Foc i lloc publicat al Diari d'Andorra
L’any 1986 Genesis va llançar el seu àlbum Invisible Touch amb el superèxit Land of confusion. Recomano tornar a veure el videoclip que acompanya la cançó fet amb els ninots de l’Spitting Image. Era l’època en què el món dels efectes digitals encara estava per descobrir i triomfaven els sarcàstics ninots de goma que imitaven tot de personatges famosos. El videoclip estava protagonitzat pel president Ronald Reagan acompanyat entre altres de Gorvatxov, Gadafi o Homeini.
La lletra diu: “Hi ha molts homes, moltes persones, generant molts problemes. I hi ha molt poc amor”. Land of confusion i el videoclip parlen del món altament inestable en el moment que es va escriure la cançó. Un món immers en la guerra freda abans que caigués el mur de Berlín i on encara estava vigent l’amenaça d’un holocaust nuclear.
Han passat 30 anys i tot sembla funcionar igual. Els personatges del videoclip avui es canviarien per uns altres però, en el fons, tindríem els mateixos països dominants en un món igual de perillós. Aparentment res ha canviat, després de tants anys, hem substituït unes amenaces per unes altres. La nuclear l’hem canviada per un invent anomenat guerra global contra el terrorisme. Una guerra que justifica la pèrdua de drets civils fonamentals com pot ser el dret a la intimitat i que també justifica una indústria armamentista d’una magnitud sense precedents. També hem substituït parcialment els conflictes amb Iran i Líbia per l’aparició de l’Estat Islàmic i una guerra a Síria. I aquest és un conflicte en què la lamentable actuació de la comunitat internacional ha fet que ja no se sàpiga qui té la raó i qui no. Els milers de refugiats que s’han vist abocats a fugir d’aquell drama i els darrers atemptats han tret els colors a una Europa en la qual els valors fundacionals sembla que han quedat arraconats per l’única defensa del salvatge capitalisme financer.
Han passat els anys i no hem aconseguit fer un món millor. Però vull pensar que mai és tard, com diu Land of confusion: “Aquest és el món on vivim, i aquestes són les nostres mans que posem a disposició. Utilitzem-les i comencem a intentar construir un lloc valuós on viure”. Aixequem-nos del sofà.