Partit Socialdemòcrata

PS als mitjans

Gerard Alís creu que caldria estudiar l'arribada del tren abans que l'aeroport

Crea: 07/29/2019 - 11:16
Gerard Alís (Diari).
El primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS), Gerard Alís, considera que abans de dur a terme un projecte tan gran com ara l’aeroport, una infraestructura que comporta una gran inversió tal com va confirmar fa unes setmanes el president de la Cambra de Comerç, Miquel Armengol, s’haurien d’estudiar “altres alternatives” com ara per exemple el tren. “Caldria un estudi genèric sobre què és el que necessitem i quines són les alternatives d’entrada o sortida del país, així com de la necessitat real de tenir un aeroport”, va explicar l’exconseller general. Alís recorda que hi ha un aeroport a la Seu d’Urgell, a més dels altres dos propers que “fins ara s’han anat utilitzant”. “Potser l’alternativa d’un tren o de mitjans segregats diferents s’haurien d’estudiar abans de plantejar-nos una inversió com a tal”, va reiterar el polític lauredià. A més, Alís dubta, en una època en què es parla constantment del canvi climàtic, de si és sostenible tenir avions que consumeixen “importants hidrocarburs quan països veïns intenten canviar el sistema i que els avions siguin només de llarg recorregut”. Alís expressa que tenir altres vies d’accés és una cosa que, tenint en compte l’orografia, “tots podem compartir”. És per aquest motiu que considera que el tren, en ser més sostenible, podria ser una alternativa.
 
L’exconseller general del PS considera que encara falta informació sobre el projecte. “No sé si s’han avaluat suficientment els impactes mediambientals que això comporta, els impactes en l’estat i en l’envergadura que suposa fer aterrar avions de la mida de la qual es parla”, va explicar el polític lauredià, que es pregunta què passarà a l’hivern quan la pista d’aterratge estigui gelada. Així, el polític del PS recorda que encara falten els informes tècnics que afectin tant la viabilitat econòmica. Alís compara el projecte de l’aeroport amb altres de caire semblant com ara el de l’heliport. “Ja hem vist els problemes que hem tingut amb l’heliport, que no s’acaba de definir pel vent o la ubicació i és complicat”, explica l’exconseller general, que afegeix que un aeroport generaria “encara més dubtes”.
 
Finalment, el primer secretari de la formació socialdemòcrata expressa que el projecte de l’aeroport del qual es parla li sembla “molt gran” i “desproporcionat a les necessitats reals del nostre país”.

Gili veu el PS amb opcions de guanyar les comunals a Escaldes

Crea: 07/29/2019 - 11:13
Gili, al Consell General (M.B. / Periòdic).
La consellera general del PS, Rosa Gili, considera que el PS té «totes les opcions del món per guanyar les comunals» a Escaldes-Engordany. Així ho va afirmar ahir en declaracions a la premsa en el marc de la festa major, en què va recordar que des de fa uns anys la proximitat entre les eleccions general i les comunals fa que «hi hagi una inèrcia similar» i per tant, es podria repetir la victòria, si bé és conscient que a l’abril es va assolir sota les sigles de d’Acord.
 
Gili va assegurar que la formació està treballant «per fer unes bones llistes» i pensa que el pacte de Govern «pot perjudicar els grups que en fan part perquè pensem que molta gent no ha entès certs moviments». Sobre possibles aliances del  PS, va apuntar que el més probable és que vagin en solitari, però amb el suport de persones independents «que es vulguin sumar a un projecte diferent perquè ja seria hora que hi hagués un canvi». La consellera general no va voler avançar noms, assenyalant que per ara no està sobre la taula la possibilitat que la candidata a cònsol sigui ella.
 
D’altra banda, el cap de Govern, Xavier Espot, preguntat sobre el possible pacte entre DA i L’A a la parròquia va insistir que és una decisió «que hauran d’adoptar els comitès parroquials», recordant que «la realitat nacional és diferent de la parroquial i cada parròquia ha de ser autònoma per prendre les decisions que siguin millors». Amb tot, el demòcrata va deixar clar que «no vull incidir en tot aquest procés perquè entenc que tinc una altra responsabilitat i no vull que interfereixi la bona marxa del Govern amb les decisions de cada parròquia».
 
Segons Espot serà a partir del setembre quan «es posarà fil a l’agulla» per iniciar converses, si s’escau. De fet, va defensar la feina feta a la corporació en les darreres legislatures i considera que seria bo que «en coalició o no, hi hagués una línia de continuïtat» i DA seguís al comú. «Si es considera que dins d’aquest projecte s’hi poden sumar altres forces amb qui hi ha convergència programàtica, estarà bé, sinó, també ho respectaré». 

Gili veu opcions guanyadores a Escaldes

Crea: 07/29/2019 - 11:11
Gili, amb López, durant una roda de premsa (M.F. / Ara).
La presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Rosa Gili, s'ha referit aquest divendres a les eleccions vinents comunals previstes per a finals d'anys, en les quals la majoria de formacions, de manera més o menys pública, estan ja treballant de manera continuada i amb profunditat.
 
Gili, que va ser una de les triomfadores en les passades eleccions generals, ha considerat que el  PS té moltes possibilitats de revalidar la victòria, en aquest cas en el comú, i ha defensat la necessitat de canvis a la corporació perquè "no és bo que sempre governi el mateix partit, ja que es creen automatismes que són perjudicials".
 
La consellera socialdemòcrata no s'ha volgut referir a la possibilitat de ser ella qui encapçali la llista ni tampoc ha volgut parlar de noms, tot i que ha reconegut que considera important la incorporació de persones independents "que es vulguin incorporar a un projecte diferent del que coneixem des de fa anys", referint-se al de Demòcrates.
 
Sobre la possible coalició entre Liberals i DA, Gili s'ha mostrat convençuda que pot ser perjudicial per a aquestes dues formacions polítiques "perquè molta gent no ha entès certs moviments", en clara al·lusió al pacte de govern. I en aquest sentit ha reflexionat: "Veurem com afecta això en relació a les comunals".
 
Per la seva banda el cap de Govern, Xavier Espot, ha considerat que és massa aviat per parlar d'aliances a Escaldes, tot i que en altres parròquies ho tenen molt més clar i Demòcrates i Liberals ja han començat a treballar.
 
Espot ha posat el setembre com la data per començar a preparar les eleccions comunals en una parròquia on una majoria de militants del seu propi partit es resisteix a fer una aliança amb els liberals, entre ells l'excap de Govern, Toni Martí, i els actuals cònsols que no poden optar a un altra mandat.
 
Espot ha deixat tota la responsabilitat en el comitè parroquial: "La realitat nacional és diferent de la realitat parroquial. En aquest sentit ha de ser autònoma per prendre les decisions que són millors en benefici de la seva parròquia i els seus habitants". I en la mateixa línia ha afegit: "A partir d'aquí si dins del projecte de continuïtat, pot ser interessant sumar altres forces polítiques i hi ha una convergència, estarà molt bé, i si no és possible també ho haurem de respectar".
 
El líder taronja ha comentat que no vol interferir en el procés perquè ara les seves responsabilitats són unes altres, encara que a ningú se li escapa que Escaldes serà una plaça difícil perquè Toni Martí no perdona la dura oposició que van rebre dels liberals els seus ministres en concret i el seu govern en general i des d'un primer moment s'ha oposat a qualsevol acord amb el partit que comanda Jordi Gallardo. I, lògicament, Martí manté encara manté la seva influència a Escaldes.

Judith Salazar: «Els únics escenaris que L’A es va plantejar va ser un Govern amb el PS o amb DA»

Crea: 07/22/2019 - 16:51
Judith Salazar (M.B. / El Periòdic).
Judith Salazar (Canillo, 1976) s’estrena al Consell General en la present legislatura. La seva trajectòria en política, però, no és inexperta ja que porta anys vinculada al PS, formació de la qual va ser secretària general entre 2011 i 2013. Salazar exposa el seu punt de vista respecte la gestió dels resultats postelectorals i analitza alguns dels temes candents que recentment s’han debatut a l’hemicicle.
 
–Com es va gestar el procés d’anar com a número tres a la llista nacional del PS?
–Vaig concórrer l’any 2009 a Canillo com a cap de llista, al 2011 vaig repetir, al 2015 anava cinquena a la nacional i al 2019 com a tercera. Vull dir, que la meva participació dins del partit, tot i que no hagi sortit a la primera línia mediàtica després de l’etapa que vaig ser primera secretària, ha estat de continuar treballant pel PS. 
 
–Quins records l’evoquen a l’etapa que va ser primera secretària del PS?
–Va ser una etapa dura, de molta feina i incertesa. Formava part de l’equip que confiava en una renovació dins del partit i no va ser fàcil. Però quan fas les coses pensant que les fas com les has de fer al final fas balanç i, tot i no acabar satisfeta perquè mai t’agrada que les coses acabin trencades o afectades, al final és el que havia de passar i vam intentar gestionar-ho de la millor manera que vam saber. I al final la gent que s’ha quedat al PS, que és la gran majoria, no ens ha traslladat inputs negatius d’aquella gestió. Però sí que és cert que després d’aquella etapa vaig haver de prendre una mica més de distància per agafar oxigen després d’un moment tant convuls. 
 
–A què atribueix el fet que el PS hagi passat de tres a set consellers?
–S’ha fet una molt bona feina en l’anterior legislatura tot i que va ser molt dura pels companys perquè eren pocs i es van entrar moltes lleis a tràmit. Però crec que hem millorat en la política d’apropament a la ciutadania i comptant amb la societat civil. I després no hem d’oblidar que tenim un projecte amb 19 anys de recorregut com a PS.
 
–Amb tot, per donar aquest salt també ha esdevingut determinant els resultats de d’Acord...
–El projecte de d’Acord ens aporta dos consellers, però també és política ficció perquè tampoc sabríem que hauria passat d’una altre manera, però com a mínim hem d’estar contents. Però el que sí és veritat és que és endèmic el greuge que suposa el sistema electoral que tenim. Hi ha hagut parròquies com Encamp o Ordino que ens hem quedat a molt poca distància de DA. D’Acord era una solució per intentar, entre d’altres coses, fer-li un capeo al sistema electoral per buscar una major proporcionalitat. 
 
–Després de les eleccions les complicitats gestades amb L’A s’han esfumat. Quina valoració en fa? 
–Nosaltres ens hem mantingut com a partit d’alternativa a DA. Si L’A amb allò que eren crítics ja no ho són tant els hauríeu de preguntar. Però no és només una qüestió de sumar una alternativa. Personalment crec que un té l’opció de decidir si vol integrar-se a un Govern o fer una oposició constructiva. I L’A els únics escenaris que es va plantejar va ser un Govern amb el PS, i evidentment havia de ser també amb terceravia, o integrar-se un Govern amb DA i CC. 
 
–Vol dir que L’A no estava disposat a anar a l’oposició?
–O com a mínim no era el seu esperit. Nosaltres si que sabíem que érem capaços de fer Govern i, si no era el cas, de fer una oposició constructiva.
 
–Llavors si per L’A no hi havia cap impediment per entrar a un Govern amb el PS la peça que no va encaixar va ser arribar a un acord amb terceravia?
–Bé, és matemàtica pura. O teníem els suports de L’A i terceravia per poder investir a Pere López o no podíem formar alternativa de Govern. Aquí hi havia l’opció que el Govern tingués una majoria àmplia o que estigués més condicionada per un control de l’oposició perquè governés amb minoria.
 
–Què va fallar doncs perquè no prosperes el Govern del PS?
–És una manca de números, nosaltres teníem un projecte d’un Govern curt perquè enteníem que hi havia una sèrie de reformes urgents que aquest país li feien falta. No era un Govern del PS, sinó que havíem de trobar-nos amb dificultats ideològiques com és el cas, per exemple, de la reforma fiscal, que tenim models oposats. Havíem de trobar els consensos per fer determinades reformes i després tornar a donar veu a la ciutadania perquè triï quina és la seva opció de Govern.
 
–Els números dels consellers de PS, L’A i terceravia sí sumaven per una majoria absoluta...
–Sí, però si nosaltres plantegem aquest escenari i pel que sigui L’A no ho veu i terceravia tampoc... teníem set consellers i per tant podíem proposar candidat a cap de Govern. Això ja comença quan plantejàvem una Sindicatura que fos plural per deslocalitzar el poder absolut de DA. Tu llences propostes i després t’han de recollir el guant. Nosaltres vam fer la feina que ens tocava.
 
–Quines expectatives tenen de cara a les eleccions comunals?
–Venim de fer un congrés en el qual hi ha hagut una clara voluntat de donar autonomia als comitès locals perquè tinguin molt més marge de negociació del que tenien fins ara, on hi havia més rigor del contingut mínim programàtic o de la participació en llistes. I quedarà en última instància la validació del comité directiu. I el que hem aconseguit en aquesta ponència és donar un contingut mínim ideològic.
 
–Podríem veure doncs candidatures més flexibles?
–Sí, i que es puguin fer consensos depenent de la realitat de cada parròquia. En parròquies on tenim més dificultat d’implementació del PS ens interessa formar part de llistes que suposin una alternativa als comuns de DA. Però en tot cas no hi ha una visió de partit perquè estan treballant els comitès locals. 
 
–En seu parlamentària va preguntar a la ministra Judith Pallarés sobre el marge d’actuació per reformar de la Llei de la Funció Pública. Va acabar convençuda amb la seva resposta?
–A mi em va donar la sensació que és una mica el que va manifestar el cap de Govern i el ministre portaveu quan van dir que la llei de la Funció Pública estava avalada pel TC excepte en dos articles i que, per tant, només es modificarien els dos articles i es desplegaria reglamentàriament la llei. I si després del desplegament reglamentari hi hagués disfuncions que s’haguessin de tocar es faria, però no a partir d’una modificació de la llei. Crec que és bo que els sindicats puguin saber fins a on poden anar a treballar i que no se’ls torni a situar amb la possibilitat de canviar més coses de la llei quan no hi ha intenció.
 
–Com a funcionària que ha estat inspectora de treball, té constància de casos on no s’hagi aplicat corresponentment la pujada de l’IPC?
–És molt complicat que a un país on no es requereix una causa específica per acomiadar a un treballador, per molt que no els agradi que ho diguem així, aquest vagi i interposi una denúncia a Inspecció de treball perquè potser no l’hagin apujat 10 euros el salari. A cap empresa li agrada que se la denunciï a Inspecció de Treball perquè allà el control és més ampli que el fet denunciat estrictament. He treballat durant quatre anys i mig a Inspecció de Treball i el gran gruix de denúncies que rebem és de treballadors que ja no treballen per les empreses que denuncien. I això és significatiu perquè hi ha la por a l’acomiadament.
 
–Han entrat a tràmit una proposició de llei sobre l’habitatge al cap de dos mesos de formar-se el Govern. Pretenen anticipar-se a l’Executiu en el lideratge front a aquesta problemàtica?
–El Govern ha tornat a reunir a la Comissió d’Habitatge i estem a l’espera de conèixer quines són les mesures. Nosaltres entenem l’habitatge com una emergència social perquè realment hi ha famílies que tenen moltes dificultats i temporers que els hi costa molt trobar pisos on allotjar-se. Des del nostre punt de vista s’està convertint en un problema nacional. O veiem que el Govern és proactiu o evidentment ho haurem de vehicular a través d’una iniciativa legislativa. L’objectiu principal és que es puguin buscar altres formes d’inversions pel Fons de Reserva de Jubilació que no siguin tant volàtils. I a més, en aquest cas, aporten un bé per a la societat com pot ser intentar buscar mecanismes perquè l’accés a l’habitatge no sigui tant difícil.

Gerard Alís: “L'objectiu era el canvi i ens hem trobat amb una situació pitjor”

Crea: 07/22/2019 - 12:22
Gerard Alís (A.M. / Diari).
L‘exconseller general va ser escollit fa menys d’un mes el primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS) al XVIIè congrés ordinari de la formació. Conjuntament amb Susanna Vela, presidenta del PS, i Pere Baró, secretari d’organització, lidera la nova executiva que treballa amb nous objectius per als propers dos anys.
 
Quins són els reptes del nou projecte?
El repte més important és consolidar la nostra posició després de l’embranzida que creiem que el PS ha tingut arran dels resultats de les eleccions generals i volem continuar treballant per assolir la possibilitat de governar. A més, seguirem amb la feina de donar visibilitat a la nostra tasca i demostrar a la ciutadania que creiem que som el projecte alternatiu que el país necessita.
 
Quina és l’estratègia al Consell General?
La nostra funció és seguir una mica la feina de control en la dinàmica que ja vam fer en la darrera legislatura i anar presentant iniciatives via proposicions de llei.
 
Hi ha hagut molt moviment del PS en les darreres sessions.
Creiem que podrem treballar molt més per una qüestió logística i de mitjans. Hi ha més representació, som més consellers i per tant això permetrà poder tocar més temes dels que ens vam centrar en la darrera legislatura que tot i ser tres consellers generals van ser molts.
 
Què li va semblar l’acord de coalició de Govern?
Ja hem manifestat tots una mica la sorpresa. Un dels objectius de d’Acord era aconseguir el canvi, que no hi hagués majories absolutes. I malauradament aquest tripartit, que en realitat hem de dit bipartit pel pes de Ciutadans Compromesos, doncs fa que anem a una majoria absoluta més reforçada a 17 consellers.
 
Al PS van sortir guanyant o perdent amb d’Acord?
Crec que ens va afavorir. El projecte presentat un cop explicat va passar bé perquè es va entendre el que es volia aconseguir: augmentar la representativitat i treballar per la transparència i no per l’opacitat.
 
No hi va haver continuïtat.
El que hem de lamentar és que aquesta bona entesa, tarannà i ganes de canviar que es va treballar amb d’Acord no hagi acabat repercutint en la formació de Govern. Hi havia necessitat de canvi i de sobte ens hem trobat que tornem a estar en una situació pitjor: un Govern capitanejat per DA amb una majoria absoluta que ho permet fer tot.
 
Un dels aspectes a afrontar aquesta legislatura és el problema en l’accés a l’habitatge.
La idea era buscar una solució a curt termini de manera immediata dins les diferents propostes que en aquets cas portàvem al programa. El que volem és poder utilitzar uns fons públics i invertir en la compra d’habitatges a uns preus de mercat una mica inferiors al preu actual. També volem que a aquests pisos es facin reformes dirigides a la sostenibilitat perquè no hem d’oblidar que, a banda de pagar el lloguer, el cost s’encareix a l’hivern per la llum i la calefacció.
 
Com podria afectar el fons de reserva de les jubilacions?
És una mesura que permet desbloquejar uns fons que avui en dia estan invertits en altres actius. Aquí no estem de cap manera descapitalitzant el fons de reserva de jubilació. En definitiva es guanyen diverses coses positives. Una, diversificar el fons de la CASS; dos, invertir en la societat andorrana en pisos i no en accions de societats que estan a fora; i tres, facilita donar una solució a l’accés a l’habitatge.
 
La problemàtica es pot lligar amb el tema dels salaris?
I tant. La constatació objectiva és que el cost del lloguer és molt car comparat amb els ingressos dels ciutadans. Per tant no hi ha habitatge accessible.
 
Al darrer congrés vau aprovar treballar en la millora de la representativitat als comuns.
Tenim la intenció de millorar la representativitat als comuns amb una sèrie de criteris que garanteixin la proporcionalitat als consells de comú, així com l’eficiència i la sostenibilitat fixant per llei unes taules de salaris.
 
Per què s’hauria d’eliminar la figura del cònsol menor?
Creiem que la figura del cònsol menor potser ja no tindria el sentit de ser que havia estat històricament perquè al cap i a la fi és una figura que ha de suplir el consol major i va lligat amb el fet que el que volem fer és que el cònsol major tingui una dedicació exclusiva. Això no obvia que es preveu un sistema de substitució per si algun dia el cònsol major no està disponible.
 
És injust el sistema electoral?
El que sí que entenem és que és poc representatiu. Afavoreix les forces majoritàries i per tant no garanteix una representació total de les opinions dels ciutadans. Faria un gran canvi fer que les llistes territorials fossin proporcionals i que les dues llistes més votades en la circumscripció territorial tinguin un representant cadascú reduint el marge de falta de proporcionalitat.
 

El PS buscarà plataformes per tenir candidatures a les set parròquies

Crea: 07/17/2019 - 10:41
Un instant del darrer congrés.
El Partit Socialdemòcrata (PS) buscarà plataformes per poder estar present a les set parròquies de cara a les eleccions comunals que se celebraran al desembre. Així ho va manifestar ahir el primer secretari del PS, Gerard Alís, que creu que la formació no aconseguirà fer llistes pròpies a totes les parròquies però que la intenció segueix sent la de poder tenir representativitat a tot el país. “Cada territori és complicat i més aviat diria que no hi haurà llistes pròpies del PS a totes les parròquies”, va explicar el primer secretari de la formació, que afegeix que “anar sols en alguns territoris és complicat”. No obstant, Alís expressa que la intenció del partit socialdemòcrata segueix sent la d’estar present a tots els territoris, sigui amb llista pròpia, amb plataformes obertes o aliances. “El PS tindrà representació a les eleccions i aspirarà a guanyar-ne als comuns de les set parròquies”, va explicar Alís. En tot cas, el PS va donar llibertat als comitès locals per dur a terme les candidatures pròpies o les possibles coalicions a cada parròquia tenint en compte les especificitats de cada territori. Serà el comitè directiu, però, que tindrà la darrera paraula. “Crec que amb la fórmula de donar autonomia als comitès locals i la presència que vam tenir amb d’Acord, crec que hem de repetir la idea de ser a les set parròquies”, va insistir. Tot i que ja es treballa en aquest aspecte, Alís afirma que serà a partir de la diada de Meritxell quan s’acceleri la feina.
 
Contacte amb Desperta Laurèdia
Una de les parròquies en les quals es podria optar per una llista conjunta amb plataformes o altres partits serà Sant Julià de Lòria. Alís admet que des de la formació socialdemòcrata ja s’han mantingut contactes amb la plataforma ciutadana Desperta Laurèdia. “S’està obert a un apropament amb Desperta Laurèdia per concórrer junts”, va explicar el polític de Sant Julià, que destaca que alguns dels principis que els demana la plataforma els comparteix el PS, com ara “la transparència, la comunicació amb la gent, fer un govern obert i treballar per la parròquia”. El primer secretari de la nova executiva de la formació socialdemòcrata manifesta que aquests punts de convergència obren la porta a “treballar i concórrer a les eleccions amb una plataforma oberta o amb unes aliances, ja veurem”, va explicar Alís. El polític lauredià considera que totes les parts volen un canvi per a Sant Julià i, per tant, “estem oberts a fórmules que permetin estar dins dels òrgans de govern per tirar endavant aquest canvi”. El primer secretari del partit considera que s’ha de treballar “per tornar a situar Sant Julià on mereix estar”. Alís recorda que un dels aspectes que els uneix és la preocupació per Naturlandia. “El comú hi destina molts recursos, i en contrapartida no els destina en el si de la parròquia, que és on ens passegem dia a dia els lauredians”, manifesta Alís, que també destaca la manca de transparència de les darreres legislatures al comú lauredià sobre “el que es fa, com es fa i quina és la situació dels comptes de la corporació”, va explicar l’exconseller general.

Pàgines

Subscriure a PS als mitjans