Pere López: “Gran part del sector privat està al límit de l'explotació”
Crea: 07/23/2018 - 11:31
El president del Partit Socialdemòcrata (PS) i candidat a les eleccions generals argumenta el pacte assolit amb els liberals per aconseguir tenir la representació que, segons diu, es mereixen. Pere López defensa que el primer que faria si aconseguís arribar a cap de Govern seria derogar la llei de la Funció Pública i també el Codi de relacions laborals, si finalment s'acaben aprovant. Una “veritable” llei de l'habitatge i una nova llei de la CASS, també serien les prioritats del govern socialdemòcrata. Pel que fa a l'avortament, López ha assegurat que el PS portarà al programa electoral la realització d'un referèndum no vinculant “per conèixer què pensa la ciutadania” i actuar en conseqüència. En relació a la darrera enquesta del CRES, el líder socialdemòcrata veu els resultats amb optimisme, però encara no es veu com a cap de Govern.
Com aconseguiran vendre el pacte amb Liberals només a les territorials més enllà de la militància perquè l'estratègia els surti bé?
Més que vendre el que hem de fer és explicar. És evident que el sistema electoral condiciona el nombre de consellers, i vist que no s'ha pogut modificar el que no volem és ser-ne víctimes. No podem perdre tots els vots que rebem i que no es tradueixen en el nombre de consellers necessaris per dur a terme les nostres propostes. L'èxit de les llistes territorials serviria per poder portar a terme el nostre programa electoral. Els que més en surten beneficiats, d'aquest pacte, és la gent que ens dona suport i creu en les nostres idees. Creiem que és la fórmula per obtenir la representació parlamentària que ens mereixem.
Com s'entén que un votant socialista acabi escollint també un representant liberal?
No ha estat fàcil prendre la decisió dins del partit, ho reconeixem. El plantejament inicial pot sorprendre, però els primers beneficiats són els nostres votants. La ciutadania haurà d'escollir si vol que hi hagi un consellers del PS o que no n'hi hagi cap i, sobretot, si vol que hi hagi dos consellers de DA o cap. Per aquí passa el canvi polític que demana la ciutadania. Només amb la llista nacional no es poden canviar les polítiques d'aquest país.
S'arribarà a aconseguir el pacte a les set parròquies?
De moment no en tenim cap, comencem de zero. A mesura que ho valorem ho comunicarem i veurem en quines parròquies es pot construir l'entesa. A finals d'agost o principis de setembre podrem començar les converses més formals.
Actualment es mullaria i diria que s'arribarà a un pacte a les set parròquies?
No em mullaré perquè no té sentit fer-ho. Són set decisions individuals de cada comitè. A més, tampoc ens hem posat aquest repte. Treballarem i farem contactes a les set parròquies, però no ens ho hem posat com a objectiu. L'èxit passa perquè a un bon nombre de parròquies, sobretot allà on la fórmula pot resultar satisfactòria, s'assoleixi l'entesa.
Si es donen les majories, hi haurà pacte de govern entre PS i L'A?
Aquest és un escenari que arribarà quan arribi. L'acord actual ens vincula amb les llistes territorials i en relació a la modernització del país, com la modificació del sistema electoral, de la llei de contractació pública, enduriment de les penes en cas de corrupció o malversació pública, etc. En aquestes qüestions, sigui quins siguin els resultats, segur que ens entendrem. No hi ha hagut cap conversa més enllà d'això. No ens podem plantejar escenaris que encara no hem visualitzat, a més hi poden haver múltiples combinacions de govern. Nosaltres hem estat transparents amb el pacte, mentre que d'altres grups encara no han escollit ni el candidat, no saben què volen fer i tot apunta que continuen amb aquella vella política dels acords sota la taula. Tots aquests exercicis demostren una gran manca de seriositat i sembla que DA no està en condicions de defensar amb fermesa i claredat la seva acció de Govern. Tot el que no han fet és perquè no els hi ha donat la gana, perquè han tingut dues majories absolutes.
Com ha encaixat personalment l'enquesta del CRES? És el líder més ben valorat i el PS el partit que més intenció de vot té...
Personalment la dada que m'importa és la intenció de vot que té el partit, i la resta és secundari. En aquesta darrera enquesta em complau veure com es reflecteix la feina que estem fent des dels comuns, al Consell General, comitè executiu, implicació dels joves, etc.
Tot i això, hi ha un 40% d'enquestats que encara no ha decidit el vot. Ja sap el que diuen, les enquestes les encomana el diable.
Les enquestes marquen una tendència, no es poden agafar al peu de la lletra. Però l'històric demostra que no s'equivoquen massa i el 40% que no sap què votar s'alinea força amb la xifra real d'abstenció. És important aconseguir mobilitzar, mitjançant propostes engrescadores, aquesta part de la població que està immersa en un fatalisme i creu que mai canvia res.
Es veu com a cap de Govern?
No. No m'hi veig ni sí que m'hi veig. El que ha fet l'enquesta és motivar molt el partit i creiem que hi ha una part de l'electorat que veu com nosaltres estem a sobre de les qüestions que els interessen i els preocupen. I a més, temes d'actualitat, com per exemple l'informe del Raonador del Ciutadà, acaben donant la raó a les propostes del PS i la necessitat d'augmentar les pensions més baixes, implementar una pensió mínima o la tretzena paga.
Qui li agradaria o creu que seria el rival més fort a les llistes de DA? Digui'm un nom.
No. Estem al mes de juliol i no hi ha candidat. Això demostra una feblesa important perquè hi ha molts dubtes al voltant del candidat i de com s'afrontaran aquestes eleccions. Quan portes gairebé 8 anys amb majoria absoluta i en comptes de defensar la tasca feta el que busques és la reinvenció de la marca, ho trobo molt preocupant. Hi ha més ganes de passar pàgina i mirar al futur que no pas de defensar el projecte de Govern.
No m'ha contestat la pregunta.
No m'ho he plantejat.
Hi ha hagut oposició aquestes darreres legislatures?
Nosaltres n'hem fet. Però és cert que, per exemple, durant l'actual legislatura s'han aprovat lleis per la mínima que requereixen majoria qualificada utilitzant retalls i escindits d'altres partits i això comportarà reflexions futures. Difícilment podrem entendre que aquestes lleis [transferències i competències] hagin estat aprovades amb un gran suport i, per tant, obrirem la porta a replantejar-les.
Adjectiu qualificatiu per aquesta legislatura que s'acaba?
Decebedora. S'ha perdut el temps en qüestions del dia a dia i no s'han afrontat reptes a llarg termini.
Vist el que ha passat amb The Cloud, cal una llei de responsabilitat política, amb possibles inhabilitacions?
Evidentment. Però s'ha d'anar més enllà dels casos concrets de malbaratament o malversació dels cabals públics, calen responsabilitats per les propostes presentades al programa electoral. El que no pot ser és presentar-se amb un programa electoral i després fer el que et dona la gana. A l'acabar la legislatura cal rendir comptes davant de la ciutadania, i això ha de formar part d'aquesta llei de responsabilitat. Si no, quin sentit té el programa electoral? El programa electoral de DA no val res, m'és igual el que hi posin, ja no me'ls crec, vist el que han fet el 2011 i 2015. L'única feina de DA és posar al programa polític allò que queda políticament correcte i no tenen cap compromís amb la ciutadania.
Entrem en propostes concretes: l'avortament. Ja fa temps que el partit té sobre la taula la demanda de despenalitzar-lo en els tres supòsits bàsics. Tirarien endavant aquesta modificació amb la possible amenaça del copríncep episcopal de no signar-la o fins i tot d'abdicar?
Nosaltres no hem plantejat mai la despenalització de l'avortament com una dicotomia entre coprincipat sí, coprincipat no. Cal entendre bé la Constitució, recordar que la sobirania rau en el poble andorrà i que gairebé no hi ha cap país del món on aquest fet no estigui regulat. Tothom ha d'entendre que han passat 25 anys d'aquell moment i que cal trobar una fórmula dins del règim del coprincipat per regular-lo. Nosaltres portarem al programa electoral la convocatòria d'un referèndum no vinculant per conèixer què pensa la ciutadania. A partir d'aquí, tothom haurà de saber gestionar el resultat. Si es dibuixa un suport molt baix a favor de la despenalització, nosaltres no ens entossudirem a tirar-lo endavant, però si ens posem a l'altra escenari tothom haurà d'entendre bé que la sobirania rau en el poble andorrà i que estarem ja al 2019. Estic convençut que tothom s'hi posarà bé i facilitarà una sortida. Tot i això, cal no enganyar a ningú. Sabem què comportarà un cert temps plantejar el referèndum i acabar-lo fent. Per això pensem que és una qüestió de la qual no cal fer-ne un cavall de batalla de les properes eleccions. Agafem el compromís que el promourem, tinguem la força que tinguem.
L'abdicació del copríncep els faria enrere?
No podem situar-nos en aquest debat quan encara no coneixem el resultat del referèndum.
Com es pot defensar la figura del copríncep des de la prespectiva socialdemòcrata?
Respectem la història i no canviarem els últims 800 anys. Ho valorem molt positivament i també tot allò que ha representat. Quan nosaltres parlem de reformar la Constitució ho diem per canviar el sistema electoral, el vot dels residents a les eleccions comunals, replantejar un model territorial que a hores d'ara ens sembla insostenible... Tenim uns comuns que són 'pseudo-Govern' amb moltes duplicitats i el país té les dimensions que té.
Quines són les quatre primeres lleis que promulgaria/derogaria si guanya les eleccions?
El que preocupa als ciutadans és el tema de l'habitatge, les pensions i les prestacions socials. Per tant, modificar la llei de la CASS i fer una veritable llei de l'habitatge són les dues primeres iniciatives que tiraria endavant. La derogació bàsica immediata serà tombar la llei de la Funció Pública i el Codi de relacions laborals. De fet, segurament presentarem esmena a la totalitat al primer text dels funcionaris, perquè és un absurd i només té una vocació de posar les coses difícils als cossos de l'administració. Les tres lleis laborals també s'haurien d'eliminar un munt d'articles. Estem en una situació de salaris baixos i s'incrementen les dificultats dels ciutadans i es promou un Codi de relacions laborals que més enllà d'abaratir l'acomiadament en cadascun dels articles endureix les condicions dels treballadors, a nivell de descansos, festes setmanals, vacances, remuneració de les hores extres, complements salarials...
Aquesta setmana l'executiu ha presentat la possibilitat de flexibilitzar l'horari dels funcionaris per millorar la conciliació, a mesos vista de les eleccions. És una mesura electoralista?
És una mesura que pot anar bé en alguns departaments, però genera un gran problema pels departaments més petits i, a més, no està consensuada amb els sindicats. DA està utilitzant la Funció Pública per aconseguir vots d'empresaris i treballadors del sector privat, un plantejament suïcida. El Govern està maltractant els seus treballadors i està destruint la Funció Pública. Si algú creu que es pot millorar l'atenció a la ciutadania a base de posar els funcionaris en evidència i enfrontar-los amb el sector privat és lamentable. Actualment sembla que ser funcionari és un petit delicte, com si s'haguessin de justificar. I el primer que promou aquesta imatge, distorsió i mala fama dels treballadors, és el mateix Govern. En el passat els hi ha donat vots.
Malgrat això, hi ha molta part de la població que veu com les condicions dels funcionaris són molt millors que al sistema privat i que fins i tot aquí a Andorra tenen capacitat per manifestar-se i defensar els seus drets.
Bona part del treballador privat està al límit de l'explotació i la capacitat per mobilitzar-se és mínima. Aquest és un dels pals de paller de la incompleta democràcia que té aquest país, l'absència de sindicats, això és quelcom voluntari que han impulsat aquells que sempre han governat. Però, malgrat això, crec que els treballadors privats s'equivoquen quan pensen que la seva situació millorarà si s'aconsegueix empitjorar la situació dels funcionari, això és tirar-se pedres a la teulada. Si el sector públic baixa, l'únic que passarà al sector privat és que també baixarà. El que s'ha de veure és que 'l'enemic' comú de tots dos sectors és l'executiu actual. Hi ha una part patronal que està molt organitzada i amb relació directe amb el Govern i la part sindical és mínima. La solució passa per l'acció sindical i la negociació col·lectiva.
Actualment el partit té alguna sanció del Tribunal de Comptes per no haver presentat els números del 2015?
No tenim cap sanció. De moment el que tenim sobre la taula és la possibilitat que el tribunal ens obri un expedient. El partit es va constituir el 2016 i, per tant, el que crec que hem interpretat malament de la llei, és que com que al 2015 encara no ens havíem constituït no vam presentar els comptes. Creats a principis del 2016 vam presentar els números econòmics d'aquell any comparats amb els de l'any anterior. Però, efectivament llegint la llei nosaltres hauríem hagut de presentar els comptes el 2015 malgrat no estar constituïts. Segur que el tribunal té raó, però presentar els números quan encara no estàs creat es feia una mica complicat i estrany. Per tant, cap il·legalitat ni intencionalitat de saltar-se la llei, però potser sí que hem interpretat malament la llei o potser la llei té un element una mica complicat quan t'obliga a presentar comptes quan encara no t'has constituït pel simple fet d'haver rebut una subvenció electoral. Des que ens hem creat hem complert amb la llei i si se'ns obre un expedient, tot això que li estic explicant ara ho argumentarem davant del tribunal.
