des de la Federació de la Gent Gran, els sindicats... Moltes de les coses que el PS havia anat explicant des del 2014 finalment van esclatar. El nostre projecte polític té tres qüestions molt importants. La primera és la política de l’habitatge, que vol posar al mercat pisos buits per normalitzar els preus i fer habitatges socials.
I la segona qüestió?
És l’increment de salaris. Les famílies han vist reduir molt el seu poder adquisitiu. Proposem un increment del salari mínim important, que tindrà una conseqüència positiva sobre d’altres salaris baixos. I la tercera són les pensions. Per a les persones que han passat tota una vida cotitzant al país proposem que les pensions els garanteixin un nivell de vida digna. Volem que persones que han treballat tota la vida no hagin d’anar a ajudes socials, sinó que es puguin valdre per si mateixes. I també hi ha un quart tema, que és recollir moltes de les demandes del col·lectiu feminista.
La despenalització de l’avortament?
Ho inclou però va molt més enllà. Inclou temes d’igualtat de drets, igualtat d’oportunitats, igualtat salarial, una representació garantida de les dones a llocs de responsabilitat... El PS ha estat la veu de moltes d’aquestes reivindicacions feministes i ho serem de manera molt decidida en la pròxima legislatura.
Se’ns espanta amb la desaparició del Coprincipat si es legalitza l’avortament.
No podem parlar de l’avortament amb la fredor que fan alguns candidats. Per a nosaltres és un dret fonamental de les dones el fet de decidir sobre el propi cos, i aquesta qüestió, l’any 2019, mereix poc debat. Però per despenalitzar l’avortament el que cal, primer de tot, és una majoria parlamentària que estigui decidida a fer aquesta reforma. És en aquest sentit que apel·lo les persones que respecten aquest dret fonamental de la dona. Un cop això succeeixi, el projecte de llei que s’aprovi necessitarà la signatura d’un dels dos coprínceps. Circumstàncies com les que es poden produir amb l’avortament, des del 1993, n’hi ha hagut moltes. Potser alguns recorden poc el gran debat que hi va haver amb el matrimoni civil, amb el divorci, amb les unions de parelles del mateix sexe. La societat avança, i des de fa un parell d’anys hi ha unes reivindicacions feministes molt importants que el PS sosté, i per això voldríem fer part d’aquesta majoria parlamentària, per tirar endavant aquesta reforma.
El carrer també denunciava el retrocés en drets i llibertats.
El 2018 i 2019 han estat anys molt dolents per als treballadors, perquè tant els del sector públic com els del privat han vist com els drets laborals es retallaven dràsticament. El PS ha liderat al Consell l’oposició a les lleis laborals i la Llei de la Funció Pública, que han abaratit els acomiadaments, han afavorit els contractes precaris, la reducció de drets en temes de vacances o el descans setmanal, o la supressió de drets adquirits. A més, en la negociació, el Govern ha menystingut els sindicats. Nosaltres ens oferim a fer unes noves lleis.
Ha prioritzat l’interès de la patronal en la reforma?
Això manifesta de forma molt clara que DA no ha respectat els drets dels treballadors. Segurament hi ha persones molt influents a DA que han tingut molta capacitat de tirar endavant aquesta legislació molt dura. És un nou exemple d’una Andorra per a uns quants mentre hi ha uns treballadors amb drets retallats, salaris insuficients i amb una qualitat de vida molt pitjor que la de fa un any. La nostra voluntat és tornar-los la dignitat, els drets i seguretat en el lloc de feina, perquè això també és positiu per als empresaris.
Obertura estrangera i diversificació han estat paraules màgiques els darrers anys.
L’obertura estrangera ha estat un fracàs. No ha obert nous sectors i ha perjudicat la qualitat dels ja existents. Ens hem de replantejar obertures de negocis amb inversió estrangera a sectors prou madurs, com el comerç o el turístic, si no aporten valor afegit. Quant a diversificació, el que cal és apostar pels emprenedors. Hi ha molt talent, però no troba la manera de desenvolupar el negoci a Andorra.
Els seus adversaris l’acusen de voler apujar impostos.
Els nostres adversaris, i particularment DA, tenen una concepció fiscal que és molt diferent de la nostra. La seva gran preocupació són les persones que guanyen 200.000 o 300.000 euros o les que tenen patrimoni milionari i que organitzen els estalvis en forma de Sicavs. Avui, contràriament al que diu la Constitució, persones que poden tenir una declaració de la renda amb ingressos de mig milió d’euros poden arribar a pagar 0% d’IRPF. Nosaltres no volem apujar impostos a aquestes persones, sinó treure’ls el privilegi de pagar 0%. Si els professionals liberals paguen un 10%, els assalariats a partir d’un nivell de renda paguen un 10%, les persones que més tenen també han de pagar un 10% a l’IRPF. A més, proposem un segon tram d’IRPF del 20%, però qui el començarà a pagar serà algú que guanya més d’1 milió d’euros.
Un dels reptes serà l’acord d’associació amb la UE.
Convocarem un pacte nacional polític, econòmic i social per a les negociacions amb la Unió Europea. Cal posar tota la documentació damunt la taula. S’estan fent moltes reunions i estem preocupats pel contingut d’aquestes, perquè se’ns ha ocultat. Vam descobrir, i ens vam esparverar, al debat de la CEA, que es parla de firmar un document al juny, que és com una mena d’acord marc. DA ha corregut massa. Antoni Martí n’ha fet una petita obsessió i el senyor Espot també amaga informació. El país necessita un canvi d’interlocutor a Brussel·les i altres partits liderant la negociació que no se sentin concernits amb allò que DA, d’esquenes al poble, hagi pogut acordar. També hem constatat preocupació per part de l’empresariat sobre la negociació que creiem que està més que justificada.
Fa 4 anys ja li vaig fer la mateixa pregunta: la reforma de les pensions encara està pendent.
Des del 2017, el Consell General va aprovar una resolució instant el Govern a convocar un pacte d’Estat per la sostenibilitat de les pensions. Els estudis actuarials es van presentar, els escenaris que es plantejaven eren molt preocupants, però no s’ha pres cap mesura per part de DA. El PS posarà aquests números damunt la taula i caldrà veure les projeccions a llarg termini. No ens podem trobar cada quatre anys amb el mateix debat i tots els partits fent el mateix discurs. Proposem que hi hagi un acord, fetes les projeccions, com a mínim a 15 anys vista. I que això sigui ratificat pet tots els partits amb representació parlamentària. Així, els pròxims 15 anys això hauria de quedar invariable. Ara bé, nosaltres estem disposats a parlar de números però no d’allargar l’edat de jubilació ni mantenir les pensions baixes, que és el que plantejava DA.
Encara hi ha tasques a fer en la reforma sanitària?
Sí, perquè la reforma s’ha iniciat al final de la legislatura. Hi ha mesures que són positives i ens comprometem a mantenir-les, tot i que cal millorar aspectes relacionats amb el metge referent i la història clínica compartida, per exemple. Però cal actuar en altres aspectes, com el control de l’activitat dels professionals, la tipificació d’actes, el sistema de facturació de l’hospital. Ja hem denunciat que hi ha un cert desgavell organitzatiu, amb salaris molt elevats, despeses extraordinàries, i manca de control efectiu de la despesa sanitària, i aquesta ha de ser una prioritat.
Alguna mesura per retornar la confiança al ciutadà en les institucions?
Estem davant d’una Administració tremendament fosca, opaca, i que s’ha convertit per a molts ciutadans en una caixa negra. Per això cal donar explicacions. També cal modificar el sistema electoral, perquè un dels motius per no anar a votar és perquè hi ha la sensació que res canvia i que el vot no es tradueix en noves persones i noves formes de fer. Hi ha ciutadans que ens diuen que sempre guanyen els mateixos.
“A les cadires es decideix el futur dels ciutadans”
Arribem a les eleccions generals amb una dreta totalment fragmentada. Pot afavorir el PS?
L’única proposta que mereix la consideració de centreesquerra és la del PS, i els partits de dretes, tant els que ho diuen com els que no, estan més fragmentats. DA, durant molt temps, va aconseguir passar pel que no era, amb una imatge de centre. Però després de la legislació laboral que ha fet, la legislació davant dels funcionaris, les retallades en les pensions, no haver actuat en el tema de l’habitatge, avui ningú qüestiona que és un partit de dretes. Espero que electors que van passar de votar el PS a DA, fent el balanç d’aquests vuit anys, tornin a fer confiança en el PS.
L’elector pot pensar que el pacte amb Liberals d’Andorra és només un acord per la cadira.
És un pacte per canviar les coses al país. Les cadires, tot i que prefereixo anomenar-les escons, són el lloc en què es decideix el futur dels ciutadans. És un acord preelectoral per canviar el sistema electoral, per tenir unes institucions més independents, per unes negociacions amb la Unió Europea que comptin amb tots els ciutadans, i per promoure un canvi polític. El sistema electoral és el que és, hem vist que un partit que té molt poca representativitat en el conjunt de la població pot arribar a tenir una majoria parlamentària, que no s’ha estat gaire d’aplicar-la i anar al límit perjudicant molts ciutadans. d’Acord és una proposta per retornar la veu als ciutadans, perquè els seus vots a les llistes parroquials no vagin a la brossa.
El context és tan greu que justifica l’aliança?
Els consellers de L’A i el PS han vist la incapacitat d’escoltar, l’arrogància, la prepotència de DA els darrers vuit anys. Això ha contribuït a fer-nos veure que teníem l’obligació de fer alguna cosa per revertir això, que s’ha traduït en mala gestió, amiguisme, clientelisme, malbaratament de recursos públics, mala imatge d’Andorra a l’exterior.
No serà difícil gestionar un cop al Consell?
De cada parròquia, un candidat anirà al grup parlamentari socialdemòcrata i un altre al liberal. No hi ha d’haver problemes. Hem adoptat un compromís.
Programa electoral
Pensions
Per 40 anys cotitzats, que la pensió sigui equivalent al salari mínim.
Lleis laborals i de la Funció Pública
Suprimir, d’entrada, tot el contingut de la Llei de la Funció Pública i funcionar transitòriament amb la llei anterior. Suprimir del Codi de relacions laborals aquells aspectes que han estat perjudicials per als treballadors, sobretot la reducció dels costos d’acomiadament i la retribució de les hores extra.
Emprenedors
Suport del Govern amb assessorament, obertures online, tràmits exprés, un portal únic i projectes de microcrèdit.
Unió Europea
Convocar un pacte nacional polític, econòmic i social per a les negociacions i transparència en la informació.
CASS
Un cop fetes les projeccions, proposa un acord com a mínim a 15 anys vista ratificat per tots els partits.
Transparència
Publicitat de les contrac-tacions i dels salaris i retribucions dels principals càrrecs de l’Administració. Modificació de la Llei de contractació pública, un portal informatiu on es pugui consultar fàcilment la convocatòria de places i concursos, i on es pengin els informes d’adjudicació.
