El març del 2016 vaig publicar un article titulat, Passar gana al costat de casa, amb la foto d’unes persones buscant aliments als contenidors d’un majorista de productes alimentaris. Han passat tres anys i, malauradament, aquesta situació està empitjorant, sobretot aquests mesos de pandèmia. Cada dia podem veure més gent furgant en els contenidors de diversos supermercats.
A Andorra hi ha un grup de ciutadans amb greu precarietat, ciutadans que no tenen els recursos necessaris per tenir una vida mínimament digna. Gairebé un 13% de la població andorrana es trobava en risc de pobresa i d’exclusió social l’any 2018. El llindar de risc de pobresa en el cas de les llars amb un adult era d’uns 12.000 euros, i en el de les llars amb dos adults i dos menors de catorze anys, de 25.200. Desglossat per conceptes, aquest percentatge empitjora, ja que, per exemple, un 25% de la gent que no tenia feina el 2017, incloent-hi els jubilats, estaven en risc de pobresa. La taxa augmentava fins al 26% a les llars amb un adult i nens dependents.
Un 14,5% dels ciutadans assumeixen unes despeses d’habitatge superiors al 40% dels seus ingressos.
Segons una publicació recent del BancSabadell, els costos mensuals estimats d’una família de quatre persones seria de 3.747 euros, i el d’una persona sola, 1.660. El lloguer per un pis de 85 metres quadrats seria de 835 a 1.140 euros, segons la zona de la ciutat.
Les últimes dades facilitades pel departament d’Estadística del Govern ens diuen que el salari mitja mensual és de 2.100,68 euros.
Estadístiques a banda, la realitat és una altra: guanyar 1.300 euros a Andorra pot arribar a ser considerat tot un privilegi. Prova és que el Govern acaba d’aprovar un increment del 3,5% del salari mínim interprofessional, que s’aplicarà a partir de l’1 de gener del 2021. Amb la mesura el salari mensual quedarà en 1.121 euros. Vista aquesta greu situació és imprescindible que els nostres governants decideixin i duguin a terme almenys tres mesures essencials urgents:
Primer. Que per a l’any 2021 s’apugi el salari mínim perquè aquest representi el 55% del salari mitjà (real) i que, un cop avançat el període de crisi, es pugui apujar aquest salari perquè representi el 60% del salari mitjà.
Segon. Que les pensions siguin també més dignes i augmentin 8,3%, assolint l’equivalent a la 13a paga.
Tercer. Promoure l’habitatge de preu assequible, és a dir, amb un preu d’arrendament inferior al 30% de la renda familiar. El lloguer de l’habitatge de preu assequible hauria de rondar els 490 euros mensuals. Per assolir aquest objectiu és necessària la creació d’un pla pel dret a l’habitatge 2021-2026 elaborat conjuntament per tots els actors públics i privats implicats directament o indirectament en les polítiques d’habitatge a Andorra.
És també el moment d’elaborar un registre de contractes de lloguer, un registre d’habitatges buits i un índex oficial de preus de lloguer amb preus de referència tenint com a objectiu crear un indicador que permeti conèixer el preu mitjà del metre quadrat de lloguer d’un habitatge ubicat en una zona i amb unes característiques definides, amb la qual cosa per fi es podrà disposar de dades fiables i homogènies relacionades amb l’habitatge.
I per últim fomentar la construcció d’habitatges socials. El raonador del ciutadà, Marc Vila, va lamentar que, a excepció de Jovial, el percentatge d’habitatge social a Andorra sigui del 0% quan la mitjana de la Unió Europea és de 17% i a França arriba al 25%, i malgrat admetre que “és difícil”, va apel·lar que es deixin de banda les reticències i que el Principat deixi de ser l’únic país del sistema occidental que no té habitatge social.
La Constitució diu que s’ha de garantir un habitatge digne a tots els ciutadans; aquest precepte l’hem de desenvolupar i aplicar. Fins ara no s’ha fet.
