Joao de Melo va agafar les regnes de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra (JSA) al darrer congrés del Partit Socialdemòcrata (PS), prenent el relleu de Pere Baró, nou secretari d’organització del partit. De Melo, de 29 anys, s’identifica “al 100%” amb el partit i el considera l’única opció viable a Andorra.
Què n’espera d’aquesta etapa?
Crec que hem de mantenir el camí. El Pere Baró estava fent molt bona feina. La primera cosa que m’agradaria fer és reunir-nos tots, antiga i nova executiva de la JSA, posar-ho tot al dia i fixar nous objectius, parlar del nostre futur i decidir quina línia seguim. Però bàsicament la línia seria la mateixa, el Pere ha fet una feina molt bona. Ens ha deixat una JSA molt completa.
Quin és el repte principal?
Penso que un repte important que m’agradaria molt aconseguir és fer participar més els joves a nivell polític. És vital per al futur de qualsevol país. Fer créixer la comunitat de joves de JSA.
Està poc implicada en la política la joventut?
Això és relatiu perquè és veritat que hi han moments crítics en els quals la gent s’ha implicat més. Per exemple, darrerament el dia de la dona o en altres concentracions al país en les quals hem vist molts joves implicats en la causa.
Què els preocupa als joves?
Crec que la preocupació més grossa a dia d’avui és el tema de l’habitatge. I segurament els salaris baixos. Hem de pensar que el salari actualment a Andorra, en salari brut, està per sota d’Espanya. I això, si volem atreure gent de fora, perquè falta molt personal especialitzat, necessitem millorar les condicions, ja sigui de sous i d’habitatge.
Quin tipus de força té la JSA dins el PS?
Moltes persones poden pensar que les joventuts poden servir de poc o res, però totes aquestes persones, des del meu punt de vista, estan equivocades. Jo seré el nou coordinador de la JSA i per tant entro a l’executiva. Tindré veu per donar la opinió del jove i això és molt important. A més, a la JSA hem tingut cinc joves que han estat a les llistes ja siguin nacionals o territorials i ens han fet partícips de les passades eleccions, i molt probablement a les comunals també.
S’hi presentarà?
No ho sé, no sóc jo qui decideix. No sé si m’agradaria perquè no sé si estic preparat, però sí que pot ser interessant fer-ne part d’alguna forma.
Té ganes de fer el salt a primera línia política?
Crec que a dia d’avui encara no. Més endavant, si no em desencanto, segurament podria ser una possibilitat.
Què ha de tenir un polític per estar preparat?
Jo crec que mai estàs preparat fins que no t’ho posen davant i acceptes el repte.
Quina és la qualitat que ha de tenir un polític?
El més important que ha de tenir un polític és la humilitat, saber llegir què és el que vol la ciutadania del país, fer-la partícip. D’alguna forma a Andorra no tenim aquesta cultura democràtica, tenim una cultura més impositiva en el sentit que es fa el que digui el programa del partit, si és que realment es fa, i prou, però en cap cas es fa partícip la ciutadania amb consultes, ja siguin vinculants o no.
Llavors és favorable a fer-ne consultes.
Totalment. A les decisions més importants penso que la ciutadania és la que ha de manar, no només els polítics que puguin estar representant el consell general. Sempre hi haurà alguna divergència entre electors i partits si es tracta d’un tema que sigui realment important. Un exemple és l’avortament.
És un dels temes que més preocupa als joves?
La ciutadania en general està clarament marcada a favor d’una mena o una altra d’avortament. Si és cert que hi ha molts que utilitzen l’excusa del Coprincipat, però per altres mesures el Copríncep episcopal ha girat la cara i no ha passat res, com ara la llei del joc o, per sort, la unió entre persones del mateix sexe. Penso que al final es tracta d’una lluita en què els homes no hauríem de tenir ni veu ni vot. És una decisió únicament i exclusiva que pertany a les dones.
En cas de referèndum per despenalitzar l’avortament no haurien de votar els homes?
Jo crec que no, que en una consulta per l’avortament només haurien de votar les dones.
Què li sembla el pacte entre Liberals i Demòcrates?
És un pacte que ha beneficiat més els liberals. Al final això és política i cadascú juga les seves cartes. Però no sé jo si els seus electors hi estaran del tot a favor. Durant la campanya des de liberals només van fer que criticar DA i al final s’ha vist com a contradictori. Crec que s’han venut massa fàcilment.
Us sentiu afectats per la decisió de Liberals?
D’Acord va tenir la seva utilitat, que era aconseguir més consellers davant aquesta llei electoral tan injusta. I al final hem aconseguit dos consellers. S’ha demostrat que sí que ha funcionat, però sí que és cert que no ens esperàvem la decisió d’L’A. Ha estat molt útil en certa manera com a protesta a aquesta llei electoral que tenim tan injusta. Crec que seria un bon moment per revisar aquesta llei electoral, especialment a les territorials.
Hauria anat millor al PS en cas d’anar sols a les territorials?
És una lectura molt difícil de fer. Sí que és cert que algunes parròquies vam tenir més vots a la nacional que a la territorial, però en d’altres no. És complicat.
