Partit Socialdemòcrata

Llibertat de premsa i llibertats fonamentals

Crea: 12/01/2020 - 14:06

El pensador i polític Alexis de Tocqueville afirmava que el triomf de la revolució democràtica a les excolònies britàniques d’Amèrica del nord abans que a França, va tenir lloc perquè no existia la censura. Per tant, podem deduir que sense llibertat de premsa no hi ha democràcia possible.

Segons l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans, totes les persones tenim dret a la llibertat d’expressió i opinió, que inclou el fet d’investigar i rebre informacions o opinions i si es vol difondre-les, sense cap mena de limitació, per qualsevol mitjà d’expressió.

Les llibertats d’informació i d’expressió i la llibertat de premsa són principis fonamentals de la democràcia que han de ser defensats per totes les institucions.

L’accés a una informació veraç, independent, contrastada i plural per part dels ciutadans, i la garantia de la transparència informativa, són més necessaris que mai en aquests moments de crisi derivada del coronavirus, i imprescindibles per protegir la ciutadania dels rumors i notícies falses. És molt preocupant que hi puguin haver  intents de control dels mitjans de comunicació per part de representants polítics del Govern, la llibertat d’informació està per sobre de qualsevol amenaça.

Actualment, a França, tenim un clar exemple de com limitar la llibertat d’expressió i de premsa: una llei de seguretat global preveu sancionar la difusió d’imatges de la policia durant l’exercici de les seves funcions.

Segons l’article 24 de la polèmica llei, la norma permetrà al govern francès multar la difusió, a través de qualsevol mitjà o suport, d’una imatge de la cara o de qualsevol altre element d’identificació d’un agent durant una operació policial. Si es prova que aquestes imatges es van publicar amb l’objectiu de danyar la integritat física o psíquica dels policies o gendarmes, els infractors podrien ser sancionats amb fins a 45.000 euros de multa i condemnats a un any de presó. 

El ministre d’Interior va declarar que, en principi, la normativa tindria com a objectiu protegir les forces de l’ordre d’eventuals agressions i en cap cas es tractaria d’impedir als periodistes treballar o limitar el dret d’informar de la premsa o dels ciutadans. No obstant això, aquest raonament no convenç els mitjans de comunicació, que denuncien un atac a un dret democràtic: la llibertat d’expressió.

La llei va ser adoptada el divendres 20 de novembre a l’Assemblea Nacional Francesa i les reaccions de protesta no van tardar, l’endemà, milers de francesos van sortir al carrer a les principals ciutats franceses, convocades per sindicats de periodistes, partits d’esquerra i associacions de drets humans. Durant les marxes es van mostrar pancartes amb lemes com Baixin les armes, nosaltres baixarem els nostres telèfons, Una càmera mai ha matat ningú o Seguretat global, impunitat total. És de lamentar que la mobilització de París acabés dimarts amb actes violents, diverses detencions i l’ús de tancs d’aigua i de gasos lacrimògens per part de policies. Cal assenyalar el caràcter pacífic, festiu i determinat que contrastava amb l’agressiu desplegament policial.

És la primera vegada a França que les llibertats fonamentals de l’Estat de dret estan amenaçades de manera vehement per un president electe. A Espanya es compleixen cinc anys de l’entrada en vigor de la Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana (coneguda com a llei mordassa) que va suposar la major retallada de les llibertats de la història democràtica del país veí del sud. Aquesta llei va entrar en vigor en considerar la protesta política una amenaça i no una part consubstancial de la convivència democràtica.

Aquesta crisi ens ha demostrat, però, que en moments difícils l’autèntica seguretat ciutadana té més a veure amb altres aspectes, com ara poder accedir a serveis públics de qualitat o tenir cobertes les necessitats bàsiques. Per això resulten tan necessàries les veus crítiques que surten als carrers a assenyalar les debilitats del nostre actual sistema i a exigir mesures de justícia social i ambiental.