Partit Socialdemòcrata

PS als mitjans

“Estem molt a prop d'aquella sensació de canvi que es va generar el 2009”

Crea: 04/04/2019 - 11:58
Pere López (M.M. /Ara.ad).
Després de les eleccions generals del 2015, Pere López torna a encapçalar la candidatura del PS amb l'objectiu de fer fora DA. Aquesta vegada, a més, els socialdemòcrates han assolit una entesa amb L'A a les parroquials. Per què un elector ha de votar d'Acord a la parroquial i PS a la nacional?
Perquè votant la llista parroquial de d'Acord estàs donant més possibilitats perquè el programa del PS es pugui tirar endavant. Al cap i a la fi tenim un Consell General que s'escull amb dos modalitats, però els 28 consellers se sumen al mateix grup i voten les mateixes lleis i les treballen conjuntament. 
 
Passades les eleccions hi ha possibilitat de formar govern amb L'A. El pacte s'allargaria o és estrictament electoral?
És una qüestió de la qual no hem parlat. D'Acord neix amb la voluntat de fer un canvi de país i de fer una sèrie de reformes importants com el sistema electoral, la contractació pública, l'accés a la informació per part dels ciutadans i la possibilitat d'impulsar consultes ciutadanes. Aquest és el compromís actual que tenim PS i L'A i que impulsarem la propera legislatura. Si no hi ha un escenari clar de govern per cap partit i estem en disposició de formar govern estem disposats a parlar amb qualsevol formació política, però també és cert que portem un recorregut amb Liberals d'Andorra molt positiu d'entesa i col·laboració que no els situa al mateix nivell que les altres formacions polítiques. Disposats a parlar amb tothom, però amb DA s'ha de reconèixer que la passada legislatura van tenir molt poca capacitat de diàleg, molt poca capacitat d'entesa i molt poc respecte i, per tant, la relació no és particularment bona perquè ens han passat, literamlemnt, per sobre.
 
Per tant, el pacte PS-L'A, en cas que sigui possible, és la via més factible?
És una via possible. Es fa difícil pensar com quedarà el Consell General, ja que segons el que acabi passant en algunes parròquies podem estar passant d'un escenari a un altre i pot dependre d'alguns vots.
 
Es fa difícil concebre un govern socioliberal, amb polítiques claus estant allunyats.
Amb totes les excepcions fetes de què no hi ha acord de govern parlat ni treballat i que això només es farà després de les eleccions, combinacions de governs socialiberals n'hi ha moltes. De fet, és una de les fórmules més freqüents a tota Europa. Hi ha exemples propers i semblants a Andorra com ara Liechtenstein i Luxemburg.
 
Una de les raons del pacte, com acaba d'esmenar, és la necessitat de modificar la llei electoral per motivar una major representació.
Sense tocar actualment el marc constitucional, no diu enlloc que el segon conseller de les llistes territorials ha de ser també pel partit més votat. Per això proposem que el segon conseller sigui per la segona llista més votada, a menys que la primera dobli en vots la segona. El que demanem és donar veu activa, amb consellers generals, a una sèrie de votants que en el cas del PS són molt importants. A les parròquies més poblades l'actual sistema deixa aquesta gent sense representació al Consell.
 
En el debat territorial de Sant Julià de Lòria el candidat de DA i ministre de Salut en funcions, Carles Álvarez, va dir que la minoria “no serveix per res”. Què li sembla?
El senyor Álvarez com a mínim té la virtut de dir coses que a Demòcrates es pensen sovint i que no tenen la valentia de dir-les. Ara, està clar que la minoria al Consell General en aquests darrers anys no ha comptat absolutament per a res. És un exemple més del tarannà de democràcia de DA, potser passades les eleccions alguns començaran a canviar d'opinió.
 
Durant el míting a Encamp va dir que “el canvi és possible”. Només falten algunes hores perquè s'acabi la campanya electoral, aquest sentiment va creixent?
Si comparo el que em passa ara amb el que em passava el 2015 o el 2009, estem molt més a prop de la sensació que es va crear el 2009. Ara percebo una sensació d'esgotament, de fatiga per part de la ciutadania i molt descontentament amb l'actual govern. A la vegada que percebo una esperança de canvi perquè la gent que t'ho diu, t'ho manifesta. Estem molt a prop de la sensació que hi havia ara fa 10 anys, els elements estructurals del 2009 estan sent els mateixos que m'estic trobant durant aquest dies de campanya. Molta gent té ganes de canvi i està il·lusionada i amb espurna d'esperança perquè aquest canvi pugui finalment arribar.
 
Això vol dir guanyar les eleccions o es conforma amb poder formar govern?
No poso cap límit ni cap llindar. Amb les poques hores que queden aprofitarem per parlar amb els ciutadans i preparar el debat nacional... a partir d'aquí seran els andorrans qui decidiran.
 
L'acord amb la Unió Europea ha de servir per millorar les condicions laborals dels treballadors, amb la implementació, per exemple, d'un atur obligatori?
Ens ha de portar la possibilitat de créixer en el sector serveis que avui en dia ho tenen molt difícil, però té també per nosaltres un component social molt important. És evident que un acord de lliure circulació de mercaderies i de serveis ha d'anar lligat amb una certa homogeneïtzació de les polítiques salarials i de les condicions laborals. Ha de ser positiu pels treballadors, sens dubte.
 
No m'ha contestat. Això vol dir la implementació d'un cotització d'atur obligatori?
Això vol dir que hi ha d'haver una equiparació de les polítiques salarials, de les condicions laborals i fins i tot amb tema d'acomiadaments, descansos laborals, horaris...
 
Andorra està preparada per assumir aquests canvis, amb els costos que això suposa?
Andorra ha d'estar preparada per assumir-ho. El que no podem pretendre és competir a base de carregar l'esforç a la classe treballadora. La nostra competència amb la UE ha de ser en positiu per la via de la creativitat, del talent, de la capacitat i de donar suport als emprenedors. No podem aspirar a ser competitius si és a base de tenir unes condicions laborals pitjors perquè això vol dir que el producte no és prou atractiu o no pot tenir durada. Si la competitivitat només s'aconsegueix amb horaris més durs o pagant pitjor als treballadors no se sostindrà a llarg termini.
 
Si arriben a governar, les negociacions amb la UE s'han de revisar de cap i de nou i tornar a començar?
El primer que caldrà fer és posar els papers a sobre de la taula, això és claríssim. Caldrà fer públiques actes de reunions i els compromisos adquirits. Quan Espot diu que al mes de juny s'ha de signar un acord marc amb la UE i ningú en sap res deixa en evidència el que nosaltres fa dies que diem: que hi ha coses que no s'han explicat i que s'està esperant descaradament al 8 d'abril per explicar-les perquè puguin tenir la declaració de fets consumats. Si tot això està ocult segurament hi ha alguna cosa que passa o que els nostres ciutadans veurien amb mals ulls. Perquè coneixent a Martí i Espot, si fos positiu, ja ho haurien anunciat 25 vegades. Per tant, si tot això es fa públic i s'ha de desfer alguna posició s'haurà de fer.
 
Porten al programa el manteniment del sistema de quotes i els monopolis de FEDA i Andorra Telecom, tot i que un dels principals objectius de la UE són acabar amb els monopolis i la lluita per un lliure mercat. Europa ho validarà?
És un dels grans dubtes que hi ha en aquesta negociació. No sabem si Europa ho accepta o quines condicions ha posat. El que sí que tenim molt clar és que per Andorra això són dues qüestions de les quals no se'n pot parlar. Si no hi ha un sistema de quotes no ens podem arriscar a una lliure circulació de treballadors perquè els costos sanitaris o de tot tipus de drets poden ser immensos. A més, la pressió sobre el mercat laboral pot fer baixar encara més els salaris amb la incorporació de mà d'obra disposada a cobrar menys. En el cas dels monopolis passa el mateix. Són dos sectors estratègics de país que amb la seva existència s'assegura la qualitat de servei i una quantitat importat d'ingressos per a l'Estat. Una lliure circulació en aquest àmbit duria a terme la desaparició de FEDA i Andorra Telecom amb la portabilitat del deteriorament del servei amb el pas del anys perquè un mercat petit deixi de ser interessant per les futures noves companyies que operessin al país.
 
Són línies vermelles?
Absolutament vermelles. El que passa és que després de tant temps que en parlem estaria bé saber què ha dit la UE en relació a aquest dos temes.
 
En relació a la despenalització de l'avortament, al llarg de la campanya, i així també ho recull el programa, han apuntat la necessitat d'incloure un quart supòsit per dificultats econòmiques per a la mare.
Les demandes van creixent i no es pot tenir el mateix discurs que fa 10 anys. Una dona que està embarassada i que té la sensació que la seva situació laboral, seguretat econòmica o edat no li permeten garantir la vida del seu fill amb condicions de seguretat és una situació fàcilment comprensible perquè pugui avortar. Portar un fill al món no és una decisió qualsevol perquè suposa molta responsabilitat i despeses i més en un moment en què els horaris i la seguretat laboral ho dificulta molt més.
 
Si vostès arriben a l'executiu aquesta legislatura es despenalitzarà l'avortament?
Si tenim la força política per tirar-ho endavant la propera legislatura aquest projecte de llei s'ha d'entrar a tràmit parlamentari.
 
Cal un referèndum previ, tal com porta L'A al programa electoral?
El nostre compromís polític no és passar pel referèndum, però si és necessari per obtenir una majoria suficient amb altres formacions polítiques que se sumin a aquesta voluntat haurem d'arribar a una entesa. Per nosaltres fer un referèndum o posar en consulta un element com aquest seria com demanar si vostè està a favor d'abolir l'esclavitud. Però si això s'entén per altres formacions polítiques com una manera per agafar més força per entrar el projecte de llei ho veuríem bé.
 
Si hi ha una trucada de Roma amb l'amenaça que si es tira endavant el copríncep episcopal abdica, què passa?
S'ha de tenir en compte que algunes formacions polítiques, especialment DA i terceravia, estan utilitzant la fórmula de fer servir aquests escenaris per no explicar els seus posicionaments polítics. A les alçades que estem estaria molt bé que DA i terceravia expliquin clarament als electors i ciutadans que les posicions majoritàries dins de les seves formacions és no a l'avortament per qüestions ètiques, morals i de convicció religiosa. A DA hi ha molta gent en llocs molt importants a la llista nacional, a la territorial, ministres i exministres que són gent molt vinculada a l'església catòlica i de l'ala més conservadora com la democràcia cristiana. El que no és molt lícit políticament és evitar posicionar-se i treure personalitats alienes a la formació i propostes que la Constitució no recull enlloc. O s'està a favor de la despenalització de l'avortament o no.
 
D'acord. Però si es donés el cas què faria Pere López?
La Constitució és molt clara. Les lleis s'aproven amb una majoria parlamentària i la llei se signa per un copríncep. No hi ha cap altre escenari possible. I això és el que ens convé recordar als que volem despenalitzar l'avortament. Per això apel·lo a tots aquells que hi estan a favor que si no hi ha majoria parlamentària per fer això és difícil parlar d'una altra cosa. Ara és el moment i no s'ha de distreure el vot amb formacions contràries a la despenalització de l'avortament.
 
No s'aturarien amb cap trucada.
No puc arribar a pensar que algú estigui disposat a no complir el marc constitucional. La Constitució és molt clara i les prerrogatives que té cadascú també. Per tant, pensar que hi ha algú que està disposat a saltar-se la Constitució em sembla un plantejament que em costa molt de creure.
 
Un dels elements dels quals el PS n'ha fet el seu cavall de batalla ha estat l'habitatge. Al llarg de la campanya han explicat diverses propostes en aquesta matèria com la creació d'habitatge de protecció oficial. Proposen escurçar de 5 a 4 anys el contracte de lloguer. Per què?
No és ben bé escurçar, ja que la nova llei ja permet que sigui de 4 anys. El que és molt important per nosaltres és que la renovació del contracte pugui ser pel mateix període. Ara les pròrrogues són d'un sol any i, per tant, vençut el primer termini la situació de precarietat pel llogater que cada any se li renova el contracte pot durar eternament.
 
Al programa parlen de “reforçar la regulació” dels pagaments dels lloguers. Això vol dir posar topalls?
No, aquesta mesura va relacionat als impagaments. No estem a favor de posar cap topall, no té cap sentit ni cap mena de lògica aplicar un límit en l'increment de preu perquè el que acaba provocant és que si un propietari vol fer algun increment i aquell llogater no li va bé genera un nou contracte amb la qual cosa no se soluciona el problema. L'única fórmula per solucionar la problemàtica del lloguer és que hi hagi més pisos al mercat, perquè els pisos van buscats, no n'hi ha i per tant el preu puja. Amb l'entrada d'uns 150 pisos de lloguer de protecció oficial el preu baixaria perquè si quan vas a buscar pis en lloc de no trobar-ne cap tens diverses opcions tens més capacitat de negociació i ràpidament els preus tendiran cap a una normalitat.
 
També recollen la idea d'aplicar “rebaixes i deduccions” en impostos de Govern i comuns. Quins?
Nosaltres principalment parlem de l'Impost sobre els Rendiments Arrendataris, però queda clar que qualsevol ajuda de l'estat ha d'anar vinculada a què el preu del lloguer sigui un preu assequible que vindrà determinat per un estudi de preus segons la zona del país. El que no podem fer és baixar impostos com ha fet DA, per exemple amb el pla Renova, per la construcció o renovació d'habitatges de lloguer que al final es converteixen en pisos de luxe. Només aquells propietaris que cobrin el preu del lloguer marcat com assequible podran rebre ajudes del Govern.
 
Al llarg de la campanya també han promès augmentar el salari mínim fins als 1.200, així com una pensió mínima garantida amb 20 anys de cotització, 13a paga per als pensionistes... Algunes formacions han titllat aquest paquet de mesures d'impossibles. Ho són?
Són possibles. Però el més important és que això és necessari per millorar la qualitat de vida de molts ciutadans. Donar l'esquena a aquestes situacions és donar l'esquena a la realitat. En aquest país és impossible viure amb menys de 1.200 euros i amb això la vida ja és molt justa. És finançable perquè actualment els que més tenen no paguen impostos.
 
Quant a la Llei qualificada de relacions laborals, parlen de derogar-la. Això vol dir tornar a l'anterior?
No. El que nosaltres proposem és fer una derogació selectiva de totes les retallades que hi ha hagut com la reducció dels costos d'acomiadament, la reducció de remuneració de les hores extres, les jornades de descans... i deixar les milles que ha aportat com el contracte per escrit o la baixa per maternitat. En canvi, amb la Llei de la Funció Pública sí que parlem de derogar-la per complet, tornar a l'anterior i reiniciar les converses amb el col·lectiu a partir dels 33 punts d'acord que sindicats i el Govern del PS van assolir durant el mandant del 2009.
 
Què cal fer amb el casino?
Complicat. El que cal fer és entendre realment el què ha passat. Perquè quan veus la cònsol major d'Andorra la Vella que discrepa sobre el motiu real d'anul·lació sembla que no se'ns han donat totes les explicacions en relació al que ha passat. A partir d'aquí caldrà veure quin recorregut judicial pot tenir tot plegat. Si les coses s'han fet tan malament que això pot estar empantanat judicialment per anys, serà la conseqüència del que ha fet DA. Si s'albira alguna possibilitat de reconduir es podria intentar fer una nova licitació o si hi ha encara alguna possibilitat de salvar el casino a Andorra. A mi em fa la sensació que les coses s'han fet tan malament que segurament estem abocats a uns processos judicials durant uns quants anys.
 
QÜESTIONARI EXPRÉS
Quan va decidir dedicar-se a la política?
Entre l'any 2003 i 2004. 
 
Com s'ha pres la família la decisió de tornar a aspirar a ser cap de Govern?
Les meves filles, el meu pare i la meva germana ja fa anys que saben la meva vocació. 
 
Quina és la seva major por?
Que els hi passi alguna cosa a les meves filles.  
 
Què val un bitllet senzill de bus?
1,85 euros.  
 
Com li agradaria morir?
Sense patir, com a tothom. 
 
En quina ocasió menteix?
Crec que no menteixo mai. Hi ha moments que no es pot dir tota la veritat. 
 
On es va fer el primer petó?
No ho recordo. 
 
És de cuinar o que li cuinin? Com es fa una truita de patates (breument)?
M'agrada més que em cuinin, tot i que fa poc he comprat un aparell que es diu Termomix i estic cuinant una mica. Una truita es fa tallant la ceba i la patata es fregeixen i després es barreja tot amb l'ou. N'havia fet, però ara fa temps que no en faig.
 
Quin és el tret que més detesta en altres persones?
Que em diguin una cosa quan sé que no la pensen. 
 
Si hagués d'anar a sopar amb un dels altres candidats, a qui escolliria?
Jordi Gallardo. 

Pere López: ‘A Andorra encara hi ha por de manifestar-se’

Crea: 04/03/2019 - 17:30
Pere López.
Pere López (Andorra la Vella, 1971) és el primer secretari del Partit Socialdemòcrata d’Andorra i candidat a cap de govern a les eleccions de diumenge, 7 d’abril. Va ser ministre d’Economia durant el govern de Josep Bartomeu i ara, després d’haver guanyat les primàries del 2015, és el principal candidat de l’esquerra per a provar de derrotar Xavier Espot, de Demòcrates, el partit que ha estat al govern aquesta darrera legislatura amb Antoni Martí al capdavant.
 
—Seran les eleccions andorranes més disputades de la història, amb set candidatures.
—Hi ha set candidatures, però en realitat en aquestes eleccions hi ha dos models de país: el model clientelista del senyor Xavier Espot i Demòcrates, i el model per a canviar el país, que vol fer reformes, que vol canviar la qualitat de vida de la gent i que vol fer una Andorra per a tothom, com diu el nostre eslògan electoral.
 
—El govern d’Antoni Martí ha estat clientelista?
—El govern Martí s’ha dedicat a satisfer el seu petit nucli de votants atorgant llocs a l’administració pública, creant càrrecs de confiança i donant subvencions qüestionades i difícils d’entendre. Ha estat clarament d’esquena als treballadors, a les reivindicacions laborals. Va fer una llei d’administració pública que va aconseguir la fita històrica de provocar les dues concentracions més multitudinàries del nostre país per a reivindicar els drets que aquestes darreres legislatures s’havien retallat. Fins i tot, una vaga general. Tot això, que pot ser normal en altres països, a Andorra és absolutament inèdit. Andorra és un país on encara hi ha por de sortir a manifestar-se, de sortir a la televisió pública. És un país petit i que hi hagi 1.500 persones manifestant-se al carrer reivindicant drets laborals o millores en l’habitatge és absolutament inèdit.
 
—L‘encariment dels lloguers ha despertat moltes queixes.
—Per nosaltres, l’habitatge és una qüestió central de la nostra candidatura. Hem presentat un pla estratègic per a l’habitatge del 2019 al 2025, que va més enllà de la legislatura vinent, perquè hi ha moltes feines que no es poden fer en quatre anys. Hi ha dues propostes principals. Per una banda, crear un ens públic que gestioni els pisos buits que hi ha al país, que són moltíssims. Més de quatre mil. Proposem de llogar-los amb un preu de referència assequible. D’una altra banda, volem fer habitatges de titularitat pública. En aquest pla estratègic de sis anys, ens comprometem a la construcció o la reforma de 150 habitatges de titularitat pública anuals. Paral·lelament, proposem un augment del salari mínim a 1.200 euros, un increment de les pensions i millorar el poder adquisitiu de les famílies, que aquests darrers anys s’ha deteriorat molt.
 
—L’altra gran batalla política d’Andorra encara és el dret de l’avortament.
—En l’àmbit del dret de les persones, que és molt important per a un govern d’esquerres, defensem el dret de l’avortament, que vol dir el dret de les dones de decidir sobre el seu cos. També volem establir el casament universal, que superi l’actual divisió entre diferents formes de matrimoni, establir cerimònies civils de comiat per a persones que no vulguin fer un enterrament eclesiàstic.
 
—Totes aquestes propostes són compatibles amb mantenir un copríncep a la Seu d’Urgell que és un bisbe?
—La sobirania rau en el poble andorrà, els projectes de llei els aprova el parlament però, necessiten la ratificació d’un dels dos coprínceps. Ja va passar amb el divorci, amb el matrimoni civil, amb les parelles de fet i acaba de passar amb la llei de reproducció assistida. És una qüestió de sobirania, de respecte a la voluntat popular i totes les propostes que defensem poden tirar endavant.
 
—Si tot s’aprova amb un sol copríncep, es podria canviar o suprimir aquesta figura?
—No som en aquest moment, nosaltres.
 
—Però aleshores tot ho ha de signar el copríncep francès, perquè el de la Seu s’hi oposa?
—Per a nosaltres és suficient.
 
—La nacionalitat andorrana encara és inaccessible per a moltes persones que viuen i treballen a Andorra.
—Dins el capítol de drets, proposem la doble nacionalitat, que és interessant tant per als andorrans com per als residents. Els andorrans estan molt penalitzats si volen viure a l’exterior, trobar feina, estudiar, etc. És una autolimitació imposada pels andorrans mateixos. I pel que fa als residents al país, els costa molt haver de renunciar a la seva nacionalitat, fins i tot des d’un punt de vista emocional. Per tant, pensem que la doble nacionalitat és un canvi important per a tots els ciutadans del país i proposem que el termini per a accedir a la nacionalitat andorrana es redueixi dels vint anys actuals als deu, tal com proposen tots els organismes internacionals i, en particular, el Consell d’Europa.
 
—Parlant d’Europa, hi ha qui critica el procés d’adhesió a la Unió Europea perquè Andorra perdria sobirania.
—Nosaltres diem sí a Europa, però no a la negociació amb la Unió Europea duta a terme per Demòcrates d’Andorra. És una negociació que s’ha fet amb una manca de transparència absoluta per part del govern, i s’ha avançat en qüestions sobre les quals encara no hi ha consens. Per a nosaltres, hi ha quatre línies vermelles i si Demòcrates no les ha respectades, la pròxima legislatura haurem de desfer l’acord. Aquestes quatre línies vermelles són: la política fiscal, que l’ha de decidir Andorra, el manteniment del sistema de quotes, el manteniment del sistema públic pel que fa a la llum i a la telefonia, i establir un cabal comunitari assumible per Andorra pel que fa a l’abast i els terminis.
 
—El sistema de quotes vol dir limitar la immigració?
—Vol dir establir un sistema de quotes per a cadascuna de les dues temporades, al llarg de l’any.
 
—El procés independentista que viu Catalunya, com afecta Andorra?
—Som veïns. La nostra posició és que allò que es viu a Catalunya és una qüestió interna d’un altre estat. Sí que diem que qualsevol conflicte s’ha de solucionar tant sí com no amb el diàleg. És el que ens toca fer des d’un país que, encara que sigui proper, és extern.

Pere López: “La reforma fiscal donaria uns 40 milions més a l'Estat”

Crea: 04/03/2019 - 17:26
Pere López (F.G. / Diari).
El candidat del Partit Socialdemòcrata s’ha revelat com un dels consellers més bel·ligerants de tot l’hemicicle amb les polítiques de Demòcrates. Un Govern que ara ambiciona dirigir amb l’objectiu de fer d’Andorra “un país per a tot­hom” i deixar enrere els vuit anys de Toni Martí.
 
Com es pot convèncer el Papa per mantenir el Coprincipat i despenalitzar l’avortament?
Cal explicar bé, perquè sempre he criticat la fredor de determinats partits, que avortar és una decisió molt complicada. Dit això, crec que el que farà falta la pròxima legislatura per començar aquest debat és que hi hagi una majoria parlamentària decidida a tirar endavant aquesta reforma. Per tirar endavant aquesta legislació s’aprova al Consell i el pas següent és que un dels dos Coprínceps la ratifiqui.
 
Quants diners addicionals pot recaptar l’Estat amb els canvis fiscals que proposa el PS?
Els canvis que plantegem suposen que els que més tenen tributin, ja que els que més tenen si organitzen la seva activitat empresarial a través de societats o bé en forma de sicavs estan pagant un 0% al país. Per tant, les reformes perquè tributin l’IRPF els dividends i els rendiments de sicavs suposen un ingrés extra d’entre 30 i 35 milions d’euros, mentre que el segon tram d’IRPF pels rendiments que superin els 144.000 euros suposen entre 5 i 6 milions d’euros. És a dir, la reforma fiscal donaria uns 40 milions més a l’Estat.
 
Quina és la principal mesura que preveu per solucionar el problema del lloguer?
Proposem crear un ens públic que tracti diferents qüestions, com ara contractes amb els propietaris de pisos buits perquè potser la garantia de l’Estat els pot ajudar a fer el pas de posar-los al mercat. L’Estat, alhora, es compromet a llogar-los a un preu assequible. La nostra estimació és que una mobilització de 150 o 200 pisos a curt termini és perfectament possible.
 
Qui és el favorit per guanyar les eleccions?
Nosaltres hem treballat seriosament aquestes eleccions. Penso que el nostre projecte polític demostra la molt bona feina feta. Ara, per dir-ho d’una manera gràfica, la pilota està a la teulada dels andorrans i andorranes.
 
El seu projecte a les parròquies està lligat a L’A. L’elector està entenent bé d’Acord?
Sí, d’Acord s’està entenent bé per part dels electors. Tothom sap perfectament com és el sistema electoral i què passa amb els vots territorials, que si no tenen representació no tenen capacitat de tirar endavant el projecte. Estem donant l’oportunitat que el seu vot es tradueixi en seients al Consell General.
 
Quins han estat els principals errors del Govern Martí?
Els vuit anys de DA han sigut molt dolents, però la segona legislatura ha estat particularment negativa. Penso que l’error principal ha estat la seva arrogància i incapacitat d’escoltar.
 
Si fos per vostè, en quin termini estaria aprovat l’acord d’associació?
L’acord d’associació l’hauríem d’agafar amb certa cautela i jo diria que a bastant llarg termini. Fa cinc anys que estem en una negociació efectiva i els dubtes s’han incrementat. Nosaltres tenim quatre línies vermelles: la política fiscal, el manteniment del sistema de quotes i del monopoli de FEDA i Andorra Telecom, així com definir un cabal comunitari que podem assumir.
 
Tots els residents haurien de poder votar a les comunals?
Quan parlem d’una Andorra per a tothom és per a tothom. Al programa portem que els residents amb una antiguitat de més de cinc anys poden participar a les eleccions comunals. Al Consell General per a nosaltres sí que hi ha el requisit de nacionalitat, però pensem en la reducció del termini a deu anys per adquirir-la.
 
L’objectiu del PS es atreure el vot del fill de l’immigrant allunyat de la política perquè el seu pare no pot votar?
La nostra voluntat és donar veu a tots els ciutadans. En aquestes eleccions els fills dels residents, que tenen pares que no poden votar, tenen una doble possibilitat. Poden votar a la vegada per ells mateixos i pels seus pares.
 
Considera que una abstenció alta pot perjudicar especialment el PS?
Hi ha elements de distanciament amb la política. Nosaltres hem fet un esforç en qüestions que pensem interessants per als electors tradicionalment abstencionistes, com ara la doble nacionalitat, l’habitatge i l’increment dels salaris i les pensions.
 
Josep Pintat va acusar el PS de ser el mateix que DA.
A hores d’ara s’evidencien dos models, jo crec que molt clarament, que són el de DA i del PS. Jugant amb el nostre eslògan, si el PS és una Andorra per a tot­hom, DA és una Andorra per a uns quants.

Pere López: «Si el Consell despenalitza l’avortament, el bisbe no sortirà del marc constitucional»

Crea: 04/02/2019 - 10:39
Pere López (M.B. / El Periòdic).
Pere López, l’únic cap de llista que repeteix sota les mateixes sigles respecte al 2015, s’erigeix com «l’alternativa al model de DA» i presenta un projecte «d’esquerres» basat en «Una Andorra per a tothom».
 
–En les darreres tres eleccions ha baixat tant la participació com els resultats del PS. Estableix algun tipus de paral·lelisme? 
–És possible que després de l’etapa del Govern entre 2009 i 2011 hi hagi hagut una certa desmobilització i abstencionisme d’una part de l’electorat d’esquerres i, fins i tot, dispersió del vot cap a DA. Però després del Congrés del 2016 es van posar damunt de la taula qüestions importants que avui apareixen al nostre programa electoral i aconseguirem revertir la situació.
 
–Percep que el missatge de d’Acord està calant en el potencial electorat? 
–Els ciutadans estan entenent que ens haguem posat d’acord, com a única opció per sortir de l’actual situació de desgovern, en qüestions importants com és el canvi del sistema electoral, la independència i transparència en les institucions i la gestió pública o com s’han de portar les negociacions amb la UE.
 
–És un pacte per la cadira?
–Jo no menystindria les cadires del Consell General si no trobés un pis per llogar, si no arribés a final de mes o si la meva pensió fos insuficient i hi hagués l’oportunitat que altres formacions polítiques ocupin aquestes cadires i puguin fer una política diferent de la que s’ha fet fins ara. 
 
–Com es gestiona la despenalització de l’avortament sense que això posi en risc el sistema constitucional?
–Hi ha una aclaparadora majoria de dones que no estan disposades a renunciar al dret a decidir sobre el seu propi cos. Partint d’aquesta premissa hem de tenir molt clar que estem parlant d’una qüestió de sobirania. Si hi ha una majoria parlamentària que decideix aprovar la despenalització de l’avortament i hi ha un dels dos Coprínceps que ho ratifica, la llei tira endavant.
 
–Però el Vaticà va advertir al Copríncep episcopal que hauria d’abdicar... 
–Ha succeït amb el divorci, amb el matrimoni civil, amb la unió de parelles del mateix sexe i amb la llei de reproducció assistida. Per tant, es pot entendre l’objecció per part d’un dels Coprínceps quan estem tocant temes que potser no entren en la seva visió de les coses, però el que no es pot qüestionar és l’esquema constitucional d’aprovació de les lleis.
 
–Han arribat a parlar amb el bisbe per tractar aquesta qüestió?
–Hem tingut converses que crec que no s’han de desvetllar. Però tinc el convenciment que el Copríncep no té intenció de sortir-se en cap moment del marc constitucional. El que sí que veig és que hi ha altres partits polítics, no només DA, que no són capaços de dir obertament a la ciutadania que una majoria dels seus dirigents són contraris al dret de l’avortament i creen escenaris catastrofistes que no es contemplen en el marc de la Constitució. 
 
–Han afegit el supòsit d’impossibilitat econòmica de la mare. Quins paràmetres s’haurien d’acreditar? 
–Quan una mare considera que la seva situació econòmica no li permet garantir una vida digna al seu fill, llavors li pertoca valorar si està capacitada per tirar endavant. És una decisió que ha de merèixer, per humanisme, tota la consideració. Al final evidentment és una percepció personal.
 
–Quines mesures porten al programa respecte a les polítiques d’igualtat?
–Som uns ferms defensors que davant l’actual situació de desequilibri d’accés de les dones a llocs de responsabilitat cal garantir-la per la via de les quotes, tant per l’àmbit públic com privat. Pensem en una llei d’equitat de gènere que, a més d’incloure les qüestions de salut reproductiva, també contempli també l’equitat salarial.
 
–Critiquen a DA la falta de transparència en la negociació de l’acord d’associació. Per quin model advoquen?
–Aquesta és una decisió que compromet al futur de la nostra economia pels propers decennis i, per tant, s’ha de gestionar a través d’un pacte d’Estat que facilitat tota la informació. I jo diria que DA, més que faltar a la transparència, a hores d’ara està en una fase molt pitjor que és la d’ocultació del que s’està negociant. S’han pres acords amb la UE de manera amagada i que sortiran després del 7 d’abril.
 
–Té idea de quins acords s’anunciaran després de les eleccions?
–Qüestions que afecten al cabal comunitari i al calendari que hem d’assumir. També a la política migratòria i al manteniment del sistema de quotes. Ens ho trobarem si podem fer públiques les actes de les reunions mantingudes. 
 
–Quines són les línies vermelles del PS respecte l’acord d’associació?
–Hi ha quatre línies vermelles que són innegociables. Una és la política fiscal, la segona és el manteniment del sistema de quotes, la tercera seria el manteniment del monopoli de FEDA i Andorra Telecom i la quarta seria definir una limitació al cabal comunitari que Andorra és capaç d’assumir. 
 
–La CASS té un dèficit sanitari que s’ha d’aturar. Què proposen al respecte?
–S’han fet passos, incipients i tardans, en la reforma sanitària que valorem positivament. No obstant, cal millorar la regulació del metge referent, cal dotar de més seguretat jurídica a tot allò que va vinculat a la història clínica compartida i queda molta feina per fer quant al control dels actes mèdics per evitar la generació de despeses duplicades o desproporcionades. 
 
–Canvio les sigles. I amb el SAAS?
–Proposem eliminar aquest veritable monstre incontrolable i ingovernable del SAAS i constituir dues parapúbliques diferenciades, una pel Cedre i l’altre per l’Hospital, amb l’objectiu de donar-li molta més capacitat de control al Ministeri de Salut. 
 
–Proposen apujar el salari mínim i les pensions contributives fins a 1.200 euros i han dit que els números sortiran «fent que els que més tenen hagin de pagar més». En què es tradueix això? 
–Els organismes d’inversió col·lectiva que paguen un 0% a l’impost de societats i la distribució de dividends de societats quan passen cap a la persona física hauran de fer una tributació del 10%, com fem tots. Hem fet una estimació del que suposaria i estem parlant d’un mínim de 25 a 30 milions d’euros. A més, també proposem un segon tram d’IRPF pels ingressos superiors a 10 vegades el salari mínim. 
 
–Volen crear un ens perquè posi al mercat pisos buits que es converteixin en vivendes de protecció oficial. Com ho faran efectiu?
–Proposem crear l’Agència Pública de l’Habitatge perquè s’encarregui de llogar per comptes de propietaris amb uns preus de referència fixats per un estudi i establir contractes a llarg termini amb propietaris perquè aquests passin a ser de titularitat pública. Així garantirem que l’import del lloguer no superarà un terç de la renda de la persona.
 
–La gestió és exclusiva del Govern o també hi haurà participació privada? 
–És una gestió públicoprivada per la cessió del pis, però l’ens serà 100% públic del Govern, que haurà de comptar amb un fons inicial important, que no serà inferior als 15 o 20 milions d’euros, per tirar endavant les obres de remodelació. I això preveiem que vingui de les empreses parapúbliques. 
 
–Quins criteris es seguiran per fixar «l’índex de preus de referència»?
–S’establirà un informe nacional que avaluï segons la zona i la tipologia de l’habitatge quin hauria de ser el preu pel qual immoble s’hauria de llogar. En l’àmbit privat aquest índex només tindrà la consideració de referència, però qualsevol participació de fons públic només serà possible sempre que l’habitatge surti al lloguer amb aquest preu de referència. 
 
–Quina és la seva gran proposta d’infraestructures que consideren més important per reactivar el país?
–Els accessos viaris al país. Cal anar més enllà del que s’està fent a la desviació de Sant Julià, tant per la circulació dins del poble com per la sortida pels turistes. I el mateix passa al Pas de la Casa. No és un accés digne en un centre que tantíssima importància econòmica i atreu a tants visitants. 
 
–Quin tipus de turisme ha d’atreure Andorra i què proposen al respecte?
–Tenim una oferta turística de primer nivell que ha millorat molt en els darrers anys. El que falla és un tema de comunicació. Des d’Andorra Turisme es busca un turisme de baix poder adquisitiu quan això no es correspon amb l’esforç inversor que s’està fent al nostre país. No es tracta de buscar pujar el nombre de visitants, sinó de pujar el nivell dels visitants. 
 
 

Optimisme zen

Crea: 03/31/2019 - 18:48
Un moment de la festa jove.
Dia 7. M’han clitxat. A l’acte d’avui hi vaig convidat. Passa-t’hi, que et convidarem a un gintònic! Suborn!, replico –sóc subornable però conservo certa dignitat. Gentilesa, em responen. I amb això em conformo –he dit certa dignitat, no dignitat. Me n’hi vaig.
 
És la festa que han muntat les joventuts socialistes i liberals a l’après-ski del Funicamp. Només entrar m’ofereixen una cervesa. Em poso seriós: A mi em van prometre un gintònic! De seguida, però, una històrica socialista –a molt poca gent li han exigit el Carnet Jove per entrar a la festa jove– mira de ressituar-me: el pressupost només dóna per a cerveses –ja hi som amb el victimisme socialista... No em rendeixo: A mi em van prometre un gintònic! El segon argument, però, és definitiu: els polítics prometem molt però després no te’n pots fiar del tot. Una canya, siusplau. Entro a la festa i em trobo en Pere López, amb una cervesa a la mà. Fa el gest d’amagar-la i de canviar-la per una aigua, però el tranquil·litzo: no porto fotògraf. Que no pateixi, jo no explicaré res... Xerro una estona amb ell. Al principi el veig molt bé, diu que està fent esport, dinant equilibrat, anant a dormir d’hora... Però a poc a poc m’amoïna una mica: no es mira els debats, no fa gaire cas del que diu la premsa... I dubto de si aspira a cap de Govern o a Dalai Lama. Si us plau, que algú el desperti el dia de les eleccions, que és capaç de no anar a votar! La resta de l’equip no va tan sobrat com el cap de files. Faig una enquesta als candidats i a banda d’un “molt bé” i un “amb forces”, la resta de respostes es distribueixen en “uf”, “calla calla” i “fins als nassos”. Llavors entenc el sentit de la festa i per què ningú no està demanant el vot. No és un acte de campanya, és un pit stop per celebrar que han arribat vius a la segona setmana de campanya. De fet, a la festa hi regna un optimisme absolut. Porra que sento, porra que parla de força victòries territorials. Algú parla d’una forquilla d’entre 290 i 320 consellers. Pel cap baix. A mi em fa peneta punxar-los el globus, però en sortir de l’acte, faig una trucada a un parell d’amics psicòlegs especialistes en estrès posttraumàtic perquè es reservin la nit del 7 d’abril. Només per si de cas... I només per als candidats del 2 en avall. A López no li caldrà. Passi el que passi, ell arribarà al Nirvana.

Quim MIró: “Encara tenim un sistema impositiu baix a Andorra”

Crea: 03/31/2019 - 18:42
Quim Miró.
Què faria en lloc de The Cloud?
M’ho hauria de pensar molt. Tots esperàvem a tenir aquest edifici de què ens havien parlat tant de temps, que era tan impressionant i tan funcional. Només que es faci una plaça per sortir del pas i alguna cosa que sigui maca, el vianant ja en tindria prou.
 
Si només pogués invertir en una infraestructura a Andorra la Vella, quina seria?
Un centre multifuncional per encabir activitats i que no passi com quan hi ha el Cirque du Soleil, que hem de tancar pàrquings. No et diria el casino, perquè això seria massa polèmic.
 
Hi ha massa impostos a Andorra, pocs, o en la mesura justa?
Andorra pot tenir encara una evolució a nivell d’impostos important. Encara tenim un sistema impositiu baix.
 
Com definiria el líder nacional del seu partit?
Pere López és molt proper. És una persona entranyable, és bona persona i és una persona dedicada als seus idearis, dels quals està molt convençut.
 
És favorable a l’avortament si, com diu el Vaticà, fos obligatori renunciar al coprincipat?
L’avortament en els tres supòsits està permés a França i a la majoria de països. La sobirania resideix en el poble andorrà i si la evolució ens fa anar cap aquí, crec que la sobirania hauria de prevaldre abans que el poder espiritual.
 
Tres accions necessàries per millorar el mercat de lloguer?
Posar en marxa el registre de la societat i acabar de fer els índexs de preus de referència, crear uns fons públics de rehabilitació i crear una societat pública de gestió d’habitatges buits. Te’n podria dir moltes més que que portem al programa electoral.
 
Els residents han de poder votar a les comunals?
El resident hauria de poder votar després d’un cert temps de residència al Principat.
 
L’acord amb la UE és positiu per a Andorra?
Hauria de ser positiu i és l’acord clau del futur del país i de les nostres generacions .
 
Entre l’extrema dreta i l’extrema esquerra on se situa vostè i el partit pel qual es presenta?
Centreesquerra, tant jo com el Partit Socialdemòcrata.
 
És Andorra la Vella la única parròquia on la llista del PS i Liberals és favorita?
No crec que d’acord sigui favorita. En eleccions, en el que he pogut veure a Andorra o als països veïns, mai no hi ha favorits. Evidentment hi ha partits que estan més estructurats i hi ha candidatures que semblen més potents.

Pàgines

Subscriure a PS als mitjans