Partit Socialdemòcrata

PS als mitjans

Cèlia Vendrell: “Demòcrates no ens pot donar lliçons de protecció del patrimoni cultural”

Crea: 07/15/2019 - 11:08
Autor: PS
La consellera del Partit Socialdemòcrata+Independents d’Escaldes Engordany fa vuit anys que està al Comú “com a minoria”. Encara no sap si tornarà a repetir. És una enamorada de la parròquia i li dol que el que ella considera el seu element diferenciador no sigui apreciat ni reconegut com cal: l’aigua termal. Per això creu que s’hi haurien d’esmerçar més esforços per apropar-la als ciutadans.
 
Quin balanç del mandat comunal fa?
L’anterior havia estat més interessant a nivell de minoria al Comú que aquest. A nivell de comissions eren més dinàmiques, amb més propostes. Ara et venen amb la feina que volen fer, te la proposen i ja està. Són comissions més de gestió del dia a dia, no són tan creatives.
 
Quant a polítiques, com valoraria les següents? Capesa?
Hi ha temes que no s’han tancat, com és el cas de Capesa. Ara fa 4 anys els escaldencs ens vam quedar sense aigua uns dies. Això va fer que s’accelerés la construcció d’un dipòsit i se’n va fer un altre que no estava previst. Ara tenim els dos dipòsits, però encara no treballen com ho haurien de fer. Ara s’està treballant en una nova estació d’aigües potables, perquè com més filtrada està l’aigua, menys problemes de distribució i de més qualitat. D’altra banda, hem defensat sempre que el comú hauria de tenir el 51% de les accions de Capesa, però aquest no és l’objectiu de la majoria. No en veu la necessitat. És important fer-ho per la gestió de l’aigua, perquè crec que la gestió ha de recaure directament sobre el cònsol major. Hi ha hagut passos, tot i que no s’ha avançat el que a mi m’hauria agradat.
 
El projecte de l’avinguda Carlemany per a vianants?
Al mandat passat vam tenir divergències per les formes i el tracte que es va donar a certs ciutadans. Tal com ha quedat, és un punt positiu que dono al Comú.
 
La separació de les aigües residuals de les pluvials?
El 2018 s’havia de treballar a l’avinguda Fiter i Rossell perquè es fes la separació de les aigües residuals de les pluvials. Estava  pressupostat i no s’ha acabat fent, i el 2019 ni s’ha pressupostat. Pel 2020 hauria d’estar feta, i no serà així. Si volem un país net i complir amb les reglamentacions mediambientals, una de les coses que s’ha de fer és aquesta. 
 
L’aparcament a la part alta d’Escaldes, l’Escaler?
És una iniciativa privada. És un projecte del primer mandat d’Antoni Martí. Ja durant la campanya electoral del 2003 en va parlar, però quasi 17 anys després aquest pàrquing no és una realitat. S’ha procurat el terreny i el pla d’actuació. Hi ha un conveni amb els propietaris per tirar endavant les obres amb uns terminis, però no s’ha començat a construir. Acabarem el 2019 i no s’haurà iniciat a no ser que m’equivoqui, tant de bo.
 
Sobre la protecció del patrimoni cultural, no n’està gaire satisfeta, oi?
No és un punt a favor de la majoria comunal. Els cònsols van promoure canvis a la Llei de protecció dels entorns culturals i es va passar de reduir el perímetre de 100 metres a 20 metres, i això té delicte. Teníem una borda a Engolasters que estava dins del catàleg comunal de béns classificats i el Comú la va desclassificar perquè el propietari la tirés a terra. Jo hi vaig votar en contra. Ara estan construint a un metre de la façana de Casa Trenella. No ho entenc i ja m’ho han explicat, ja. A nivell de protecció del patrimoni cultural, es mereixen un zero. La cultura no només passa per promoure espectacles al carrer, també per la protecció de les nostres bordes.
 
A nivell nacional, també es va deixar tirar a terra la impremta que va fer Puig i Cadafalch. El Govern no va ser capaç de protegir aquest edifici. DA no ens pot donar lliçons de cultura en aquest aspecte. 
 
Pel que fa a la dinamització comercial de Carlemany, n’ha fet prou el Comú?
Crec que la iniciativa ha de ser privada. El Comú ha de fer  part de l’Associació de comerciants, com un membre més. Però no ha de ser l’impulsor principal, ha de ser un vagó més, no la màquina de tren. Les associacions són difícils de tirar endavant a Andorra, han de tenir gent assalariada per executar plans de dinamització, si no és difícil que el comerciant ho faci perquè està centrat en el seu negoci. Diuen que no tenen diners, però per això han de tenir aquesta figura, per dinamitzar la zona. A més, la parròquia té altres zones comercials per promoure. 
 
I pel que fa a les goteres de Caldea?
És un tema que fa temps que dura i que algun dia algú haurà d’arreglar. Per generació espontània no s’arreglarà. Pel tipus d’estructura que té l’edifici, es creen fissures i ja ho sabíem des del principi. Els locals que té el Comú no es poden llogar al preu que voldríem perquè hi ha goteres. Hi ha moltes coses que es van retardant. I ja s’ho trobarà el proper. Algun dia o altre s’haurà d’actuar. Ara, mai no he dit que Caldea s’enfonsa, com em va acusar la cònsol. No som prou valents per prendre certes decisions o només prenem les que ens permeten tenir vots quatre anys després.
 
Pel que fa a la polèmica de les torres del Clot d’Emprivat, vostè hi va votar a favor.
Vaig votar a favor farà un any i ara votaria en contra perquè he anat sospesant els pros i els contres. Llavors no tenia tants elements a la mà, tot i que vaig participar en la comissió del pla d’urbanisme i amb el que et diuen els tècnics, segons el teu sentit comú, penses si la proposta és bona o no. La proposta que es va fer de construir torres de 20 plantes la trobava bé. A posteriori he anat sabent més coses. Per exemple que el nou  pla d’urbanisme conviu amb l’anterior. Els tècnics havien ideat la construcció dels edificis i la manera de circular entre ells. És el que a mi em va agradar perquè permetia que de la segona planta dels edificis es pogués circular d’un edifici a l’altre i es creés una segona via alternativa de circulació, i per això vaig votar a favor. Resulta que aquesta forma de circular no es podia fer perquè un espai privat no pot sobrevolar una carretera pública. Això es podria canviar amb un pla específic per a la zona. I els propietaris actuals estan fent unes torres sense aquesta circulació alternativa. A l’últim consell del Comú els ho vaig dir. 
 
També s’ha de mirar el tema de la circulació dels vents. Potser crearem carrers on haurem d’anar arrapats a les parets per la direcció del vent. També la  insolació que crearà a Escaldes. A això se suma que han hagut de fer un reglament de servituds aeronàutiques perquè les autoritzacions que el Comú ha donat ja feia que els helicòpters haguessin de canviar la seva ruta. El Govern ens ha picat la cresta. A nivell de reglaments i edificabilitat, no sé si a Andorra estem preparats per a un projecte com aquest.
 
Darrerament, hi ha hagut queixes sobre l’ocupació indeguda de les places reservades per a persones discapacitades i casos de falsificació de les targetes d’acreditació. Què en pensa?
Em consta que les ordres que tenen els agents de circulació és que són prioritàries. En això sí que puc defensar la tasca de la cònsol, perquè li he sentit dir en diverses ocasions i que ningú més hi pot aparcar. Sobre la falsificació de les targetes, no sé si ho poden identificar. És cosa del Govern, ha de facilitar una eina per identificar-les, un codi de barres, per exemple. Això és factible amb les tecnologies que tenim. Des del Comú no es donen. O amb la matrícula del vehicle. Si facilitem la identificació, limitarem molt l’ús indegut d’aquestes places d’aparcament.
 
El que hem de fer és que les ciutats siguin el màxim d’accessibles a tothom. En principi, des del Comú se’ns diu que les voreres estan adaptades per facilitar la mobilitat de la gent. 
 
Com li agradaria que fos la parròquia d’Escaldes?
És una parròquia que estimo molt, he nascut aquí i he viscut aquí, menys 8 anys que vaig treballar fora. Els meus fills han nascut aquí. El que trobo com a fet diferenciador i únic de la parròquia és l’aigua termal, i em dol veure com la tractem i que no li donem la importància que hauria de tenir. M’agradaria que l’aigua termal fos la nostra punta de llança. Que Escaldes estigués dins de les associacions catalanes i franceses de ciutats amb aigua termal per tenir més força. No és una aigua termal qualsevol. Escaldes ha crescut perquè hi havia aigua termal. Cap mandat no ho ha posat en relleu, menys el de Jacint Casal. Ell sí que la va posar al capdavant amb Caldea, que ha donat riquesa a la parròquia i a tot Andorra. Ningú més hi  ha apostat en l’Andorra moderna. No cal fer obres faraòniques, però sí que cal apropar-la a la gent, com per exemple fan a Ax-les-Thermes. No hem sabut posar l’aigua termal en relleu. Caldea hauria de ser la meca de l’aigua termal i la gent encara et demana si realment és aigua termal. És desconeguda per als propis andorrans. 
 
El que ara és l’ArtalRoc, una obra d’Antoni Martí, que deixem gratuïtament al Govern per fer exposicions, es va construir per  ser el Centre d’Interpretació de l’Aigua i del Madriu. En la campanya electoral passada Marín li va treure aquest nom i el va rebatejar. El CIAM no va funcionar i es va deixar perdre. Es va fer amb un objectiu i s’ha reconvertit en un museu que està bé, però no era la seva finalitat. La Vall del Madriu és una assignatura pendent i li posaria un zero a l’equip comunal per la ubicació del portal de la Vall del Madriu, que està a Andorra la Vella, quan hauria d’estar a Escaldes perquè el 80% està a territori escaldenc. 
 
Precisament hi ha descontent per com funciona la comissió de la Vall del Madriu.
Es reuneix cada sis mesos, i les actes, quan les passen, són de sis mesos o un any enrere. Cada any al gener la directora presenta el pressupost, però a nosaltres no, el demanem, però no l’hem vist mai. És tan trist. Apostem-hi realment per la Vall del Madriu. Alguna de les bordes ha caigut, aportem ajudes perquè això no passi als cortalans. Haurien de venir més aviat del Govern, que no del Comú. Intentem fer una associació de cortalans. Ara ningú en treu profit. Podrien fer un espai diferent, amb un producte únic a tot el territori d’Andorra. Els deuen faltar molts recursos. Creguem-hi com a país en aquest producte diferenciador que podem oferir a certs clients, a gent que busca una relació diferent amb la natura, ja que només s’hi pot accedir a peu, amb un ase o a cavall. Ho he vist evident des de fa anys. Posar-ho a la pràctica és complicat. Els cortalans demanen informes i no els acaben d’arribar. No acabo d’entendre aquesta nebulosa que hi ha al voltant de la Vall del Madriu per part de l’equip de la majoria. Em refereixo als quatre comuns implicats, no només al d’Escaldes. No sé què hi ha allà dalt. Potser hi ha una mina d’or i no ho sabem.
 
“Durant aquesta època d’amor amb L’A vam entrar preguntes conjuntes, ara ja no ho farem més”
 
Es presentarà Cèlia Vendrell a les pròximes eleccions comunals?
Estem meditant sobre si m’hi torno a presentar. Seria la tercera vegada. Fins a l’octubre no crec que hi hagi una decisió clara. Porto vuit anys al Comú, a la minoria. Al primer mandat, Marín tenia ganes de fer coses. Per a mi també era la primera vegada, i com he dit abans les comissions eren més dinàmiques. Actualment, a vegades no puc anar a les comissions per diverses raons. Sempre ho intento. Això fa que perdis una mica la motivació. Es fa feixuc des de la minoria. No tenim la força de fer oposició. Podem fer la pataleta, això no t’ho poden treure. Ens posem d’acord en les qüestions més quotidianes, ara, les coses més importants no ens les consulten, sinó que ens les presenten. Això és a causa de la llei electoral. Si hi hagués un sistema diferent, més proporcional a l’hora de distribuir els vots, es podria treballar per pactes a les comunals i les coses canviarien. Llavors seríem realment oposició, no minoria. La llei electoral actual no ho permet, per garantir la governabilitat dels comuns. Es va veure així l’any 93. Ara ha de canviar, per això fèiem la proposta de canvi a les darreres eleccions generals.
 
Com valora el pacte amb liberals?
Hi va haver molta sintonia entre els candidats i no candidats de les dues parts. Va ser molt positiu. Ho vam viure amb molta intensitat. La Rosa Gili i el Marc Magallon es van entendre molt bé. Hi havia entesa i ganes de canviar. Ara bé, va arribar el 7 d’abril i les coses van canviar. Posteriorment, vam fer reunions amb els liberals d’Escaldes i no estaven gens contents amb el que s’estava fent a nivell nacional. Els membres del comitè liberal d’Escaldes estaven ben dolguts perquè sabien què passaria si arribaven al pacte amb Demòcrates, perquè nosaltres ja ens vèiem a les comunals junts. Si pactaven amb DA, el nostre pacte perdia tot el seu sentit, que és el que ha passat. A la ciutadania ja no li podem explicar això. És complicat per a nosaltres creure’ns-ho. Un any abans ja hi vam estar treballant. Eren uns liberals diferents, més progressistes, amb el canvi a la llei electoral coincidíem. No em va costar l’aliança, a nivell personal creia que a les comunals hauria estat la continuació. Ara no pot ser, de tota manera jo no diré mai d’aquesta aigua no en beuré, però és complicat ara. Fins i tot a nivell de Comú, durant aquesta època d’amor vam entrar preguntes conjuntes amb Higini Martínez-Illescas. En l’últim consell del Comú li vaig fer saber que no volíem entrar més preguntes conjuntes perquè ja no venia al cas, quan ells potser aniran junts a les comunals amb DA. Per això vaig presentar les preguntes com PS+I. Els independents són benvinguts, si són afins.
 
Quina opinió li mereixen els rumors que Antoni Martí es torni a presentar com a candidat, descontent, d’altra banda,  amb el pacte entre DA i L’A?
Primer de tot, veig que no som els únics que estem descontents, Demòcrates també té gent que està descontenta. El senyor Martí farà el que cregui que hagi de fer. Crec que no ho hauria de fer, a nivell personal. Després de set anys de cònsol major, i vuit anys com a cap de Govern, jo si estigués al seu lloc no ho faria. No dic pas que s’hagi de retirar de la política. El que li toca ara és ser conseller general. Ara bé, té tot el dret de fer-ho, si ell ho veu així. Tots som escaldencs.

El PS proposa que el FRJ inverteixi el 10% de la cartera en immobles

Crea: 07/10/2019 - 11:58
Autor: PS
López i Gili, durant la roda de premsa.
Amb la doble voluntat de “diversificar” les inversions del Fons de reserva de jubilació (FRJ) i a la vegada plantejar una “solució real i efectiva al problema actual de l’accés a l’habitatge”, el grup parlamentari socialdemòcrata està ultimant una proposició de llei de modificació de la Llei del Fons de reserva de jubilació per tal que aquest destini el 10% de la seva cartera a l’adquisició de béns immobles.
 
Així ho van explicar ahir els consellers generals socialdemòcrates Pere López i Rosa Gili, que van precisar que la idea és que el FRJ adquireixi immobles, rehabiliti i adapti aquells que ho precisin i posi aquests habitatges al mercat, on “hi ha una manca d’habitatges a preus assequibles”, garantint-se a la vegada una rendibilitat del 2%.
 
Els socialdemòcrates, que van recordar que la qüestió de l’habitatge és el “principal problema i preocupació” de la ciutadania i que el mateix cap de Govern va admetre després de la reunió de la Taula d’habitatge “les dificultats per trobar-hi una solució”, es van mostrar convençuts que la seva proposta permetria “també regular una mica aquest mercat d’habitatge que està desbocat” i que l’entrada de més pisos al mercat induiria a una reducció del preu dels lloguers.
 
López i Gili, que van xifrar en 125 o 130 milions la inversió en habitatges que l’FRJ hauria de fer en quatre anys tenint en compte la situació del fons a 31 de desembre del 2018, van explicar que la proposició de llei preveu que la inversió en immobles s’hagi de fer per tot el territori i que els béns siguin adquirits a un preu competitiu i de mercat en base a dos peritatges i a un descompte del valor mitjà dels peritatges de com a mínim un 10%. En aquest sentit, López va precisar que el text, que entrarà a tràmit parlamentari un cop enllestida la darrera revisió, preveu que el valor de mercat de referència sigui el de l’1 de juliol del 2019 per evitar d’aquesta manera qualsevol tipus d’especulació.
 
Per la seva banda, Gili, que va remarcar que el text preveu també que les rehabilitacions i adaptacions que siguin necessàries s’hagin de fer seguint criteris d’eficiència mediambiental i d’accessibilitat, va explicar que com a mínim el 15% del parc immobiliari del FRJ s’haurà de destinar a habitatges socials i un 5% a habitatges estudiantils.
 
En aquesta línia, la consellera general socialdemòcrata va precisar que els lloguers socials seran determinats de manera que no superin un terç dels ingressos familiars de la persona o persones que optin a aquest habitatge.
 
Per fixar els preus del lloguer es tindran en compte el cost de la compra i de la rehabilitació, així com el període d’amortització i el seu estat, i s’afegirà un marge d’explotació del 2%. En el cas dels lloguers socials, van precisar els parlamentaris socialdemòcrates, serà el Govern qui, reconduint les actuals ajudes al lloguer d’habitatges, garantiria l’equilibri financer per tal que el Fons de reserva de jubilació pogués mantenir la rendibilitat del  2% prevista en la llei.
 
Precisament, quant a aquest canvi de model, López va assegurar que és “molt positiu”, ja que les ajudes actuals, “tot i sent necessàries acaben esdevenint un “element inflacionista” en “injectar diners artificialment”, un fet que “fa que els lloguers es mantinguin per sobre del que els ciutadans poden pagar i, a sobre, van a parar als propietaris privats”. Amb el model proposat en el text del PS, va continuar el parlamentari, “sortiran al mercat pisos a preus més baixos”, i per tant, “és deflacionista, regula tot el mercat a la baixa i els diners van a parar al FRJ”.
 
Des del PS es contactarà amb tots els agents implicats per tal que puguin fer aportacions al text, una proposició que confien que tingui una “bona acollida” també per part de la resta de formacions tenint en compte la preocupació sobre la qüestió mostrada per tots els grups i que es tracta d’un tema que tothom va recollir en els seus programes electorals.

El PS vol que el Fons de Reserva de Jubilació inverteixi en habitatges

Crea: 07/10/2019 - 11:54
Autor: PS
López i Gili, a la roda de premsa (M.B. / Periòdic).
La iniciativa legislativa que el PS cuinava des de fa un parell de setmanes per fer front a la problemàtica de l’habitatge anirà finalment «lligada a la pèrdua de gairebé 55 milions d’euros del Fons de Reserva de Jubilació (FRJ)», tal com va assegurar ahir la consellera general Rosa Gili. 
 
Així doncs, de la mescla d’aquests dos ingredients ha sorgit una proposició de llei que consisteix en què el 10% del patrimoni del FRJ durant els propers quatre anys, el qual els socialdemòcrates estimen que serà «entre 125 i 130 milions d’euros», vagi destinat a la compra i rehabilitació d’immobles perquè es puguin posar al mercat «a preus assequibles».
 
«Hi ha una part de l’origen de la Llei del Fons de Reserva de Jubilació que tracta de buscar una major diversificació d’aquesta gestió. I a la vegada que aconseguim aquest objectiu injectem recursos a l’economia per millorar la situació de l’habitatge al nostre país» va declarar el president del grup parlamentari del PS, Pere López.
 
Pisos socials
Per tal de «regular un mercat desbocat» i facilitar l’accessibilitat a col·lectius vulnerables, dins d’aquesta proposició de llei s’afegeix una clàusula que garantiria que un mínim del 15% del parc immobiliari aniria destinat a habitatges amb finalitats socials, mentre que un mínim d’un 5% es reservaria per a habitatges estudiantils. En el cas dels lloguers socials, el preu no podria superar el terç dels ingressos mensuals de l’inquilí. Atès que aquest import podria comportar pèrdues, Gili va assegurar que seria el Govern qui «compensaria aquesta diferència» per vetllar per «l’equilibri financer». Per a la resta d’habitatges es fixaria un preu que permetria, com a màxim, un marge d’explotació del 2%.
 
A més, per aconseguir aquestes propietats s’hauria de seguir els valors de mercat estipulats a partir de l’1 de juliol de 2019 en base a uns peritatges i a un descompte del 10% en el cost d’adquisició dels immobles. «No voldríem que vist que hi haurà aquesta injecció econòmica per la compra d’habitatges això provoqués una inflació d’aquests preus» va expressar la dirigent socialdemòcrata. 
 
«Aquest canvi de model que proposem fa que surtin al mercat de lloguer pisos a preus més baixos, per tant és una mesura deflacionista que regula tot el mercat del lloguer a la baixa i que a més els diners finals del pressupost de l’Estat van a parar al FRJ per garantir també aquesta rendibilitat» va sintetitzar López, qui va considerar que la proposta del PS «és una fita important i molt decidida per aportar solucions al tema de l’habitatge». 
 
Altres objectius
D’altra banda, López va posar en valor que l’entrada en vigor d’aquesta llei generaria llocs de treball en el sector de la construcció «per les tasques d’adequació i rehabilitació». En aquest sentit, la consellera del PS va afirmar que la mesura també persegueix la voluntat de «donar un impuls important en la lluita contra el canvi climàtic» a partir de la rehabilitació d’immobles «seguint les normes mediambientals».
 
Receptivitat de la proposta
La presentació d’aquesta proposició de llei abans de l’estiu rau en la necessitat «d’avançar i trobar una solució ràpida a un problema greu», raó per la qual Gili va justificar que no serà fins al setembre quan es reuniran «amb totes aquelles entitats concernides», entre les quals va destacar l’AGIA, la CEA, l’Acoda o el sector bancari. «Evidentment estem oberts a fer esmenes i fins i tots no ens prohibim a fer-nos-les a nosaltres mateixos si hi ha alguna entitat que ens aporti elements que siguin rellevants» va pronunciar Gili.
 
Quant a la receptivitat que pugui tenir la iniciativa respecte a la resta de grups parlamentaris, la consellera va encoratjar-los a que «s’arromanguin amb nosaltres» tenint en compte que «ha estat un dels temes estrelles de la campanya». 
 
Congelació dels lloguers
En relació al manteniment d’algunes mesures urgents com la congelació dels lloguers, la consellera socialdemòcrata va dir que «s’han de valorar les afectacions que pugui tenir sobre el mercat». Amb tot, Gili va mostrar-se contundent a l’hora de qualificar la congelació dels lloguers com «un pegat que aguanta mentre aguanta» i va assenyalar la possibilitat que es puguin disparar els preus un cop s’aturi el mercat. «És una solució temporal que s’ha trobat però que no s’ha arreglat el problema» va cloure Gili. 

El PS vol part del fons de jubilació en pisos

Crea: 07/10/2019 - 11:51
Autor: PS
Un instant de la roda de premsa.
El grup parlamentari socialdemòcrata va presentar ahir una proposició de llei per aportar solucions a una gran problemàtica com és l’habitatge al Principat. La mesura preveu una modificació de llei reguladora del fons de reserva de jubilació (FRJ) per poder crear un parc immobiliari emprant un 10% del seu capital, aproximadament, uns 125 o 130 milions d’euros, i permetrà diversificar les inversions. “Hem modificat la llei per habilitar que el fons inverteixi en fons immobiliaris”, més enllà de “participar en inversions de borsa i de renda variable”, va manifestar Rosa Gili, consellera general.
 
La proposició preveu la compra de béns immobles que s’hagin de rehabilitar per, posteriorment, treure’ls al mercat a un preu més assequible. Gili va assenyalar que així “podrem regular el mercat de l’habitatge i posar remei al gran problema de falta d’habitatge assequible”. La compra d’aquests immobles s’haurà de fer seguint els valors de mercat establerts l’1 de juliol del 2019, i aniran subjectes a uns peritatges en els quals s’inclourà un descompte del 10% per a la seva compra. Així, els preus “es calcularan de manera raonada, d’acord al preu de compra, els costos de rehabilitació”, incloent-hi les despeses de gestió, “i un 2% de marge de rendibilitat”, va afirmar Pere López, president del grup parlamentari, per evitar una inflació dels preus de mercat. En la mateixa línia, la rehabilitació dels immobles haurà de seguir les normes mediambientals i d’energia renovable.
 
Lloguers socials i estudiantils
Un 15% dels immobles es destinarien a finalitats socials i un 5% a estudiants per fomentar la recerca. El lloguer per a aquestes persones amb dificultats socials serà d’un terç dels ingressos de la família, tot i que “si el preu és superior, demanem a Govern que compensi aquesta diferència”, va destacar López.
 
S’estima que en un termini de quatre anys, l’FRJ destini el 10% del total del seu capital a aquest parc immobiliari. López va afirmar que “pensem que el canvi de model és molt positiu, és una mesura deflacionista que regularà el mercat del lloguer i donarà rendibilitat al fons”. En la mateixa línia, va afegir que “les ajudes d’habitatge, tot i ser necessàries, acaben sent un element inflacionista” per seguir mantenint els preus a l’alça. Aquesta modificació es planteja amb el pretext dels problemes d’inversió que va tenir l’FRJ l’any passat, on va perdre fins a 55 milions d’euros.

El PS proposa que el fons de reserva de la jubilació serveixi per fer pisos socials

Crea: 07/09/2019 - 17:30
Autor: PS
López i Gili, durant la roda de premsa (B.N. / Altaveu).
El PS ha presentat aquest dimarts una proposició de llei perquè el fons de reserva de la jubilació adquireixi habitatges, els rehabiliti, i els posi al mercat a preus assequibles, amb la intenció de rebaixar la dinàmica a l'alça dels lloguers, una situació que consideren desbocada. El president i la presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López i Rosa Gili consideren que es tracta d’una mesura que aporta “moltes coses positives”.
 
"Mentre el Govern estava més preocupat per col·locar ministres i secretaris d'Estat, nosaltres hem estat treballant i el resultat és aquest". Així ha presentat Rosa Gili la proposició de llei de modificació de la llei del Fons de reserva de jubilació (FRJ), el primer text legislatiu que entra a tràmit aquesta legislatura. La proposició reveu que en el termini de quatre anys el fons de reserva hagi d’invertir un 10% dels fons, és a dir, uns 125-130 milions  segons les xifres del 2018 en la compra d'immobles.
 
Aquestes inversions s’hauran de fer per tot el territori perquè estiguin repartides i, a més, i en base a uns peritatges i segons el preu de mercat de l’1 de juliol del 2019, el cost d’adquisició dels immobles haurà de gaudir d’un 10% de descompte. Un 15% dels habitatges podrien destinar-se a famílies amb necessitats socials i un 5% a estudiants, amb la finalitat d'evitar el que des de la formació consideren "una catastròfica situació de l'habitatge", al mateix temps que qualifiquen de "pegat" les mesures urgents com la congelació dels lloguers.
 
Estan oberts a negociar el que consideren l'única proposta viable que s'ha presentat oficialment sobre el problema de l'habitatge tot recordant que el raonador del ciutadà assegura que l'accés a la vivenda és un greu problema per a molts ciutadans, i l'AGIA lamenta que no es trobin solucions efectives. Gili ha dit que "malgrat mesures específiques en el darrer pressupost de l'Estat i una llei Òmnibus sobre l'habitatge, el mateix cap de Govern en acabar la quarta reunió de la comissió d'Habitatge, reconeixia dificultats per a trobar solucions efectives i demanava ajut als comuns i a les entitats bancàries".

El PS proposa que el Fons de reserva de jubilació inverteixi en habitatge

Crea: 07/09/2019 - 17:27
Autor: PS
López i Gili (M.F. / Ara.ad).
“La vocació de la proposició de llei és marcar un canvi en l’habitatge de lloguer de manera ferma i decidida i ser una solució a la problemàtica actual”. Amb aquest argument principal ha presentat el grup parlamentari socialdemòcrata la proposició de llei de modificació de la llei del Fons de reserva de jubilació (FRJ). La intenció és que una part de les inversions d’aquest fons es facin en immobles i que aquests habitatges es puguin posar al mercat. Des del PS es defensa que es tracta d’una mesura que aporta “moltes coses positives” més enllà de la posada al mercat de més oferta de pisos de lloguer, com ara l’autoregulació del mercat o la creació de feina en la construcció per a la rehabilitació d’aquests habitatges, entre d’altres.
 
El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, i la presidenta suplent, Rosa Gili, han comparegut davant els mitjans de comunicació per explicar els criteris que s’han seguit per fer aquesta proposició i els canvis que comportarà. Així, es preveu que en el termini de quatre anys el fons de reserva hagi d’invertir un 10% dels fons, és a dir, uns 125-130 milions si es tenen en compte les xifres del 2018 en la compra d'immobles. Aquestes inversions s’hauran de fer per tot el territori perquè estiguin repartides i, a més, i en base a uns peritatges i segons el preu de mercat de l’1 de juliol del 2019, el cost d’adquisició dels immobles haurà de gaudir d’un 10% de descompte. 
 
Un mínim d’un 15% d’aquest parc immobiliari en possessió del fons s’haurà de destinar a habitatges socials i es detalla també en el text de la llei que les persones que en gaudeixin no hagin de destinar més d’un terç del seus ingressos a satisfer el lloguer. Donat que aquest import que es percebria pel lloguer podria comportar “pèrdues” per al fons, des del PS es proposa “la vehiculació de les ajudes a l’habitatge” cap al FRJ perquè hi pugui haver “un equilibri”. Això, ha conclòs López, suposaria un "canvi de model positiu".
 
Altre 5% de la borsa total de pisos aniran destinats a habitatges estudiantils, amb la intenció de fomentar la captació d’estudiants que facin recerca i, per tant, de “talent”, tal com ha detallat Gili.
 
Per fixar els preus del lloguer es tindran en compte el cost de la compra i de la rehabilitació, així com el període d’amortització i el seu estat, i s’afegirà un marge d’explotació del 2%.
 
Amb aquest text, tal com s’ha esmentat, des del PS pretenen aportar una solució “a un tema preocupant” ja que tal com ha afegit Gili “malgrat hi ha mesures específiques en el darrer pressupost de l’estat i una llei òmnibus sobre l’habitatge” el problema encara no s’ha resolt, ja que el que manca és que hi hagi oferta d'habitatges i des de la formació política creuen que aquesta llei pot ser “una mesura a l’alçada del problema”. El fet que tots els grups, i fins i tot des del Govern, s’hagi reconegut que el de l’habitatge és un problema que cal solventar de manera immediata dona esperances al PS que aquesta proposició pugui tenir una bona acollida. De fet, un cop presentada volen reunir-se amb entitats implicades en aquest sector perquè hi puguin fer aportacions. 
 
Quant al manteniment de les mesures urgents com la congelació dels lloguers, Gili ha destacat que ja “en parlaran” ja que s’ha vist que és “un pegat que aguanta mentre aguanta” i quan pari el mercat es pot disparar. Per tant, creuen que es tracta d’una mesura “temporal” i defensen que la llei que ells proposen també pot fer que es disposin d'habitatges en un termini més o menys breu.

Pàgines

Subscriure a PS als mitjans