Partit Socialdemòcrata

PS als mitjans

L’oposició clama a l’uníson en contra de l’acord de Saetde

Crea: 02/19/2016 - 11:25
Sans i Marsenyach, durant una sessió de comúEls dos grups de l’oposició d’Encamp s’han unit per forçar la celebració d’un consell extraordinari per debatre sobre l’acord d’intencions signat entre el comú i Saetde –la societat que explota les pistes del Pas de la Casa i Grau Roig– poc abans de les darreres eleccions parroquials. La sol·licitud conjunta del Partit Socialdemòcrata (PS) i Liberals d’Andorra (Ld’A) es va fer arribar a les dependències administratives ahir, just un dia després que el cònsol major
Els dos grups de l’oposició d’Encamp s’han unit per forçar la celebració d’un consell extraordinari per debatre sobre l’acord d’intencions signat entre el comú i Saetde –la societat que explota les pistes del Pas de la Casa i Grau Roig– poc abans de les darreres eleccions parroquials. La sol·licitud conjunta del Partit Socialdemòcrata (PS) i Liberals d’Andorra (Ld’A) es va fer arribar a les dependències administratives ahir, just un dia després que el cònsol major, Jordi Torres, reconegués que s’estan topant amb dificultats per trobar les formes legals i jurídiques per desenvolupar el pacte subscrit el mes de setembre. Un pacte, va apuntar el conseller del PS, Joan Sans, que «pot portar possibles responsabilitats administratives» en cas que el comú no el tiri endavant. «L’acord inclou una sèrie d’inversions que ja s’haurien començat a complir per part de Saetde [com la construcció del nou telecabina] i en canvi l’administració és incapaç de complir amb la seva part», va especificar.
 
La demanda també exigeix que la corporació comunal faciliti «una còpia del conveni, així com els annexos corresponents, inclosos els informes tècnics i jurídics que se’n deriven i de l’expedient de Saetde de què disposa la casa comuna, amb els estatuts i propostes de modificacions i les actes dels consells d’administració». En aquest sentit, Sans va subjectar que «amb la informació dels informes decidirem quines accions hem de portar a terme». 
 
La minoria també va coincidir en queixar-se sobre la «poca transparència» del comú «tant amb la ciutadania com amb l’oposició». «Ens hem assabentat de la idea de la consulta a través dels mitjans de comunicació, ningú ens explica res», assegurava el conseller liberal, Jordi Troguet. I afegia contundent que «l’acord d’intencions és un nyap». «Ja dubtàvem que fos legal en el seu moment i s’ha demostrat que teníem raó. No s’agafa per enlloc», sentenciava. 
 
Per la seva banda, l’ex cònsol Miquel Alís va celebrar la decisió de la demanda conjunta de l’oposició i va recordar que ell juntament amb altres persones independents ja «vam presentar un recurs que van respondre amb silenci administratiu». Actualment, «un advocat estudia posar una demanda a la Batllia», va informar.
 
Pel que fa a la consulta popular proposada ahir pel cònsol major, els consellers demanen que primer «el poble ha de tenir tota la informació». «Que ens expliquin que ens han pres el pèl i que es posin a treballar», reclamava Sans. I agregava que per fer un referèndum «primer cal decidir sobre què s’ha de preguntar». «Si el que cal preguntar és si es vol allargar una concessió d’una manera que no entra en la llei, ja no cal preguntar res», atestava. Alís també va convergir amb Sans assegurant que «no es pot plantejar una pregunta que no és legal». 

L’oposició força un ple extraordinari per debatre l’acord entre el comú i Saetde

Crea: 02/19/2016 - 11:18
Joan Sans i Pere Marsenyach, durant una sessió de comú.
La falta d’informació que pateixen els consellers de l’oposició d’Encamp, Joan Sans, Pere Marsenyach, Jordi Troguet i Maribel Lafoz, respecte al desenvolupament de les negociacions per materialitzar l’acord d’intencions entre el comú i Saetde ha comportat que hagin acabat forçant la convocatòria d’una sessió extraordinària de consell de comú per tal de tractar la qüestió.
 
Tal com es va explicar mitjançant un comunicat conjunt, els consellers del PS i de Liberals han apel·lat, a través d’una demanda, a l’article 20b del reglament d’organització i funcionament dels comuns, que estableix que s’ha de convocar una sessió d’aquest tipus “quan ho demani la tercera part dels consellers de comú”. Així doncs, sumant els dos consellers de cada grup es compleix aquest requisit: quatre de dotze consellers. També s’estableix que els peticionaris “han d’indicar clarament els assumptes de l’ordre del dia, que són els únics susceptibles de tractament”, en aquest cas abordar l’estat de l’acord d’intencions signat entre el comú i la societat explotadora de les pistes d’esquí de la parròquia. La normativa també deixa clar que “el cònsol major té l’obligació de convocar el consell en el transcurs de vint dies naturals següents a la presentació de la sol·licitud.
 
Es tracta d’una demanda inèdita des de l’entrada en vigor del reglament però des de la minoria es justifica haver utilitzat aquesta via per la falta de transparència. “És trist haver d’utilitzar aquest recurs, però hi ha una contínua opacitat d’informació i tampoc no podem oblidar que des de fa temps es dilaten els consells de comú i se’n programen durant els períodes de vacances escolars per dificultar l’estudi de les propostes per part de la minoria i condicionar la informació que arriba als ciutadans”, va assegurar el consell del PS Joan Sans.
 
L’acció, presentada ahir a la tarda, ha coincidit justament després que dimecres el cònsol major, Jordi Torres, admetés dificultats per complir alguns dels punts de l’acord i obrís la porta a fer un referèndum en funció de les accions que s’hagin de dur a terme. “No ha estat improvisat”, va assegurar Sans, tot afegint que ha estat “preparat”.
 
Des de la majoria comunal es va indicar que encara que la petició s’hagués fet arribar de manera informal, també se li hauria donat una resposta positiva. Una posició, però, que no s’acaba de compartir des de la minoria. “Si tenim en compte que des del 25 de desembre passat s’ha exhaurit el termini per complir l’acord i no hem tingut cap retorn, i fa vint dies que vam demanar una reunió per parlar dels salaris i tampoc no ens han dit res, la voluntat de ser transparents no hi és”, va indicar.
 
D’altra banda, Sans es va mostrar “sorprès” per les declaracions del cònsol. “Nosaltres ja vam dir que era un acord electoralista i vam demanar una consulta i tampoc se’ns va fer cas”, va argumentar. En aquest sentit, va afirmar que “ara es veu que allò va ser un gran engany, va ser una presa de pèl descomunal”. En la petició entrada ahir al comú es demana una còpia del conveni així com els annexos i els informes tècnics i jurídics que se’n deriven, a més de l’expedient sobre Saetde de què disposa la corporació, els estatuts i les actes dels consells d’administració.
 
Des del grup liberal no es va voler valorar la situació argumentant que la formació no fa declaracions al Diari.
 
 

Sagarra diu que “no s’ha de confondre nacionalitat i orgull nacional”

Crea: 02/16/2016 - 11:10
Pere López i Eduard Sagarra durant la conferència
Defensar la identitat però sense “sacralitzar-la” i no “confondre la nacionalitat amb l’orgull nacional”, aquesta és la reflexió que cal fer, entre d’altres, davant l’acord d’associació amb la Unió Europea segons l’expert en dret comunitari Eduard Sagarra Trias, que aquest dilluns ha protagonitzat un seminari titulat ‘Nacionalitat i ciutadania europea’, organitzat pel Partit Socialdemòcrata (PS) amb la voluntat, tal com ha exposat el conseller general i president del grup parlamentari mixt, Pere López, de preparar el congrés de la tardor on la qüestió de la nacionalitat es posarà sobre la taula. L’expert ha defensat que cal fer la negociació per a l’acord d’associació de tal manera que els nacionals andorrans sense perdre drets, “guanyin la possibilitat de convertir-se en elements de la Unió Europea, per associació, i si pot ser amb un estatus especial”. 
 
L’expert ha posat en relleu que amb la globalització l’aspecte de la nacionalitat i de la sobirania han anat canviant, especialment tenint en compte, per exemple, els moviments de la població per poder buscar feina fora de casa seva. D’aquesta manera, ha defensat que “si es negocia bé i sobretot de manera conjunta” i “no fent un debat partidista sinó estatal” el que es podria aconseguir seria que Andorra s’integrés en el conjunt d’Europa i no fos una ‘rara avis’. 
 
L’expert ha posat de manifest que cal “mirar de manera curosa” la qüestió de la nacionalitat i perquè els pactes d’associació siguin “l’avant-sala” d’alguns pactes de ciutadania que facin que els ciutadans andorrans puguin accedir a molts llocs als quals ara no poden accedir per no ser ciutadans europeus. Ha exposat que això és “difícil de negociar però no és utòpic”. 
L’expert ha posat sobre la taula la doble nacionalitat i creu que hi ha la possibilitat que també hi “càpiguen“ acords entre els estats per pactar quins drets es poden exercir i quins no. 
 
López ha recordat que l’acord d’associació que es negocia amb la UE no suposarà que els andorrans se situïn al mateix nivell que els països membres, però hi pot haver certs drets als quals es tinguin accés.

Un expert diu que "cal preservar la identitat però no sacralitzar-la"

Crea: 02/16/2016 - 11:08
Un instant de la conferència d'Eduard Sagarra
El professor Eduard Segarra Trias, expert en dret comunitari, va incidir ahir en la necessitat, especialment en el cas de països petits com Andorra, de preservar la identitat sense que això vulgui dir “sacralitzar-la”. Segarra va fer aquestes manifestacions en el seminari Nacionalitat i ciutadania europea, organitzat pel Partit Socialdemòcrata, on va abordar el tema de la nacionalitat lligat al què es coneix com a ciutadania europea.
 
En aquest sentit, Segarra, que va destacar que “no s’ha de confondre nacionalitat amb orgull nacional”, va recordar que la ciutadania europea no substitueix la nacionalitat si no que incrementa els drets dels ciutadans que la tenen. Per això, i tot admetre que cal ser “molt curós” en aquesta qüestió i ser conscients de les disposicions de la Llei de nacionalitat i de la pròpia Constitució, va incidir en la necessitat que en el marc de l’Acord d’Associació que es pugui establir amb la Unió Europea es pugui aconseguir que “els andorrans, sense perdre els seus drets, puguin ser tractats de forma especial”.
 
Així, i tot i coincidir amb el conseller general socialdemocràta i president del grup mixt, Pere López, que l’Acord d’Associació tot i donar determinats drets “no ens situa al mateix nivell que els països membres”, Segarra va insistir en la necessitat de trobar fórmules perquè aquella “gent que se sent europea ho pugui ser també jurídicament”.
 
Entre les opcions per assolir aquests objectius, l’expert en dret comunitari va posar damunt la taula la possibilitat que es poguessin establir acords bilaterals, especialment amb els països veïns, per mirar d’homogenitzar alguns aspectes. En aquesta línia, Segarra va incidir en la importància que els ciutadans andorrans poguessin gaudir de la carta de drets fonamentals de la Unió Europea. I va destacar que aquests acords bilaterals no serien únicament per presevar Andorra si no també per protegir els ciutadans andorrans que resideixen a d’altres Estats.
 
Així mateix, l’expert va recordar que la nacionalitat és un dret fonamental de les persones tot i que va advertir que aquest dret no pot impedir que se’n exerceixen d’altres, també fonamentals, com el dret al treball o a la família, entre d’altres. I per això, tot i que des de la màxima prudència, va insistir que cal “molta cintura política” per “fer possible allò que sembla impossible”.
 
El seminari, com va explicar López, que va destacar que al marge de la nacionalitat també els preocupen altres qüestions com la integració, s’enmarcava en la línia de treball de la formació de cara al congrés que celebrarà la propera tardor i on, entre les qüestions que es debatran, hi haurà el tema de la nacionalitat.
 
En aquest sentit, el parlamentari socialdemòcrata va insistir en la necessitat de, més enllà del posicionament polític de la formació, “abordar aquesta qüestió amb profunditat” i fer-ho també comptant amb la ciutadania. 

Pacte d'Estat per avançar en l'acord amb la UE sense el grup liberal

Crea: 02/03/2016 - 17:22
Els signants del pacte, al final de l'acte.

El Govern i dos dels tres grups parlamentaris, DA i el grup mixt (PS i SDP), van signar ahir un acord per emprendre una nova metodologia de treball en les negociacions amb l’acostament a Europa, que es va  voler qualificar de pacte d’Estat. Un pacte en què el gran absent va ser el grup parlamentari liberal, que abans de firmar res prefereix rebre els informes sobre tot el que pot significar aquest acord d’associació.  

Els protagonistes d’aquest pacte d’Estat van mostrar satisfacció perquè és un pas endavant molt important en l’acostament a Europa, i el van equiparar fins i tot amb la signatura de la Constitució, també el 2 de febrer, ara fa 23 anys. Una signatura, la de la Carta Magna, que tampoc va ser unànime en un principi però a la qual després es van afegir els que havien estat reticents inicialment. Amb aquest símil, els sotasignants del pacte d’Estat esperen la incorporació dels Liberals, en un futur.  

Contingut del pacte d’Estat

El text recull els antecedents de la present negociació i la trajectòria d’Andorra pel que fa al procés d’acostament d’Andorra a la Unió Europea. Aquest acord redacta una nova metodologia, més eficient, “amb què es preveu reunions de tècnics, de grups parlamentaris i de grups amb el Govern i, paral·lelament, la comissió legislativa amb el ministre d’Afers Exteriors, on també hi haurà els liberals i on anirà informant de totes les negociacions que estan duent-se a terme”, va explicar el president del grup de DA, Ladislau Baró. “Aquest acord aporta més eficàcia perquè els nostres assessors, els dels grups parlamentaris, puguin parlar directament entre ells”, va explicar el socialdemòcrata Pere López, president del grup mixt.

De fet, el text esmenta que s’ha de mantenir reunions de treball periòdiques entre els assessors designats pels signataris del pacte i també preveu les compareixences dels responsables polítics davant de la comissió legislativa de Política Exterior del Consell General, i reunions bilaterals puntuals, per debatre elements específics de la negociació. A més el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, informarà els signataris del pacte d’Estat i també els membres de la comissió de Política Exterior sobre la posició de la delegació andorrana en cada àmbit de la negociació, de les reunions amb altres estats i de les mantingudes amb els col·lectius sectorials, així com de les que tindrà amb els representants de la Unió Europea. Seran trobades que es faran abans i amb temps per construir la posició de la delegació andorrana en cada àmbit, i després per saber com han anat els contactes.

A més d’una nova metodologia en el treball de les negociacions per a l’acord d’associació, aquest pacte d’Estat també inclou “el compromís de la celebració d’un referèndum, en què l’última paraula sempre la tindrà el poble”, va puntualitzar el conseller d’SDP Víctor Naudi. El text del pacte d’Estat referma la importància de tenir un màxim suport a la tramitació parlamentària de l’acord i a més d’“aconseguir una àmplia adhesió del poble andorrà a aquest nou embrancament amb la Unió Europea en el posterior referèndum”, diu el text.  

Se signa ara el pacte d’Estat, en aquest moment, i sense esperar la posició final dels Liberals, és a dir sense que sigui unànime,  “perquè aquest mes de febrer ja comencen les negociacions de la primera de les llibertats, la de mercaderies, en què Andorra haurà de defensar l’acord duaner per mantenir-lo”, va manifestar Antoni Martí, cap de Govern. A finals d’any es preveu la negociació de la circulació de persones, en què l’especificitat de les quotes d’immigració també es vol conservar, i després tocarà la negociació per mantenir el règim de monopoli dels serveis públics de l’energia i les telecomunicacions.  

Martí va destacar que el que està fent-se amb el nou pacte “és una continuació de la feina feta pels governs anteriors”, i va fer una crida als Liberals perquè “s’agafin a la via europeista a què ja es van agafar els excaps de govern Pintat i Forné”.  En consonància amb la resta dels sotasignants, Naudi espera que els Liberals “s’agafin el temps que necessitin per decidir i espero que sigui un acord d’unanimitat”.  

D’altra banda, el president d’SDP, Jaume Bartumeu, que va lamentar que “el cap de Govern no hagi volgut o sabut trobar un acord amb tot l’arc parlamentari”, va dir que “no es pot parlar de pacte d’Estat si els liberals no hi són” i va dir que Martí “no ha fet els esforços necessaris”.

Els liberals consideren que tenen un ‘timing’ diferent

El cap de Govern va advertir el president del grup parlamentari liberal, Josep Pintat, que aquesta setmana se signaria el pacte d’Estat. Els liberals van informar que estaven a l’espera d’uns informes que han demanat a experts sobre què pot suposar aquest acord d’associació amb la UE i que els tindrien el 15 de febrer. El Govern i els dos grups parlamentaris van decidir, però, tirar endavant la signatura del pacte d’Estat, tretze dies abans, i el grup liberal ho interpreta com “una diferència en el timing; ells tenen una agenda i nosaltres una altra, ells han decidit no esperar”, va explicar ahir la consellera liberal, Judith Pallarés.  La consellera liberal va explicar que desconeixien el text del pacte d’Estat i que continuaran treballant en aquest sentit en la comissió d’Exteriors. A més va dir que, quan tinguin tota la informació que esperen, si ho consideren oportú no descarten afegir-se a aquest acord. Pallarés va criticar la manera com s’ha qualificat. “No és un pacte d’Estat. És un acord entre alguns grups”, va assenyalar.

Quant a les al·lusions del cap de Govern que aquest acord és una continuïtat de la feina feta per altres excaps de Govern, esmentant Pintat i Forné, Pallarés va apuntar que Europa no és la de fa vint anys i “no sé què farien aquests excaps de Govern ara, en aquests moments”. El grup liberal considera que el que s’ha de tenir clar és el contingut de l’acord d’associació. 

Pacte a tres, sense el vistiplau del liberals, per atansar-se a Europa

Crea: 02/03/2016 - 17:15
López i Baró s'estrenyen la mà després de signar el pacte d'Estat.
Passades les onze del matí a la sala que acull les reunions dels consells de ministres, a la tercera planta de l’edifici administratiu de Govern, es va escenificar ahir l’acord de pacte d’Estat per negociar amb la Unió Europea. El projecte d’acord d’Associació va ser signat pels presidents dels grups parlamentaris de Demòcrates per Andorra, Ladislau Baró, del Partit Socialdemòcrata, Pere López i de Socialdemocràcia i Progrés, Víctor Naudi juntament amb el cap de Govern, Toni Martí. A la taula hi faltava una cadira, la del president del grup liberal al Consell General, Josep Pintat. La signatura es va fer coincidir ahir, segons va recordar Martí, amb l’aprovació de la Carta Magna fa 23 anys per part del Parlament. 
 
Martí, que no va estimar paraules d’agraïment cap a les forces polítiques amb les que va aconseguir el consens, és a dir amb els representants del PS i de SDP, no va voler acabar de tirar la tovallola respecte a la implicació final dels Liberals d’Andorra. El cap de l’Executiu deixa encara «les portes obertes» tot assegurant que «així li vaig dir divendres passat a Josep Pintat al que vaig comunicar personalment el que anàvem a fer aquest dimarts». 
 
L’aposta per Europa / Aquesta voluntat també es dóna en el cas de la resta de formacions polítiques. Pel president del grup demòcrata, Ladislau Baró, «la història no es deté, la modernització econòmica i el progrés social passen per atansar-se a Europa». Baró va reiterar la necessitat «d’un consens el més ampli possible» i va recordar que la Constitució « no és va construir de cop». 
De la seva banda, el conseller del PS, Pere López, va explicar que «el risc més gran és no fer res». López, que va lloar l’acord assolit malgrat la manca de rúbrica dels liberals, va indicar que les negociacions són obertes i només tenen unes línies vermelles, que «no es poden traspassar com ara el manteniment de l’acord duaner, el sistema de quotes de treball durant un temps transitori i el monopoli estatal de serveis estratègics com l’energia i les telecomunicacions». Unes especificitats seran justament el principal cavall de batalla en les negociacions. 
Víctor Naudí, d’SDP, va defensar la idea de la unanimitat perquè «no fer res genera dificultats a l’economia andorrana». Per a Naudi el pacte, ara per ara, és «agredolç perquè no compta amb la firma liberal».
 
Calendari / El pacte estipula el plantejament, els objectius i la metodologia de treball en la negociació amb la UE. Martí diu que es tracta d’un document exhaustiu en què s’aborda la qüestió de les quatre llibertats i les especificitats que es vol que la negociació respecti. L’acord estableix que el ministre d’Afers Exteriors haurà d’informar a la comissió legislativa d’Exteriors abans i després de cada reunió que tingui lloc a la capital comunitària, Brussel·les. Aquesta informació serà analitzada en dues comissions del pacte, la tècnica amb els assessors i la política amb els consellers generals. D’aquesta manera «l’anàlisi i els acords seran més àgils», segons López.
 
El text presenta els antecedents a la present negociació i la trajectòria d’Andorra pel que al procés d’acostament d’Andorra a la Unió Europea. De la mateixa manera, recull les conclusions de les diferents publicacions encomanades pels successius governs i també pel Consell General durant els darrers 10 anys, a experts en la matèria, que posen de manifest la necessitat d’endegar un procés de reformes que condueixi a una major diversificació de l’economia andorrana a través de l’obertura econòmica i una major integració a la UE.
Martí va voler subratllar que el seu Govern és continuador de la feina feta per executius anteriors a la Constitució, com el de Josep Pintat, que va negociar l’acord de la unió duanera o d’Òscar Ribas, que el va signar i implementar. Però també va esmentar als caps dels executiUs de l’etapa constitucional com Marc Forné o Albert Pintat. 
 
Una vegada finalitzin les negociacions i l’acord estigui tancat es consultarà a la població per referèndum. Els terminis per acabar el procés no tenen data, tot i que els signants confien en què pugui ser una realitat abans que finalitzi aquesta legislatura. Hores d’ara s’estan tractant temes referents a la circulació de mercaderies i a final d’any es podria començar a parlar de la lliure circulació de persones. Un procés llarg que tot just ha començat.
 
Liberals: «No ens han esperat» / Dins del Grup Parlamentari Liberal no ha agradat excessivament que se signés el Pacte d’Estat sense la seva presència. «Són ells qui no ens han esperat» va afirmar la consellera Judith Pallarés. La formació reconeix que el cap de Govern va comunicar al president del grup, Josep Pintat, la voluntat de signar avui aquest acord, tot i el prec dels liberals de necessitar més dies –fins la segona setmana d’aquest mes– per acabar de valorar si s’afegien al pacte o no.
 
Des de la bancada liberal es defensa que «cadascú treballa amb el seu timing, però no es podien esperar per 15 dies?» i, tal i com va apuntar Pallarés, «ells estan dins d’una negociació i porten la seva agenda, però no passa res. Quan tinguem tota la informació que necessitem la compartirem i l’aportartem i si significa que ens hi podem sumar, ho farem. Si el que aportem no agrada, doncs no ens hi sumarem». A més, Pallarés va deixar clar que la signatura d’ahir «no és un pacte d’Estat perquè, per tal que fos així, hauríem d’estar tots i no és el cas». «De moment és un acord entre PS SDP i DA i no sabem què han signat». 

Pàgines

Subscriure a PS als mitjans