El conseller defensa el lideratge del PS i el nou projecte que es repensarà per al país per revifar com a alternativa de Govern, en declaracions a COPE Andorra-AD Ràdio.
Quina anàlisi del resultat electoral va fer el comitè directiu?
Que és positiu malgrat que no hi ha hagut un resultat de guany. S’ha fet una bona campanya, s’han presentat candidats i sobretot el PS ha tornat a unir independents a les llistes, que fa que el partit sigui viu i tiri endavant.
El PS ha tingut menys vots que mai des del 2009.
Això no és del tot cert, s’han d’analitzar les dades de manera més aprofundida. El PS només s’ha presentat a tres parròquies, si sumem aquests vots evidentment que en comparació amb les comunals del 2011 és inferior, perquè hi ha quatre parròquies on els vots del PS no hi són comptats. S’hauria de comparar parròquia per parròquia i veure si ha perdut vots.
Si només era a tres parròquies és perquè no ha estat capaç de fer més llistes, això també és un dèficit del partit?
Entra un altre assumpte en joc, la desafecció política o la dificultat per trobar candidats que vulguin anar a les llistes, sobretot en parròquies com potser Canillo on només hi ha hagut una llista, ni el PS, ni Liberals ni cap altra força ha trobat la manera de fer una llista alternativa. Això lligat amb l’actuació de mala fama dels polítics fa que sigui difícil fer llistes.
La mala fama i la desafecció és atribuïble als polítics.
A alguns polítics, potser, hem tingut algunes mostres en aquestes eleccions i fa que la gent se’n ressenti. Crec que la manera de canviar les coses és actuar; quedar-se a casa i criticar és molt còmode però si es vol canviar la mala manera de fer les coses s’ha d’actuar.
Ha fallat en l’estratègia PS per obtenir aquests resultats?
Potser el problema és de comunicació, de no fer passar bé el nostre missatge. Potser no hem sabut transmetre el punt diferenciador amb les altres forces.
No pot ser que el missatge del PS tal com està plantejat no interessi la gent?
No ho sé. Una part del nostre projecte d’homologació internacional, acostament a Europa o quan parlàvem de posar un model impositiu ens tractaven de dimonis, ha estat assimilat per altres forces polítiques i no hem sabut explicar que era el nostre projecte i que va més enllà. Això és el que volem plantejar al congrés de la tardor, es vol repensar el projecte socialdemòcrata per al país sobre la base que certs factors de diferenciació que teníem ja són perfectament vàlids per a la societat, que no vol dir oblidar el que hem fet fins ara.
David Rios va parlar de canvis de funcionament però no de renovar càrrecs.
La renovació de càrrecs quan toquin. El que s’ha parlat és renovar una mica les estructures que segons com poden ser molt pesades, cal flexibilitzar l’estructuració per facilitar la comunicació interna entre militància i direcció i fer arribar millor el missatge de manera interna.
Considera que no cal renovar càrrecs tot i que el resultat no ha estat positiu?
Vull insistir que com a partit no considerem que el resultat no sigui positiu, hauria pogut ser més positiu si haguéssim guanyat algun comú, però des del punt de vista de representativitat seguim tenint cinc consellers a l’oposició. No crec que haguem fet un pas enrere i no creiem que hi hagi un problema de direcció que hagi portat a aquests resultats, en tot cas quan toqui, que serà l’any vinent, es plantejarà.
Necessita el PS un líder carismàtic, que ho aglutini tot, com Jaume Bartumeu?
No hauríem de tornar a reproduir aquest sistema on hi ha una figura única que representa el partit. El que hi ha ara són diverses cares visibles, amb certa autonomia, que donen vida a un partit plural dintre de la ideologia concreta d’esquerra o centreesquerra amb diverses opinions. I el partit està viu, necessita el seu temps per consolidar-se en aquesta nova manera de fer i que tothom trobi la seva situació, però crec que avancem.
No fa falta un número 1 al partit més fort?
Penso que no cal un canvi de lideratge i insisteixo que malgrat que aparentment no hem guanyat cap comú el resultat no és tan negatiu per plantejar-nos aquest canvi de direcció. Tot i això, farem un congrés important, no s’ha parlat d’entrada de canvi de càrrecs però en els diferents treballs previs veurem el que hi ha d’haver amb relació a la direcció i el lideratge.
No hi ha veus discrepants o corrents alternatius dins del PS?
Ara mateix, no, no em consta.
La divisió i la falta d’entesa amb SDP els va castigar?
És un debat complicat, creiem que som la força progressista del país, no sé si ens va fer mal. Potser la ciutadania encara no ha entès aquesta divisió, en tot cas a les eleccions hem treballat en positiu per fer coalicions, no ha estat possible, i el resultat potser és que no s’ha entès però no crec que el PS estigui tan malparat en aquesta situació.
Quina relació mantenen amb SDP?
Cordial, treballant al grup mixt tot i que cadascú té estructura interna, plantejament i missatge polític, i intentem comunicar les coses segons un o un altre no hi és en els òrgans interns.
El camí és tornar a unificar-se o ha quedat molt clar que són dues forces diferents?
El que sí que tinc clar és que en certs punts el plantejament polític és diferent, per exemple en la Llei de la CASS ells van votar a favor i nosaltres en contra perquè vam dir que representava retallades importants i ara ho estem veient. No li sabria dir si un dia ens hem de tornar a unir, de moment com han demostrat les eleccions no ha estat possible.
El PS estarà en un pacte d’Estat per la sanitat?
És una mica prematur pronunciar-se. Volem una bona sanitat i si se’ns planteja un pacte d’Estat i una sèrie d’objectius els analitzarem i valorarem si hi participem o no. I avanço un petit problema que és que la por que ens fa aquesta reforma és que més que anar cap a una sanitat per a tothom que funcioni, potser hi haurà retallades. Estem d’acord en el control i eficiència però retallar prestacions no sempre és control i eficiència.
Respecte a l’acord amb la UE sí que és més a prop el pacte?
Sí, perquè és un projecte que tenim fa temps, que està en la línia del que sempre hem dit i on hem demanat que cal que tota la ciutadania s’impliqui, per tant, que tots els partits estiguin des del primer moment. Per això hem acceptat el pacte, una mica demanat per nosaltres, que ha de permetre treballar i analitzar la situació perquè Andorra faci aquest acostament a Europa de manera consensuada i acceptada per les forces polítiques.
